Els reptes més grans del treball participatiu tenien a veure amb l’abast sòcioterritorial del programa “Superilla Barcelona”, que havia de conjugar les bases teòriques prèvies generades pel Grup Impulsor, la necessària difusió pedagògica dels principis de les superilles, i la incorporació de les perspectives ciutadanes, especialment des d’un punt de vista qualitatiu. 

Així, el procés participatiu “Superilla Barcelona a l’Eixample”, va incloure sortides a peu de carrer per explicar als veïns i veïnes les millores socials i ambientals que es preveien, i per resoldre dubtes o recollir suggerències al respecte de la transformació de l’Eixample. Es van realitzar també sessions amb col·lectius específics per completar la visió holística que els projectes de transformació necessitaven: passejades urbanes amb veïns i veïnes del territori, marxes exploratòries amb dones, tallers de treball amb infants i joves de la comunitat educativa, i entrevistes específiques amb tots els comerciants dels carrers afectats per la transformació urbana. I també es van dur a terme tallers oberts a tota la ciutadania on s’exposava el progrés en la redacció dels diferents projectes executius de transformació urbana, per exposar amb claredat els criteris emprats i per incorporar les observacions i suggerències de les persones assistents.

Aquest procés participatiu s’emmarca al moment de treball de redacció dels projectes arquitectònics i urbanístics previs a la transformació material de l’Eixample de Barcelona al voltant de l’eix principal que és el carrer Consell de Cent, i que implica els carrers Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona. L’Ajuntament de Barcelona també preveia nous processos participatius vinculats a fases posteriors, durant i després de la transformació urbana.

Així doncs, s’ofereix un espai on la ciutadania adolescent pugui intercanviar punts de vista i  inquietuds sobre la seva ciutat i el districte on viuen, permeten trobar punts en comú i estimulant el treball en equip per construir unes propostes que millorin la seva vivència com ciutadanes de Barcelona.

Aquest procés s’ha vehiculat a través dels instituts, combinant sessions presencials als propis centres o espais municipals, i sessions telemàtiques que oferien una major flexibilitat a l’assistència i la participació.

Com a valor afegit, durant tot el procés es treballa perquè l’equip tècnic i polític escolti la feina feta per les adolescents, aportant-los feedback: informant-los de les iniciatives ja existents o explicant-los perquè no serien viables, així com adquirint compromís per fer realitat alguna de les propostes presentades.

Algun dels resultats que s’han aconseguit amb aquest procés, en les seves dues edicions, és el de millorar la comunicació entre el consistori (tant a nivell de ciutat com de districte) i la ciutadania adolescent, buscant el millor canal a partir del qual fer-los arribar les millores que ja promouen, així com donant a conèixer a les participants aquells espais formals (assemblees, audiències, etc) existents, i en els que ja podrien participar. 

En aquesta línia també s’ha obert el camí perquè els representants polítics i tècnics de districte estiguin més a prop de la realitat dels centres de secundària, i millori així la resolució de necessitats puntuals o de col·laboracions.

També s’han aconseguit el plantejament i execució d’algunes millores a la ciutat, per exemple la instal·lació d’elements d’esport als patis oberts que responen a les necessitats actuals de les participants, o la creació d’un mapatge d’equipaments esportius a l’espai públic existents al districte, amb la ubicació i el tipus de recurs disponible. 

Com a conclusió la ciutadania adolescent involucrada en el procés d’ambdues edicions, va valorar molt positivament l’experiència ja que els va permetre fer una mica més reals les figures polítiques i entendre de primera mà com poden participar en la vida política de la seva ciutat i del districte.