Estratègia d’actuació en espai públic

L’estratègia d’actuació que es descriu a continuació pretén atendre nombroses variables que s’hauran de desenvolupar en paral·lel i amb el temps, però sense oblidar la idea de conjunt, que garanteix la coherència entre totes elles i permet la capacitat de generar sinergies entre elles.

A tall de resum, podem afirmar que la principal voluntat del projecte és el de desplegar una nova estructura urbana, a partir d’accions concretes, que permeti reforçar la vida quotidiana dels veïns i veïnes, millorant les condicions de vida tant dels seus espais públics i carrers de barri, com dels edificis comunitaris que l’integren.

Totes aquestes voluntats es concreten en aquests set punts descrits a continuació:

1. Pacificació de l’Plaça del Mercat Antic.

Transformar la plaça del Mercat en un espai actiu i multifuncional, pensat per atreure esdeveniments i usos diversos durant tot l’any, alhora que es millorin els espais tant d’estada com de pas. La seva centralitat, així com la diversitat d’usos de l’entorn, convida a les persones de diferents grups a fer servir aquests espais, A més, pel que fa a mobilitat, es proposa tallar el pas de vehicles en aquest punt, evidenciant que l’ús dominant és el de les persones, i evitant que els cotxes facin servir aquest eix per creuar el barri en el sentit longitudinal.

2. Jerarquització de la trama viària a manera de “superilles”.

El barri de San Francisco té les condicions adequades per poder aplicar principis similars als de les conegudes com la “superilla”. Una “superilla” és una unitat d’organització urbana més gran que una illa tradicional que aporta solucions a les principals disfuncions relacionades amb la mobilitat, alhora que millora la disponibilitat i qualitat de l’espai dels i de les vianants. Amb aquesta estratègia es pretén establir una nova jerarquia de la xarxa viària, diferenciant el pas de vehicles i els eixos de prioritat per als vianants.

3. Definició de l’Avinguda de la Primavera com a principal eix cívic.

Transformar l’Avinguda de la Primavera al principal eix cívic de barri, convertint l’espai de l’antic Mercat en un àmbit vianants i trencant així la longitudinalitat de l’eix. D’aquesta manera aquest eix ofereix una gran superfície contínua i de qualitat, que convida a jugar de manera informal, anar en bici, estar … Aquest carrer agafa una gran rellevància en la nova identitat de barri, així que a part de la proposta arquitectònica, es proposa fer algun tipus d’intervenció artística a les façanes o similar.

4. Millora de la connexió amb l’entorn.

Es proposa relacionar el barri amb el seu entorn natural, a través de connectar els espais de vianants amb els principals corredors ecològics de la serra. D’aquesta manera s’aconsegueix tractar el paisatge natural com un gran espai públic per a la gent de barri, estructurada a partir de la xarxa de camins naturals, que alhora que recorreguts són també punts de trobada per als residents.

5. Millora de la continuïtat de l’espai públic

Connectar els espais interiors de barri amb espais per als vianants de qualitat, amb carrers de plataforma pensats principalment per a vianants i bicicletes, vegetació, espais de joc i activitats …

6. Optimitzar la connexió amb el nucli de Villena

Actualitzar i millorar les comunicacions amb el nucli de Villena, implementant itineraris accessibles i confortables per a bicis i vianants que permetin que els veïns puguin desplaçar-se més còmodament, però que convidi, també, a persones d’altres barris a venir a barri de San Francisco.

7. Transformar els espais de l’interior de les illes en “jardins” comunitaris

Es proposa convertir alguns dels espais de l’interior dels blocs en espais de vida, que puguin actuar gairebé com extensions de les cases, amb vegetació autòctona, espais de joc, mobiliari urbà que faciliti la socialització … Serà important que la proposta arquitectònica de cada un d’aquests patis reconegui les diferències entre ells, en funció de la seva ubicació, la seva preexistència, o els veïns que hi viuen a prop. D’aquesta manera es permetrà que cada comunitat tingui una identitat pròpia afavorint el sentiment de pertinença a un entorn i a una comunitat.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.