La crisi va provocar una aturada en la manera usual fins al moment de “produir” l’espai físic de les ciutats, generant un territori amb espais buits pendents de desenvolupar (en el sentit més ampli de la paraula, i no només fent referència al desenvolupament urbanístic). Davant d’aquestes circumstàncies, es feia necessari possar en marxa estratègies i tàctiques urbanes per activar els recursos territorials dels quals disposen les ciutats.

Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona va plantejar un marc estable de col·laboració amb les entitats municipals per tal de recolzar-les amb estratègies, eines i propostes de gestió dels espais que havien quedat buits als municipis de la província. Davant l’existència d’aquests espais a Santa Margarida de Montbui pendents d’edificar, urbanitzar o reconvertir amb nous usos, i el neguit sobre com abordar aquest problema, el municipi va sol·licitar a la Diputació la seva col·laboració. I és en aquest marc què s’insereix el present encàrrec.