Inventari de construccions en sol no urbanitzable


Inventari de construccions en sol no urbanitzable

La regulació del sòl no urbanitzable (SNU) és un dels reptes que han d’afrontar els ajuntaments aquests propers anys, ja que cal trobar un equilibri entre els usos i activitats que hi són permesos i la preservació dels hàbitats i ecosistemes naturals propis de cada territori. 

En aquest context, l’ajuntament de Manresa ha impulsat la redacció d’un inventari de les edificacions en SNU per tal de conèixer quina és la realitat a actual del municipi abans de decidir de quina manera cal incidir-hi, en paral·lel al catàleg de Masies ja aprovat definitivament.

Des d’ *estel hem abordat el projecte amb la intenció de conèixer les característiques arquitectòniques, urbanístiques i ambientals de cadascun dels elements inclosos a l’estudi, però sense oblidar la component social i humana que tenen aquests construccions. En un entorn com el de Manresa juguen un paper clau alhora de vertebrar i articular el territori, i en la definició del caràcter i la identitat de les persones que l’habiten.

La col·laboració amb l’equip de Solucions Geogràfiques ens ha permès integrar la tecnologia SIG d’una manera transversal al llarg de les feines de redacció, i facilitar la gestió i actualització de la informació en el futur.

La renovació i revitalització de el camp de futbol abandonat del barri de Montornès Nord, un lloc ple de records per al veïnat, es va plantejar a partir d’una clara voluntat institucional respecte a criteris de sostenibilitat, i d’acord amb les necessitats i idees dels seus habitants. El projecte aborda els desajustos ambientals, de transport i econòmics de l’entorn, i redueix els problemes d’exclusió i segregació social. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions des del punt de vista econòmic, ambiental i social: el reaprofitament urbà mitjançant la cooperació entre residents i administració en un escenari de transició energètica.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Manresa

[76,250 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

11 mesos [2019]

Impulsores

Ajuntament de Manresa

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu, Alba

Dominguez, Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou)

 

Solucions Geogràfiques

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Can Quel, Fàbrica de Creació


Can Quel, Fàbrica de Creació

L’antiga fàbrica tèxtil de Can Quel, un edifici emblemàtic i molt arrelat a la història de l’Esquirol, es transforma en un centre públic de creació sociocultural. Una fàbrica de creació.

Aquest edifici municipal, recupera la idea de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori, i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social i al desenvolupament sostenible a Collsacabra, i a l’Esquirol en particular.

La fàbrica de creació Can Quel, torna a existir a partir del lema “el nostre futur és la qualitat” que es troba encara dins la fàbrica, però referit ara a la cultura i a la comunitat. Així mateix, dóna respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement -generant espais de treball individuals i/o col·lectius i recursos a la disposició d’artistes, entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que reforcen el municipi de l’Esquirol com a pol cultural i social a Collsacabra.

S’aposta per una col·laboració directa amb els diferents col·lectius per co-gestionar l’equipament, i que puguin ser ells els que el dinamitzen, donen forma i fan créixer el projecte.

La fàbrica de creació Can Quel es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Cultura i educació transfrontereres
  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori

El procés participatiu es va dissenyar seguint la metodologia IAP (Investigació-Acció Participativa) amb l’objectiu de sumar la màxima diversitat de perspectives intergeneracionals, i fomentar un espai inclusiu a l’Esquirol. Durant el procés participatiu es va treballar amb la comunitat local el Programa Funcional, els criteris de la Intervenció arquitectònica i urbanistica, el model de gestió, les fases d’execució i la gestió del “mentrestant¨.

La renovació i revitalització de el camp de futbol abandonat del barri de Montornès Nord, un lloc ple de records per al veïnat, es va plantejar a partir d’una clara voluntat institucional respecte a criteris de sostenibilitat, i d’acord amb les necessitats i idees dels seus habitants. El projecte aborda els desajustos ambientals, de transport i econòmics de l’entorn, i redueix els problemes d’exclusió i segregació social. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions des del punt de vista econòmic, ambiental i social: el reaprofitament urbà mitjançant la cooperació entre residents i administració en un escenari de transició energètica.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

L’Esquirol

[2,181 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de l’Esquirol 

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Veïnat de l’Esquirol

Entitats municipals

Espai jove

Equip tècnic i polític de

l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau

Un estudi de Paisatge Urbà, i especialment en un àmbit complex com el de Montbau, inevitablement aborda els treballs des de diverses perspectives que s’entrellacen per tal de reflectir la realitat urbana. 

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat del barri, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

A través d’un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic es va aconseguir relatar, per exemple, quina era la percepció de seguretat a diverses zones del barri, quins eren els espais formals i informals més ben valorats i perquè, quines característiques urbanes defineixen la identitat del barri o com es percep la relació entre la ciutat de Barcelona i la muntanya de Collserola.

La renovació i revitalització de el camp de futbol abandonat del barri de Montornès Nord, un lloc ple de records per al veïnat, es va plantejar a partir d’una clara voluntat institucional respecte a criteris de sostenibilitat, i d’acord amb les necessitats i idees dels seus habitants. El projecte aborda els desajustos ambientals, de transport i econòmics de l’entorn, i redueix els problemes d’exclusió i segregació social. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions des del punt de vista econòmic, ambiental i social: el reaprofitament urbà mitjançant la cooperació entre residents i administració en un escenari de transició energètica.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona

[1.636.762 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2019]

Impulsores

Institut Municipal del

Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes

*estel (Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix, Alba Domínguez)

Irbis

Veclus S.L.

Jordi Bellmunt

Agata Buscemi

Fàtima López

Montserrat Mercadé

 

Han col·laborat

Veïnat de Montbau

Informe

Llegir l’informe complet en

BCNROC Barcelona

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Transformant Ca n’Altimira en un espai d’inovació comunitaria


Transformant Ca n'Altimira en un espai d’inovació comunitaria

Com podem definir els nous usos d’un equipament simbòlic d’una ciutat, respectant la seva història i la seva importància per la ciutadania? Com el podem transformar en un espai pedagògic on s’empodera el teixit social i per tant, parlar per un nou model de co-gestió dels equipaments municipals?

El procés de participació ciutadana per a la definició dels nous usos i el model de gestió de l’antiga biblioteca municipal de Cerdanyola del Vallès va ser un projecte innovador i intergeneracional. Durant el procés, es van dur a terme, d’una banda, accions participatives (xerrades, jocs de taula, passejades, impressió 3D, …) i de l’altra el pla de comunicació del procés (accions informatives sobre l’espai públic, imatge comunicativa, exposició i instal·lacions sobre la història de Ca n’Altimira i el seu procés participatiu).

La implicació ciutadana a l’anàlisi i diagnosi col·laborativa de la xarxa de recursos municipals i de l’entorn de Ca n’Altimira va ajudar la coproducció entre l’administració i la ciutadania per construir un relat conjunt sobre el Pla Funcional de l’equipament. Aquest Pla inclou un programa d’usos (artístic, tecnològic, social), el model de gestió de l’equipament, els criteris arquitectònics per la transformació i la proposta de distribució dels usos.

La renovació i revitalització de el camp de futbol abandonat del barri de Montornès Nord, un lloc ple de records per al veïnat, es va plantejar a partir d’una clara voluntat institucional respecte a criteris de sostenibilitat, i d’acord amb les necessitats i idees dels seus habitants. El projecte aborda els desajustos ambientals, de transport i econòmics de l’entorn, i redueix els problemes d’exclusió i segregació social. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions des del punt de vista econòmic, ambiental i social: el reaprofitament urbà mitjançant la cooperació entre residents i administració en un escenari de transició energètica.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Cerdanyola del Vallès

[57,740 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

13 mesos [2016-2017]

Impulsores

Diputació de Barcelona, 

Ajuntament de Cerdanyola de

Vallès

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Soledad Viteri)

MonoD estudio

Urbanins

 

Han col·laborat

Gent no associada

Col·lectius

Entitats i Associacions 

Presentació

Veure la presentació al prezi

 

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el diari Cerdanyola al dia

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Definició d’estratègies urbanístiques per al barri de San Francisco


Definició d’estratègies urbanístiques per al barri de San Francisco

El barri de San Francisco, dins el municipi de Villena, és un polígon residencial desenvolupat a partir dels anys 60 pel Ministerio de la Vivienda franquista i que amb el pas dels anys s’ha vist sotmès a un procés de degradació constant que ha acabat per generar un entorn amb importants dèficits tant en l’àmbit social com arquitectònic, i sotmetent a la població resident a uns elevats índexs de vulnerabilitat social.

La intervenció d’ *estel consisteix en l’elaboració d’un document d’estratègies urbanístiques, que es presenta en paral·lel al document de diagnòstic sociourbà elaborat per l’equip de monoDestudio, i que té l’objectiu d’establir les línies mestres d’una intervenció que permeti revertir aquestes dinàmiques.

S’analitzen una gran varietat de paràmetres, que van des de la qualificació urbanística definida al PGOU vigent, l’estat de l’edificació i el règim de la propietat, o les principals característiques que defineixen la vida quotidiana del barri, tant la formal com la informal.

Amb tot això es defineixen diversos àmbits d’actuació que aprofiten les potencialitats detectades al barri i que les posen al centre de la transformació per tal que actuïn com a motor de canvi, i es retroalimentin entre elles per a millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

La renovació i revitalització de el camp de futbol abandonat del barri de Montornès Nord, un lloc ple de records per al veïnat, es va plantejar a partir d’una clara voluntat institucional respecte a criteris de sostenibilitat, i d’acord amb les necessitats i idees dels seus habitants. El projecte aborda els desajustos ambientals, de transport i econòmics de l’entorn, i redueix els problemes d’exclusió i segregació social. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions des del punt de vista econòmic, ambiental i social: el reaprofitament urbà mitjançant la cooperació entre residents i administració en un escenari de transició energètica.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Villena

[33,983 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

6 mesos [2018 – 2019]

Impulsores

Ajuntament de Villena

 

Equip redactor

monodDestudio

 

*estel (Arnau Boix i Pla,

Alba Domínguez Ferrer,

Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou)

 

TESEU

 

Han col·laborat

Ciutadania de Villena

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Nou parc comunitari a Montornès Nord


Nou parc comunitari a Montornès Nord

La renovació i revitalització de el camp de futbol abandonat del barri de Montornès Nord, un lloc ple de records per al veïnat, es va plantejar a partir d’una clara voluntat institucional respecte a criteris de sostenibilitat, i d’acord amb les necessitats i idees dels seus habitants. El projecte aborda els desajustos ambientals, de transport i econòmics de l’entorn, i redueix els problemes d’exclusió i segregació social. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions des del punt de vista econòmic, ambiental i social: el reaprofitament urbà mitjançant la cooperació entre residents i administració en un escenari de transició energètica.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, ​​activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

* Projecte premiat amb el Premi AJAC en l’àmbit Processos Participatius, en l’edició dels PREMIS AJAC XII de projectes realitzats durant el bienni 2018-2020

La renovació i revitalització de el camp de futbol abandonat del barri de Montornès Nord, un lloc ple de records per al veïnat, es va plantejar a partir d’una clara voluntat institucional respecte a criteris de sostenibilitat, i d’acord amb les necessitats i idees dels seus habitants. El projecte aborda els desajustos ambientals, de transport i econòmics de l’entorn, i redueix els problemes d’exclusió i segregació social. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions des del punt de vista econòmic, ambiental i social: el reaprofitament urbà mitjançant la cooperació entre residents i administració en un escenari de transició energètica.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,393 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

7 mesos [2018-2019]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez, Marc Deu)

 

EKONA

 

Han col·laborat

Veinat de Montornès Nord, 

Col·lectius, entitats i

associacions (medi ambient,

economia local, salut i esports,

comunitat),

Escola La Marinada,

Centre juvenil El Satèl·lit,

La Peixera

Presentació

Veure el projecte al prezi

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el 

Som Montornès

 

Premi

Veure el vídeo-acte

d’entrega dels Premis

AJAC XII al youtube

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps


Reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps

La proposta per a la reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps i els seus voltants va resultar en una estratègia urbana sostenible que prioritza les persones sobre els automòbils, i millora la qualitat de l’espai públic d’acord amb la perspectiva dels habitants de Gualba. S’aborden els problemes de mobilitat, accessibilitat i la feble qualificació dels espais públics, amb l’objectiu d’enfortir la identitat i la cohesió social del veïnat. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions i la cooperació entre tècnics municipals, polítics i ciutadania.

L’àrea de treball evidenciava la necessitat de renovació i revitalització de l’espai urbà: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, activar la vida social, garantir l’activitat econòmica existent i prendre mesures efectives per reduir la velocitat dels vehicles al centre de la ciutat. La proporció entre espais per a persones i espais per a vehicles es va treballar creuant els interessos divergents i fomentant accions empíriques que en visibilitzessin les contradiccions. Per això, en la fase final es van realitzar proves pilot de les solucions que es proposaven, per garantir la visibilitat i la comprensió de les mateixes, i per testejar de manera directa la seva idoneïtat.

El resultat de repensar i reconèixer els valors mediambientals de l’espai públic, introduir criteris de disseny urbà inclusiu, mobilitat sostenible i salut urbana, també va posar en marxa unes dinàmiques participatives que obren espais de diàleg entre els habitants permanents i els habitants de cap de setmana (segones residències) de Gualba.

La proposta per a la reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps i els seus voltants va resultar en una estratègia urbana sostenible que prioritza les persones sobre els automòbils, i millora la qualitat de l’espai públic d’acord amb la perspectiva dels habitants de Gualba. S’aborden els problemes de mobilitat, accessibilitat i la feble qualificació dels espais públics, amb l’objectiu d’enfortir la identitat i la cohesió social del veïnat. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions i la cooperació entre tècnics municipals, polítics i ciutadania.

Llegir més...

L’àrea de treball evidenciava la necessitat de renovació i revitalització de l’espai urbà: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, activar la vida social, garantir l’activitat econòmica existent i prendre mesures efectives per reduir la velocitat dels vehicles al centre de la ciutat. La proporció entre espais per a persones i espais per a vehicles es va treballar creuant els interessos divergents i fomentant accions empíriques que en visibilitzessin les contradiccions. Per això, en la fase final es van realitzar proves pilot de les solucions que es proposaven, per garantir la visibilitat i la comprensió de les mateixes, i per testejar de manera directa la seva idoneïtat.

El resultat de repensar i reconèixer els valors mediambientals de l’espai públic, introduir criteris de disseny urbà inclusiu, mobilitat sostenible i salut urbana, també va posar en marxa unes dinàmiques participatives que obren espais de diàleg entre els habitants permanents i els habitants de cap de setmana (segones residències) de Gualba.

Ubicació

Gualba

[1,481 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2018-2019]

Impulsores

Ajuntament de Gualba

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez, Marc Deu)

 

Han col·laborat

Veinat de Gualba,

Entitats locals (educació,

economia, comerç, esports,

culturals, socials)

Presentació

Veure la presentació al prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Butlletí Municipal de Gualba

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Estudi de la vida quotidiana al barri de Sants​


Estudi de la vida quotidiana al barri de Sants

Per la redacció del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs, *estel ha realitzat una investigació territorial i social complementària per tal de donar arguments a la presa de decisions del document urbanístic. A més a més, juntament amb MonoDestudio, ha desplegat el “Procés participatiu del Pla d’usos i Pla de dinamització comercial”.

L’estudi està limitat a una superfície de 33 hectàrees que inclou part dels barris de Sants i Hostafrancs de Barcelona. Un dels reptes principals ha estat la conjugació d’interessos a escales diverses: des de petites places de barri fins a espais públics de ciutat. A aquest sistema d’espais públics s’afegeix també la complexitat de les activitat previsibles i imprevistes que hi tenen lloc, definint el paisatge sociourbà de l’àmbit de treball.

Per a la realització de l’estudi s’han dut a terme tasques d’observació de la quotidianitat a l’espai públic, modelitzant els cicles setmanals de funcionament del barri a partir del treball de camp entre setmana i en cap de setmana, en cinc moments diferents del dia (matí, migdia, tarda, nit i mitjanit). Aquesta metodologia tenia com a objectiu visibilitzar els patrons d’activitat que defineixen el funcionament de l’àrea d’estudi, per tal d’entendre i explicar la informació fonamental sobre qui fa què i on ho fa, segons uns paràmetres preestablerts d’usos i activitats.

Així, entre d’altres, s’ha identificat i estudiat la xarxa d’espais públics i les seves anomalies, la mobilitat dels vianants, els usos dels llocs i la percepció de seguretat. Per entendre millor els principals espais públics i el seu context, s’ha realitzat un estudi comparatiu entre ells segons unes variables específiques: grau d’interacció social, diversitat d’activitats, afluència, materialitat, i relació entre l’espai privat i l’espai públic.

Per la redacció del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs, *estel ha realitzat una investigació territorial i social complementària per tal de donar arguments a la presa de decisions del document urbanístic. A més a més, juntament amb MonoDestudio, ha desplegat el “Procés participatiu del Pla d’usos i Pla de dinamització comercial”.

Llegir més...

L’estudi està limitat a una superfície de 33 hectàrees que inclou part dels barris de Sants i Hostafrancs de Barcelona. Un dels reptes principals ha estat la conjugació d’interessos a escales diverses: des de petites places de barri fins a espais públics de ciutat. A aquest sistema d’espais públics s’afegeix també la complexitat de les activitat previsibles i imprevistes que hi tenen lloc, definint el paisatge sociourbà de l’àmbit de treball.

Per a la realització de l’estudi s’han dut a terme tasques d’observació de la quotidianitat a l’espai públic, modelitzant els cicles setmanals de funcionament del barri a partir del treball de camp entre setmana i en cap de setmana, en cinc moments diferents del dia (matí, migdia, tarda, nit i mitjanit). Aquesta metodologia tenia com a objectiu visibilitzar els patrons d’activitat que defineixen el funcionament de l’àrea d’estudi, per tal d’entendre i explicar la informació fonamental sobre qui fa què i on ho fa, segons uns paràmetres preestablerts d’usos i activitats.

Així, entre d’altres, s’ha identificat i estudiat la xarxa d’espais públics i les seves anomalies, la mobilitat dels vianants, els usos dels llocs i la percepció de seguretat. Per entendre millor els principals espais públics i el seu context, s’ha realitzat un estudi comparatiu entre ells segons unes variables específiques: grau d’interacció social, diversitat d’activitats, afluència, materialitat, i relació entre l’espai privat i l’espai públic.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Districte de Sants

 

Equip redactor

TESEU

 

 *estel, MonoD estudio

 

Han col·laborat

Entitats i veïnat del barri

de Sants

 

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Nova vida per a l’antiga fàbrica SATI


Nova vida per a l’antiga fàbrica SATI

Es tracta d’un projecte per a promoure la reutilització de l’edifici industrial abandonat SATI al municipi d’Alpens, amb l’objectiu de repensar el lloc per tal d’establir criteris de definició de nous usos i model de gestió del futur equipament públic. En coordinació amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Alpens tenia la voluntat d’impulsar-lo emprant metodologies participatives i d’integració social, doncs es tracta d’un edifici molt arrelat a la quotidianitat dels habitants des de fa més de 40 anys. Aquest contenidor d’activitat i memòria s’ha convertit en part del paisatge urbà i humà d’Alpens, i dels records de les persones que hi han treballat. 

A les sessions participatives es van explorar diferents escenaris: des de projectes de cohabitatge per a gent gran, passant per propostes de cogestió d’espais verds i cuines comunitàries, fins a la reinterpretació del característic espai de l’era, creant-hi d’espais de cooperació i aprenentatge per a tothom. Des de les primeres etapes del projecte, la participació intergeneracional ha sigut essencial: es van realitzar tallers amb infants, entrevistes amb persones clau del municipi,  i jocs col·lectius per construir i definir les propostes de manera col·laborativa.

Aquest projecte de planificació participativa és un exemple d’aproximació integral a la reutilització adaptativa dels edificis industrials, per tal de proporcionar beneficis econòmics, culturals i socials a una comunitat i regenerar una àrea urbana de manera sostenible. El treball, no només va contribuir a repensar i respectar l’entorn i l’espai públic, sinó que també va posar en marxa una dinàmica participativa, de diàleg i discussió per enfortir una comunitat ja de per si participativa i responsable.

Es tracta d’un projecte per a promoure la reutilització de l’edifici industrial abandonat SATI al municipi d’Alpens, amb l’objectiu de repensar el lloc per tal d’establir criteris de definició de nous usos i model de gestió del futur equipament públic. En coordinació amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Alpens tenia la voluntat d’impulsar-lo emprant metodologies participatives i d’integració social, doncs es tracta d’un edifici molt arrelat a la quotidianitat dels habitants des de fa més de 40 anys. Aquest contenidor d’activitat i memòria s’ha convertit en part del paisatge urbà i humà d’Alpens, i dels records de les persones que hi han treballat. 

Llegir més...

A les sessions participatives es van explorar diferents escenaris: des de projectes de cohabitatge per a gent gran, passant per propostes de cogestió d’espais verds i cuines comunitàries, fins a la reinterpretació del característic espai de l’era, creant-hi d’espais de cooperació i aprenentatge per a tothom. Des de les primeres etapes del projecte, la participació intergeneracional ha sigut essencial: es van realitzar tallers amb infants, entrevistes amb persones clau del municipi,  i jocs col·lectius per construir i definir les propostes de manera col·laborativa.

Aquest projecte de planificació participativa és un exemple d’aproximació integral a la reutilització adaptativa dels edificis industrials, per tal de proporcionar beneficis econòmics, culturals i socials a una comunitat i regenerar una àrea urbana de manera sostenible. El treball, no només va contribuir a repensar i respectar l’entorn i l’espai públic, sinó que també va posar en marxa una dinàmica participativa, de diàleg i discussió per enfortir una comunitat ja de per si participativa i responsable.

Ubicació

Alpens

[273 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona,

Ajuntament d’Alpens

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba Domínguez,

Marc Deu)

 

MonoD estudio

 

Han col·laborat

Veinat d’ Alpens,

Comunitat educativa,

Entitats locals (esports,

cultural, social)

 

Presentació

Veure la presentació al prezi

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Confluència al Mercat Central de València


Confluència al Mercat Central de València

La proposta Confluència va ser la guanyadora del concurs convocat per la Generalitat Valenciana per a remodelar la plaça de Bruges i altres espais públics al voltant del Mercat Central de la ciutat de València. El projecte, liderat per les arquitectes Elisabet Quintana i Blanca Peñín, va apostar per un plantejament transdisciplinar i participatiu, amb la ferma voluntat de facilitar la creació d’un espai de convivència al voltant d’aquest node comercial, el Mercat Central, símbol històric i lloc referent per als habitants i visitants de València.

La concepció de l’espai públic com a extensió natural del propi Mercat, i viceversa, respecta i reforça les dinàmiques socials, culturals i comercials de l’entorn urbà. La proposta final aborda les circumstàncies sòcio-territorials dels barris que hi conflueixen, no només a través del disseny urbà, sinó també mitjançant estratègies socials de visibilització i autoreconeixement de les distintes realitats humanes al voltant d’un equipament plural com és un mercat públic. Aquestes estratègies van des de propostes de programació veïnal als espais públics que reforcen la connectivitat humana amb el barri de Velluters, fins a mesures per a revertir el procés de gentrificació que pateix València en general, i el districte de Ciutat Vella en particular.

La condició transdisciplinar de l’equip participant a la proposta Confluència, ha permès la incorporació de perspectives diverses durant tot el procés de reflexió, proposta i redacció, que inclouen consideracions sobre la governança, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere.

Es preveu que les obres de remodelació comencen l’any 2020.

La proposta Confluència va ser la guanyadora del concurs convocat per la Generalitat Valenciana per a remodelar la plaça de Bruges i altres espais públics al voltant del Mercat Central de la ciutat de València. El projecte, liderat per les arquitectes Elisabet Quintana i Blanca Peñín, va apostar per un plantejament transdisciplinar i participatiu, amb la ferma voluntat de facilitar la creació d’un espai de convivència al voltant d’aquest node comercial, el Mercat Central, símbol històric i lloc referent per als habitants i visitants de València.

Llegir més...

La concepció de l’espai públic com a extensió natural del propi Mercat, i viceversa, respecta i reforça les dinàmiques socials, culturals i comercials de l’entorn urbà. La proposta final aborda les circumstàncies sòcio-territorials dels barris que hi conflueixen, no només a través del disseny urbà, sinó també mitjançant estratègies socials de visibilització i autoreconeixement de les distintes realitats humanes al voltant d’un equipament plural com és un mercat públic. Aquestes estratègies van des de propostes de programació veïnal als espais públics que reforcen la connectivitat humana amb el barri de Velluters, fins a mesures per a revertir el procés de gentrificació que pateix València en general, i el districte de Ciutat Vella en particular.

La condició transdisciplinar de l’equip participant a la proposta Confluència, ha permès la incorporació de perspectives diverses durant tot el procés de reflexió, proposta i redacció, que inclouen consideracions sobre la governança, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere.

Es preveu que les obres de remodelació comencen l’any 2020.

Ubicació

València

[794 288 habitants]

 

 

Escala

Municipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Disseny d’espai públic

Duració

6 mesos [2018]

Impulsores

Generalitat Valenciana,

Ajuntament de València

 

Equip redactor

UTE Quintana-Peñín  (Elisabet

Quintana i Blanca Peñín)

 

Equip transdisciplinar: Peñín

arquitectes, Espinàs i Tarrassó,

*estel, monoDestudio, Inés

Novella, Planifica Urbanismo y

Gestión, Enrique Giménez, Joan

Seguí, María Pedro Ferrer

 

Han col·laborat

Entitats i associacions locals

Premsa

Veure el video del projecte aquí

Llegir més sobre el projecte en el

diari

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin