Projecte executiu de la plaça del Pi (Fase 2)


Projecte executiu de la plaça del Pi (Fase 2)

El projecte d’urbanització aborda la segona fase de la transformació de la Plaça del Pi, en continuïtat amb les obres realitzades a l’altra banda del carrer Ricardo Romero, a l’accés del col·legi públic Jaume II el just.

La proposta parteix de les converses mantingudes amb l’equip docent del centre educatiu, i té per objectiu pacificar l’espai públic donant prioritat al vianant, i augmentar els espais de joc i d’estada de la plaça del pi, per tal de facilitar el desenvolupament de les activitats vinculades a la vida quotidiana i millorar la relació de l’edifici de l’escoleta amb la resta de la plaça.

El disseny de la plaça s’organitza a partir d’una gran esplanada de sauló i la plantació de noves espècies vegetals, arbòries i arbustives, i la implantació de nous elements d’estada que actuen també com a àrees de joc potencial. El projecte també busca la redefinició de la tanca perimetral de l’edifici, per tal de millorar la connectivitat visual de l’edifici amb el carrer, i aprofitar part dels espais interiors com a nous espais públics a disposició del conjunt de la ciutadania.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna 

[1.592 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Duració

4 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó de la

Valldigna i Diputació de

València

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer i

Konstantina Chrysostomou,

Alba Domínguez Ferrer, Arnau

Boix i Pla)

7a+i arquitectura i enginyeria

 

Han col·laborat

Escoleta de Benifairó de la

Valldigna

Nom d’entitats i associacions

Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol


Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol

Aquest treball ha consistit en redactar un Projecte Executiu Participat per la reurbanització de la plaça del Sol del Port de Sagunt. Això vol dir, que aquest Projecte Executiu s’ha redactat a partir d’una metodologia de treball col·laborativa entre els tècnics i tècniques municipals, l’equip redactor, i els diferents agents socials i econòmics del barri i del municipi.

El document resultant incorpora, per una banda, la perspectiva político-tècnica i ciutadana, i el reconeixement de les seues aportacions, i per altra banda, estratègies de gestió, dinamització o planificació del canvi. Aquestes estratègies són propostes d’intervencions (a curt, mig o llarg termini) que no necessàriament suposen obres, i que acompanyen el procés de transformació de la plaça però, sobretot, el “mentrestant” no es fa efectiva eixa transformació.

Aquest treball col·laboratiu, més enllà del resultat formal de la nova Plaça del Sol, ha assentat les decisions preses sobre, entre d’altres, els següents acords:

Criteris de disseny: Respectar i reforçar els itineraris de pas i connexió entre barris i reconèixer la plaça com a lloc de creuament. Fomentar els espais d’estada i permanència, disposar elements urbans que ho faciliten i reconèixer la plaça com a lloc de trobada. Incorporar i aplicar el concepte de refugi climàtic a la Plaça i reutilitzar o rehabilitar al màxim elements urbans i materials existents.

Criteris de gestió: foment de la corresponsabilització amb el manteniment de la plaça implicant al CEIP Nuestra Señora de Begoña per a que els i les alumnes promoguen accions de divulgació de la importància de la neteja de l’espai públic, o que incloguen unitats didàctiques al currículum escolar relacionades amb la cura de la natura urbana. • Possibilitar la disponibilitat permanent dels serveis higiènics públics a l’edifici del Mercat Municipal. Promoure intervencions artístiques a l’espai públic que reforcen la identitat de la plaça del Sol i faciliten el sentiment de pertinença de veïns i veïnes dels barris.

Criteris de planificació: realitzar accions públiques comunicatives relacionades amb el procés de transformació de la plaça, el seu calendari i el resultat final després de les obres. També es podria fer una activitat performativa pública de transició identitària: cerimònia de retirada i canvi d’ubicació de l’estàtua del treballador, i posada en valor del nou caràcter del sol i de l’ombra. Incorporar elements d’ombratge evolutius o progressius, per acondicionar climàticament la plaça mentre la nova vegetació no adquireix un port suficient.

