Placemaking 4 Inclusion


Placemaking 4 Inclusion

El propòsit del projecte Place Making 4 Inclusion – Reviving Active Citizenship For Reshaping The Societies (PM4I) és capacitar les persones que treballen amb gent jove i les organitzacions juvenils per assegurar la inclusió social de les persones joves de diverses procedències en la creació conjunta de les comunitats locals, utilitzant la metodologia i les pràctiques del placemaking. PM4I és més que un simple projecte. La nostra missió és utilitzar la metodologia del placemaking per fomentar la inclusió social de les persones joves que enfronten barreres per a configurar les seves comunitats locals. Mitjançant la participació en iniciatives creatives i col·laboratives, tenim com a objectiu millorar el benestar de les comunitats mentre donem suport al treball juvenil i a l’educació no formal.

El placemaking s’ha convertit en una influència per als i les professionals en nombrosos camps: les iniciatives basades en el lloc sovint busquen millorar el benestar de les comunitats locals mitjançant respostes creatives i col·laboratives als problemes locals. Aquest compromís relacionat amb el lloc pot donar suport als objectius del treball juvenil i de l’educació no formal, especialment en treballar amb persones joves amb menys oportunitats.

En aquest programa hem col·laborat amb 7 organitzacions de 6 països diferents: Bèlgica, Alemanya, Noruega, Itàlia, Grècia i Espanya. Per a aquest programa hem treballat a nivell europeu i local. Els resultats dels programes a nivell europeu són:

  • Un informe nacional comparatiu del plaçant als 6 països.
  • Un mapa col·lectiu de parts interessades, bones pràctiques i recursos a Europa 
  • Un llibre de receptes per al plaçant
  • Un espai d’aprenentatge en línia amb cursos gratuïts sobre el plaçant
  • Un mapa de realitat augmentada que es pot utilitzar per reimatjar l’espai públic
  • Una xarxa d’ambaixadors joves de plaçant a Europa.

A nivell local, el programa ha propiciat l’establiment d’un equip d’ambaixadors i ambaixadores joves de placemaking. Al llarg d’un any, hem col·laborat amb ells i elles per repensar els espais públics i enfortir la participació de la gent jove en els processos de presa de decisions. Juntes, hem organitzat una activitat de placemaking a Sabadell, capacitant les comunitats locals per activar els seus barris.

Ubicació

Sabadell, Palermo, Brusseles,

Erfurt, Oslo, Atenes

Escala

Supramunicipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Pedagogia urbana

Duració

24 mesos [2022-2024]

Impulsores

Unió Europea

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i Pla,

Oriol Serra i Ureta, Marc Deu

Ferrer, Alba Domínguez Ferrer)

YEU (Belgica)

Urban Foxes (Belgica)

CGE (Alemanya)

Sguardi Urbani (Italia)

AKNOW (Grècia)

Annabel Membel (Noruega)

 

Han col·laborat

Marc Modolell Rodríguez 

Paula Andreu Gordillo

Anaïs Avellaneda

Júlia Marbà Prats

Lucia Adell Sánchez 

Aris-Ioannis Papadopoulos

Nedjine Dorcely

Maria-Katerina Mamatzaki

Informe Nacional

Comparatiu (extracte)

Llegeix més aquí

 

Informe Nacional

Comparatiu (versió

completa)

Llegeix més aquí

 

Placemaking 4 Inclusion

Cookbook

Llegeix més aquí

 

Mapes col·lectius

Consulta’ls aquí

 

Espai d’aprenentatge en línia

Consulta’l aquí

 

App d’augment de realitat

Troba’l aquí

 

Vídeo dels ambaixadors

locals de joventut de placemaking

Mira’l aquí

 

Instruccions en vídeo per a

placemaking del Cúblic

Mira-les aquí

Y-IMPACT; Youth Influencing Meaningful Participation and Civic Transformation


Y-IMPACT
Youth Influencing Meaningful Participation and Civic Transformation

Y-IMPACT és molt més que un projecte europeu: és una semilla de democràcia jove.

El seu objectiu principal és crear el primer Consell Juvenil de 13 a 18 anys de Xipre, al municipi de Parekklisia —un espai on la veu del jovent no només s’escolta, sinó que guia i transforma el futur de la comunitat.

