Inventari de construccions en sol no urbanitzable


Inventari de construccions en sol no urbanitzable

La regulació del sòl no urbanitzable (SNU) és un dels reptes que han d’afrontar els ajuntaments aquests propers anys, ja que cal trobar un equilibri entre els usos i activitats que hi són permesos i la preservació dels hàbitats i ecosistemes naturals propis de cada territori. 

En aquest context, l’ajuntament de Manresa ha impulsat la redacció d’un inventari de les edificacions en SNU per tal de conèixer quina és la realitat a actual del municipi abans de decidir de quina manera cal incidir-hi, en paral·lel al catàleg de Masies ja aprovat definitivament.

Des d’ *estel hem abordat el projecte amb la intenció de conèixer les característiques arquitectòniques, urbanístiques i ambientals de cadascun dels elements inclosos a l’estudi, però sense oblidar la component social i humana que tenen aquests construccions. En un entorn com el de Manresa juguen un paper clau alhora de vertebrar i articular el territori, i en la definició del caràcter i la identitat de les persones que l’habiten.

La col·laboració amb l’equip de Solucions Geogràfiques ens ha permès integrar la tecnologia SIG d’una manera transversal al llarg de les feines de redacció, i facilitar la gestió i actualització de la informació en el futur.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Manresa

[76,250 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

11 mesos [2019]

Impulsores

Ajuntament de Manresa

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu, Alba

Dominguez, Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou)

 

Solucions Geogràfiques

Can Quel, Fàbrica de Creació


Can Quel, Fàbrica de Creació

L’antiga fàbrica tèxtil de Can Quel, un edifici emblemàtic i molt arrelat a la història de l’Esquirol, es transforma en un centre públic de creació sociocultural. Una fàbrica de creació. Aquest edifici municipal, recupera la idea de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori, i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social i al desenvolupament sostenible a Collsacabra, i a l’Esquirol en particular. La fàbrica de creació Can Quel, torna a existir a partir del lema “el nostre futur és la qualitat” que es troba encara dins la fàbrica, però referit ara a la cultura i a la comunitat. Així mateix, dóna respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement -generant espais de treball individuals i/o col·lectius i recursos a la disposició d’artistes, entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que reforcen el municipi de l’Esquirol com a pol cultural i social a Collsacabra.

S’aposta per una col·laboració directa amb els diferents col·lectius per co-gestionar l’equipament, i que puguin ser ells els que el dinamitzen, donen forma i fan créixer el projecte.

La fàbrica de creació Can Quel es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Cultura i educació transfrontereres
  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori

El procés participatiu es va dissenyar seguint la metodologia IAP (Investigació-Acció Participativa) amb l’objectiu de sumar la màxima diversitat de perspectives intergeneracionals, i fomentar un espai inclusiu a l’Esquirol. Durant el procés participatiu es va treballar amb la comunitat local el Programa Funcional, els criteris de la Intervenció arquitectònica i urbanistica, el model de gestió, les fases d’execució i la gestió del “mentrestant¨.


Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

L’Esquirol

[2,181 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de l’Esquirol 

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Veïnat de l’Esquirol

Entitats municipals

Espai jove

Equip tècnic i polític de

l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau

Un estudi de Paisatge Urbà, i especialment en un àmbit complex com el de Montbau, inevitablement aborda els treballs des de diverses perspectives que s’entrellacen per tal de reflectir la realitat urbana. 

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat del barri, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

A través d’un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic es va aconseguir relatar, per exemple, quina era la percepció de seguretat a diverses zones del barri, quins eren els espais formals i informals més ben valorats i perquè, quines característiques urbanes defineixen la identitat del barri o com es percep la relació entre la ciutat de Barcelona i la muntanya de Collserola.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona

[1.636.762 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2019]

Impulsores

Institut Municipal del

Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes

*estel (Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix, Alba Domínguez)

Irbis

Veclus S.L.

Jordi Bellmunt

Agata Buscemi

Fàtima López

Montserrat Mercadé

 

Han col·laborat

Veïnat de Montbau

Informe

Llegir l’informe complet en

BCNROC Barcelona