Estudi per la Incorporació de la perspectiva de gènere en la implantació i el disseny dels equipaments municipals de Barcelona


Estudio por la Incorporación de la perspectiva de género en la implantación y diseño de los equipamientos municipales de Barcelona

L’espai públic i els equipaments municipals —que formen part d’aquest espai d’ús públic— no són neutres al gènere. Existeix una bretxa de gènere en l’ús dels serveis i dels equipaments municipals. És a dir, dones i homes viuen la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments municipals, en funció dels rols tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que condicionen la seva quotidianitat.

Aquest estudi té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona. En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.

En aquest sentit, s’ofereixen:

  • Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere i per fer una transformació feminista dels equipaments municipals ja existents;
  • Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere en els equipaments municipals de nova construcció;
  • Recomanacions específiques per fer una transformació feminista dels lavabos, vestidors i canviadors municipals.

Atenent a això, s’analitzen set tipus d’equipaments municipals:

  • Equipaments esportius
  • Equipaments juvenils
  • Equipaments d’infància
  • Equipaments per a la gent gran
  • Equipaments d’atenció i inclusió social
  • Equipaments comercials
  • Equipaments culturals
  • Biblioteques

Per a cada tipus d’equipament, s’estudien especialment aquells elements, tant de l’interior com de l’exterior, que potencialment poden estar generant usos diferencials per sexe, o bé experiències d’usuari o usuària diferents, amb l’objectiu de detectar possibles obstacles i discriminacions i proposar alternatives per revertir-los des de la perspectiva de gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia urbana

Duració

24 mesos [2019-2021]

Impulsores

Departament de

Transversalitat de Gènere


Gerència Municipal


Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i

Pla)

 


Ana Paricio

 

Han col·laborat

Agents municipals (Departament

de Transversalitat de Gènere,

Departament de Prospectiva –

Model Urbà – d’Ecologia Urbana,

Institut Municipal de Persones

amb Discapacitat, Departament

d’Atenció Social a la Família i la

Infància, Departament de

Joventut, Coordinació de l’Espai

Jove Garcilaso, Institut

Municipal Barcelona Esports –

Direcció de Serveis

d’Instal·lacions i Obres, Punt

d’Informació i Atenció a les

Dones, Institut de Cultura de

Barcelona, Direcció de Cultura de

Proximitat)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

www.barcelona.cat 

Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat


Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat

L’objectiu central d’aquesta guia és facilitar i recolzar els projectes de Camí Escolar que es desenvolupin a Sant Boi de Llobregat, per tal que totes aquestes iniciatives vagin en una mateixa línia i persegueixin uns objectius consensuats pel conjunt de la comunitat educativa del municipi. A banda, es vol continuar i consolidar una sèrie d’accions que s’han promogut al municipi aquests últims anys, ja que la millora de la mobilitat activa no és una temàtica nova, i moltes persones, entitats i col·lectius ja hi estan treballant des de fa temps.

Es tracta d’un document complex on es recull la metodologia d’aplicació dels Camins Escolars, per una banda, amb la idea que sigui utilitzat com a manual, i una altra on s’aborda una primera anàlisi de cadascun dels centres educatius on es posa el focus en les dinàmiques de mobilitat de les persones usuàries així com en l’estat de l’entorn físic de les escoles, i atenent també a temes com la perspectiva de gènere, la biodiversitat o la cooperació ciutadana en projectes similars.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta, doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat 

[82.904 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

12 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer, 

Konstantina Chrysostomou

Arnau Boix i Pla)

Exposició: 50 anys de futbol femení a Manresa. La lluita de la dona en el món de l’esport

Exposició: 50 anys de futbol femení a Manresa. La lluita de la dona en el món de l’esport.

“L’esport al llarg dels temps ha estat practicat majoritària per homes. Les dones, tot i ser més de la meitat de la població del món, han hagut de guanyar-se el dret a poder fer esport. A Manresa ara fa cinquanta anys un grup de noies van decidir jugar a futbol, quan només era un esport d’homes. Primer per fer alguns diners pel viatge de final de curs i després ja formant part d’un equip: el SOFFMIC que va jugar el I Campionat de Futbol Femení de Catalunya. Copa Pernod. Aprofitant aquest aniversari, l’exposició fa un recorregut per l’esport femení a Manresa des dels anys setanta fins a l’actualitat…”

Aquest és la introducció amb què s’enceta l’exposició, la qual va més enllà de la commemoració dels cinquanta anys de futbol femení a Manresa, si no que intenta visibilitzar a moltes manresanes pioneres en altres esports fins a l’actualitat, i també, qüestionar a la persona que visita l’exposició si l’avenç aconseguit als darrers anys és prou per assolit la igualtat de la dona en el món de l’esport.