El Consell Juvenil de Parekklisia serà un espai estable, obert i representatiu, on adolescents i joves puguin pensar col·lectivament, compartir inquietuds i proposar accions reals per millorar el seu entorn. Serà un laboratori de participació on aprendre a escoltar, a deliberar i a construir des del respecte, la diversitat i el compromís.

Impulsat pel Community Council of Parekklisia i desenvolupat conjuntament amb *estel (Catalunya) i Kvam Municipality (Noruega), Y-IMPACT connecta tres realitats diferents per explorar una mateixa pregunta:

👉 Com pot el jovent ser protagonista de les decisions locals?

El projecte promou una nova cultura democràtica basada en la participació significativa, la corresponsabilitat i la inclusió. Les persones joves participants rebran acompanyament, formació i recursos per definir els temes que considerin importants i per desenvolupar les seves pròpies iniciatives. El procés no parteix d’un guió preestablert: el Consell Juvenil decidirà què vol treballar i com vol fer-ho, segons les seves inquietuds i necessitats.

Al llarg dels dos anys, Y-IMPACT desplegarà tallers de diagnosi i co-creació, intercanvis digitals entre persones joves de Xipre, Catalunya i Noruega, formacions per a equips tècnics i educatius, i un projecte pilot de pressupostos participatius liderat pel Consell Juvenil.

Tot aquest camí culminarà amb dues eines obertes:

  • una Caixa d’Eines de Participació Juvenil, amb metodologies i exemples pràctics;
  • i una Guia de Transferibilitat, per ajudar altres municipis rurals europeus a impulsar consells juvenils propis.

Per a *estel, Y-IMPACT és una oportunitat per repensar la participació des de les primeres experiències de ciutadania activa: una invitació a reconèixer que la democràcia local no s’ensenya només, sinó que es practica, amb confiança, escolta i cooperació.

El projecte vol inspirar una nova generació de persones joves actives i compromeses amb la seva comunitat, demostrant que la democràcia també pot créixer al ritme de la seva energia i creativitat.

 


 

Estat del projecte

Aquest projecte està actualment en procés de desenvolupament dins del marc del programa Erasmus+ (KA210-YOU).

Diagnosi local i estudi comparat sobre participació juvenil

Entre els mesos de desembre i gener, el projecte Y-IMPACT va dur a terme una avaluació de necessitats locals (local needs assessment) als tres països participants —Xipre, Noruega i Espanya— centrada en la participació juvenil i en la percepció que el jovent té del seu paper dins la comunitat.

Aquest treball s’emmarca en l’estudi Youth Participation and Civic Engagement in Local Communities, que analitza la participació juvenil en tres contextos locals diferents amb l’objectiu d’entendre la voluntat de participar de les persones joves, les condicions que influeixen en la seva implicació i els principals obstacles que troben.

L’estudi combina una enquesta quantitativa a 127 joves d’entre 13 i 18 anys amb una avaluació qualitativa de necessitats locals a Parekklisia (Xipre). Els resultats mostren un patró compartit: el jovent té un fort interès per participar, però la participació real es veu limitada per barreres estructurals com la manca de temps, la poca claredat sobre com implicar-se i la percepció que les persones adultes només escolten de manera puntual.

En tots els contextos, les persones joves expressen més interès a influir en àmbits propers a la seva vida quotidiana —educació, lleure, esport i espai públic—, mentre que la percepció dels mecanismes formals de participació, com els consells juvenils, varia segons el territori. L’estudi també posa de relleu la diferència entre pertinença social i pertinença cívica, i la necessitat de repensar la participació juvenil com una pràctica quotidiana, significativa i amb impacte real.

👉 Podeu descarregar l’informe complet aquí: https://plaestel.org/y-impact-joves-participacio-i-comunitat-local/

Formació de formadores i formadors (Training of the Trainers) 27, 28 i 29 de gener de 2026 · Parekklisia

Un altre moment clau del projecte va ser el Training of the Trainers, celebrat durant tres dies a Parekklisia. Aquesta formació va servir per construir una mirada compartida sobre la participació juvenil i el funcionament dels consells juvenils, i per començar a definir, de manera col·lectiva, el futur Consell Juvenil de Parekklisia.

Durant la formació es va presentar el marc del projecte Y-IMPACT i es va treballar què és un consell juvenil a partir d’experiències reals, com les de Rubí (Catalunya) i Kvam (Noruega). A partir d’aquí, es van generar espais de reflexió conjunta per identificar quines activitats, rols i dinàmiques hauria de desenvolupar el Consell Juvenil de Parekklisia al llarg del projecte.

