Manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere

Manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere

El manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere és una eina per a posar en el centre la vida quotidiana i impulsar un model urbà inclusiu on hi tingui cabuda la diversitat de gènere, l’edat o l’origen, per construir una ciutat més equitativa, segura i sense barreres.

Les tasques de suport per a la realització del manual van donar com a resultat una eina entenedora i fàcil d’utilitzar. L’equip *estel va recolzar a la redacció, interpretació i representació de dades, maquetació i disseny de la publicació.

El manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere és una eina per a posar en el centre la vida quotidiana i impulsar un model urbà inclusiu on hi tingui cabuda la diversitat de gènere, l’edat o l’origen, per construir una ciutat més equitativa, segura i sense barreres.

Llegir més...

Les tasques de suport per a la realització del manual van donar com a resultat una eina entenedora i fàcil d’utilitzar. L’equip *estel va recolzar a la redacció, interpretació i representació de dades, maquetació i disseny de la publicació.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2018-2019]

Impulsores

Barcelona Regional

 

Equip redactor

Ana Paricio (autoria)

 

*estel (Alba Domínguez i

Ferrer, Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Ajuntament de Barcelona

Manual

Veure i descarregar el manual

Premsa

Llegir més sobre el projecte en l´

Ajuntament de Barcelona

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

La Plaça Joan Miró​

La Plaça Joan Miró

Els criteris que han regit la definició de la plaça són fruït d’un treball col·laboratiu de proximitat realitzat per l’equip Estel* amb els tècnics i polítics municipals, el veïnat del barri i les entitats i associacions del municipi. És, de fet, la decisió conjunta de tots aquests agents el motor de la seva renovació i transformació en un espai escènic obert.

Es proposa la construcció d’unes graderies envoltant part del centre de la plaça. Això canvia la direccionalitat de l’espai, que ara pot extendre’s conceptualment i materialment cap al tram adjacent del carrer Jacint Verdaguer. La nova disposició varia l’escenari de la Dansa de la Batalla, important cita gegantera que hi té lloc per Festa Major, que es dignifica amb la renovació de l’espai, i organitza l’assistència massiva d’espectadors per augmentar-ne la comoditat i la seguretat de l’esdeveniment.

El repte d’acollir aquest esdeveniment anual no ha de minvar l’ús quotidià del veïnat de la plaça en particular ni de la ciutadania o dels visitants de Montornès en general: es tracta per tant d’un espai públic que funciona encara com una plaça urbana. La proposta però, modula la intensitat del seu ús com a espai de joc per permetre que la gaudeixin un ventall més ampli de grups d’edat. La nova plaça reforça la seva identitat amb un mural inspirat en Joan Miró que renova el vell, amb una reinterpretació dissenyada, acordada i realitzada per l’Associació local d’art Venus. La plaça recupera així el protagonisme històric perdut, consolidant-se com a extrem de l’eix cívic que la unirà amb la plaça Pau Picasso.

Els criteris que han regit la definició de la plaça són fruït d’un treball col·laboratiu de proximitat realitzat per l’equip Estel* amb els tècnics i polítics municipals, el veïnat del barri i les entitats i associacions del municipi. És, de fet, la decisió conjunta de tots aquests agents el motor de la seva renovació i transformació en un espai escènic obert.

Llegir més...

Es proposa la construcció d’unes graderies envoltant part del centre de la plaça. Això canvia la direccionalitat de l’espai, que ara pot extendre’s conceptualment i materialment cap al tram adjacent del carrer Jacint Verdaguer. La nova disposició varia l’escenari de la Dansa de la Batalla, important cita gegantera que hi té lloc per Festa Major, que es dignifica amb la renovació de l’espai, i organitza l’assistència massiva d’espectadors per augmentar-ne la comoditat i la seguretat de l’esdeveniment.