 

Aquest projecte ha dibuixat el disseny de l’exposició i ha filat la conceptualització de tot el material recollit pel Grup de dones FF 1970-1971, per tal de fer una exposició efímera amb l’objectiu de visibilitat, donar a conèixer i, sobretot, fer reflexionar a l’espectador i espectadora, amb la intenció final de què la persona sigui més que en un simple visitant de l’espai, si no que es transformi amb un element actiu del recorregut, fent servir mecanismes de participació i interacció amb els materials utilitzats.

Ubicació

Manresa 

[77.452 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Pedagogia urbana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Grup de dones FF 1970-1971

(Àngels Arrufat Dalmau, Mercè

Maeso Delgado, Cloti Morales

Coca, Núria Zueras Avellana 

Ajuntament de Manresa

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer)

 

Muntant Arquitectura  (Clara

Casas Arrufat)

 

Han col·laborat

Grup de dones FF 1970-1971,

SIAD, Biblioteca el Casino,

Regidoria de Feminismes i

LGTVI, Regidoria d’Esports,

Regidoria de Cultura, Arxiu

Comarcal de Manresa, Rètols

Porquet Prat, REMSA, Club

Atlètic Manresa , Club

Gimnàstica Egiba, Club Natació

Manresa, Club de Tennis

Manresa, Gimnàstic Manresa,

Centre Esports Manresa,

Federació, Catalana de Futbol,

SQUADRA, Montserrat Margarit

Costa, Margarita Martínez

Figueras, Jordi Serra Morales,

Foto-Art, Família Serra Morales.

Agraïments a totes les persones

per facilitar fotos i informació i al

mitjans de comunicació que ens

han permès utilitzar les notícies

Premsa

Llegir més sobre el projecte en:

regio7

naciodigital 

manresadiari

fcf.cat

Mesura de Govern i Estudi desigualtats de gènere existents en equipaments i espais municipals

Mesura de Govern i Estudi de desigualtats de gènere existents en equipaments i espais municipals

Les mesures de govern són un instrument d’informació del Govern municipal que presenten accions d’interès general, en aquest cas, La Mesura del Govern pretén integrar la perspectiva de gènere en el disseny i la gestió dels equipaments municipals i del seu entorn. Els seus objectius són:

  • Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments.
  • Establir els processos, referents i normativa  per introduir aquesta perspectiva en el disseny dels equipaments i la seva avaluació.
  • Definir i facilitar instruments per la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments

D’aquesta manera, es vol crear edificis accessibles i versàtils per a diverses activitats, amb especial atenció a l’increment de zones verdes i espais de lactància, així com la incorporació de mobiliari adaptat per a tothom. A través de la Mesura, s’impulsarà una xarxa de lavabos i espais de cures municipals, així com la creació de protocols per prevenir i abordar les violències masclistes. A més, es busca que els espais interiors dels equipaments siguin còmodes, ben il·luminats, amb una climatització natural i un bon aïllament acústic, tot acompanyat de recorreguts clars i ben estructurats per facilitar-ne l’ús.

Aquesta iniciativa sorgeix a partir d’un estudi que posa de manifest una bretxa de gènere en l’ús dels equipaments, amb una tendència a la feminització desigual. Dades reveladores mostren que les dones utilitzen més que els homes alguns equipaments, com les botigues de barri de consum diari, establiments especialitzats, bancs, centres d’assistència primària, casals de gent gran, centres educatius, centres de serveis socials i biblioteques.

Per assegurar un enfocament objectiu, s’ha proposat una nova metodologia per a l’estudi i avaluació dels equipaments existents, a més d’establir recomanacions per als dissenys futurs. Aquesta mesura representa un pas important cap a una societat més inclusiva i igualitària, on totes les persones puguin gaudir de l’accés i l’ús equitatiu dels equipaments municipals, independentment del seu gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia Urbana

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Direcció de Serveis de Gènere i

Polítiques del Temps, 

Ajuntament de Barcelona



Comissió de Drets Socials,

Cultura i Esports (Consell

Municipal de Barcelona)

 

Barcelona Regional Agència

de Desenvolupament Urbà,

S.A.

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i Pla)

 

Barcelona Regional Agència de

Desenvolupament Urbà, S.A.

(Ana Paricio Cárceles,

Conchi Berenguer Urrutia)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el www.barcelona.cat

 

Poligoneres: Diagnosi. Justícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs

Poligoneres: Diagnosi.
Justícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs

Poligoneres és un estudi se centra en els polígons del marge dret del Besòs, Bon Pastor, Torrent d’Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís. Els polígons del marge dret del Besòs requereixen una actuació transversal, amb perspectiva de gènere, que propiciï una transformació de l’espai urbà en termes d’accessibilitat i seguretat per garantir que tothom pugui treballar, fer servir els polígons i transitar per la zona amb total autonomia i amb igualtat d’oportunitats. D’altra banda, és necessari portar a terme un canvi progressiu de model econòmic amb criteris innovadors i socials, que posi en el centre elements de l’economia feminista, fomentant la contractació femenina de qualitat, l’emprenedoria de les dones i la seva participació en uns sectors fins ara masculinitzats, i que n’impulsi així l’empoderament dins la societat. Així mateix, s’ha de garantir que les cures i altres treballs de sosteniment de la vida es poden realitzar en les millors condicions.

Per tant, l’objectiu estratègic de Poligoneres és doble: d’una banda, es tracta de fer realitat una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana. I de l’altra, aconseguir que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en el món econòmic.

La col·laboració en aquest estudi s’ha estructurat en tres blocs de suport: a la investigació, la redacció i representació.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Districte

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia Urbana

Duració

5 mesos [2020-2021]

Impulsores

Direcció de Serveis de Gènere i

Polítiques del Temps, 


Ajuntament de Barcelona

 

Barcelona Regional Agència

de Desenvolupament Urbà,

S.A.

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Arnau Boix i Pla

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer)

 


Barcelona Regional Agència de

Desenvolupament Urbà, S.A.

(Ana Paricio Cárceles)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

Territori Jujol a les escoles


Territori Jujol a les escoles

La iniciativa Territori Jujol a les escoles pretén reconèixer i acostar la figura i l’obra de Jujol als infants des del propi territori, seguint la proposta del projecte Territori Jujol, però posant als nens i nenes al centre de la reflexió, amb la voluntat que siguin part activa del projecte i ajudin a ampliar-ne la repercussió al conjunt de la comunitat educativa i a la ciutadania en general.

La proposta parteix del treball realitzat i la documentació recollida en el marc del projecte Territori Jujol, una iniciativa desenvolupada desde l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus i COFO architects.

Les activitats realitzades no només es desenvolupen a l’aula, sinó que es pretén que les idees dels nens i nenes i el material didàctic elaborat s’extenguin al conjunt dels centres educatiu i de la població. Un dels objectius és generar, a través del treball a les escoles, una xarxa de complicitat entre els municipis inclosos al Territori Jujol.

Els objectius generals del projecte són:

  • Reconèixer l’obra i la biografia de Jujol.
  • Incloure els infants en el procés de reconeixement i lectura de l’obra i el personatge de Jujol des de l’obra ubicada al propi municipi.
  • Tractar temes com el disseny, la materialitat, el paisatge, la biografia de Jujol a través d’un procés creatiu.
  • Difondre les obres del Territori Jujol a l’escola més enllà dels infants que participen directament de l’activitat.
  • Promoure el treball en xarxa de les escoles dels diferents municipis que treballin les obres del Territori Jujol.

Per assolir els objectius del cicle de tallers es proposa treballar tant experiencialment com conceptualment, i així, entendre la complexitat de la figura de Jujol des del punt de vista del seu pensament creatiu i la seva capacitat per transformar la realitat.

Aquest cicle de tallers aborda un procés de creació conjunta que s’inicia amb una visita a una obra de Jujol apadrinada per l’escola, i que tot seguit i durant les tres següents sessions de treball, anirà donant forma a les idees dels nens i nenes. Aquest treball es vehicula entorn de 5 conceptes claus, que ens permetran enllaçar l’obra de Jujol amb el treball dels infants, aplicant-los en la transformació d’un objecte quotidià en quelcom diferent. 

Els 5 tallers són:

  • Taller 1 – Descobrim Jujol [conscienciar, motivar, experimentar] : activitat realitzada a l’obra apadrinada, que consisteix en una visita guiada i que vol apropar la creació de Jujol a l’alumnat d’una manera directa i experiencial.
  • Taller 2 – Re-descobrim Jujol [experimentar, analitzar]: activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de desxifrar les claus de la metodologia de Jujol per a les seves obres, i experimentar-la individualment.
  • Taller 3 – Pensem com Jujol [imaginar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de definir les línies mestres d’una creació col.lectiva de major format.
  • Taller 4 – Creem com Jujol [transformar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de treballar conjuntament per desenvolupar les idees definides al tercer taller.
  • Taller 5a – Expliquem Jujol [explicar] : activitat autònoma a l’aula dinamitzada pel professorat. Consisteix en fer una gravació on cada grup expliqui la seva obra.
  • Taller 5b – Celebrem Jujol  [realitzar, compartir] : activitat de tancament, per compartir els resultats i fer difusió de la feina feta. Aquesta part es desenvolupa fora de l’escola i està oberta a tota la ciutadania.

Cada un dels tallers va acompanyat d’una càpsula audiovisual on dinamitzadores del Territori Jujol comencen a introduir alguns dels temes que es treballaran en el taller presencial. Tenen l’objectiu de motivar i presentar conceptes clau.

En aquesta prova pilot són dues les escoles que participen en el projecte, amb un total de 3 grups classe:

  • L’Escola de Bràfim: en aquest cas l’activitat es realitza amb el cicle superior de primària (grup classe format per nens i nenes de 5è i 6è).
  • L’Escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos. en aquest cas l’activitat es realitzarà amb el curs de 5è de primària, format per dos grups classe.

La idea és que un cop acabat el procés, es pugui anar estenent aquest procés a altres escoles.

Ubicació

Tarragona

[135,966 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Territori Jujol 

Universitat Rovira i Virgili

Fundació “la Caixa”

 

Equip redactor

*estel (Uri Serra, Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu

Ferrer, Arnau Boix i Pla, Alba

Domínguez Ferrer)

Roger Miralles Jori

 

Han col·laborat

María González Cañadell

Guillem Fonts Ferrando 

Equip educatiu Escola Bràfim

Equip educatiu Escola

Pallaresos

Presentació

Veure els vídeos al YouTube

En Òrbita, Projecte Singular d’Economia Social


En Òrbita, Projecte Singular d’Economia Social

Gràcies al fet que hem sigut adjudicatàries d’una de les subvencions per a Projectes Singulars, impulsada pel programa d’Economia Social, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Economía Social, aquest 2022 hem pogut tirar endavant el projecte “En Òrbita”.

Es tracta d’una iniciativa que pretén promoure i enfortir els lligams comunitaris entre les persones d’un territori a través de la divulgació i la pràctica de la cultura participativa aplicada a la millora del seu hàbitat urbà. Es tracta de reconèixer capacitats, endreçar-les i activar-les: posar-les En Òrbita.

En aquest context es programen xerrades i debats on hi convidem tant a les nostres col·laboradores habituals com a la gent del barri, es promouen accions de sensibilització a l’espai públic o càpsules formatives i divulgatives sobre l’Urbanisme Cooperatiu. Fruit d’aquest treball, i amb l’objectiu de consolidar l’aprenentatge i difondre aquests valors es generen una sèrie de materials que estaran disponibles un cop finalitzat el projecte.

Ubicació

Catalunya 

[7.710.136 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

12 mesos [2022]

Impulsores

Economia Social,

Generalitat de Catalunya,

Ministerio de Trabajo y

Economía Social

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i

Pla, Alba Domínguez Ferrer,

Marc Deu Ferrer, Oriol Serra

Ureta i Roser Garcia i Piqué)

 

Han col·laborat

Comunitat estel*

Presentació

Veure al YouTube els vídeos

del cicle de xerrades

“Urbanisme de les persones” 

 

Veure al YouTube les

minientrevistes 

“Urbanisme cooperatiu”