El Pla de Regeneració Urbana del nucli antic d’Artés és  un document estratègic orientat a revertir les dinàmiques d’aquest entorn urbà i, en definitiva, a millorar les condicions de vida de les persones que hi viuen.

El barri antic és un àmbit consolidat, amb un enorme potencial i una forta identitat (arquitectònica, històrica i social), però que aquestes últimes dècades s’ha vist sotmès a dinàmiques d’un cert abandonament, d’envelliment del parc d’habitatges i a una pèrdua del comerç de proximitat i altres serveis.

El projecte parteix de l’anàlisi de diverses temàtiques que van des de la qualitat i connectivitat de l’espai públic, l’habitatge, el patrimoni, la xarxa d’equipaments, la infraestructura verda o les dinàmiques socials del veïnat. Aquesta anàlisi es fa a partir de múltiples indicadors quantitatius, però es complementa a qualitativament a través de la cooperació ciutadana, vehiculada a través d’un procés participatiu que avança en paral·lel al desenvolupament del pla.

Aquest treball desemboca en un document estratègic que proposa diverses actuacions de millora, realistes i alineades amb les necessitats de l’ajuntament, amb les possibles fonts de finançament extern i amb les directrius que defineixen els ODS i les Agendes Urbanes 2030.

La zona d’equipaments de Can Llobet es situa a l’oest del districte de la Floresta. Té una zona de jocs infantils, piscina descoberta, pavelló poliesportiu, pista esportiva exterior i els edificis de l’escola bressol la Mimosa i del Centre Obert de Can Llobet. Hi ha també un circuit informal de BMX, skatepark, zona de cal·listènia i el conjunt de les cases dels mestres, habitatges socials públics en règim de masoveria urbana. 

Tot plegat és un conjunt arquitectònic que s’ha anat construint de manera progressiva i desordenada, sense tenir una visió global. El projecte té l’objectiu final de posar en valor tant els equipaments com l’espai públic que els relaciona, dignificant el que ja és avui en dia el pol socioesportiu de La Floresta.

El treball s’ha dut a terme partint d’un estudi tècnic detallat i d’una sèrie de trobades participatives, administratives i ciutadanes, que han explicitat el relat compartit sobre el funcionament de Can Llobet. Així, s’ha incorporat una visió político-tècnica molt transversal, i la visió ciutadana de les entitats esportives, veïnals i sòcio educatives del territori.

El resultat final és un Pla Estratègic i d’Acció, que incorpora la perspectiva de gènere interseccional, i que condueix el relat de la diagnosi col·lectiva estructurada des de la mobilitat, l’espai públic, l’edificació i la gestió del conjunt d’equipaments cap a una proposta global d’actualització energètica dels edificis, reconnexió amb el sistema d’espais públics adjacents, priorització de la mobilitat sostenible, centralització de la gestió i visibilització de tot els recursos municipals i comunitaris disponibles.

L’estudi “Paisatge humà de l’àmbit Clot-Camp de l’Arpa” emmarcat en el projecte “Estudi del paisatge urbà de l’àmbit Clot-Camp de l’Arpa” se centra en l’anàlisi de la vida quotidiana i l’entorn d’aquests barris a través de la participació ciutadana. S’han realitzat diverses accions, com converses amb agents clau, sessions participatives i una enquesta en línia per recopilar les percepcions i les necessitats de la comunitat local.

El projecte busca comprendre la identitat col·lectiva de la gent que viu en aquesta zona, destacant la forta xarxa social i la sensació d’arrelament a la comunitat. El projecte també es dedica a analitzar els elements estructurants i generadors de la vida quotidiana en l’espai públic. S’identifiquen espais i equipaments clau, com parcs, places i altres espais de trobada, així com la importància de les activitats realitzades en aquests espais. S’observa la diversitat d’usos i la presència de persones de diferents edats, gèneres i cultures.

A més, es realitza un estudi de la tipologia dels espais públics i carrers a la zona, destacant les àrees de pas i les fronteres entre barris. S’analitza com l’espai públic és utilitzat i la seva funcionalitat.

Finalment, s’avalua la percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic. S’observa com es distribueix l’espai, la infraestructura per a bicicletes, l’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional i la velocitat dels vehicles. També es considera la protecció del clima, la presència de verd urbà i superfícies d’aigua, la il·luminació i la visibilitat. En general, s’identifica que l’espai és segur i inclusiu, però es destaquen àrees estigmatitzades amb conflictes ciutadans.