La formació va reunir:

  • persones joves,
  • famílies i membres de la comunitat, com a xarxa de suport del consell,
  • autoritats locals de Parekklisia i representants d’altres municipis interessats a impulsar estructures similars de participació juvenil.

Un dels moments més significatius va ser la signatura pública del Manifest del Consell Juvenil, subscrit per les persones joves membres del consell juntament amb el president del Community Council, davant de la comunitat. Un gest simbòlic però potent que representa un compromís compartit entre:

  • els consellers i conselleres de Parekklisia
  • la xarxa de suport comunitària,
  • i les institucions locals.

 

En aquesta pàgina anirem compartint progressivament els seus resultats i materials:

🧰 Youth Participation Toolbox

📘 Transferability Guidebook

🗞️ Notícies rellevants i actualitzacions del procés

Ubicació

Xipre (Parekklsia),

Espanya (Rubí), Noruega (Kvam)

Escala

Europea

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Pedagogia urbana

Duració

24 mesos [2025-2027]

Impulsores

Programa Erasmus+ – Small

Scale Partnerships in Youth

(KA210-YOU)

Codi del projecte:

KA210-YOU-E3B78F01

 

Equip redactor

Community Council of

Parekklisia (Xipre),

*estel (Catalunya, Espanya),

Kvam Municipality (Noruega) 

 

Han col·laborat

Gent jove de Parekklisia, Rubí i

Kvam

Entitats locals i Consell Cultural

de Parekklisia

Ajuntament de Rubí

Informe

Gent jove, participació i

comunitat local

Llegeix més aquí

Procés participatiu per a la nova zona d’esbarjo per a gossos

Procés participatiu per a la nova zona d’esbarjo per a gossos

Aquest procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló s’ha desenvolupat amb l’objectiu de definir col·lectivament els criteris de disseny i gestió de la nova zona d’esbarjo per a gossos, davant la necessitat de reubicar l’espai actual.

El procés s’ha estructurat en tres fases: una primera sessió informativa oberta a la ciutadania, dues sessions participatives (una centrada en criteris de disseny i una altra en la gestió i convivència) i una sessió final de retorn. Aquesta estructura ha permès combinar la transmissió d’informació clara per part de l’Ajuntament i l’AMB amb l’escolta activa i la proposta per part del veïnat i les entitats locals.

Durant els tallers es van recollir necessitats específiques com ara la creació de dues zones diferenciades per tamany de gos, l’accessibilitat universal, la millora de l’arbrat i les ombres, la incorporació de mobiliari segur i resistent, o criteris de salubritat i manteniment. També es va consensuar un reglament d’ús i es van proposar mecanismes de convivència com comissions mixtes de seguiment o protocols de resolució de conflictes.

Les zones d’esbarjo per a gossos són molt més que espais funcionals: són punts de trobada quotidians, espais de relació i socialització tant per als animals com per a les persones. Quan estan ben dissenyades i gestionades, poden afavorir la creació de vincles entre veïnes, fomentar xarxes de suport i promoure una convivència respectuosa i compromesa. Reconèixer aquest valor social dels espais compartits amb animals és clau per avançar cap a una ciutat més inclusiva i cuidada.

La darrera sessió va permetre valorar diferents ubicacions alternatives, i posar en comú la resposta de l’AMB als criteris proposats. Finalment, es va validar una nova ubicació que millor equilibrava les demandes veïnals i les condicions tècniques, demostrant la capacitat del procés per obrir possibilitats i generar solucions compartides.

Aquest projecte posa en valor el rol de la ciutadania com a agent actiu en la definició dels espais públics, i mostra com un bon procés participatiu pot esdevenir una eina clau per a la convivència i la coresponsabilitat urbana.