Ubicació

Sagunt

[67.043 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

 

 

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sagunt

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Alba Dominguez)

 

SUC arquitectes

Maria Pedro

Ivana Ponsoda

AIG (arquitectura ingeniería y

gestión)

 

Han col·laborat

Tècniques de l’Ajuntament de

Sagunt

Veïns, veïnes i entitats

municipals

Premsa

Llegir la notícia a El Periòdic

Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l’àmbit de l’Agulla


Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l'àmbit de l'Agulla

El Parc de l’Agulla i el seu entorn és un espai de grans dimensions situat als termes municipals de Manresa i Sant Fruitós del Bages. Es tracta d’un àmbit amb un gran interès territorial, ja que hi conflueixen un conjunt de realitats ambientals, paisatgístiques, ecològiques, agràries, culturals i patrimonials que el doten d’una gran singularitat i que són la base dels valors que el converteixen en un àmbit estratègic per al conjunt del Pla de Bages.

En el marc de la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) s’ha desenvolupat aquest procés participatiu, amb l’objectiu que la normativa urbanística tingui un lligam amb la realitat del territori, especialment a nivell social. És ineludible que l’ampliació del parc es planifiqui i projecti de forma coherent amb les necessitats de les persones que en fan ús tant de manera diària (residents, agricultors, treballadors del parc…) com de manera esporàdica.

Per tot això ha estat un procés intens i complex, que ha necessitat diversitat d’espais i canals de debat, per tal que tothom tingués l’oportunitat de compartir les seves propostes amb la resta d’agents implicats i, de mica en mica, anar construint un relat compartit. La informació recollida s’ha treballat en paral·lel amb l’equip redactor per tal de buscar i definir els criteris que facin que la participació tingui impacte en la futura normativa, i en definitiva, que enriqueixi el resultat final.

Ubicació

Manresa i Sant Fruitós del Bages 

[ 78.192 i 8.936 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Direcció General d’Ordenació

del Territori i Urbanisme,

Ajuntament de Manresa,

Ajuntament de Sant Fruitós

del Bages

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Veinat de Manresa i Sant

Fruitós del Bages

Premsa

Veure el vídeo al youtube

Nous usos per a l’antic Col·legi del Carme


Nous usos per a l’antic Col·legi del Carme

La incorporació de l’antic Col·legi del Carme als recursos i equipaments municipals és un d’aquests projectes de calat que necessita contrastar els supòsits de partida de l’Ajuntament de Caldes amb la visió de les persones que en faran ús, les destinatàries finals de l’espai. I ho és, particularment, per la càrrega simbòlica i el profund arrelament a la memòria col·lectiva que té aquest edifici.

El procés de treball que vam proposar, en estreta col·laboració amb Equal Saree, pretén visibilitzar aquesta memòria col·lectiva del futur equipament, i possibilitar que sigui la participació ciutadana la que el doti d’ús i funció. Però sobretot, que sigui part activa de la seva creació, impuls i gestió, de manera que es garanteixi que les propostes que s’obrin per a aquest nou ús tinguin sentit per al municipi i ofereixin un espai on reconèixer-se.

Les sessions participatives s’enfoquen des de la voluntat d’obrir espais de cooperació entre l’equip político-tècnic de l’Ajuntament, l’equip d’arquitectes redactores de l’avantprojecte de la nova proposta per a l’antic Col·legi del Carme, i la ciutadania associada i no associada de Caldes de Montbui. A través de sessions tècniques restringides i de tallers oberts a la ciutadania realitzats al propi equipament, es fila un procés de treball cooperatiu en el qual les decisions arquitectòniques avancen al mateix temps que el relat col·lectiu sobre requeriments tècnics, necessitats comunitàries i voluntats ciutadanes.

El procés participatiu “El Carme s’obre al poble” es va desenvolupar de manera progressiva i acumulativa a partir de trobades presencials i eines digitals de suport que van incloure la plataforma municipal “Decidim” i una bústia electrònica de suggerències. Es tractava de, a partir del reconeixement de l’ús històric i els records i vivències acumulades a l’antic col·legi, contrastar les necessitats tècniques i ciutadanes actuals del municipi, i tractar de distribuir-les amb els diferents recursos espacials que ofereix l’equipament.

Així, el programa de necessitats va gaudir d’un ampli acord entre totes les participants, assumint, entre d’altres, l’obertura del gran pati de l’equipament com a nou espai públic del municipi, i subratllant la importància de la flexibilitat dels espais, i del manteniment de l’essència social i històrica del conjunt de l’edifici. 

A més a més, la Comissió de Seguiment constituïda durant el procés participatiu, va assumir la proposta d’implicació ciutadana durant tot el procés de planificació, transformació i posada en marxa de l’equipament. El procés de transformació de l’equipament s’allargarà necessàriament en el temps, i no es va voler perdre l’oportunitat de realitzar activitats al “mentrestant”, per donar continuïtat a les reflexions sobre la co-gestió encetades al procés, i per avançar en el sentiment de pertanyença i reapropiació ciutadana del futur equipament.

Ubicació

Caldes de Montbui

[17.797 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Caldes de Montbui

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

Equal Saree

 

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’Ajuntament

Mangrana arquitectes

Veinat de Caldes 

Entitats municipals

Presentació

Vídeo de presentació del procés

participatiu

Premsa

Notícia sobre el procés a la

televisió local

Procés participatiu del POUM de Masquefa


Procés participatiu del POUM de Masquefa

El procés de participació ciutadana del POUM de Masquefa es desenvolupa en paral·lel a la redacció del document urbanístic (a càrrec de OUA) amb la voluntat de convertir la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en una oportunitat perquè els diferents sectors que conformen la societat col·laborin entre ells,  i defineixin conjuntament quin és el municipi que volen per als propers anys, tractant temes que van des de l’habitatge, l’activitat econòmica, l’espai públic i els equipaments, els espais naturals o les pròpies infraestructures que vertebren el territori.

En aquest procés participatiu, a banda de combinar espais presencials i virtuals per facilitar l’accés al debat, s’ha fet un esforç per reconèixer la complexitat territorial del municipi, on conviu un centre urbà consolidat on s’hi ubiquen la major part de serveis, amb un seguit d’urbanitzacions de baixa densitat amb unes dinàmiques pròpies força marcades. L’objectiu, doncs, és que el projecte serveixi per recollir les propostes de totes aquestes persones implicades, alhora que el propi procés ajudi a augmentar la cohesió territorial i els lligams entre barris.

Ubicació

Masquefa

[9.623 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021 – 2022]

Impulsores

Ajuntament de Masquefa

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Veïnat de Masquefa

Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Barx


Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Barx

Barx, igual que la resta de pobles i ciutats veïnes, ha viscut en les darreres dècades un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles al llarg del temps. 

Sovint l’elevada presència del vehicle privat comporta que moltes de les altres activitats que es produeixen al carrer es vegin relegades a un segon pla, sigui per la dificultat o perillositat de desenvolupar-les simultàniament, o directament per la manca d’espai.

És en aquest context on es desenvolupa aquest estudi, que té per objectiu revertir aquestes dinàmiques i establir un pla d’actuació viable i ajustat a les necessitats que permeti fer-ho possible i millorar la qualitat de l’espai públic. Per fer-ho s’ha realitzat una diagnosi completa de la realitat actual, que contempla tant l’anàlisi de les capacitats i les intensitats d’ús de la xarxa viària amb diferents modes de transport, com la convivència d’aquests desplaçaments amb la resta d’activitats que tenen lloc a la via pública, vinculades al desenvolupament de la vida quotidiana dels seus habitants.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1.229 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

8 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barx

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu i Arnau Boix,

Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou)

Pau Avellaneda

 

Han col·laborat

Veïnat de Barx

Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana


Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana

La Generalitat Valenciana necessitava plantejar un procés de treball cooperatiu per a la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana. Aquesta, és un document estratègic territorial fonamental per alinear les polítiques urbanes del País Valencià amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible acordats internacionalment.

La Cooperativa *estel juntament amb MonoDestudio, i a partir d’un treball realitzat en estreta col·laboració amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat, elaborem un document metodològic anomenat “Redacció participada de l’Agenda Urbana Valenciana: Metodologia i criteris per definir el procés participatiu i la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana”. 

Es tracta d’un document realitzat amb la implicació directa de les Direccions Generals de diferents conselleries de la Generalitat, i la col·laboració d’un extens elenc de professionals especialistes del territori valencià i de l’estat espanyol. Vol garantir-ne la redacció participada, això vol dir que la manera d’elaborar els continguts de l’Agenda Urbana Valenciana no es pot deslligar de la implicació activa dels diferents agents sectorials, territorials i administratius del País Valencià, és a dir, de tots els seus i de totes les seues habitants.

Aquest ha sigut un treball progressiu i acumulatiu, amb la vocació de seguir sent-ho en les següents etapes: el concurs públic i la pròpia elaboració de l’Agenda. És per això que, a qui pertoqui la responsabilitat de continuar aquest treball, es trobarà al document una detallada referència per desenvolupar-lo: marc documental, mapa d’agents, estructura de continguts, temes crítics i metodologia per a la seva redacció participada.

Els continguts de l’Agenda Urbana es van estructurar segons els blocs temàtics Economia Urbana, Territori i Ciutat, Governança Urbana, Qualitat urbana i Salut, Dret a la ciutat i ciutat connectada. Però va ser  fonamental incorporar elements integrals al procés de redacció participada. No com a elements temàtics o específics, sinó que enfocant-ho des d’una perspectiva integrada, i per tant tots els objectius, accions i demés continguts de l’Agenda Urbana Valenciana els haurien d’incorporar implícitament o explícitament: Gènere, Governança, Sostenibilitat ambiental i Justícia social.

Ubicació

País Valencià

[4.975.000 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Generalitat Valenciana

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

MonoDestudio

 

Han col·laborat

Tècniques de la Generalitat

Valenciana,

Professionals independents

del País Valencià i de l’Estat

Espanyol

Presentació

Veure la presentació al Prezi


Informe

Llegir l’informe complet al

web de la Generalitat

Valenciana


Premsa

Llegeix més sobre el projecte a

ValènciaExtra

Superilles per a l’Eixample de Barcelona

Superilles per a l’Eixample de Barcelona

La gran transformació urbana que es durà a terme a l’Eixample de Barcelona s’havia de bastir des de i per a els veïns i veïnes del districte. L’ambiciós programa municipal “Superilla Barcelona” suposarà un gir de 180 graus en les polítiques urbanes de la ciutat, reorganitza el flux de trànsit rodat posant els vianants, literalment, en el centre del carrer, i impulsa de manera contundent la renaturalització de l’espai públic. 

Es va plantejar, de la mà de MonoDestudio, un procés participatiu divers en tècniques metodològiques, i amb un alt grau d’adaptabilitat a la progressió en la redacció dels documents de transformació urbana i als diferents esdeveniments vinculats a l’agenda política de la ciutat.

Els reptes més grans del treball participatiu tenien a veure amb l’abast sòcioterritorial del programa “Superilla Barcelona”, que havia de conjugar les bases teòriques prèvies generades pel Grup Impulsor, la necessària difusió pedagògica dels principis de les superilles, i la incorporació de les perspectives ciutadanes, especialment des d’un punt de vista qualitatiu. 

Així, el procés participatiu “Superilla Barcelona a l’Eixample”, va incloure sortides a peu de carrer per explicar als veïns i veïnes les millores socials i ambientals que es preveien, i per resoldre dubtes o recollir suggerències al respecte de la transformació de l’Eixample. Es van realitzar també sessions amb col·lectius específics per completar la visió holística que els projectes de transformació necessitaven: passejades urbanes amb veïns i veïnes del territori, marxes exploratòries amb dones, tallers de treball amb infants i joves de la comunitat educativa, i entrevistes específiques amb tots els comerciants dels carrers afectats per la transformació urbana. I també es van dur a terme tallers oberts a tota la ciutadania on s’exposava el progrés en la redacció dels diferents projectes executius de transformació urbana, per exposar amb claredat els criteris emprats i per incorporar les observacions i suggerències de les persones assistents.

Aquest procés participatiu s’emmarca al moment de treball de redacció dels projectes arquitectònics i urbanístics previs a la transformació material de l’Eixample de Barcelona al voltant de l’eix principal que és el carrer Consell de Cent, i que implica els carrers Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona. L’Ajuntament de Barcelona també preveia nous processos participatius vinculats a fases posteriors, durant i després de la transformació urbana.

Ubicació

Barcelona 

[1.636.762 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

Belén Iturralde,

Martina Capdevila,

MonoDestudio

 

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’Ajuntament,

Veinat de l’Eixample,

Entitats i associacions de

l’Eixample

Informe

Consultar el procés complet a

Decidim Barcelona

 

Premsa

Llegir més sobre les marxes

exploratòries al procés al diari Ara

Llegir més sobre tallers a centres

educatius al procés al diari Ara

Cals Frares, Casa d’Entitats

Cals Frares, Casa d’Entitats

L’Ajuntament de Tiana va promoure el procés participatiu per la transformació dels nous locals en un nou equipament d’associacionisme, co-dissenyat amb les entitats municipals i l’equip tècnic i polític. Així que durant els últims mesos, hem estat treballant amb les entitats de Tiana, l’equip tècnic i l’equip polític del municipi la proposta.

 

La Casa d’Entitats Cals Frares, és un equipament municipal destinat a l’ús de les associacions i entitats sense ànim de lucre de Tiana oferint un model de creació d’ecosistema cívic. Aquest equipament facilita:

  • el treball associatiu, oferint diversos espais per al seu desenvolupament, 
  • la col·laboració al creixement i millora del moviment associatiu 
  • la possibilitat de relació interassociativa entre les diferents entitats.

La Casa d’Entitats, proveeix espais de treball i oportunitats per a les entitats i col·lectius participar en activitats socioculturals, aprendre, explorar i crear. Facilita situacions perquè les persones es reuneixin i es coneguin. Aquest lloc, acull una àmplia varietat de programes i activitats culturals, artístiques i educatives amb l’objectiu de fomentar la creativitat, i la confiança comunitària. 

La fundació i el funcionament de la Casa d’Entitats es basa en un enfocament cooperatiu, des de la seva creació fins al seu funcionament. Aquest lloc serveix com a eina per a aquest model de cooperació, ja que les i els membres de les entitats i col·lectius són la part més activa de la societat, aglutinant persones de totes les edats, professions i nacionalitats. El paper de l’associacionisme en el desenvolupament de la societat civil està creixent juntament amb el suport del municipi a projectes i activitats conjuntes. 

Amb la transformació de la Casa d’Entitats en un generador de vida social pel municipi de Tiana es pot aconseguir: 

  • Reforçar la identitat local. 
  • Generar un punt de trobada social i cultural intergeneracional de la població que no exclogui ningú.
  • Democratitzar l’accés als recursos municipals i millorar la qualitat de vida per a tothom.
  • Fomentar la implicació de la comunitat i permetre que la comunitat actuï al seu municipi mitjançant la Casa d’Entitats els seus recursos per iniciar noves activitats i serveis.
  • Crear un tercer lloc que té un paper molt important a la vida pública del municipi.
  • Promoure col·laboracions i intercanvi de coneixement entre entitats i col·lectius. 

A partir d’una anàlisi elaborada sobre el context territorial, administratiu i social en què es troben els nous locals i a través d’un procés participatiu amb l’equip tècnic i polític i les entitats, les associacions i els col·lectius del municipi, hem pogut definir els següents:

  • la identitat del lloc, 
  • el programa d’usos, 
  • la proposta de distribució, 
  • els criteris d’intervenció arquitectònica, 
  • els criteris per la incorporació de la perspectiva de gènere, 
  • la proposta de gestió i la gestió del “mentrestant”.

Ubicació

Tiana

[9,009 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Tiana

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou,Roser Garcia

Piqué, Arnau Boix i Pla, Alba

Domínguez Ferrer, Marc Deu i

Ferrer)

 

Han col·laborat

Entitats i associacions de

Tiana

Presentació

Veure la presentació al prezi

Procés de participació per ampliar l’inventari del patrimoni cultural de Terrassa

Procés de participació per ampliar l'inventari del patrimoni cultural de Terrassa

El Procés Participatiu associat a l’Avanç de la  Modificació puntual del POUM per ampliar l’inventari de béns de Patrimoni Cultural de Terrassa, s’ha realitzat entre els mesos de setembre de 2021 i gener de 2022. Per tal de posar en valor el patrimoni de la ciutat, i elaborar una proposta de regulació que compti amb el coneixement ciutadà s’ha obert aquest espai de participació en una fase inicial de la tramitació urbanística.

Terrassa és una ciutat amb un remarcable valor patrimonial. Cal destacar dels episodis històrics, el conjunt monumental de la Seu d’Ègara, fundat a mitjans del segle V amb les esglésies romàniques de Sant Pere i Santa Maria i els retaules gòtics del segle XV; el Castell Cartoixa de Vallparadís, originari del segle XII, convertida en cartoixa als segles XIV-XV i el claustre del Convent de Sant Francesc del segle XVII. Amb la revolució industrial catalana, Terrassa esdevingué un centre primordial del sector tèxtil de finals del segle XIX i principis del segle XX. Fàbriques, magatzems, així com edificacions residencials es concentren a la ciutat durant el període del Modernisme, amb exemples tan remarcables com la Masia Freixa i la Casa Alegre de Sagrera.

Per a la ciutadania terrassenca, els elements patrimonials esdevenen elements identitaris. És una ciutadania activa i preocupada per conservar i preservar aquests béns que són els vestigis del passat comú i es tradueixen en orgull ciutadà. El vincle es fonamenta amb associacions de veïns i veïnes interessats en el patrimoni, que compten amb el suport i l’assessorament d’entitats, com la Taula de Patrimoni i el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Per part de l’Ajuntament de Terrassa se’ls hi dona veu per tal que puguin expressar les seves opinions i valoracions en l’ampliació de l’inventari de béns de Patrimoni Cultural de Terrassa. En definitiva, una revisió i reflexió grupal per a continuar custodiant el patrimoni amb les millors condicions possibles en un llegat correlatiu de passat a futur. 

Els objectius a partir dels quals es planteja el procés participatiu són:

  • Facilitar la divulgació i comprensió del document d’avanç del la MPOUM, així com dels antecedents vinculats a la regulació del Patrimoni Cultural de Terrassa.
  • Aconseguir un pla/projecte de més qualitat: Recollir diferents perspectives i propostes sobre els elements a regular i els criteris a tenir en compte.
  • Teixir noves relacions i millorar la governança amb els agents afectats del territori, per facilitar-ne la gestió i el seguiment durant el propi procés participatiu, així com també en les següents etapes de la tramitació urbanística.

Ubicació

Terrassa 

[218,535 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Terrassa

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu i Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla, Alba

Dominguez Ferrer),

Fàtima López Pérez,

Pablo Tardio

 

Han col·laborat

Veïnat de Terrassa

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el participa.terrassa