La democràcia sovint es redueix a l’acte de votar: escollir representants per parlar en nom de la ciutadania i esperar fins al següent cicle electoral per fer sentir la nostra veu novament. No obstant això, la democràcia, en la seva forma més autèntica, ha d’anar molt més enllà de les urnes. Requereix la participació activa de la ciutadania en els processos de presa de decisions i ha d’estar arrelada a les experiències quotidianes i les lluites del poble. Els moviments socials, en particular, han jugat històricament un paper vital en l’expansió del procés democràtic, assegurant que aquest romangui viu, dinàmic i inclusiu.

Recentment, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la Biennal de Pensament a Barcelona, on vaig escoltar discussions profundes sobre la importància de protegir la democràcia i el paper que la democràcia participativa té en aquest esforç. Ponents com Donatella Della Porta, Amador Fernández-Savater i Claudia Delso Carreira van oferir valuoses reflexions sobre com podem enfortir els processos democràtics fomentant una major implicació ciutadana i l’acció col·lectiva. Les seves reflexions van reforçar la idea que la democràcia participativa no és només un concepte teòric, sinó una necessitat pràctica davant les creixents amenaces als sistemes democràtics arreu del món.

Els límits de la Democràcia Representativa

La democràcia representativa, tot i ser un pilar essencial de la governança moderna, sovint és insuficient per abordar les complexitats i desigualtats que existeixen dins la societat. Les eleccions poden desconnectar-se fàcilment de les realitats dels grups marginats—sigui per raons de gènere, classe, raça o orientació sexual. Els moviments socials, per contra, porten aquestes veus marginades al centre de l’atenció. Com va assenyalar un ponent, “Hi ha moltes dinàmiques de poder que humiliaven certs cossos”, destacant com l’opressió sistèmica apunta a grups particulars. Les estructures democràtiques tradicionals poden passar per alt aquests problemes, però els moviments socials creen espais on les persones silenciades poden ser escoltades.

La democràcia participativa ofereix un marc per transformar aquestes frustracions en acció. No es tracta només de votar un cop cada pocs anys, sinó d’implicar-se directament amb els temes que més preocupen a la gent. Es tracta de diàleg, resolució col·lectiva de problemes i la formació d’aliances entre sectors diversos de la societat. Aquest procés de “crear una identitat i formar aliances amb persones diferents de tu” reflecteix un compromís democràtic més profund—un que permet el desenvolupament d’una societat més inclusiva.

El paper dels moviments socials en l’expansió de la democràcia

Els moviments socials sempre han estat al cor de la transformació democràtica. Des dels drets laborals fins al sufragi femení, des dels drets civils fins a la justícia ambiental, els moviments neixen de la necessitat d’abordar les injustícies i impulsar el canvi. Aquests moviments fan molt més que exigir reformes; desafien les estructures mateixes que perpetuen la desigualtat i ofereixen visions alternatives de governança i comunitat.

En els últims anys, moviments com el Sindicat de Llogateres i iniciatives de base a tot el món han demostrat el poder de l’acció col·lectiva. Un exemple significatiu prové de Bolívia, on un museu impulsat per la comunitat desafia les narratives colonials implicant comunitats indígenes com a coautores de les exposicions del museu. Aquest enfocament participatiu trenca les dinàmiques de poder tradicionals i transforma la manera com es produeix i es comparteix el coneixement. Com va assenyalar un observador, “Hem d’aprendre a escoltar amb respecte, observar i canviar les pràctiques establertes que perpetuen la dominació.”

Empenent més enllà dels límits establerts de la democràcia representativa, els moviments socials ens recorden que la democràcia no és estàtica. Ha de ser treballada i protegida constantment. Aquests moviments tenen el potencial de reconfigurar els espais públics, crear institucions més equitatives i implicar la ciutadania de maneres significatives. Actuen com a incubadores vitals per a la innovació democràtica i sotmeten el poder a control quan les estructures polítiques tradicionals fracassen.

La Democràcia Participativa com a Antídot contra el Sistema Impulsat pel Mercat

Un dels principals reptes que enfronta la democràcia avui dia és la creixent influència de les forces neoliberals de mercat que prioritzen el benefici per sobre de les persones. El domini del sistema de mercat s’ha infiltrat en tots els aspectes de la vida, incloses les institucions democràtiques, convertint la ciutadania en consumidora en lloc de participants actives. En resposta, els moviments socials i la democràcia participativa ofereixen una via per recuperar l’espai públic del control de la lògica de mercat.

Com va assenyalar un altre comentarista, vivim en un temps en què “la vida de mercat fomenta el comportament egoista,” però la nostra mateixa naturalesa com a éssers humans es basa en la cooperació. La democràcia participativa, quan es practica plenament, reuneix les persones en un espai compartit on la cooperació, no la competència, es converteix en el principi rector.

En aquest sentit, la democràcia no és només una eina de governança, sinó un espai per construir comunitat i solidaritat. Proporciona una alternativa a la noció neoliberal de l’individualisme, posant l’accent en el benestar col·lectiu. La idea que “les nostres cèl·lules estan dissenyades per cooperar” desafia la creença que la democràcia ha d’estar estructurada al voltant de la competència i les lluites pel poder. La democràcia participativa exigeix inclusivitat, deliberació i responsabilitat compartida pel bé comú.

Protegir la Democràcia davant les Polítiques Reactives

L’augment de moviments d’extrema dreta i de líders populistes a tot el món representa una amenaça significativa per a la democràcia. Aquestes forces reactives sovint apel·len a les pors de la gent, manipulant-les amb desinformació i xenofòbia. Els moviments socials, però, poden actuar com una força contrària promovent un diàleg informat i empàtic. El creixement de moviments que desafien el domini corporatiu en l’educació, la salut i l’habitatge demostra que la ciutadania no està disposada a acceptar passivament aquestes amenaces al seu benestar.

Però perquè aquests moviments siguin efectius, han d’anar més enllà de la mera crítica al sistema. La crítica és important, però com assenyala un acadèmic, “La crítica és una manera de no voler que res canviï.” En lloc de limitar-se a assenyalar el que no funciona, els moviments han de centrar-se en construir alguna cosa millor—creant espais on les persones puguin imaginar i construir nous futurs.

És crucial que els moviments socials continuïn ampliant el significat de la democràcia més enllà de les seves limitacions institucionals. La democràcia no s’hauria de limitar a votar un cop cada pocs anys ni a les decisions d’uns pocs càrrecs electes. La veritable democràcia requereix un compromís continu i la protecció d’espais on la ciutadania pugui col·laborar, desafiar el poder i treballar pel bé comú.

El Futur de la Democràcia: Construir un Projecte Col·lectiu

Els reptes que enfronta la democràcia avui dia són immensos, però també ho són les oportunitats. A mesura que els moviments socials de tot el món continuen mobilitzant-se, mostren que la democràcia pot ser més que un conjunt de procediments o institucions—pot ser un procés vibrant i participatiu arrelat a la vida quotidiana de la ciutadania.

Aprofitant les lliçons dels moviments passats i presents, hem de continuar ampliant l’abast de la democràcia, assegurant-nos que esdevingui més inclusiva, equitativa i receptiva a les necessitats de tothom. Com va dir un ponent, “La transformació no és només sobre els continguts, sinó sobre les maneres de fer les coses.” Hem de repensar com practiquem la democràcia, i això comença per abraçar mètodes participatius que capacitin la ciutadania per assumir un paper actiu en la configuració del món que l’envolta.

En conclusió, protegir la democràcia requereix molt més que salvaguardar eleccions o institucions polítiques—demana fomentar una cultura de participació, on veus diverses puguin reunir-se, compartir les seves històries i construir noves formes de solidaritat. Els moviments socials seguiran sent el motor d’aquesta transformació, i a través d’ells, podem construir una democràcia que realment funcioni per a tothom.

Cites:

• “La cooperació no és només una eina de resistència, sinó una part fonamental de la nostra naturalesa humana; és així com hem superat l’adversitat al llarg del temps.”
• “La transformació no és només sobre els continguts, sinó sobre les maneres de fer les coses.”
• “Hem d’aprendre a escoltar amb respecte, observar i canviar les pràctiques establertes que perpetuen la dominació.”
• “La crítica és una manera de no voler que res canviï. El veritable repte és construir espais on puguem imaginar i crear futurs millors.”
• “La vida de mercat fomenta l’egoisme, però la nostra naturalesa humana està dissenyada per a la cooperació.”

En un món on la democràcia s’enfronta a amenaces constants, els moviments socials i la democràcia participativa continuen sent vitals per mantenir-la viva i significativa.