L’ESPAI no és neutral.

L’espai no és NEUTRAL. 

L’espai NO és neutral.

Beirut, Mostar, Nicòsia, Jerusalem, Belfast

A cada una d’aquestes ciutats, els agents urbans van subestimar les tensions interètniques creixents fins que va ser massa tard i la violència es va estendre, provocant una segregació física. Tot i que les parets, les tanques i les “terres de ningú” que van resultar  d’aquestes tensions tenien un caràcter temporal, van acabar tenint un poder de permanència considerable, que va obligar les persones separades a enfrontar la vida «en estat de setge». En aquests casos, fins i tot, després que el món polític hagi signat la pau, les persones confronten pèrdues que estan més enllà de qualsevol compensació. En el camí cap a la divisió urbana, es trenca un contracte social entre l’estat i les persones.

Les ciutats dividides són un far que alerta a totes les ciutats en les quals la rivalitat entre comunitats amenaça el funcionament i la seguretat urbana. Totes les ciutats contenen línies de falla o fronteres ètniques que donen forma a barris “bons” i “dolents” i sentit local a “l’altra banda de les vies”.

Aquestes cinc ciutats estan vinculades per episodis de desenvolupament similars amb seqüències i patrons semblants. Els esdeveniments que van empènyer Belfast, Beirut, Jerusalem, Mostar i Nicòsia a travessar el llindar de l’apartheid ètnic, tenen molt en comú. No totes les fases que s’expliquen més endavant es troben a cada ciutat. Tot i això, poden ser indicadors considerables de la propensió a la segregació física, quan aquestes societats ètnicament diverses es troben en situació d’estrès i en una transició social important:

1. Politització de l’etnicitat: fusió de la identitat política i ètnica a gran escala.
2. Agrupació: si augmenten les pressions, les persones-membres d’una comunitat urbana amenaçada poden buscar clústers més petits i més homogenis ètnicament per protegir-se.
3. Ampliació política: les ciutats dividides funcionen en part com a emblemes de lluites polítiques més grans en les quals els habitants dels enclavaments estan preparats per lliurar batalles que no serveixen directament als seus interessos personals.
4. Traçat de la frontera: una vegada les comunitats ètniques amenaçades s’han retirat en grups homogenis i el terreny urbà s’ha convertit en territori polític, queda per traçar formalment les línies de batalla.
5. Concretització: aquests límits traçats que separen els grups, es transformen de permeables a impermeables. Aquest, és un procés que es basa en un disseny i una execució intencionada. Aquests límits pretenien ser temporals en previsió d’intervenció diplomàtica, tot i que acaben existint durant dècades.
6. Consolidació: una vegada que els límits ètnics s’han traçat i concretat a l’entorn urbà, el clima polític determina si les autoritats municipals augmentaran o contrarestaran el procés de divisió.
7. Unificar, però no integrar: a causa de les grans ineficiències de la segregació física en un entorn dissenyat per a la cooperació de les persones, les particions urbanes poques vegades són sostenibles. Tot i que les barreres físiques es poden enderrocar fàcilment, les cicatrius socials i físiques que queden no desapareixen amb facilitat. Les seqüeles psicològiques de llargs períodes de violència i intimidació, generalment impedeixen que les persones que han viscut aquest període de divisió habitin de nou les zones antigament prohibides.

La ciutat dividida canònica continua estant dividida mentre es mantinguin les inseguretats que van conduir a la violència intergrupal. Tot i que les particions físiques generen nous problemes i intensifiquen les rivalitats interètniques per si mateixes, la seva eliminació és necessària però no suficient per a la creació de condicions més favorables i equitatives en el marc urbà.

* Referències 

• J. Calame, E. Charlesworth, (2009) Divided cities, University of Pennsylvania Press

• A. Oz, (1994) Israel, Palestine and Peace: Essays on a Paradoxical Situation

• CCCB (2005) Breaking the wall: the social responsability of Palestinian and Israeli Academics and Intellectuals at Times of Violent conflict: An introspective Search

• K. Chrysostomou (2013) Διακοινοτικές σχέσεις σε διαιρεμένες πόλεις: Η περίπτωση της Λευκωσίας (Relacions intercomunitàries en ciutats dividides: el cas de Nicòsia)

• K. Chrysostomou (2016), Negotiating Cultural Identities in Post Conflict Spaces: The memorial landscapes of Nicosia
• Fotos: Konstantina Chrysostomou, No man’s land in Cyprus