Ubicació

Santa Coloma de Cervelló

[7.800 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

 

Duració

5 mesos [2024]

Impulsores

Ajuntament de Santa Coloma de

Cervelló

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i Pla,

 Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

 

 

Han col·laborat

Veïnat de Santa Coloma de

Cervelló

Associació de Veïns de Santa

Coloma – Casc Antic

AFA Santa Coloma

Escola Pla de les Vinyes i AMPA

Pinsos-90, Massai Dogs, 4 Potes

Santa Coloma Més Capaç

Associació Perruneando

Tècniques i tècnics de l’AMB

Rescat de les Rambles de Barcelona


Rescat de les Rambles de Barcelona

El procés cooperatiu Les Rambles va ser la proposta de l’equip kmZero  guanyadora del Concurs Internacional convocat per l’Ajuntament de Barcelona a l’any 2017 per dinamitzar i remodelar la Rambla de Barcelona. L’objectiu és retornar a la ciutadania un dels seus eixos històrics i més simbòlics, i fer-ho de manera cooperativa per tal que la seva transformació suposi una millora global d’aquest espai urbà central i vertebrador de la ciutat i de l’experiència de les persones que l’habiten, el visiten i el disfruten.

Es va desenvolupar com un treball estretament cooperatiu entre tècnics, ciutadania i administració per posar en marxa una proposta d’urbanització i redisseny, amb una metodologia innovadora per fer de la Rambla un lloc divers, flexible, sostenible, inclusiu, accessible, coherent, segur, intel·ligent, contextualitzat i confortable. El projecte és una herència i relleu del treball fet prèviament per entitats, veïns i veïnes i administració per repensar les Rambles conjuntament i ampliar el debat a tota la ciutat. 

El procés per a la definició de les actuacions de dinamització i millora de Les Rambles, amb les seves intervencions físiques i socials necessàries que planteja l’equip kmZERO, parteix d’una diagnosi i objectius consensuats, i a partir del treball cooperatiu entre ciutadania, administració i tècnics experts.

El document resultant de tot el treball cooperatiu es composa d’un conjunt d’estratègies que acompanyen la reurbanització de les Rambles, que es durà a terme entre el 2020 i el 2026. I la voluntat i el repte és, novament, fer-ho com una tasca conjunta.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2017-2018]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Foment de Ciutat,

BIMSA

 

Equip redactor

UTE kmZERO: (AYESA – Lola 

Domènech – Espinàs i

Tarrassó – Itziar González –

Arnau Boix)

Team kmZERO: Itziar

Gonzàlez,  Arnau Boix, Lola

Domènech, Olga Tarrassó,

Jordi Quiñonero, Paul B.

Preciado, Josep Selga,

Ole Thorson, Sergi Cutillas,

Ernest Cañada, Alberto

Conesa, Sebastià Ribot,

Cristina Pedraza, Julio

Alcobendas, Esteve Boix,

Miquel Cañellas, Fernando

Casal, Konstantina

Chrysostomou, Pablo

Cotarelo, Pablo Feu,

Iolanda Fresnillo,

Nacho Guilera, Gema Jover,

Sira Llopart, Eulàlia Miralles,

Pere Mogas, Jordi Parés,

Daniel Pera,

Mireia Peris, Ignasi Querol, Javier

Rentero, David Rodriguez,

Francesc Sánchez, Cristian Tapia,

Anna Terricabras, Carlos Utrillo,

Javier Valencia, Xavier Valls,

Susanna Àlvarez, Joan Escofet

 

Han col·laborat

Veïnat de les Rambles

de Barcelona,

Agents i entitats de la

ciutat de Barcelona

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte a la

Pàgina web del procés, 

Ajuntament de Barcelona

Diari Públic

Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana


Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana

La Generalitat Valenciana necessitava plantejar un procés de treball cooperatiu per a la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana. Aquesta, és un document estratègic territorial fonamental per alinear les polítiques urbanes del País Valencià amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible acordats internacionalment.

La Cooperativa *estel juntament amb MonoDestudio, i a partir d’un treball realitzat en estreta col·laboració amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat, elaborem un document metodològic anomenat “Redacció participada de l’Agenda Urbana Valenciana: Metodologia i criteris per definir el procés participatiu i la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana”. 

Es tracta d’un document realitzat amb la implicació directa de les Direccions Generals de diferents conselleries de la Generalitat, i la col·laboració d’un extens elenc de professionals especialistes del territori valencià i de l’estat espanyol. Vol garantir-ne la redacció participada, això vol dir que la manera d’elaborar els continguts de l’Agenda Urbana Valenciana no es pot deslligar de la implicació activa dels diferents agents sectorials, territorials i administratius del País Valencià, és a dir, de tots els seus i de totes les seues habitants.

