Rescat de les Rambles de Barcelona


Rescat de les Rambles de Barcelona

El procés cooperatiu Les Rambles va ser la proposta de l’equip kmZero  guanyadora del Concurs Internacional convocat per l’Ajuntament de Barcelona a l’any 2017 per dinamitzar i remodelar la Rambla de Barcelona. L’objectiu és retornar a la ciutadania un dels seus eixos històrics i més simbòlics, i fer-ho de manera cooperativa per tal que la seva transformació suposi una millora global d’aquest espai urbà central i vertebrador de la ciutat i de l’experiència de les persones que l’habiten, el visiten i el disfruten.

Es va desenvolupar com un treball estretament cooperatiu entre tècnics, ciutadania i administració per posar en marxa una proposta d’urbanització i redisseny, amb una metodologia innovadora per fer de la Rambla un lloc divers, flexible, sostenible, inclusiu, accessible, coherent, segur, intel·ligent, contextualitzat i confortable. El projecte és una herència i relleu del treball fet prèviament per entitats, veïns i veïnes i administració per repensar les Rambles conjuntament i ampliar el debat a tota la ciutat. 

El procés per a la definició de les actuacions de dinamització i millora de Les Rambles, amb les seves intervencions físiques i socials necessàries que planteja l’equip kmZERO, parteix d’una diagnosi i objectius consensuats, i a partir del treball cooperatiu entre ciutadania, administració i tècnics experts.

El document resultant de tot el treball cooperatiu es composa d’un conjunt d’estratègies que acompanyen la reurbanització de les Rambles, que es durà a terme entre el 2020 i el 2026. I la voluntat i el repte és, novament, fer-ho com una tasca conjunta.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2017-2018]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Foment de Ciutat,

BIMSA

 

Equip redactor

UTE kmZERO: (AYESA – Lola 

Domènech – Espinàs i

Tarrassó – Itziar González –

Arnau Boix)

Team kmZERO: Itziar

Gonzàlez,  Arnau Boix, Lola

Domènech, Olga Tarrassó,

Jordi Quiñonero, Paul B.

Preciado, Josep Selga,

Ole Thorson, Sergi Cutillas,

Ernest Cañada, Alberto

Conesa, Sebastià Ribot,

Cristina Pedraza, Julio

Alcobendas, Esteve Boix,

Miquel Cañellas, Fernando

Casal, Konstantina

Chrysostomou, Pablo

Cotarelo, Pablo Feu,

Iolanda Fresnillo,

Nacho Guilera, Gema Jover,

Sira Llopart, Eulàlia Miralles,

Pere Mogas, Jordi Parés,

Daniel Pera,

Mireia Peris, Ignasi Querol, Javier

Rentero, David Rodriguez,

Francesc Sánchez, Cristian Tapia,

Anna Terricabras, Carlos Utrillo,

Javier Valencia, Xavier Valls,

Susanna Àlvarez, Joan Escofet

 

Han col·laborat

Veïnat de les Rambles

de Barcelona,

Agents i entitats de la

ciutat de Barcelona

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte a la

Pàgina web del procés, 

Ajuntament de Barcelona

Diari Públic

Confluència al Mercat Central de València


Confluència al Mercat Central de València

La proposta Confluència va ser la guanyadora del concurs convocat per la Generalitat Valenciana per a remodelar la plaça de Bruges i altres espais públics al voltant del Mercat Central de la ciutat de València. El projecte, liderat per les arquitectes Elisabet Quintana i Blanca Peñín, va apostar per un plantejament transdisciplinar i participatiu, amb la ferma voluntat de facilitar la creació d’un espai de convivència al voltant d’aquest node comercial, el Mercat Central, símbol històric i lloc referent per als habitants i visitants de València.

La concepció de l’espai públic com a extensió natural del propi Mercat, i viceversa, respecta i reforça les dinàmiques socials, culturals i comercials de l’entorn urbà. La proposta final aborda les circumstàncies sòcio-territorials dels barris que hi conflueixen, no només a través del disseny urbà, sinó també mitjançant estratègies socials de visibilització i autoreconeixement de les distintes realitats humanes al voltant d’un equipament plural com és un mercat públic. Aquestes estratègies van des de propostes de programació veïnal als espais públics que reforcen la connectivitat humana amb el barri de Velluters, fins a mesures per a revertir el procés de gentrificació que pateix València en general, i el districte de Ciutat Vella en particular.

La condició transdisciplinar de l’equip participant a la proposta Confluència, ha permès la incorporació de perspectives diverses durant tot el procés de reflexió, proposta i redacció, que inclouen consideracions sobre la governança, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere.

Es preveu que les obres de remodelació comencen l’any 2020.

Ubicació

València

[794 288 habitants]

 

 

Escala

Municipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Disseny d’espai públic

Duració

6 mesos [2018]

Impulsores

Generalitat Valenciana,

Ajuntament de València

 

Equip redactor

UTE Quintana-Peñín  (Elisabet

Quintana i Blanca Peñín)

 

Equip transdisciplinar: Peñín

arquitectes, Espinàs i Tarrassó,

*estel, monoDestudio, Inés

Novella, Planifica Urbanismo y

Gestión, Enrique Giménez, Joan

Seguí, María Pedro Ferrer

 

Han col·laborat

Entitats i associacions locals

Premsa

Veure el video del projecte aquí

Llegir més sobre el projecte en el

diari

¡Pónle Guinda!


¡Pónle Guinda!

¡Pónle Guinda! va ser un procés de cooperació ciutadana i administrativa per a realitzar un diagnòstic participatiu i consensuar propostes de transformació de l’espai públic en un àmbit del barri de Guindalera (Madrid), conegut popularment com Guindalera Vieja. El procés de treball a Guindalera Vieja va comprendre tres fases diferenciades, la fase d’arrencada, la de participació i la de redacció d’avantprojectes.

 En la primera d’elles, es van realitzar trobades i entrevistes grupals amb tècnics municipals i representants polítics de l’Ajuntament de Madrid (Districte de Salamanca), així com amb una representació de el teixit associatiu de barri.

A la segona fase s’inclou, l’anàlisi urbanístic i social, el treball i mapejat d’observació de l’espai públic i els tallers oberts a tots els veïns i veïnes de barri que van voler participar. Es va tancar amb l’elaboració de conclusions i la seva posterior comunicació a totes les persones participants en aquests tallers.

 Finalment, es va treballar en la redacció dels avantprojectes prioritzats durant la fase anterior: el plantejament d’un model de mobilitat sostenible per al conjunt de l’àmbit d’estudi; l’establiment d’una “caixa d’eines” amb criteris generals d’aplicació en el disseny de l’espai públic de Guindalera; i la redacció de dos avantprojectes, corresponents al carrer Béjar, i a la plaça 28 de maig i el seu entorn. Tota la presa de decisions projectuals es va recolzar tant en el coneixement en el camp de la sociologia, l’urbanisme i l’arquitectura dels professionals que van intervenir, com en el coneixement compartit pels veïns i veïnes de barri en el procés participatiu dut a terme. El treball realitzat ha marcat les directrius de les obres de reurbanització del barri executades posteriorment.

Ubicació

Madrid

[3,223,334 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2017]

Impulsores

Ajuntament de Madrid,

Districte de Salamanca

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Mireia Peris,

Konstantina Chysostomou,

Soledad Viteri)

 

MonoD estudio, Urbanins,

Inés Novella

 

Han col·laborat

Veinat i entitats del barri

de Guindalera

Presentació

Veure la presentació al Prezi

 Premsa

Llegir més sobre el  projecte al 

DSalamanca i al DSalamanca

La Plaça Joan Miró​

La Plaça Joan Miró

Els criteris que han regit la definició de la plaça són fruït d’un treball col·laboratiu de proximitat realitzat per l’equip Estel* amb els tècnics i polítics municipals, el veïnat del barri i les entitats i associacions del municipi. És, de fet, la decisió conjunta de tots aquests agents el motor de la seva renovació i transformació en un espai escènic obert.

Es proposa la construcció d’unes graderies envoltant part del centre de la plaça. Això canvia la direccionalitat de l’espai, que ara pot extendre’s conceptualment i materialment cap al tram adjacent del carrer Jacint Verdaguer. La nova disposició varia l’escenari de la Dansa de la Batalla, important cita gegantera que hi té lloc per Festa Major, que es dignifica amb la renovació de l’espai, i organitza l’assistència massiva d’espectadors per augmentar-ne la comoditat i la seguretat de l’esdeveniment.

El repte d’acollir aquest esdeveniment anual no ha de minvar l’ús quotidià del veïnat de la plaça en particular ni de la ciutadania o dels visitants de Montornès en general: es tracta per tant d’un espai públic que funciona encara com una plaça urbana. La proposta però, modula la intensitat del seu ús com a espai de joc per permetre que la gaudeixin un ventall més ampli de grups d’edat. La nova plaça reforça la seva identitat amb un mural inspirat en Joan Miró que renova el vell, amb una reinterpretació dissenyada, acordada i realitzada per l’Associació local d’art Venus. La plaça recupera així el protagonisme històric perdut, consolidant-se com a extrem de l’eix cívic que la unirà amb la plaça Pau Picasso.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

Duració

12  mesos [2014-2015]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix,  Mireia Peris,

Marc Deu, Ara Muñío,

Esteve Boix, Claudia Villazón)

Itziar Gonzàlez, Elena Guim,

Antoni Elvira, Carmela Torró

 

Han col·laborat

Veinat de Montornès del Vallès

Colla de Gegants de Montornès,

Associació d’Art Venus,

Veïns i veïnes de la plaça

Joan Miró, Escola Sant Sadurní,

AAVV Montornès Centre,

Centre d’Estudis de Montornès

del Vallès, Unió de Botiguers,

Bar Chucu-chucu

Presentació

Consulta el Banc de bones pràctiques

Informe

Llegir l’informe complet en  issuu

Llegir l’informe complet en  issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Mostra d’Arquitectura Catalana,

somMontorès

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

L’equip de Voluntariat Juvenil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Mesa Geitonia i l’Escola Oberta del Municipi, va dur a terme la planificació i la posada en marxa del projecte “My Square” (La Meva Plaça). *Estel, va ser representada per una de les seves membres, aportant l’experiència dels processos participatius per a la transformació dels espais públics a Espanya, adaptant la metodologia *estel en el context socio-administratiu de Xipre. 

El projecte se centra en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil, mitjançant accions col·lectives destinades a la millora de la plaça situada al municipi de Mesa Geitonia a Limassol. Aquest procés cooperatiu per al co-disseny de la plaça s’ha realitzat amb la comunitat local,  aplicant criteris de sostenibilitat i resiliència.

Aquest projecte innovador pel context de Xipre, pel que fa a la incorporació de la comunitat local a la presa de decisions pels espais comuns, té un caràcter pedagògic. En la planificació participen per primera vegada residents de diferents franges d’edat i procedències, assumint rols i responsabilitats per al desenvolupament del disseny i l’activació de l’espai. Aquest procés participatiu posa a prova un nou model pel disseny, la gestió i la programació de l’espai públic, que fins ara estava limitat a l’equip tècnic i polític de l’ajuntament. En implicar cada generació en totes les fases del procés, no només durant el disseny, sinó també durant l’execució del projecte i l’activació de la plaça, augmenta el sentit de pertinença, provocant una reducció del vandalisme a l’espai.

La diagnosi de les necessitats i el disseny d’aquesta plaça es fa conjuntament amb el veïnat, els infants de les dues escoles properes i l’Escola Oberta de l’Ajuntament de Mesa Geitonia. Les accions que s’han realitzat (tallers de co-disseny, seminaris de cura de les plantes, plantació d’arbres, taller de memòria i identitat, cinema a la fresca…)  se centren en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil.

El projecte és finançat pel Programa Europeu “Cos Europeu de Solidaritat”. El projecte té la voluntat de seguir l’esperit del Cos Europeu de Solidaritat, aplegant agent jove que vol construir una societat amb menys exclusions, donant suport a persones vulnerables com les que estan en estat d’atur i abordant reptes socials com la delinqüència juvenil i la protecció del medi ambient. Alhora, l’administració aprèn i incorpora aquesta nova manera de tractar els espais públics com a béns comuns urbans, fomentant la participació de la ciutadania i de la gent jove a la presa de decisions. 

Mitjançant aquest projecte els i les participants ajuden a la seva comunitat, aprenen i es desenvolupen, intercanviant idees i expectatives. Es tracta d’un projecte amb valor afegit europeu, ja que es crea un model de plaça comunitària i compartida.

El resultat d’aquest projecte és un avantprojecte, per a la transformació de la plaça a llarg termini i una sèrie d’estratègies per a la millora de la plaça i del seu entorn a curt, mig i llarg termini. Aquestes estratègies estan pensades perquè s’apliquin als espais públics del municipi. Pel que fa a les actuacions de curt termini, durant el procés participatiu, s’han fet actuacions amb caràcter d’urbanisme tàctic, per millorar, d’una banda, la plaça, i de l’altra fomentar el sentiment de pertinença al parc a través de plantació d’arbres, la incorporació d’instruments d’exercici a l’aire lliure, el cinema a la fresca, i pintant amb colors vius la zona infantil del parc.

Ubicació

Mesa Gitonia 

[3,948 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2021-2022]

Impulsores

Cos Europeu de Solidaritat

Ajuntament de Mesa Gitonia

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou), Aristi Pavlou,

Georgios Makris, Argiro

Aristides, Crystalla

Theodoulou, Aggelos

Emmanuel , Nikoletta

Ioannou

 

Han col·laborat

Veïnat de Mesa Gitonia,

Entitats i associacions de

Mesa Gitonia,

Anoikto Sxoleio Mesa Gitonias,

Equip tècnic i polític del municipi

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el facebook i l’instagram del

projecte (gr)

Veure el projecte al vídeo (gr)

Llegir més sobre el projecte a

la premsa (gr) 

 

La Plaça del Pi

La Plaça del Pi

El projecte de la reforma de la Plaça del Pi a Benifairó de la Valldigna s’aborda des de l’inici contant amb els veïns i veïnes del poble, especialment els més petits i petites. La plaça ocupa un espai privilegiat a l’entrada del poble, a cavall entre l’escola bressol i l’escola de primària, i acull el “Pi redó” un arbre emblemàtic que històricament ha esdevingut un punt de trobada, tant simbòlic com físic, per a totes les persones del poble.

Inicialment es treballa col.laborativament amb tots els agents implicats per tal d’identificar les principals mancances de l’espai actual i definir les línies estratègiques del futur projecte. Un cop consensuades, es concreten progressivament totes aquestes idees, per tal de poder-ne redactar el projecte d’urbanització.

Durant el procés s’utilitzen diverses tècniques de treball que van des d’entrevistes grupals amb l’equip tecnico-polític de l’ajuntament i els professionals vinculats a l’escola, tallers amb els nens i nenes de l’escola i sessions obertes a la pròpia plaça.

La proposta redefineix la circulació d’entrada i sortida del poble i elimina part de l’espai d’aparcament que es troba Infrautilitzat, de manera que s’alliberen una gran quantitat de metres quadrats que s’ocupen amb nous espais d’estada i de joc infantil dels que poden gaudir tant els nens i nenes de l’escola com la resta d’habitants del poble.

La proposta també reubica l’accés principal del centre educatiu, que passa a efectuar-se des de la pròpia plaça i redissenya la façana de l’edifici a través d’un mural de gran format, el disseny del qual es treballa col.laborativament durant el propi procés participatiu.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1,580 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

Diagnosi col.laborativa:

6 mesos [2017]

 

Redacció projecte

d’urbanització:

3 mesos [2017]

 

Direcció d’obra:

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou)

 

Monodestudio, Urbanins,

Siete arquitectura más

ingeniería s.l.

 

Han col·laborat

Veinat de Benifairó

de la Valldigna,

Infants i equip directiu

de l’escola del Jaume II

el Just

La Plaça Maresme

La plaça Maresme

El projecte aborda la Plaça Maresme i el seu entorn d’una manera integral a través d’un procés complex que va des de la diagnosi col·laborativa a les fases inicials fins a l’execució del projecte de reurbanització de l’espai en qüestió i la direcció d’obra.

Els treballs neixen de la voluntat municipal de potenciar les dinàmiques socials  que ja es produïen a la Plaça Maresme, entesa com a punt de trobada tant dels veïns i veïnes d’una de les zones més denses del municipi, amb les persones usuàries de les instal·lacions esportives que hi donen façana. 

 Els estudis previs i l’avantprojecte van contar amb un important desplegament participatiu que incloïa als veïns i veïnes, a les entitats i associacions del barri i als nens i nenes tant de les escoles properes com del Consell d’Infants Municipal.

Fruit de l’anàlisi de les dinàmiques urbanes que es produïen i del diàleg entre els diversos agents implicats, es van definir de manera consensuada les línies estratègiques del projecte a partir de les quals es va redactar el projecte d’urbanització per una banda, i es van definir una sèrie de mesures per a millorar la convivència i l’apoderament ciutadà per l’altra. 

La reforma de la plaça posa en valor els edificis públics adjacents dignificant-ne els accessos i potencia la mobilitat activa i la connexió entre ells, a través de la peatonalització del carrer de la plaça, que els connecta entre ells i que ajuda a definir un nou eix que creua l’àmbit, i que a banda d’actuar com espai de pas i d’estança, organitza la resta d’ambients que s’acomoden a la topografia natural del lloc, eliminant els murs de contenció i les escales que abans estructuraven nivells estancs.       

Entre els diferents usos que s’hi ubiquen destaquen l’espai escènic programable i diferents zones de joc infantil, enteses com espais d’aprenentatge i creixement. Des del punt de vista paisatgístic, el projecte aposta la combinació de vegetació arbustiva i enfiladissa autòctona que ajuda a delimitar els diferents ambients però mantenint una certa connexió perceptiva entre ells, amb arbrat que aporta ombra i millora el confort als usuaris i usuàries que en fan ús.

Les diferents espècies vegetals es seleccionen amb la voluntat d’incrementar sensiblement la biodiversitat de l’entorn donant continuïtat a l’estratègia ja iniciada pel govern municipal.

Ubicació

Premià de Mar

[28,071  habitants]

Escala

Barri 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes, 

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

Diagnosi col·laborativa:

6 mesos [2016]

 

Redacció projecte d’urbanització: 

6 mesos [2017]

 

Direcció d’obra: 

6 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià del Mar

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, 

Mireia Peris, Marc Deu)

 

MonoD estudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Veinat de Premià

Entitats i associacions locals

Consell d’Infants de Premià de Mar

 

 Informe

Llegir l’informe complet en Issuu.

Llegir l’informe complet en Issuu.

Assessorament en perspectiva de gènere i participació en el projecte de recorreguts peatonals Est-Oest de Cabanyal

Assessorament en perspectiva de gènere i participació en el projecte de recorreguts peatonals Est-Oest de Cabanyal

L’urbanisme de gènere situa la vida quotidiana al centre i aporta una visió inclusiva per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes del barri. L’objectiu és que la proposta resolgui les possibles desigualtats urbanes que es donen actualment i atenent les necessitats d’homes i dones de forma equitativa, sense discriminacions per raó de gènere ni de qualsevol altra com: econòmica, origen, edat, funcional, etc. Les propostes de transformació urbana que es plantegen configuren nous espais que seran el suport físic dels futurs usos socials, per tant, és imprescindible analitzar-los i dissenyar-los pensant en les accions que les persones realitzen al seu dia a dia, i fent-ho recollint la seva diversitat. En aquest sentit, s’han realitzat diverses accions per incorporar aquesta perspectiva al projecte:

  • Assessorament directe i continuat a les redactores en la presa de decisions del procés de projecte.
  • Anàlisi d’aquells documents vinculats al gènere al territori que indiqui la administració o que identifiquem nosaltres
  • Entrevista grupal: amb l’objectiu de presentar i contrastar amb elles el enfocament dels projectes i els criteris de gènere que es preveuen aplicar; contrastar els documents de rellevància identificats prèviament i incorporar-ne d’altres que les participants considerin importants.

L’assessorament incorpora les conclusions principals derivades de l’anàlisi de gènere que afecten l’àmbit del projecte i, també, es detallen les línies de treball i les estratègies de projecte que donen resposta a la incorporació de la perspectiva de gènere.

Ubicació

València

[1.923.000 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

3 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de València

EDUSI Cabanyal – Canyamelar

– Cap de França

Fons Europeu de

Desenvolupament Regional

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Arnau Boix Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer)

 

PEÑIN ARQUITECTOS, SLP

 

 

Han col·laborat

Veïnat del Cabanyal

Sindicat del barri

Assemblea Feminista

Associació Brúfol

AAVV Cabanyal-Canyamelar

Del Pati Al Barri

Escola Santiago Apostol

Projecte executiu de la plaça del Pi (Fase 2)


Projecte executiu de la plaça del Pi (Fase 2)

El projecte d’urbanització aborda la segona fase de la transformació de la Plaça del Pi, en continuïtat amb les obres realitzades a l’altra banda del carrer Ricardo Romero, a l’accés del col·legi públic Jaume II el just.

La proposta parteix de les converses mantingudes amb l’equip docent del centre educatiu, i té per objectiu pacificar l’espai públic donant prioritat al vianant, i augmentar els espais de joc i d’estada de la plaça del pi, per tal de facilitar el desenvolupament de les activitats vinculades a la vida quotidiana i millorar la relació de l’edifici de l’escoleta amb la resta de la plaça.

El disseny de la plaça s’organitza a partir d’una gran esplanada de sauló i la plantació de noves espècies vegetals, arbòries i arbustives, i la implantació de nous elements d’estada que actuen també com a àrees de joc potencial. El projecte també busca la redefinició de la tanca perimetral de l’edifici, per tal de millorar la connectivitat visual de l’edifici amb el carrer, i aprofitar part dels espais interiors com a nous espais públics a disposició del conjunt de la ciutadania.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna 

[1.592 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Duració

4 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó de la

Valldigna i Diputació de

València

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer i

Konstantina Chrysostomou,

Alba Domínguez Ferrer, Arnau

Boix i Pla)

7a+i arquitectura i enginyeria

 

Han col·laborat

Escoleta de Benifairó de la

Valldigna

Nom d’entitats i associacions

Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol


Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol

Aquest treball ha consistit en redactar un Projecte Executiu Participat per la reurbanització de la plaça del Sol del Port de Sagunt. Això vol dir, que aquest Projecte Executiu s’ha redactat a partir d’una metodologia de treball col·laborativa entre els tècnics i tècniques municipals, l’equip redactor, i els diferents agents socials i econòmics del barri i del municipi.

El document resultant incorpora, per una banda, la perspectiva político-tècnica i ciutadana, i el reconeixement de les seues aportacions, i per altra banda, estratègies de gestió, dinamització o planificació del canvi. Aquestes estratègies són propostes d’intervencions (a curt, mig o llarg termini) que no necessàriament suposen obres, i que acompanyen el procés de transformació de la plaça però, sobretot, el “mentrestant” no es fa efectiva eixa transformació.

Aquest treball col·laboratiu, més enllà del resultat formal de la nova Plaça del Sol, ha assentat les decisions preses sobre, entre d’altres, els següents acords:

Criteris de disseny: Respectar i reforçar els itineraris de pas i connexió entre barris i reconèixer la plaça com a lloc de creuament. Fomentar els espais d’estada i permanència, disposar elements urbans que ho faciliten i reconèixer la plaça com a lloc de trobada. Incorporar i aplicar el concepte de refugi climàtic a la Plaça i reutilitzar o rehabilitar al màxim elements urbans i materials existents.

Criteris de gestió: foment de la corresponsabilització amb el manteniment de la plaça implicant al CEIP Nuestra Señora de Begoña per a que els i les alumnes promoguen accions de divulgació de la importància de la neteja de l’espai públic, o que incloguen unitats didàctiques al currículum escolar relacionades amb la cura de la natura urbana. • Possibilitar la disponibilitat permanent dels serveis higiènics públics a l’edifici del Mercat Municipal. Promoure intervencions artístiques a l’espai públic que reforcen la identitat de la plaça del Sol i faciliten el sentiment de pertinença de veïns i veïnes dels barris.

Criteris de planificació: realitzar accions públiques comunicatives relacionades amb el procés de transformació de la plaça, el seu calendari i el resultat final després de les obres. També es podria fer una activitat performativa pública de transició identitària: cerimònia de retirada i canvi d’ubicació de l’estàtua del treballador, i posada en valor del nou caràcter del sol i de l’ombra. Incorporar elements d’ombratge evolutius o progressius, per acondicionar climàticament la plaça mentre la nova vegetació no adquireix un port suficient.

Ubicació

Sagunt

[67.043 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

 

 

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sagunt

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Alba Dominguez)

 

SUC arquitectes

Maria Pedro

Ivana Ponsoda

AIG (arquitectura ingeniería y

gestión)

 

Han col·laborat

Tècniques de l’Ajuntament de

Sagunt

Veïns, veïnes i entitats

municipals

Premsa

Llegir la notícia a El Periòdic