El repte d’acollir aquest esdeveniment anual no ha de minvar l’ús quotidià del veïnat de la plaça en particular ni de la ciutadania o dels visitants de Montornès en general: es tracta per tant d’un espai públic que funciona encara com una plaça urbana. La proposta però, modula la intensitat del seu ús com a espai de joc per permetre que la gaudeixin un ventall més ampli de grups d’edat. La nova plaça reforça la seva identitat amb un mural inspirat en Joan Miró que renova el vell, amb una reinterpretació dissenyada, acordada i realitzada per l’Associació local d’art Venus. La plaça recupera així el protagonisme històric perdut, consolidant-se com a extrem de l’eix cívic que la unirà amb la plaça Pau Picasso.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

Duració

12  mesos [2014-2015]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix,  Mireia Peris,

Marc Deu, Ara Muñío,

Esteve Boix, Claudia Villazón)

Itziar Gonzàlez, Elena Guim,

Antoni Elvira, Carmela Torró

 

Han col·laborat

Veinat de Montornès del Vallès

Colla de Gegants de Montornès,

Associació d’Art Venus,

Veïns i veïnes de la plaça

Joan Miró, Escola Sant Sadurní,

AAVV Montornès Centre,

Centre d’Estudis de Montornès

del Vallès, Unió de Botiguers,

Bar Chucu-chucu

Presentació

Consulta el Banc de bones pràctiques

Informe

Llegir l’informe complet en  issuu

Llegir l’informe complet en  issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Mostra d’Arquitectura Catalana,

somMontorès

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Activació temporal d’espais buits


Activació temporal d’espais buits

La crisi va provocar una aturada en la manera usual fins al moment de “produir” l’espai físic de les ciutats, generant un territori amb espais buits pendents de desenvolupar (en el sentit més ampli de la paraula, i no només fent referència al desenvolupament urbanístic). Davant d’aquestes circumstàncies, es feia necessari possar en marxa estratègies i tàctiques urbanes per activar els recursos territorials dels quals disposen les ciutats.

Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona va plantejar un marc estable de col·laboració amb les entitats municipals per tal de recolzar-les amb estratègies, eines i propostes de gestió dels espais que havien quedat buits als municipis de la província. Davant l’existència d’aquests espais a Santa Margarida de Montbui pendents d’edificar, urbanitzar o reconvertir amb nous usos, i el neguit sobre com abordar aquest problema, el municipi va sol·licitar a la Diputació la seva col·laboració. I és en aquest marc què s’insereix el present encàrrec.

El projecte buscava identificar els espais buits al municipi per evitar la seva degradació i proposar nous usos provisionals i/o temporals, apostant per cobrir les necessitats socials locals, concretament, la d’aquelles activitats demandades per la població que no tenien resposta als equipaments municipals o espais públics existents.

Es va fer un diagnòstic col·laboratiu dels solars i parcel·les identificades amb la ciutadania i l’equip tècnic-administratiu del consistori. Algunes d’elles, a tocar del riu Anoia i amb un passat industrial present en el patrimoni construït; i d’altres, a tocar del barri del Pi, que va créixer al recer de les adoberies de la zona amb una marcada tradició d’autoorganització. A partir d’aquest diagnòstic es va plantejar un procés de revitalització de l’espai urbà a través de les sinergies que vam descobrir al territori que va consistir en la creació de protocols d’activació dels espais buits.

La crisi va provocar una aturada en la manera usual fins al moment de “produir” l’espai físic de les ciutats, generant un territori amb espais buits pendents de desenvolupar (en el sentit més ampli de la paraula, i no només fent referència al desenvolupament urbanístic). Davant d’aquestes circumstàncies, es feia necessari possar en marxa estratègies i tàctiques urbanes per activar els recursos territorials dels quals disposen les ciutats.

Llegir més...

Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona va plantejar un marc estable de col·laboració amb les entitats municipals per tal de recolzar-les amb estratègies, eines i propostes de gestió dels espais que havien quedat buits als municipis de la província. Davant l’existència d’aquests espais a Santa Margarida de Montbui pendents d’edificar, urbanitzar o reconvertir amb nous usos, i el neguit sobre com abordar aquest problema, el municipi va sol·licitar a la Diputació la seva col·laboració. I és en aquest marc què s’insereix el present encàrrec.

El projecte buscava identificar els espais buits al municipi per evitar la seva degradació i proposar nous usos provisionals i/o temporals, apostant per cobrir les necessitats socials locals, concretament, la d’aquelles activitats demandades per la població que no tenien resposta als equipaments municipals o espais públics existents.