Aquest ha sigut un treball progressiu i acumulatiu, amb la vocació de seguir sent-ho en les següents etapes: el concurs públic i la pròpia elaboració de l’Agenda. És per això que, a qui pertoqui la responsabilitat de continuar aquest treball, es trobarà al document una detallada referència per desenvolupar-lo: marc documental, mapa d’agents, estructura de continguts, temes crítics i metodologia per a la seva redacció participada.

Els continguts de l’Agenda Urbana es van estructurar segons els blocs temàtics Economia Urbana, Territori i Ciutat, Governança Urbana, Qualitat urbana i Salut, Dret a la ciutat i ciutat connectada. Però va ser  fonamental incorporar elements integrals al procés de redacció participada. No com a elements temàtics o específics, sinó que enfocant-ho des d’una perspectiva integrada, i per tant tots els objectius, accions i demés continguts de l’Agenda Urbana Valenciana els haurien d’incorporar implícitament o explícitament: Gènere, Governança, Sostenibilitat ambiental i Justícia social.

Ubicació

País Valencià

[4.975.000 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Generalitat Valenciana

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

MonoDestudio

 

Han col·laborat

Tècniques de la Generalitat

Valenciana,

Professionals independents

del País Valencià i de l’Estat

Espanyol

Presentació

Veure la presentació al Prezi


Informe

Llegir l’informe complet al

web de la Generalitat

Valenciana


Premsa

Llegeix més sobre el projecte a

ValènciaExtra

Procés participatiu de l’Estació de Sants


Procés participatiu de l’Estació de Sants

Les transformacions d’infraestructures essencials d’una ciutat com Barcelona són com realitzar una cirurgia a cor obert. L’operació urbana s’executa sobre un punt concret, però és precisament per on hi passen les artèries principals, i on hi connecta el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric de l’organisme. A més a més, s’han d’obrir, operar i cosir els distints teixits comunitaris que hi convergeixen.

La remodelació que ADIF farà de l’estació de tren Barcelona-Sants i de tots els seus entorns (l’actual estació d’autobusos, la plaça dels Països Catalans i la plaça de Joan Peiró) suposen un canvi molt rellevant en les dinàmiques sòciourbanes del lloc, alhora que una oportunitat enorme de redefinir connexions humanes i de millorar significativament la qualitat de l’ecosistema urbà.

Així, aquest procés participatiu, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, ha volgut incloure les perspectives dels veïns i veïnes, i de les diferents entitats del barri de Sants i de la ciutat perquè aquesta transformació urbana compti amb els criteris de qualitat i vitalitat que garanteixin que la vida quotidiana de l’entorn de l’Estació de Sants sigui saludable, diversa i segura, i que faciliti els usos ciutadans de l’espai públic.

El procés participatiu ha tingut dues fases de debat: la primera, a partir de l’exposició dels criteris generals d’intervenció per a la transformació de l’entorn de l’Estació de Sants; i la segona on s’han debatut les característiques específiques que ha de tenir l’espai urbà de la plaça dels Països Catalans i el seu entorn.

Donades les restriccions a la mobilitat existents en el moment de la seva realització a causa de l’emergència sanitària de la COVID-19, aquest procés participatiu s’ha realitzat principalment de manera telemàtica, integrant diverses eines digitals de treball que han propiciat la consecució dels objectius establerts i han facilitat la plena participació de les persones i entitats involucrades.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Roser Garcia)

 

monoDestudio

 

Han col·laborat

Espai Coneix

 

Veïnat i entitats dels barris

de Sants, Hostafrancs i

Eixample.

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Informe

Llegir la documentació

completa del procés

participatiu.

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’article de l’Ara, o a

 l’Ajuntament de Barcelona.

 

Veure l’Avantprojecte de la

transformació de Barcelona Sants

al YouTube.

Superilles per a l’Eixample de Barcelona

Superilles per a l’Eixample de Barcelona

La gran transformació urbana que es durà a terme a l’Eixample de Barcelona s’havia de bastir des de i per a els veïns i veïnes del districte. L’ambiciós programa municipal “Superilla Barcelona” suposarà un gir de 180 graus en les polítiques urbanes de la ciutat, reorganitza el flux de trànsit rodat posant els vianants, literalment, en el centre del carrer, i impulsa de manera contundent la renaturalització de l’espai públic. 

Es va plantejar, de la mà de MonoDestudio, un procés participatiu divers en tècniques metodològiques, i amb un alt grau d’adaptabilitat a la progressió en la redacció dels documents de transformació urbana i als diferents esdeveniments vinculats a l’agenda política de la ciutat.

Els reptes més grans del treball participatiu tenien a veure amb l’abast sòcioterritorial del programa “Superilla Barcelona”, que havia de conjugar les bases teòriques prèvies generades pel Grup Impulsor, la necessària difusió pedagògica dels principis de les superilles, i la incorporació de les perspectives ciutadanes, especialment des d’un punt de vista qualitatiu. 

Així, el procés participatiu “Superilla Barcelona a l’Eixample”, va incloure sortides a peu de carrer per explicar als veïns i veïnes les millores socials i ambientals que es preveien, i per resoldre dubtes o recollir suggerències al respecte de la transformació de l’Eixample. Es van realitzar també sessions amb col·lectius específics per completar la visió holística que els projectes de transformació necessitaven: passejades urbanes amb veïns i veïnes del territori, marxes exploratòries amb dones, tallers de treball amb infants i joves de la comunitat educativa, i entrevistes específiques amb tots els comerciants dels carrers afectats per la transformació urbana. I també es van dur a terme tallers oberts a tota la ciutadania on s’exposava el progrés en la redacció dels diferents projectes executius de transformació urbana, per exposar amb claredat els criteris emprats i per incorporar les observacions i suggerències de les persones assistents.

Aquest procés participatiu s’emmarca al moment de treball de redacció dels projectes arquitectònics i urbanístics previs a la transformació material de l’Eixample de Barcelona al voltant de l’eix principal que és el carrer Consell de Cent, i que implica els carrers Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona. L’Ajuntament de Barcelona també preveia nous processos participatius vinculats a fases posteriors, durant i després de la transformació urbana.

Ubicació

Barcelona 

[1.636.762 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

Belén Iturralde,

Martina Capdevila,

MonoDestudio

 

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’Ajuntament,

Veinat de l’Eixample,

Entitats i associacions de

l’Eixample

Informe

Consultar el procés complet a

Decidim Barcelona

 

Premsa

Llegir més sobre les marxes

exploratòries al procés al diari Ara

Llegir més sobre tallers a centres

educatius al procés al diari Ara

Confluència al Mercat Central de València


Confluència al Mercat Central de València

La proposta Confluència va ser la guanyadora del concurs convocat per la Generalitat Valenciana per a remodelar la plaça de Bruges i altres espais públics al voltant del Mercat Central de la ciutat de València. El projecte, liderat per les arquitectes Elisabet Quintana i Blanca Peñín, va apostar per un plantejament transdisciplinar i participatiu, amb la ferma voluntat de facilitar la creació d’un espai de convivència al voltant d’aquest node comercial, el Mercat Central, símbol històric i lloc referent per als habitants i visitants de València.

La concepció de l’espai públic com a extensió natural del propi Mercat, i viceversa, respecta i reforça les dinàmiques socials, culturals i comercials de l’entorn urbà. La proposta final aborda les circumstàncies sòcio-territorials dels barris que hi conflueixen, no només a través del disseny urbà, sinó també mitjançant estratègies socials de visibilització i autoreconeixement de les distintes realitats humanes al voltant d’un equipament plural com és un mercat públic. Aquestes estratègies van des de propostes de programació veïnal als espais públics que reforcen la connectivitat humana amb el barri de Velluters, fins a mesures per a revertir el procés de gentrificació que pateix València en general, i el districte de Ciutat Vella en particular.

La condició transdisciplinar de l’equip participant a la proposta Confluència, ha permès la incorporació de perspectives diverses durant tot el procés de reflexió, proposta i redacció, que inclouen consideracions sobre la governança, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere.

Es preveu que les obres de remodelació comencen l’any 2020.

Ubicació

València

[794 288 habitants]

 

 

Escala

Municipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Disseny d’espai públic

Duració

6 mesos [2018]

Impulsores

Generalitat Valenciana,

Ajuntament de València

 

Equip redactor

UTE Quintana-Peñín  (Elisabet

Quintana i Blanca Peñín)

 

Equip transdisciplinar: Peñín

arquitectes, Espinàs i Tarrassó,

*estel, monoDestudio, Inés

Novella, Planifica Urbanismo y

Gestión, Enrique Giménez, Joan

Seguí, María Pedro Ferrer

 

Han col·laborat

Entitats i associacions locals

Premsa

Veure el video del projecte aquí

Llegir més sobre el projecte en el

diari

La Plaça del Pi

La Plaça del Pi

El projecte de la reforma de la Plaça del Pi a Benifairó de la Valldigna s’aborda des de l’inici contant amb els veïns i veïnes del poble, especialment els més petits i petites. La plaça ocupa un espai privilegiat a l’entrada del poble, a cavall entre l’escola bressol i l’escola de primària, i acull el “Pi redó” un arbre emblemàtic que històricament ha esdevingut un punt de trobada, tant simbòlic com físic, per a totes les persones del poble.

