Confluència al Mercat Central de València


Confluència al Mercat Central de València

La proposta Confluència va ser la guanyadora del concurs convocat per la Generalitat Valenciana per a remodelar la plaça de Bruges i altres espais públics al voltant del Mercat Central de la ciutat de València. El projecte, liderat per les arquitectes Elisabet Quintana i Blanca Peñín, va apostar per un plantejament transdisciplinar i participatiu, amb la ferma voluntat de facilitar la creació d’un espai de convivència al voltant d’aquest node comercial, el Mercat Central, símbol històric i lloc referent per als habitants i visitants de València.

La concepció de l’espai públic com a extensió natural del propi Mercat, i viceversa, respecta i reforça les dinàmiques socials, culturals i comercials de l’entorn urbà. La proposta final aborda les circumstàncies sòcio-territorials dels barris que hi conflueixen, no només a través del disseny urbà, sinó també mitjançant estratègies socials de visibilització i autoreconeixement de les distintes realitats humanes al voltant d’un equipament plural com és un mercat públic. Aquestes estratègies van des de propostes de programació veïnal als espais públics que reforcen la connectivitat humana amb el barri de Velluters, fins a mesures per a revertir el procés de gentrificació que pateix València en general, i el districte de Ciutat Vella en particular.

La condició transdisciplinar de l’equip participant a la proposta Confluència, ha permès la incorporació de perspectives diverses durant tot el procés de reflexió, proposta i redacció, que inclouen consideracions sobre la governança, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere.

Es preveu que les obres de remodelació comencen l’any 2020.

La proposta Confluència va ser la guanyadora del concurs convocat per la Generalitat Valenciana per a remodelar la plaça de Bruges i altres espais públics al voltant del Mercat Central de la ciutat de València. El projecte, liderat per les arquitectes Elisabet Quintana i Blanca Peñín, va apostar per un plantejament transdisciplinar i participatiu, amb la ferma voluntat de facilitar la creació d’un espai de convivència al voltant d’aquest node comercial, el Mercat Central, símbol històric i lloc referent per als habitants i visitants de València.

Llegir més...

La concepció de l’espai públic com a extensió natural del propi Mercat, i viceversa, respecta i reforça les dinàmiques socials, culturals i comercials de l’entorn urbà. La proposta final aborda les circumstàncies sòcio-territorials dels barris que hi conflueixen, no només a través del disseny urbà, sinó també mitjançant estratègies socials de visibilització i autoreconeixement de les distintes realitats humanes al voltant d’un equipament plural com és un mercat públic. Aquestes estratègies van des de propostes de programació veïnal als espais públics que reforcen la connectivitat humana amb el barri de Velluters, fins a mesures per a revertir el procés de gentrificació que pateix València en general, i el districte de Ciutat Vella en particular.

La condició transdisciplinar de l’equip participant a la proposta Confluència, ha permès la incorporació de perspectives diverses durant tot el procés de reflexió, proposta i redacció, que inclouen consideracions sobre la governança, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere.

Es preveu que les obres de remodelació comencen l’any 2020.

Ubicació

València

[794 288 habitants]

 

 

Escala

Municipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Disseny d’espai públic

Duració

6 mesos [2018]

Impulsores

Generalitat Valenciana,

Ajuntament de València

 

Equip redactor

UTE Quintana-Peñín  (Elisabet

Quintana i Blanca Peñín)

 

Equip transdisciplinar: Peñín

arquitectes, Espinàs i Tarrassó,

*estel, monoDestudio, Inés

Novella, Planifica Urbanismo y

Gestión, Enrique Giménez, Joan

Seguí, María Pedro Ferrer

 

Han col·laborat

Entitats i associacions locals

Premsa

Veure el video del projecte aquí

Llegir més sobre el projecte en el

diari

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

¡Pónle Guinda!


¡Pónle Guinda!

¡Pónle Guinda! va ser un procés de cooperació ciutadana i administrativa per a realitzar un diagnòstic participatiu i consensuar propostes de transformació de l’espai públic en un àmbit del barri de Guindalera (Madrid), conegut popularment com Guindalera Vieja. El procés de treball a Guindalera Vieja va comprendre tres fases diferenciades, la fase d’arrencada, la de participació i la de redacció d’avantprojectes.

 En la primera d’elles, es van realitzar trobades i entrevistes grupals amb tècnics municipals i representants polítics de l’Ajuntament de Madrid (Districte de Salamanca), així com amb una representació de el teixit associatiu de barri.

 A la segona fase s’inclou, l’anàlisi urbanístic i social, el treball i mapejat d’observació de l’espai públic i els tallers oberts a tots els veïns i veïnes de barri que van voler participar. Es va tancar amb l’elaboració de conclusions i la seva posterior comunicació a totes les persones participants en aquests tallers.

 Finalment, es va treballar en la redacció dels avantprojectes prioritzats durant la fase anterior: el plantejament d’un model de mobilitat sostenible per al conjunt de l’àmbit d’estudi; l’establiment d’una “caixa d’eines” amb criteris generals d’aplicació en el disseny de l’espai públic de Guindalera; i la redacció de dos avantprojectes, corresponents al carrer Béjar, i a la plaça 28 de maig i el seu entorn. Tota la presa de decisions projectuals es va recolzar tant en el coneixement en el camp de la sociologia, l’urbanisme i l’arquitectura dels professionals que van intervenir, com en el coneixement compartit pels veïns i veïnes de barri en el procés participatiu dut a terme. El treball realitzat ha marcat les directrius de les obres de reurbanització del barri executades posteriorment.

Pónle Guinda! va ser un procés de cooperació ciutadana i administrativa per a realitzar un diagnòstic participatiu i consensuar propostes de transformació de l’espai públic en un àmbit del barri de Guindalera (Madrid), conegut popularment com Guindalera Vieja. El procés de treball a Guindalera Vieja va comprendre tres fases diferenciades, la fase d’arrencada, la de participació i la de redacció d’avantprojectes.

Llegir més...

En la primera d’elles, es van realitzar trobades i entrevistes grupals amb tècnics municipals i representants polítics de l’Ajuntament de Madrid (Districte de Salamanca), així com amb una representació de el teixit associatiu de barri.

 A la segona fase s’inclou, l’anàlisi urbanístic i social, el treball i mapejat d’observació de l’espai públic i els tallers oberts a tots els veïns i veïnes de barri que van voler participar. Es va tancar amb l’elaboració de conclusions i la seva posterior comunicació a totes les persones participants en aquests tallers.

 Finalment, es va treballar en la redacció dels avantprojectes prioritzats durant la fase anterior: el plantejament d’un model de mobilitat sostenible per al conjunt de l’àmbit d’estudi; l’establiment d’una “caixa d’eines” amb criteris generals d’aplicació en el disseny de l’espai públic de Guindalera; i la redacció de dos avantprojectes, corresponents al carrer Béjar, i a la plaça 28 de maig i el seu entorn. Tota la presa de decisions projectuals es va recolzar tant en el coneixement en el camp de la sociologia, l’urbanisme i l’arquitectura dels professionals que van intervenir, com en el coneixement compartit pels veïns i veïnes de barri en el procés participatiu dut a terme. El treball realitzat ha marcat les directrius de les obres de reurbanització del barri executades posteriorment.

Ubicació

Madrid

[3,223,334 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2017]

Impulsores

Ajuntament de Madrid,

Districte de Salamanca

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Mireia Peris,

Konstantina Chysostomou,

Soledad Viteri)

 

MonoD estudio, Urbanins,

Inés Novella

 

Han col·laborat

Veinat i entitats del barri

de Guindalera

Presentació

Veure la presentació al Prezi

 Premsa

Llegir més sobre el  projecte al 

DSalamanca i al DSalamanca

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Rescat de les Rambles de Barcelona


Rescat de les Rambles de Barcelona

El procés cooperatiu Les Rambles va ser la proposta de l’equip kmZero  guanyadora del Concurs Internacional convocat per l’Ajuntament de Barcelona a l’any 2017 per dinamitzar i remodelar la Rambla de Barcelona. L’objectiu és retornar a la ciutadania un dels seus eixos històrics i més simbòlics, i fer-ho de manera cooperativa per tal que la seva transformació suposi una millora global d’aquest espai urbà central i vertebrador de la ciutat i de l’experiència de les persones que l’habiten, el visiten i el disfruten.

Es va desenvolupar com un treball estretament cooperatiu entre tècnics, ciutadania i administració per posar en marxa una proposta d’urbanització i redisseny, amb una metodologia innovadora per fer de la Rambla un lloc divers, flexible, sostenible, inclusiu, accessible, coherent, segur, intel·ligent, contextualitzat i confortable. El projecte és una herència i relleu del treball fet prèviament per entitats, veïns i veïnes i administració per repensar les Rambles conjuntament i ampliar el debat a tota la ciutat. 

El procés per a la definició de les actuacions de dinamització i millora de Les Rambles, amb les seves intervencions físiques i socials necessàries que planteja l’equip kmZERO, parteix d’una diagnosi i objectius consensuats, i a partir del treball cooperatiu entre ciutadania, administració i tècnics experts.

El document resultant de tot el treball cooperatiu es composa d’un conjunt d’estratègies que acompanyen la reurbanització de les Rambles, que es durà a terme entre el 2020 i el 2026. I la voluntat i el repte és, novament, fer-ho com una tasca conjunta.

El procés cooperatiu Les Rambles va ser la proposta de l’equip kmZero  guanyadora del Concurs Internacional convocat per l’Ajuntament de Barcelona a l’any 2017 per dinamitzar i remodelar la Rambla de Barcelona. L’objectiu és retornar a la ciutadania un dels seus eixos històrics i més simbòlics, i fer-ho de manera cooperativa per tal que la seva transformació suposi una millora global d’aquest espai urbà central i vertebrador de la ciutat i de l’experiència de les persones que l’habiten, el visiten i el disfruten.

Llegir més...

Es va desenvolupar com un treball estretament cooperatiu entre tècnics, ciutadania i administració per posar en marxa una proposta d’urbanització i redisseny, amb una metodologia innovadora per fer de la Rambla un lloc divers, flexible, sostenible, inclusiu, accessible, coherent, segur, intel·ligent, contextualitzat i confortable. El projecte és una herència i relleu del treball fet prèviament per entitats, veïns i veïnes i administració per repensar les Rambles conjuntament i ampliar el debat a tota la ciutat. 

El procés per a la definició de les actuacions de dinamització i millora de Les Rambles, amb les seves intervencions físiques i socials necessàries que planteja l’equip kmZERO, parteix d’una diagnosi i objectius consensuats, i a partir del treball cooperatiu entre ciutadania, administració i tècnics experts.

El document resultant de tot el treball cooperatiu es composa d’un conjunt d’estratègies que acompanyen la reurbanització de les Rambles, que es durà a terme entre el 2020 i el 2026. I la voluntat i el repte és, novament, fer-ho com una tasca conjunta.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2017-2018]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Foment de Ciutat,

BIMSA

 

Equip redactor

UTE kmZERO: (AYESA – Lola 

Domènech – Espinàs i

Tarrassó – Itziar González –

Arnau Boix)

Team kmZERO: Itziar

Gonzàlez,  Arnau Boix, Lola

Domènech, Olga Tarrassó,

Jordi Quiñonero, Paul B.

Preciado, Josep Selga,

Ole Thorson, Sergi Cutillas,

Ernest Cañada, Alberto

Conesa, Sebastià Ribot,

Cristina Pedraza, Julio

Alcobendas, Esteve Boix,

Miquel Cañellas, Fernando

Casal, Konstantina

Chrysostomou, Pablo

Cotarelo, Pablo Feu,

Iolanda Fresnillo,

Nacho Guilera, Gema Jover,

Sira Llopart, Eulàlia Miralles,

Pere Mogas, Jordi Parés,

Daniel Pera,

Mireia Peris, Ignasi Querol, Javier

Rentero, David Rodriguez,

Francesc Sánchez, Cristian Tapia,

Anna Terricabras, Carlos Utrillo,

Javier Valencia, Xavier Valls,

Susanna Àlvarez, Joan Escofet

 

Han col·laborat

Veïnat de les Rambles

de Barcelona,

Agents i entitats de la

ciutat de Barcelona

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte a la

Pàgina web del procés, 

Ajuntament de Barcelona

Diari Públic

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

La Plaça Joan Miró​

La Plaça Joan Miró

Els criteris que han regit la definició de la plaça són fruït d’un treball col·laboratiu de proximitat realitzat per l’equip Estel* amb els tècnics i polítics municipals, el veïnat del barri i les entitats i associacions del municipi. És, de fet, la decisió conjunta de tots aquests agents el motor de la seva renovació i transformació en un espai escènic obert.

Es proposa la construcció d’unes graderies envoltant part del centre de la plaça. Això canvia la direccionalitat de l’espai, que ara pot extendre’s conceptualment i materialment cap al tram adjacent del carrer Jacint Verdaguer. La nova disposició varia l’escenari de la Dansa de la Batalla, important cita gegantera que hi té lloc per Festa Major, que es dignifica amb la renovació de l’espai, i organitza l’assistència massiva d’espectadors per augmentar-ne la comoditat i la seguretat de l’esdeveniment.

El repte d’acollir aquest esdeveniment anual no ha de minvar l’ús quotidià del veïnat de la plaça en particular ni de la ciutadania o dels visitants de Montornès en general: es tracta per tant d’un espai públic que funciona encara com una plaça urbana. La proposta però, modula la intensitat del seu ús com a espai de joc per permetre que la gaudeixin un ventall més ampli de grups d’edat. La nova plaça reforça la seva identitat amb un mural inspirat en Joan Miró que renova el vell, amb una reinterpretació dissenyada, acordada i realitzada per l’Associació local d’art Venus. La plaça recupera així el protagonisme històric perdut, consolidant-se com a extrem de l’eix cívic que la unirà amb la plaça Pau Picasso.

Els criteris que han regit la definició de la plaça són fruït d’un treball col·laboratiu de proximitat realitzat per l’equip Estel* amb els tècnics i polítics municipals, el veïnat del barri i les entitats i associacions del municipi. És, de fet, la decisió conjunta de tots aquests agents el motor de la seva renovació i transformació en un espai escènic obert.

Llegir més...

Es proposa la construcció d’unes graderies envoltant part del centre de la plaça. Això canvia la direccionalitat de l’espai, que ara pot extendre’s conceptualment i materialment cap al tram adjacent del carrer Jacint Verdaguer. La nova disposició varia l’escenari de la Dansa de la Batalla, important cita gegantera que hi té lloc per Festa Major, que es dignifica amb la renovació de l’espai, i organitza l’assistència massiva d’espectadors per augmentar-ne la comoditat i la seguretat de l’esdeveniment.

El repte d’acollir aquest esdeveniment anual no ha de minvar l’ús quotidià del veïnat de la plaça en particular ni de la ciutadania o dels visitants de Montornès en general: es tracta per tant d’un espai públic que funciona encara com una plaça urbana. La proposta però, modula la intensitat del seu ús com a espai de joc per permetre que la gaudeixin un ventall més ampli de grups d’edat. La nova plaça reforça la seva identitat amb un mural inspirat en Joan Miró que renova el vell, amb una reinterpretació dissenyada, acordada i realitzada per l’Associació local d’art Venus. La plaça recupera així el protagonisme històric perdut, consolidant-se com a extrem de l’eix cívic que la unirà amb la plaça Pau Picasso.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

Duració

12  mesos [2014-2015]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix,  Mireia Peris,

Marc Deu, Ara Muñío,

Esteve Boix, Claudia Villazón)

Itziar Gonzàlez, Elena Guim,

Antoni Elvira, Carmela Torró

 

Han col·laborat

Veinat de Montornès del Vallès

Colla de Gegants de Montornès,

Associació d’Art Venus,

Veïns i veïnes de la plaça

Joan Miró, Escola Sant Sadurní,

AAVV Montornès Centre,

Centre d’Estudis de Montornès

del Vallès, Unió de Botiguers,

Bar Chucu-chucu

Presentació

Consulta el Banc de bones pràctiques

Informe

Llegir l’informe complet en  issuu

Llegir l’informe complet en  issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Mostra d’Arquitectura Catalana,

somMontorès

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

La Plaça del Pi

La Plaça del Pi

El projecte de la reforma de la Plaça del Pi a Benifairó de la Valldigna s’aborda des de l’inici contant amb els veïns i veïnes del poble, especialment els més petits i petites. La plaça ocupa un espai privilegiat a l’entrada del poble, a cavall entre l’escola bressol i l’escola de primària, i acull el “Pi redó” un arbre emblemàtic que històricament ha esdevingut un punt de trobada, tant simbòlic com físic, per a totes les persones del poble.

Inicialment es treballa col.laborativament amb tots els agents implicats per tal d’identificar les principals mancances de l’espai actual i definir les línies estratègiques del futur projecte. Un cop consensuades, es concreten progressivament totes aquestes idees, per tal de poder-ne redactar el projecte d’urbanització.

Durant el procés s’utilitzen diverses tècniques de treball que van des d’entrevistes grupals amb l’equip tecnico-polític de l’ajuntament i els professionals vinculats a l’escola, tallers amb els nens i nenes de l’escola i sessions obertes a la pròpia plaça.


La proposta redefineix la circulació d’entrada i sortida del poble i elimina part de l’espai d’aparcament que es troba Infrautilitzat, de manera que s’alliberen una gran quantitat de metres quadrats que s’ocupen amb nous espais d’estada i de joc infantil dels que poden gaudir tant els nens i nenes de l’escola com la resta d’habitants del poble.


La proposta també reubica l’accés principal del centre educatiu, que passa a efectuar-se des de la pròpia plaça i redissenya la façana de l’edifici a través d’un mural de gran format, el disseny del qual es treballa col.laborativament durant el propi procés participatiu.

El projecte de la reforma de la Plaça del Pi a Benifairó de la Valldigna s’aborda des de l’inici contant amb els veïns i veïnes del poble, especialment els més petits i petites. La plaça ocupa un espai privilegiat a l’entrada del poble, a cavall entre l’escola bressol i l’escola de primària, i acull el “Pi redó” un arbre emblemàtic que històricament ha esdevingut un punt de trobada, tant simbòlic com físic, per a totes les persones del poble.

Llegir més...

Inicialment es treballa col.laborativament amb tots els agents implicats per tal d’identificar les principals mancances de l’espai actual i definir les línies estratègiques del futur projecte. Un cop consensuades, es concreten progressivament totes aquestes idees, per tal de poder-ne redactar el projecte d’urbanització.

Durant el procés s’utilitzen diverses tècniques de treball que van des d’entrevistes grupals amb l’equip tecnico-polític de l’ajuntament i els professionals vinculats a l’escola, tallers amb els nens i nenes de l’escola i sessions obertes a la pròpia plaça.

La proposta redefineix la circulació d’entrada i sortida del poble i elimina part de l’espai d’aparcament que es troba Infrautilitzat, de manera que s’alliberen una gran quantitat de metres quadrats que s’ocupen amb nous espais d’estada i de joc infantil dels que poden gaudir tant els nens i nenes de l’escola com la resta d’habitants del poble.

La proposta també reubica l’accés principal del centre educatiu, que passa a efectuar-se des de la pròpia plaça i redissenya la façana de l’edifici a través d’un mural de gran format, el disseny del qual es treballa col.laborativament durant el propi procés participatiu.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1,580 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

Diagnosi col.laborativa:

6 mesos [2017]

 

Redacció projecte

d’urbanització:

3 mesos [2017]

 

Direcció d’obra:

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou)

 

Monodestudio, Urbanins,

Siete arquitectura más

ingeniería s.l.

 

Han col·laborat

Veinat de Benifairó

de la Valldigna,

Infants i equip directiu

de l’escola del Jaume II

el Just

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

La Plaça Lluís Companys

La Plaça Lluís Companys

La plaça Lluís Companys i els seus entorns formen part dels conjunt d’espais intersticials dels blocs d’habitatge plurifamiliar del barri de Montornès Nord, un polígon residencial que data dels anys 60.

El projecte actua sobre un àmbit actualment ocupat per un aparcament en superfície, optimitzant-ne la distribució i recuperant l’espai per als veïns i veïnes del barri. S’aposta d’una manera clara per donar continuïtat a la zona verda existent a través de vegetació autòctona potenciant significativament la biodiversitat de l’entorn. A més a més, s’equipa l’espai per tal d’augmentar el grau de confort de l’espai, tant pel què fa als espais d’estada com a les noves zones de joc infantil i de pícnic.

A banda, el projecte posa especial èmfasi en la millora de l’accessibilitat i connectivitat d’aquest espai amb el c/Llibertat i la resta d’espais adjacents, ja que degut a l’accentuada topografia de l’entorn actualment existeixen diverses zones de on es fa difícil arribar-hi a peu, o punt morts on la visibilitat és molt reduïda.

 

La plaça Lluís Companys i els seus entorns formen part dels conjunt d’espais intersticials dels blocs d’habitatge plurifamiliar del barri de Montornès Nord, un polígon residencial que data dels anys 60.

Llegir més...

El projecte actua sobre un àmbit actualment ocupat per un aparcament en superfície, optimitzant-ne la distribució i recuperant l’espai per als veïns i veïnes del barri. S’aposta d’una manera clara per donar continuïtat a la zona verda existent a través de vegetació autòctona potenciant significativament la biodiversitat de l’entorn. A més a més, s’equipa l’espai per tal d’augmentar el grau de confort de l’espai, tant pel què fa als espais d’estada com a les noves zones de joc infantil i de pícnic.

A banda, el projecte posa especial èmfasi en la millora de l’accessibilitat i connectivitat d’aquest espai amb el c/Llibertat i la resta d’espais adjacents, ja que degut a l’accentuada topografia de l’entorn actualment existeixen diverses zones de on es fa difícil arribar-hi a peu, o punt morts on la visibilitat és molt reduïda.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263  habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Alba Domínguez,

Konstantina Chrysostomou)

 

Alarona Tècnicse

 

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Pla d’actuació integral del barri de Montornès Nord

Pla d’actuació integral del barri de Montornès Nord

A Montornès Nord, el Pla de Barris havia realitzat, l’any 2010, una diagnosi del sistema d’espais lliures, identificats els que requerien una intervenció de millora: la plaça de la pèrgola i el carrer llibertat. A més, els reclams veïnals es centraven en dos espais més: les darreries del carrer 9 d’abril i la plaça de la pèrgola. A partir de la identificació prèvia d’aquests quatre espais, es va encarregar a l’equip del Pla estel* la definició dels seus processos de millora.

Inicialment, les estratègies d’implicació veïnal per realitzar l’anàlisi i diagnosi col·laborativa dels quatre espais, es van dissenyar específicament per cadascun d’ells, a partir de trobades puntuals amb la ciutadania (participació directa) i treballs d’observació (participació indirecta). D’aquesta manera, es van establir vies de comunicació directa amb la població i es van conèixer de primera mà les dinàmiques diàries i quotidianes dels espais.

En la fase de propostes, el procés va evolucionar per adaptar-se a les conclusions de la diagnosi. Concretament, es van agrupar tres dels projectes en un de sol, en tant que basculaven, funcionalment, al voltant del carrer llibertat. El quart espai (les darreries del carrer 9 d’abril) es va abordar amb un procés independent que s’adeia millor a les necessitats de l’entorn.

Paral·lelament al procés de definició d’estratègies de millora dels espais seleccionats del barri, es va treballar la dimensió administrativa del municipi, mitjançant entrevistes amb personal del consistori per analitzar les polítiques dels diferents departaments respecte als espais públics.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

9 mesos [2014-2015]

Impulsores

Ajuntament de Montornès 

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Ara Muñío, Esteve Boix,

Marc Deu )

 

Itziar González, Arquect

 

Han col·laborat

Veïnat de Montornès Nord

Entitats i Associacions

(cultura, economia, educació)

Informe

Llegir el doc 2 del informe en issuu

Llegir el doc 3 del informe en issuu

Llegir el doc 4 del informe en issuu

Llegir el doc 5 del informe en issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Ajuntament – Seu electrònica

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

La Plaça Maresme

La plaça Maresme

El projecte aborda la Plaça Maresme i el seu entorn d’una manera integral a través d’un procés complex que va des de la diagnosi col·laborativa a les fases inicials fins a l’execució del projecte de reurbanització de l’espai en qüestió i la direcció d’obra.

Els treballs neixen de la voluntat municipal de potenciar les dinàmiques socials  que ja es produïen a la Plaça Maresme, entesa com a punt de trobada tant dels veïns i veïnes d’una de les zones més denses del municipi, amb les persones usuàries de les instal·lacions esportives que hi donen façana. 

 Els estudis previs i l’avantprojecte van contar amb un important desplegament participatiu que incloïa als veïns i veïnes, a les entitats i associacions del barri i als nens i nenes tant de les escoles properes com del Consell d’Infants Municipal.

Fruit de l’anàlisi de les dinàmiques urbanes que es produïen i del diàleg entre els diversos agents implicats, es van definir de manera consensuada les línies estratègiques del projecte a partir de les quals es va redactar el projecte d’urbanització per una banda, i es van definir una sèrie de mesures per a millorar la convivència i l’apoderament ciutadà per l’altra. 

La reforma de la plaça posa en valor els edificis públics adjacents dignificant-ne els accessos i potencia la mobilitat activa i la connexió entre ells, a través de la peatonalització del carrer de la plaça, que els connecta entre ells i que ajuda a definir un nou eix que creua l’àmbit, i que a banda d’actuar com espai de pas i d’estança, organitza la resta d’ambients que s’acomoden a la topografia natural del lloc, eliminant els murs de contenció i les escales que abans estructuraven nivells estancs.       

Entre els diferents usos que s’hi ubiquen destaquen l’espai escènic programable i diferents zones de joc infantil, enteses com espais d’aprenentatge i creixement. Des del punt de vista paisatgístic, el projecte aposta la combinació de vegetació arbustiva i enfiladissa autòctona que ajuda a delimitar els diferents ambients però mantenint una certa connexió perceptiva entre ells, amb arbrat que aporta ombra i millora el confort als usuaris i usuàries que en fan ús.

Les diferents espècies vegetals es seleccionen amb la voluntat d’incrementar sensiblement la biodiversitat de l’entorn donant continuïtat a l’estratègia ja iniciada pel govern municipal.

Ubicació

Premià de Mar

[28,071  habitants]

Escala

Barri 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes, 

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

Diagnosi col·laborativa:

6 mesos [2016]

 

Redacció projecte d’urbanització: 

6 mesos [2017]

 

Direcció d’obra: 

6 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià del Mar

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, 

Mireia Peris, Marc Deu)

 

MonoD estudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Veinat de Premià

Entitats i associacions locals

Consell d’Infants de Premià de Mar

 

 Informe

Llegir l’informe complet en Issuu.

Llegir l’informe complet en Issuu.

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Pla d’actuació integral pels espais públics d’Olesa

Pla d’actuació integral pels espais públics d’Olesa

La voluntat municipal d’impulsar l’ocupació local va ser la base del plantejament d’aquest projecte juntament amb l’interès d’obtenir informació de vuit espais públics d’Olesa de Montserrat amb l’objectiu de prioritzar la seva revitalització. La diagnosi dels espais es va realitzar a partir de l’observació de l’activitat ciutadana i l’avaluació material de la seva configuració.

En acord amb les autoritats del municipi i posterior a una primera diagnosi tècnica, es van seleccionar tres espais prioritaris d’acció per a realitzar una proposta d’avantprojecte, el barri de Sant Bernat, la Plaça doctor Fleming i l’enllaç entre la Rambla i la plaça de l’Estatut. Les propostes de millora es van definir basades en els mitjans i capacitats tècniques disponibles a la Brigada Municipal, tenint en compte les incorporacions des del Pla d’Ocupació local.

Finalment, es va executar una proposta que va ser realitzada al barri de Sant Bernat, en la zona oest d’aquest, on es va renovar i millorar la vegetació de la plaça Tercio Nostra Senyora i també es van millorar els seus enllaços amb els barris adjacents.

 

Ubicació

Olesa de Montserrat

[23.779  habitants]

Escala

Municipi

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Cooperació ciutadana  

Duració

6 mesos [2015]

Impulsores

Ajuntament d’Olesa de 

Montserrat

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris, 

Claudia Villazon, Marta Ferrer) 

Presentació

Veure la presentació al prezi

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin