“La cooperació no és només un acte de convivència; és el motor silenciós de grans transformacions.”

Vivim en un món on la política sovint sembla desconnectada de les emocions i les relacions humanes. Les polítiques es formulen en entorns freds i calculats, on les realitats humanes són, de vegades, tractades com a xifres i estadístiques. Tanmateix, “Amor y política: La imprescindible sensibilidad de la política” de Montserrat Moreno Marimón i Genoveva Sastre Villarrasa ens recorda que els sentiments, la cura i l’empatia no són debilitats, sinó components essencials per construir societats més justes i sostenibles.

Per què hauríem de parlar d’amor en política? Les autores ens plantegen un repte: qüestionar el model polític tradicional que separa la “racionalitat” de l’“emoció.” Durant dècades, hem estat condicionades a creure que els assumptes públics s’han de gestionar sense “sentimentalismes.” Tanmateix, com assenyala el llibre, aquesta idea ignora una veritat essencial: les persones som éssers emocionals. Negar el paper de les emocions en la vida política sovint condueix a l’apatia, la injustícia i la desconnexió entre les institucions públiques i les persones a qui haurien de servir.

El llibre argumenta que l’amor i la cooperació no són qüestions privades, sinó eines col·lectives per a la transformació. Segons les autores, “la cooperació és la propietat essencial de la vida.” Des de les formes de vida més simples fins a les organitzacions humanes més complexes, la cooperació sempre ha estat el motor de la supervivència i el progrés. Aquesta veritat biològica i social desafia directament les narratives competitives i individualistes que dominen els sistemes polítics contemporanis.

Al cor de la seva argumentació hi ha la idea que una bona governança requereix sensibilitat emocional. Les autores afirmen que, sense una comprensió profunda de les pròpies emocions i les dels altres, l’exercici del poder esdevé desconnectat i, en molts casos, injust. Les líders que ignoren les realitats emocionals de les seves comunitats corren el risc de crear polítiques que no aborden les necessitats reals. L’empatia, llavors, es converteix en la pedra angular d’un lideratge just. “No podem esperar que ningú governi adequadament,” escriuen les autores, “si no té sensibilitat emocional, perquè aquesta insensibilitat es tradueix en decisions que augmenten el patiment.”

Aquestes idees tenen implicacions profundes per a la governança participativa. Un sistema polític que abraça la cooperació en lloc de la competició fomenta vincles comunitaris més forts i processos de presa de decisions més inclusius. El llibre reclama espais de diàleg on es valorin i s’escoltin perspectives diverses. Per contra, quan el diàleg és absent o superficial, la desconfiança i la divisió creixen.

Una altra crítica poderosa que fan les autores és contra el mite de l’amor romàntic com un constructe aïllat i idealitzat. Argumenten que la nostra cultura sovint confina l’amor a l’esfera privada, presentant-lo com alguna cosa reservada a la família i les relacions íntimes. Aquesta narrativa pot ser limitant. El llibre ens convida a expandir la nostra comprensió de l’amor com una pràctica col·lectiva arrelada en la cura mútua, la solidaritat i el compromís amb el bé comú. L’“amor polític” no és sentimentalitat; és una força activa que fomenta la confiança, la resiliència i la justícia dins de les comunitats. Imaginem polítiques públiques modelades per l’amor en el seu sentit més ampli: polítiques que prioritzin la cura, l’habitatge, l’educació i el benestar per sobre del benefici o les dinàmiques de poder.

Un element clau d’aquesta discussió és el paper de la perspectiva de gènere i les estructures patriarcals que històricament han descartat la cura i les emocions com a “femenines” i, per tant, menys importants. El patriarcat no només dicta l’exclusió de les emocions del discurs polític, sinó que també reforça jerarquies que minimitzen les dones i qualsevol persona associada amb rols de cura. Les autores emfatitzen que abraçar les emocions en política no es tracta simplement d’humanitzar la vida pública; es tracta de desmantellar un sistema que equipara força amb dominació i cura amb debilitat. Una perspectiva de gènere ens permet veure com la intel·ligència emocional pot ser una forma de resistència, desafiant les narratives que han mantingut moltes veus als marges del poder. Reconeixent que la cura, l’empatia i la cooperació són fortaleses, podem començar a transformar la cultura política per promoure la inclusió i la igualtat.

Les autores també exploren els perills de la repressió emocional en política. Quan les emocions s’exclouen del discurs polític, el resultat sovint és la perpetuació de normes patriarcals que descarten la compassió i la cura com a “febleses.” Aquesta repressió de la intel·ligència emocional no només afecta la capacitat de les líders per prendre decisions justes, sinó que també aliena ciutadanes que es senten invisibilitzades i ignorades. El llibre argumenta que reconèixer les emocions no és només necessari per al benestar personal, sinó també per a la salut de les institucions democràtiques.

Un dels aspectes més inspiradors d’Amor i Política és la seva visió de la transformació col·lectiva. Les autores ens recorden que el canvi social és possible quan abracem la cooperació com una forma de força. Assenyalen moviments històrics impulsats per la solidaritat i la visió compartida, moviments que van desafiar sistemes opressius no amb força bruta, sinó amb creativitat, empatia i perseverança.

Finalment, Amor i Política ens convida a repensar la nostra aproximació al poder, els espais públics i les relacions humanes. Com gestionem els conflictes en els nostres espais compartits? Estem fomentant un diàleg obert o imposant les nostres opinions? Estem cultivant una cultura política on tothom se senti inclòs i valorat, o estem reforçant sistemes d’exclusió i control?

Aquest llibre no és només un assaig; és un manifest per a un enfocament més humà i creatiu de la política. La veritable transformació comença quan entenem que el poder no és una possessió individual, sinó una construcció col·lectiva. Si volem una societat més justa, necessitem líders i comunitats que encarnin sensibilitat, ètica i cooperació en les seves accions.

Llegir Amor i Política ens deixa amb una pregunta fonamental: I si l’acte revolucionari més gran fos cuidar?

En una època marcada per la fragmentació social i la incertesa, aquest llibre se sent com una crida urgent a reconstruir la política des d’un lloc de connexió, humanitat i esperança. Ens desafia a liderar amb empatia, fomentar la cooperació en lloc de la competició, i imaginar la política com una expressió de l’amor en acció.

* Referències 

Amor y política: la imprescindible sensibilidad de la política. Montserrat Moreno i Marimón, Genoveva Sastre Vilarrasa. Icaria, 2015. ISBN 978-84-9888-669-6.