Inicialment es treballa col.laborativament amb tots els agents implicats per tal d’identificar les principals mancances de l’espai actual i definir les línies estratègiques del futur projecte. Un cop consensuades, es concreten progressivament totes aquestes idees, per tal de poder-ne redactar el projecte d’urbanització.

Durant el procés s’utilitzen diverses tècniques de treball que van des d’entrevistes grupals amb l’equip tecnico-polític de l’ajuntament i els professionals vinculats a l’escola, tallers amb els nens i nenes de l’escola i sessions obertes a la pròpia plaça.

La proposta redefineix la circulació d’entrada i sortida del poble i elimina part de l’espai d’aparcament que es troba Infrautilitzat, de manera que s’alliberen una gran quantitat de metres quadrats que s’ocupen amb nous espais d’estada i de joc infantil dels que poden gaudir tant els nens i nenes de l’escola com la resta d’habitants del poble.

La proposta també reubica l’accés principal del centre educatiu, que passa a efectuar-se des de la pròpia plaça i redissenya la façana de l’edifici a través d’un mural de gran format, el disseny del qual es treballa col.laborativament durant el propi procés participatiu.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1,580 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

Diagnosi col.laborativa:

6 mesos [2017]

 

Redacció projecte

d’urbanització:

3 mesos [2017]

 

Direcció d’obra:

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou)

 

Monodestudio, Urbanins,

Siete arquitectura más

ingeniería s.l.

 

Han col·laborat

Veinat de Benifairó

de la Valldigna,

Infants i equip directiu

de l’escola del Jaume II

el Just

¡Pónle Guinda!


¡Pónle Guinda!

¡Pónle Guinda! va ser un procés de cooperació ciutadana i administrativa per a realitzar un diagnòstic participatiu i consensuar propostes de transformació de l’espai públic en un àmbit del barri de Guindalera (Madrid), conegut popularment com Guindalera Vieja. El procés de treball a Guindalera Vieja va comprendre tres fases diferenciades, la fase d’arrencada, la de participació i la de redacció d’avantprojectes.

 En la primera d’elles, es van realitzar trobades i entrevistes grupals amb tècnics municipals i representants polítics de l’Ajuntament de Madrid (Districte de Salamanca), així com amb una representació de el teixit associatiu de barri.

A la segona fase s’inclou, l’anàlisi urbanístic i social, el treball i mapejat d’observació de l’espai públic i els tallers oberts a tots els veïns i veïnes de barri que van voler participar. Es va tancar amb l’elaboració de conclusions i la seva posterior comunicació a totes les persones participants en aquests tallers.

 Finalment, es va treballar en la redacció dels avantprojectes prioritzats durant la fase anterior: el plantejament d’un model de mobilitat sostenible per al conjunt de l’àmbit d’estudi; l’establiment d’una «caixa d’eines» amb criteris generals d’aplicació en el disseny de l’espai públic de Guindalera; i la redacció de dos avantprojectes, corresponents al carrer Béjar, i a la plaça 28 de maig i el seu entorn. Tota la presa de decisions projectuals es va recolzar tant en el coneixement en el camp de la sociologia, l’urbanisme i l’arquitectura dels professionals que van intervenir, com en el coneixement compartit pels veïns i veïnes de barri en el procés participatiu dut a terme. El treball realitzat ha marcat les directrius de les obres de reurbanització del barri executades posteriorment.

Ubicació

Madrid

[3,223,334 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2017]

Impulsores

Ajuntament de Madrid,

Districte de Salamanca

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Mireia Peris,

Konstantina Chysostomou,

Soledad Viteri)

 

MonoD estudio, Urbanins,

Inés Novella

 

Han col·laborat

Veinat i entitats del barri

de Guindalera

Presentació

Veure la presentació al Prezi

 Premsa

Llegir més sobre el  projecte al 

DSalamanca i al DSalamanca