Es va fer un diagnòstic col·laboratiu dels solars i parcel·les identificades amb la ciutadania i l’equip tècnic-administratiu del consistori. Algunes d’elles, a tocar del riu Anoia i amb un passat industrial present en el patrimoni construït; i d’altres, a tocar del barri del Pi, que va créixer al recer de les adoberies de la zona amb una marcada tradició d’autoorganització. A partir d’aquest diagnòstic es va plantejar un procés de revitalització de l’espai urbà a través de les sinergies que vam descobrir al territori que va consistir en la creació de protocols d’activació dels espais buits.

Ubicació

Santa Margarida de Montbui

[9825 habitants]

Escala

Municipal 

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2015-2016]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Santa Margarida

de Montbui

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Raimon Soler, Laia Llonch)

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet en Issuu

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

La Plaça del Pi

La Plaça del Pi

El projecte de la reforma de la Plaça del Pi a Benifairó de la Valldigna s’aborda des de l’inici contant amb els veïns i veïnes del poble, especialment els més petits i petites. La plaça ocupa un espai privilegiat a l’entrada del poble, a cavall entre l’escola bressol i l’escola de primària, i acull el “Pi redó” un arbre emblemàtic que històricament ha esdevingut un punt de trobada, tant simbòlic com físic, per a totes les persones del poble.

Inicialment es treballa col.laborativament amb tots els agents implicats per tal d’identificar les principals mancances de l’espai actual i definir les línies estratègiques del futur projecte. Un cop consensuades, es concreten progressivament totes aquestes idees, per tal de poder-ne redactar el projecte d’urbanització.

Durant el procés s’utilitzen diverses tècniques de treball que van des d’entrevistes grupals amb l’equip tecnico-polític de l’ajuntament i els professionals vinculats a l’escola, tallers amb els nens i nenes de l’escola i sessions obertes a la pròpia plaça.


La proposta redefineix la circulació d’entrada i sortida del poble i elimina part de l’espai d’aparcament que es troba Infrautilitzat, de manera que s’alliberen una gran quantitat de metres quadrats que s’ocupen amb nous espais d’estada i de joc infantil dels que poden gaudir tant els nens i nenes de l’escola com la resta d’habitants del poble.


La proposta també reubica l’accés principal del centre educatiu, que passa a efectuar-se des de la pròpia plaça i redissenya la façana de l’edifici a través d’un mural de gran format, el disseny del qual es treballa col.laborativament durant el propi procés participatiu.

El projecte de la reforma de la Plaça del Pi a Benifairó de la Valldigna s’aborda des de l’inici contant amb els veïns i veïnes del poble, especialment els més petits i petites. La plaça ocupa un espai privilegiat a l’entrada del poble, a cavall entre l’escola bressol i l’escola de primària, i acull el “Pi redó” un arbre emblemàtic que històricament ha esdevingut un punt de trobada, tant simbòlic com físic, per a totes les persones del poble.

Llegir més...

Inicialment es treballa col.laborativament amb tots els agents implicats per tal d’identificar les principals mancances de l’espai actual i definir les línies estratègiques del futur projecte. Un cop consensuades, es concreten progressivament totes aquestes idees, per tal de poder-ne redactar el projecte d’urbanització.

Durant el procés s’utilitzen diverses tècniques de treball que van des d’entrevistes grupals amb l’equip tecnico-polític de l’ajuntament i els professionals vinculats a l’escola, tallers amb els nens i nenes de l’escola i sessions obertes a la pròpia plaça.

La proposta redefineix la circulació d’entrada i sortida del poble i elimina part de l’espai d’aparcament que es troba Infrautilitzat, de manera que s’alliberen una gran quantitat de metres quadrats que s’ocupen amb nous espais d’estada i de joc infantil dels que poden gaudir tant els nens i nenes de l’escola com la resta d’habitants del poble.

La proposta també reubica l’accés principal del centre educatiu, que passa a efectuar-se des de la pròpia plaça i redissenya la façana de l’edifici a través d’un mural de gran format, el disseny del qual es treballa col.laborativament durant el propi procés participatiu.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1,580 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

Diagnosi col.laborativa:

6 mesos [2017]

 

Redacció projecte

d’urbanització:

3 mesos [2017]

 

Direcció d’obra:

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou)

 

Monodestudio, Urbanins,

Siete arquitectura más

ingeniería s.l.

 

Han col·laborat

Veinat de Benifairó

de la Valldigna,

Infants i equip directiu

de l’escola del Jaume II

el Just

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin