La Plaça Lluís Companys

La Plaça Lluís Companys

La plaça Lluís Companys i els seus entorns formen part dels conjunt d’espais intersticials dels blocs d’habitatge plurifamiliar del barri de Montornès Nord, un polígon residencial que data dels anys 60.

El projecte actua sobre un àmbit actualment ocupat per un aparcament en superfície, optimitzant-ne la distribució i recuperant l’espai per als veïns i veïnes del barri. S’aposta d’una manera clara per donar continuïtat a la zona verda existent a través de vegetació autòctona potenciant significativament la biodiversitat de l’entorn. A més a més, s’equipa l’espai per tal d’augmentar el grau de confort de l’espai, tant pel què fa als espais d’estada com a les noves zones de joc infantil i de pícnic.

A banda, el projecte posa especial èmfasi en la millora de l’accessibilitat i connectivitat d’aquest espai amb el c/Llibertat i la resta d’espais adjacents, ja que degut a l’accentuada topografia de l’entorn actualment existeixen diverses zones de on es fa difícil arribar-hi a peu, o punt morts on la visibilitat és molt reduïda.

 

La plaça Lluís Companys i els seus entorns formen part dels conjunt d’espais intersticials dels blocs d’habitatge plurifamiliar del barri de Montornès Nord, un polígon residencial que data dels anys 60.

Llegir més...

El projecte actua sobre un àmbit actualment ocupat per un aparcament en superfície, optimitzant-ne la distribució i recuperant l’espai per als veïns i veïnes del barri. S’aposta d’una manera clara per donar continuïtat a la zona verda existent a través de vegetació autòctona potenciant significativament la biodiversitat de l’entorn. A més a més, s’equipa l’espai per tal d’augmentar el grau de confort de l’espai, tant pel què fa als espais d’estada com a les noves zones de joc infantil i de pícnic.

A banda, el projecte posa especial èmfasi en la millora de l’accessibilitat i connectivitat d’aquest espai amb el c/Llibertat i la resta d’espais adjacents, ja que degut a l’accentuada topografia de l’entorn actualment existeixen diverses zones de on es fa difícil arribar-hi a peu, o punt morts on la visibilitat és molt reduïda.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263  habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Alba Domínguez,

Konstantina Chrysostomou)

 

Alarona Tècnicse

 

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Repensant l’espai públic des d’una perspectiva juvenil

Repensant l’espai públic des d’una perspectiva juvenil

El procés participatiu “Joventut i Espai públic” s’emmarca en el context del PAM (Pla d’actuació municipal) de l’ajuntament de Barcelona, a partir del qual es defineixen les línies estratègiques que han de seguir les polítiques que promou l’administració.

El projecte té l’objectiu de conèixer de quina manera utilitzen l’espai públic els i les joves i els problemes que es troben en aquest context urbà. Per a fer-ho, l’estudi s’aborda des d’una doble lectura; per una banda s’identifiquen una sèrie d’espais de referència representatius del conjunt de la ciutat que s’analitzen per separat i per l’altra es treballa en una visió global a l’escala del conjunt del municipi.

Per a fer-ho fem ús de la metodologia IAP (Investigació – Acció Participativa), agafant al col·lectiu jove vinculat a cadascun dels espais per tal d’elaborar tant la diagnosi com les propostes de millora. A banda d’això, una part important dels treballs es centren, també, en els professionals del sector de la joventut, que aporten la seva visió experta i directa de l’objecte d’estudi.

Durant els mesos que dura el projecte s’utilitzen tècniques de treball col·laboratiu com els tallers oberts, els qüestionaris, les entrevistes grupals, l’observació i “mapeig” de les dinàmiques urbanes… materials que s’adapten a cadascun dels entorns a estudiar en funció de les seves característiques específiques.

Els resultats obtinguts van ser un diagnòstic de cadascun dels espais i unes propostes vinculades a cadascun d’ells a banda d’una visió de ciutat obtinguda a traves de la suma d’experiències i a l’aportació dels professionals del sector.

El procés participatiu “Joventut i Espai públic” s’emmarca en el context del PAM (Pla d’actuació municipal) de l’ajuntament de Barcelona, a partir del qual es defineixen les línies estratègiques que han de seguir les polítiques que promou l’administració.

Llegir més...

El projecte té l’objectiu de conèixer de quina manera utilitzen l’espai públic els i les joves i els problemes que es troben en aquest context urbà. Per a fer-ho, l’estudi s’aborda des d’una doble lectura; per una banda s’identifiquen una sèrie d’espais de referència representatius del conjunt de la ciutat que s’analitzen per separat i per l’altra es treballa en una visió global a l’escala del conjunt del municipi.

Per a fer-ho fem ús de la metodologia IAP (Investigació – Acció Participativa), agafant al col·lectiu jove vinculat a cadascun dels espais per tal d’elaborar tant la diagnosi com les propostes de millora. A banda d’això, una part important dels treballs es centren, també, en els professionals del sector de la joventut, que aporten la seva visió experta i directa de l’objecte d’estudi.

Durant els mesos que dura el projecte s’utilitzen tècniques de treball col·laboratiu com els tallers oberts, els qüestionaris, les entrevistes grupals, l’observació i “mapeig” de les dinàmiques urbanes… materials que s’adapten a cadascun dels entorns a estudiar en funció de les seves característiques específiques.

Els resultats obtinguts van ser un diagnòstic de cadascun dels espais i unes propostes vinculades a cadascun d’ells a banda d’una visió de ciutat obtinguda a traves de la suma d’experiències i a l’aportació dels professionals del sector.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Departament de Joventut

Direcció de Serveis

d’Infància, Joventut

i Gent Gran

 

Equip redactor

 *estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Marc Deu, Konstantina

Chrysostomou, Esteve

Boix)

 

Monodestudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Joves de Barcelona

Agents i col·lectius

de joves

Informe

Llegir informed complet en Issuu.

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el Ajuntament – Seu electrònica

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Procés participatiu del POUM de Sentmenat

Procés participatiu del POUM de Sentmenat

El procés de participació ciutadana del POUM de Sentmenat es desenvolupa en paral·lel a la redacció del document urbanístic amb la voluntat que pugui donar pistes per anar-ne definint el contingut, alhora que serveixi per validar i consensuar algunes de les decisions que es prenen.

El projecte s’aborda amb el repte de convertir la redacció d’un Pla d’Ordenació General en una oportunitat perquè els diferents sectors que conformen la societat col·laborin entre ells,  i defineixin conjuntament quin és el municipi que volen per als propers anys, tractant temes que van des de l’habitatge, l’activitat econòmica, l’espai públic i els equipaments, els espais naturals o les pròpies infraestructures que vertebren el territori.

El procés participatiu s’estructura en quatre fases consecutives i acumulatives. La primera d’elles és on es redacta el Programa de Participació Ciutadana, s’elabora el Pla de comunicació i es una defineix el mapa social, format tant pel conjunt d’entitats i associacions implicades habitualment en els debats ciutadans, els ciutadans a títol individual i l’equip tècnico-polític municipal, a qui interpel·lar durant el procés.

A partir d’aquests treballs, s’inicia la fase 2, d’anàlisi i diagnosi, on a través tant de sessions obertes com d’entrevistes grupals, s’elabora una radiografia de l’estat actual del poble d’on se n’extreuen els principals reptes que cal abordar.

En la segona fase, i seguint amb l’evolució de la redacció del document de l’Avanç del POUM, es treballen les principals línies estratègiques detectades prèviament donant-los caràcter de proposta, per tal que puguin ser incloses posteriorment en el document normatiu.

Finalment l’última de les fases, la de retorn, serveix per comunicar a la ciutadania els resultats i conclusions finals, redactar la documentació que s’incorpora al document del POUM i establir les bases que permetin fer el seguiment a les següents etapes de la tramitació.

El procés de participació ciutadana del POUM de Sentmenat es desenvolupa en paral·lel a la redacció del document urbanístic amb la voluntat que pugui donar pistes per anar-ne definint el contingut, alhora que serveixi per validar i consensuar algunes de les decisions que es prenen.

Llegir més...

El projecte s’aborda amb el repte de convertir la redacció d’un Pla d’Ordenació General en una oportunitat perquè els diferents sectors que conformen la societat col·laborin entre ells,  i defineixin conjuntament quin és el municipi que volen per als propers anys, tractant temes que van des de l’habitatge, l’activitat econòmica, l’espai públic i els equipaments, els espais naturals o les pròpies infraestructures que vertebren el territori.

El procés participatiu s’estructura en quatre fases consecutives i acumulatives. La primera d’elles és on es redacta el Programa de Participació Ciutadana, s’elabora el Pla de comunicació i es una defineix el mapa social, format tant pel conjunt d’entitats i associacions implicades habitualment en els debats ciutadans, els ciutadans a títol individual i l’equip tècnico-polític municipal, a qui interpel·lar durant el procés.

A partir d’aquests treballs, s’inicia la fase 2, d’anàlisi i diagnosi, on a través tant de sessions obertes com d’entrevistes grupals, s’elabora una radiografia de l’estat actual del poble d’on se n’extreuen els principals reptes que cal abordar.

En la segona fase, i seguint amb l’evolució de la redacció del document de l’Avanç del POUM, es treballen les principals línies estratègiques detectades prèviament donant-los caràcter de proposta, per tal que puguin ser incloses posteriorment en el document normatiu.

Finalment l’última de les fases, la de retorn, serveix per comunicar a la ciutadania els resultats i conclusions finals, redactar la documentació que s’incorpora al document del POUM i establir les bases que permetin fer el seguiment a les següents etapes de la tramitació.


Ubicació

Sentmenat

[8,957habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Duració

6 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Sentmenat

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Llaia Llonch)

 

Han col·laborat

Veinat de Sentmenat

Entitats i associacions locals

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Ajuntament – Seu electrònica

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Pla d’actuació integral del barri de Montornès Nord

Pla d’actuació integral del barri de Montornès Nord

A Montornès Nord, el Pla de Barris havia realitzat, l’any 2010, una diagnosi del sistema d’espais lliures, identificats els que requerien una intervenció de millora: la plaça de la pèrgola i el carrer llibertat. A més, els reclams veïnals es centraven en dos espais més: les darreries del carrer 9 d’abril i la plaça de la pèrgola. A partir de la identificació prèvia d’aquests quatre espais, es va encarregar a l’equip del Pla estel* la definició dels seus processos de millora.

Inicialment, les estratègies d’implicació veïnal per realitzar l’anàlisi i diagnosi col·laborativa dels quatre espais, es van dissenyar específicament per cadascun d’ells, a partir de trobades puntuals amb la ciutadania (participació directa) i treballs d’observació (participació indirecta). D’aquesta manera, es van establir vies de comunicació directa amb la població i es van conèixer de primera mà les dinàmiques diàries i quotidianes dels espais.

En la fase de propostes, el procés va evolucionar per adaptar-se a les conclusions de la diagnosi. Concretament, es van agrupar tres dels projectes en un de sol, en tant que basculaven, funcionalment, al voltant del carrer llibertat. El quart espai (les darreries del carrer 9 d’abril) es va abordar amb un procés independent que s’adeia millor a les necessitats de l’entorn.

Paral·lelament al procés de definició d’estratègies de millora dels espais seleccionats del barri, es va treballar la dimensió administrativa del municipi, mitjançant entrevistes amb personal del consistori per analitzar les polítiques dels diferents departaments respecte als espais públics.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

9 mesos [2014-2015]

Impulsores

Ajuntament de Montornès 

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Ara Muñío, Esteve Boix,

Marc Deu )

 

Itziar González, Arquect

 

Han col·laborat

Veïnat de Montornès Nord

Entitats i Associacions

(cultura, economia, educació)

Informe

Llegir el doc 2 del informe en issuu

Llegir el doc 3 del informe en issuu

Llegir el doc 4 del informe en issuu

Llegir el doc 5 del informe en issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Ajuntament – Seu electrònica

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

La Plaça Maresme

La plaça Maresme

El projecte aborda la Plaça Maresme i el seu entorn d’una manera integral a través d’un procés complex que va des de la diagnosi col·laborativa a les fases inicials fins a l’execució del projecte de reurbanització de l’espai en qüestió i la direcció d’obra.

Els treballs neixen de la voluntat municipal de potenciar les dinàmiques socials  que ja es produïen a la Plaça Maresme, entesa com a punt de trobada tant dels veïns i veïnes d’una de les zones més denses del municipi, amb les persones usuàries de les instal·lacions esportives que hi donen façana. 

 Els estudis previs i l’avantprojecte van contar amb un important desplegament participatiu que incloïa als veïns i veïnes, a les entitats i associacions del barri i als nens i nenes tant de les escoles properes com del Consell d’Infants Municipal.

Fruit de l’anàlisi de les dinàmiques urbanes que es produïen i del diàleg entre els diversos agents implicats, es van definir de manera consensuada les línies estratègiques del projecte a partir de les quals es va redactar el projecte d’urbanització per una banda, i es van definir una sèrie de mesures per a millorar la convivència i l’apoderament ciutadà per l’altra. 

La reforma de la plaça posa en valor els edificis públics adjacents dignificant-ne els accessos i potencia la mobilitat activa i la connexió entre ells, a través de la peatonalització del carrer de la plaça, que els connecta entre ells i que ajuda a definir un nou eix que creua l’àmbit, i que a banda d’actuar com espai de pas i d’estança, organitza la resta d’ambients que s’acomoden a la topografia natural del lloc, eliminant els murs de contenció i les escales que abans estructuraven nivells estancs.       

Entre els diferents usos que s’hi ubiquen destaquen l’espai escènic programable i diferents zones de joc infantil, enteses com espais d’aprenentatge i creixement. Des del punt de vista paisatgístic, el projecte aposta la combinació de vegetació arbustiva i enfiladissa autòctona que ajuda a delimitar els diferents ambients però mantenint una certa connexió perceptiva entre ells, amb arbrat que aporta ombra i millora el confort als usuaris i usuàries que en fan ús.

Les diferents espècies vegetals es seleccionen amb la voluntat d’incrementar sensiblement la biodiversitat de l’entorn donant continuïtat a l’estratègia ja iniciada pel govern municipal.

Ubicació

Premià de Mar

[28,071  habitants]

Escala

Barri 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes, 

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

Diagnosi col·laborativa:

6 mesos [2016]

 

Redacció projecte d’urbanització: 

6 mesos [2017]

 

Direcció d’obra: 

6 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià del Mar

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, 

Mireia Peris, Marc Deu)

 

MonoD estudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Veinat de Premià

Entitats i associacions locals

Consell d’Infants de Premià de Mar

 

 Informe

Llegir l’informe complet en Issuu.

Llegir l’informe complet en Issuu.

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Pla d’actuació integral pels espais públics d’Olesa

Pla d’actuació integral pels espais públics d’Olesa

La voluntat municipal d’impulsar l’ocupació local va ser la base del plantejament d’aquest projecte juntament amb l’interès d’obtenir informació de vuit espais públics d’Olesa de Montserrat amb l’objectiu de prioritzar la seva revitalització. La diagnosi dels espais es va realitzar a partir de l’observació de l’activitat ciutadana i l’avaluació material de la seva configuració.

En acord amb les autoritats del municipi i posterior a una primera diagnosi tècnica, es van seleccionar tres espais prioritaris d’acció per a realitzar una proposta d’avantprojecte, el barri de Sant Bernat, la Plaça doctor Fleming i l’enllaç entre la Rambla i la plaça de l’Estatut. Les propostes de millora es van definir basades en els mitjans i capacitats tècniques disponibles a la Brigada Municipal, tenint en compte les incorporacions des del Pla d’Ocupació local.

Finalment, es va executar una proposta que va ser realitzada al barri de Sant Bernat, en la zona oest d’aquest, on es va renovar i millorar la vegetació de la plaça Tercio Nostra Senyora i també es van millorar els seus enllaços amb els barris adjacents.

 

Ubicació

Olesa de Montserrat

[23.779  habitants]

Escala

Municipi

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Cooperació ciutadana  

Duració

6 mesos [2015]

Impulsores

Ajuntament d’Olesa de 

Montserrat

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris, 

Claudia Villazon, Marta Ferrer) 

Presentació

Veure la presentació al prezi

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin