Reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps


Reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps

La proposta per a la reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps i els seus voltants va resultar en una estratègia urbana sostenible que prioritza les persones sobre els automòbils, i millora la qualitat de l’espai públic d’acord amb la perspectiva dels habitants de Gualba. S’aborden els problemes de mobilitat, accessibilitat i la feble qualificació dels espais públics, amb l’objectiu d’enfortir la identitat i la cohesió social del veïnat. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions i la cooperació entre tècnics municipals, polítics i ciutadania.

L’àrea de treball evidenciava la necessitat de renovació i revitalització de l’espai urbà: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, activar la vida social, garantir l’activitat econòmica existent i prendre mesures efectives per reduir la velocitat dels vehicles al centre de la ciutat. La proporció entre espais per a persones i espais per a vehicles es va treballar creuant els interessos divergents i fomentant accions empíriques que en visibilitzessin les contradiccions. Per això, en la fase final es van realitzar proves pilot de les solucions que es proposaven, per garantir la visibilitat i la comprensió de les mateixes, i per testejar de manera directa la seva idoneïtat.

El resultat de repensar i reconèixer els valors mediambientals de l’espai públic, introduir criteris de disseny urbà inclusiu, mobilitat sostenible i salut urbana, també va posar en marxa unes dinàmiques participatives que obren espais de diàleg entre els habitants permanents i els habitants de cap de setmana (segones residències) de Gualba.

Ubicació

Gualba

[1,481 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2018-2019]

Impulsores

Ajuntament de Gualba

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez, Marc Deu)

 

Han col·laborat

Veinat de Gualba,

Entitats locals (educació,

economia, comerç, esports,

culturals, socials)

Presentació

Veure la presentació al prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Butlletí Municipal de Gualba

Estudi de la vida quotidiana al barri de Sants​


Estudi de la vida quotidiana al barri de Sants

Per la redacció del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs, *estel ha realitzat una investigació territorial i social complementària per tal de donar arguments a la presa de decisions del document urbanístic. A més a més, juntament amb MonoDestudio, ha desplegat el “Procés participatiu del Pla d’usos i Pla de dinamització comercial”.

L’estudi està limitat a una superfície de 33 hectàrees que inclou part dels barris de Sants i Hostafrancs de Barcelona. Un dels reptes principals ha estat la conjugació d’interessos a escales diverses: des de petites places de barri fins a espais públics de ciutat. A aquest sistema d’espais públics s’afegeix també la complexitat de les activitat previsibles i imprevistes que hi tenen lloc, definint el paisatge sociourbà de l’àmbit de treball.

Per a la realització de l’estudi s’han dut a terme tasques d’observació de la quotidianitat a l’espai públic, modelitzant els cicles setmanals de funcionament del barri a partir del treball de camp entre setmana i en cap de setmana, en cinc moments diferents del dia (matí, migdia, tarda, nit i mitjanit). Aquesta metodologia tenia com a objectiu visibilitzar els patrons d’activitat que defineixen el funcionament de l’àrea d’estudi, per tal d’entendre i explicar la informació fonamental sobre qui fa què i on ho fa, segons uns paràmetres preestablerts d’usos i activitats.

Així, entre d’altres, s’ha identificat i estudiat la xarxa d’espais públics i les seves anomalies, la mobilitat dels vianants, els usos dels llocs i la percepció de seguretat. Per entendre millor els principals espais públics i el seu context, s’ha realitzat un estudi comparatiu entre ells segons unes variables específiques: grau d’interacció social, diversitat d’activitats, afluència, materialitat, i relació entre l’espai privat i l’espai públic.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Districte de Sants

 

Equip redactor

TESEU

 

 *estel, MonoD estudio

 

Han col·laborat

Entitats i veïnat del barri

de Sants

 

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Nova vida per a l’antiga fàbrica SATI


Nova vida per a l’antiga fàbrica SATI

Es tracta d’un projecte per a promoure la reutilització de l’edifici industrial abandonat SATI al municipi d’Alpens, amb l’objectiu de repensar el lloc per tal d’establir criteris de definició de nous usos i model de gestió del futur equipament públic. En coordinació amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Alpens tenia la voluntat d’impulsar-lo emprant metodologies participatives i d’integració social, doncs es tracta d’un edifici molt arrelat a la quotidianitat dels habitants des de fa més de 40 anys. Aquest contenidor d’activitat i memòria s’ha convertit en part del paisatge urbà i humà d’Alpens, i dels records de les persones que hi han treballat. 

A les sessions participatives es van explorar diferents escenaris: des de projectes de cohabitatge per a gent gran, passant per propostes de cogestió d’espais verds i cuines comunitàries, fins a la reinterpretació del característic espai de l’era, creant-hi d’espais de cooperació i aprenentatge per a tothom. Des de les primeres etapes del projecte, la participació intergeneracional ha sigut essencial: es van realitzar tallers amb infants, entrevistes amb persones clau del municipi,  i jocs col·lectius per construir i definir les propostes de manera col·laborativa.

Aquest projecte de planificació participativa és un exemple d’aproximació integral a la reutilització adaptativa dels edificis industrials, per tal de proporcionar beneficis econòmics, culturals i socials a una comunitat i regenerar una àrea urbana de manera sostenible. El treball, no només va contribuir a repensar i respectar l’entorn i l’espai públic, sinó que també va posar en marxa una dinàmica participativa, de diàleg i discussió per enfortir una comunitat ja de per si participativa i responsable.

Ubicació

Alpens

[273 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona,

Ajuntament d’Alpens

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba Domínguez,

Marc Deu)

 

MonoD estudio

 

Han col·laborat

Veinat d’ Alpens,

Comunitat educativa,

Entitats locals (esports,

cultural, social)

 

Presentació

Veure la presentació al prezi

Confluència al Mercat Central de València


Confluència al Mercat Central de València

La proposta Confluència va ser la guanyadora del concurs convocat per la Generalitat Valenciana per a remodelar la plaça de Bruges i altres espais públics al voltant del Mercat Central de la ciutat de València. El projecte, liderat per les arquitectes Elisabet Quintana i Blanca Peñín, va apostar per un plantejament transdisciplinar i participatiu, amb la ferma voluntat de facilitar la creació d’un espai de convivència al voltant d’aquest node comercial, el Mercat Central, símbol històric i lloc referent per als habitants i visitants de València.

La concepció de l’espai públic com a extensió natural del propi Mercat, i viceversa, respecta i reforça les dinàmiques socials, culturals i comercials de l’entorn urbà. La proposta final aborda les circumstàncies sòcio-territorials dels barris que hi conflueixen, no només a través del disseny urbà, sinó també mitjançant estratègies socials de visibilització i autoreconeixement de les distintes realitats humanes al voltant d’un equipament plural com és un mercat públic. Aquestes estratègies van des de propostes de programació veïnal als espais públics que reforcen la connectivitat humana amb el barri de Velluters, fins a mesures per a revertir el procés de gentrificació que pateix València en general, i el districte de Ciutat Vella en particular.

La condició transdisciplinar de l’equip participant a la proposta Confluència, ha permès la incorporació de perspectives diverses durant tot el procés de reflexió, proposta i redacció, que inclouen consideracions sobre la governança, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere.

Es preveu que les obres de remodelació comencen l’any 2020.

Ubicació

València

[794 288 habitants]

 

 

Escala

Municipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Disseny d’espai públic

Duració

6 mesos [2018]

Impulsores

Generalitat Valenciana,

Ajuntament de València

 

Equip redactor

UTE Quintana-Peñín  (Elisabet

Quintana i Blanca Peñín)

 

Equip transdisciplinar: Peñín

arquitectes, Espinàs i Tarrassó,

*estel, monoDestudio, Inés

Novella, Planifica Urbanismo y

Gestión, Enrique Giménez, Joan

Seguí, María Pedro Ferrer

 

Han col·laborat

Entitats i associacions locals

Premsa

Veure el video del projecte aquí

Llegir més sobre el projecte en el

diari

¡Pónle Guinda!


¡Pónle Guinda!

¡Pónle Guinda! va ser un procés de cooperació ciutadana i administrativa per a realitzar un diagnòstic participatiu i consensuar propostes de transformació de l’espai públic en un àmbit del barri de Guindalera (Madrid), conegut popularment com Guindalera Vieja. El procés de treball a Guindalera Vieja va comprendre tres fases diferenciades, la fase d’arrencada, la de participació i la de redacció d’avantprojectes.

 En la primera d’elles, es van realitzar trobades i entrevistes grupals amb tècnics municipals i representants polítics de l’Ajuntament de Madrid (Districte de Salamanca), així com amb una representació de el teixit associatiu de barri.

A la segona fase s’inclou, l’anàlisi urbanístic i social, el treball i mapejat d’observació de l’espai públic i els tallers oberts a tots els veïns i veïnes de barri que van voler participar. Es va tancar amb l’elaboració de conclusions i la seva posterior comunicació a totes les persones participants en aquests tallers.

 Finalment, es va treballar en la redacció dels avantprojectes prioritzats durant la fase anterior: el plantejament d’un model de mobilitat sostenible per al conjunt de l’àmbit d’estudi; l’establiment d’una “caixa d’eines” amb criteris generals d’aplicació en el disseny de l’espai públic de Guindalera; i la redacció de dos avantprojectes, corresponents al carrer Béjar, i a la plaça 28 de maig i el seu entorn. Tota la presa de decisions projectuals es va recolzar tant en el coneixement en el camp de la sociologia, l’urbanisme i l’arquitectura dels professionals que van intervenir, com en el coneixement compartit pels veïns i veïnes de barri en el procés participatiu dut a terme. El treball realitzat ha marcat les directrius de les obres de reurbanització del barri executades posteriorment.

Ubicació

Madrid

[3,223,334 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2017]

Impulsores

Ajuntament de Madrid,

Districte de Salamanca

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Mireia Peris,

Konstantina Chysostomou,

Soledad Viteri)

 

MonoD estudio, Urbanins,

Inés Novella

 

Han col·laborat

Veinat i entitats del barri

de Guindalera

Presentació

Veure la presentació al Prezi

 Premsa

Llegir més sobre el  projecte al 

DSalamanca i al DSalamanca

Naves do Metrosidero


Naves do Metrosidero

Naves do Metrosidero és un equipament municipal del Concello da Coruña recentment rehabilitat. La voluntat de la Concellería de Participación e Innovación Democrática era que es convertís en un recurs per a joves de tota la ciutat, i planificar de manera participativa els seus usos i gestió. D’aquesta manera, s’inicia el procés cooperatiu de treball per la redacció  del Projecte ampliat d’usos i mecàniques de gestió Naves do Metrosidero.

La base per la seva redacció va ser un procés participatiu conformat per 8 trobades obertes a tota la ciutadania (particularment a les persones joves) i al que es va afegir una representació compromesa de funcionaris i funcionàries municipals. Igualment, s’incorpora al document la perspectiva de 36 centres educatius de A Coruña, realitzant sessions de treball amb equips docents i aportacions directes d’alumnes.

Les conclusions del treball exposaven que les noves Naves do Metrosidero seran un lloc de trobada per la joventut corunyesa, un lloc de referència on les persones joves poden simplement estar, passar-hi temps, i realitzar activitats que no tenen un espai habilitat o legitimat al carrer, al barri o a la ciutat, amb la vocació (però no pas l’obligació) de transformar-les en projectes propis, col·lectius o comunitaris, i que puguin desplegar-los fins i tot més enllà del recinte de les naus.

En funció dels vincles que es creen entre les persones usuàries, de la seva “manera d’estar”, l’equipament tindrà una manera distinta de funcionar. A grans trets, es caracteritza cadascuna de les naus segons aquesta “manera d’estar”: la nau 2, l’estat sòlid (espais de co-gestió); la nau 3, l’estat líquid (espais programables, amb activitats calendaritzades); i la nau 4, l’estat gasós (espais d’ús lliure, sense programació).

Ubicació

A Coruña

[244,850 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

 

Duració

10 mesos [2018]

Impulsores

Concello da Coruña,

Concellaría de Participación

e Innovación Democrática

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba Domínguez)

 

MonoD estudio, Verónica

Méndez 

 

Han col·laborat

Equip tècnic del Concello da

Coruña, Persones i entitats

assistents als Encontros

Participativos, Equips docents i

alumnes participants a les

Xuntanzas Escolares

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’Ayuntamiento de A Coruña

Rescat de les Rambles de Barcelona


Rescat de les Rambles de Barcelona

El procés cooperatiu Les Rambles va ser la proposta de l’equip kmZero  guanyadora del Concurs Internacional convocat per l’Ajuntament de Barcelona a l’any 2017 per dinamitzar i remodelar la Rambla de Barcelona. L’objectiu és retornar a la ciutadania un dels seus eixos històrics i més simbòlics, i fer-ho de manera cooperativa per tal que la seva transformació suposi una millora global d’aquest espai urbà central i vertebrador de la ciutat i de l’experiència de les persones que l’habiten, el visiten i el disfruten.

Es va desenvolupar com un treball estretament cooperatiu entre tècnics, ciutadania i administració per posar en marxa una proposta d’urbanització i redisseny, amb una metodologia innovadora per fer de la Rambla un lloc divers, flexible, sostenible, inclusiu, accessible, coherent, segur, intel·ligent, contextualitzat i confortable. El projecte és una herència i relleu del treball fet prèviament per entitats, veïns i veïnes i administració per repensar les Rambles conjuntament i ampliar el debat a tota la ciutat. 

El procés per a la definició de les actuacions de dinamització i millora de Les Rambles, amb les seves intervencions físiques i socials necessàries que planteja l’equip kmZERO, parteix d’una diagnosi i objectius consensuats, i a partir del treball cooperatiu entre ciutadania, administració i tècnics experts.

El document resultant de tot el treball cooperatiu es composa d’un conjunt d’estratègies que acompanyen la reurbanització de les Rambles, que es durà a terme entre el 2020 i el 2026. I la voluntat i el repte és, novament, fer-ho com una tasca conjunta.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2017-2018]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Foment de Ciutat,

BIMSA

 

Equip redactor

UTE kmZERO: (AYESA – Lola 

Domènech – Espinàs i

Tarrassó – Itziar González –

Arnau Boix)

Team kmZERO: Itziar

Gonzàlez,  Arnau Boix, Lola

Domènech, Olga Tarrassó,

Jordi Quiñonero, Paul B.

Preciado, Josep Selga,

Ole Thorson, Sergi Cutillas,

Ernest Cañada, Alberto

Conesa, Sebastià Ribot,

Cristina Pedraza, Julio

Alcobendas, Esteve Boix,

Miquel Cañellas, Fernando

Casal, Konstantina

Chrysostomou, Pablo

Cotarelo, Pablo Feu,

Iolanda Fresnillo,

Nacho Guilera, Gema Jover,

Sira Llopart, Eulàlia Miralles,

Pere Mogas, Jordi Parés,

Daniel Pera,

Mireia Peris, Ignasi Querol, Javier

Rentero, David Rodriguez,

Francesc Sánchez, Cristian Tapia,

Anna Terricabras, Carlos Utrillo,

Javier Valencia, Xavier Valls,

Susanna Àlvarez, Joan Escofet

 

Han col·laborat

Veïnat de les Rambles

de Barcelona,

Agents i entitats de la

ciutat de Barcelona

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte a la

Pàgina web del procés, 

Ajuntament de Barcelona

Diari Públic

Manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere

Manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere

El manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere és una eina per a posar en el centre la vida quotidiana i impulsar un model urbà inclusiu on hi tingui cabuda la diversitat de gènere, l’edat o l’origen, per construir una ciutat més equitativa, segura i sense barreres.

Les tasques de suport per a la realització del manual van donar com a resultat una eina entenedora i fàcil d’utilitzar. L’equip *estel va recolzar a la redacció, interpretació i representació de dades, maquetació i disseny de la publicació.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2018-2019]

Impulsores

Barcelona Regional

 

Equip redactor

Ana Paricio (autoria)

 

*estel (Alba Domínguez i

Ferrer, Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Ajuntament de Barcelona

Manual

Veure i descarregar el manual

Premsa

Llegir més sobre el projecte en l´

Ajuntament de Barcelona

La Plaça Joan Miró​

La Plaça Joan Miró

Els criteris que han regit la definició de la plaça són fruït d’un treball col·laboratiu de proximitat realitzat per l’equip Estel* amb els tècnics i polítics municipals, el veïnat del barri i les entitats i associacions del municipi. És, de fet, la decisió conjunta de tots aquests agents el motor de la seva renovació i transformació en un espai escènic obert.

Es proposa la construcció d’unes graderies envoltant part del centre de la plaça. Això canvia la direccionalitat de l’espai, que ara pot extendre’s conceptualment i materialment cap al tram adjacent del carrer Jacint Verdaguer. La nova disposició varia l’escenari de la Dansa de la Batalla, important cita gegantera que hi té lloc per Festa Major, que es dignifica amb la renovació de l’espai, i organitza l’assistència massiva d’espectadors per augmentar-ne la comoditat i la seguretat de l’esdeveniment.

El repte d’acollir aquest esdeveniment anual no ha de minvar l’ús quotidià del veïnat de la plaça en particular ni de la ciutadania o dels visitants de Montornès en general: es tracta per tant d’un espai públic que funciona encara com una plaça urbana. La proposta però, modula la intensitat del seu ús com a espai de joc per permetre que la gaudeixin un ventall més ampli de grups d’edat. La nova plaça reforça la seva identitat amb un mural inspirat en Joan Miró que renova el vell, amb una reinterpretació dissenyada, acordada i realitzada per l’Associació local d’art Venus. La plaça recupera així el protagonisme històric perdut, consolidant-se com a extrem de l’eix cívic que la unirà amb la plaça Pau Picasso.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

Duració

12  mesos [2014-2015]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix,  Mireia Peris,

Marc Deu, Ara Muñío,

Esteve Boix, Claudia Villazón)

Itziar Gonzàlez, Elena Guim,

Antoni Elvira, Carmela Torró

 

Han col·laborat

Veinat de Montornès del Vallès

Colla de Gegants de Montornès,

Associació d’Art Venus,

Veïns i veïnes de la plaça

Joan Miró, Escola Sant Sadurní,

AAVV Montornès Centre,

Centre d’Estudis de Montornès

del Vallès, Unió de Botiguers,

Bar Chucu-chucu

Presentació

Consulta el Banc de bones pràctiques

Informe

Llegir l’informe complet en  issuu

Llegir l’informe complet en  issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Mostra d’Arquitectura Catalana,

somMontorès

Activació temporal d’espais buits


Activació temporal d’espais buits

La crisi va provocar una aturada en la manera usual fins al moment de “produir” l’espai físic de les ciutats, generant un territori amb espais buits pendents de desenvolupar (en el sentit més ampli de la paraula, i no només fent referència al desenvolupament urbanístic). Davant d’aquestes circumstàncies, es feia necessari possar en marxa estratègies i tàctiques urbanes per activar els recursos territorials dels quals disposen les ciutats.

Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona va plantejar un marc estable de col·laboració amb les entitats municipals per tal de recolzar-les amb estratègies, eines i propostes de gestió dels espais que havien quedat buits als municipis de la província. Davant l’existència d’aquests espais a Santa Margarida de Montbui pendents d’edificar, urbanitzar o reconvertir amb nous usos, i el neguit sobre com abordar aquest problema, el municipi va sol·licitar a la Diputació la seva col·laboració. I és en aquest marc què s’insereix el present encàrrec.

El projecte buscava identificar els espais buits al municipi per evitar la seva degradació i proposar nous usos provisionals i/o temporals, apostant per cobrir les necessitats socials locals, concretament, la d’aquelles activitats demandades per la població que no tenien resposta als equipaments municipals o espais públics existents.

Es va fer un diagnòstic col·laboratiu dels solars i parcel·les identificades amb la ciutadania i l’equip tècnic-administratiu del consistori. Algunes d’elles, a tocar del riu Anoia i amb un passat industrial present en el patrimoni construït; i d’altres, a tocar del barri del Pi, que va créixer al recer de les adoberies de la zona amb una marcada tradició d’autoorganització. A partir d’aquest diagnòstic es va plantejar un procés de revitalització de l’espai urbà a través de les sinergies que vam descobrir al territori que va consistir en la creació de protocols d’activació dels espais buits.

Ubicació

Santa Margarida de Montbui

[9825 habitants]

Escala

Municipal 

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2015-2016]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Santa Margarida

de Montbui

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Raimon Soler, Laia Llonch)

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet en Issuu