Cals Frares, Casa d’Entitats

Cals Frares, Casa d’Entitats

L’Ajuntament de Tiana va promoure el procés participatiu per la transformació dels nous locals en un nou equipament d’associacionisme, co-dissenyat amb les entitats municipals i l’equip tècnic i polític. Així que durant els últims mesos, hem estat treballant amb les entitats de Tiana, l’equip tècnic i l’equip polític del municipi la proposta.

 

La Casa d’Entitats Cals Frares, és un equipament municipal destinat a l’ús de les associacions i entitats sense ànim de lucre de Tiana oferint un model de creació d’ecosistema cívic. Aquest equipament facilita:

  • el treball associatiu, oferint diversos espais per al seu desenvolupament, 
  • la col·laboració al creixement i millora del moviment associatiu 
  • la possibilitat de relació interassociativa entre les diferents entitats.

La Casa d’Entitats, proveeix espais de treball i oportunitats per a les entitats i col·lectius participar en activitats socioculturals, aprendre, explorar i crear. Facilita situacions perquè les persones es reuneixin i es coneguin. Aquest lloc, acull una àmplia varietat de programes i activitats culturals, artístiques i educatives amb l’objectiu de fomentar la creativitat, i la confiança comunitària. 

La fundació i el funcionament de la Casa d’Entitats es basa en un enfocament cooperatiu, des de la seva creació fins al seu funcionament. Aquest lloc serveix com a eina per a aquest model de cooperació, ja que les i els membres de les entitats i col·lectius són la part més activa de la societat, aglutinant persones de totes les edats, professions i nacionalitats. El paper de l’associacionisme en el desenvolupament de la societat civil està creixent juntament amb el suport del municipi a projectes i activitats conjuntes. 

Amb la transformació de la Casa d’Entitats en un generador de vida social pel municipi de Tiana es pot aconseguir: 

  • Reforçar la identitat local. 
  • Generar un punt de trobada social i cultural intergeneracional de la població que no exclogui ningú.
  • Democratitzar l’accés als recursos municipals i millorar la qualitat de vida per a tothom.
  • Fomentar la implicació de la comunitat i permetre que la comunitat actuï al seu municipi mitjançant la Casa d’Entitats els seus recursos per iniciar noves activitats i serveis.
  • Crear un tercer lloc que té un paper molt important a la vida pública del municipi.
  • Promoure col·laboracions i intercanvi de coneixement entre entitats i col·lectius. 

A partir d’una anàlisi elaborada sobre el context territorial, administratiu i social en què es troben els nous locals i a través d’un procés participatiu amb l’equip tècnic i polític i les entitats, les associacions i els col·lectius del municipi, hem pogut definir els següents:

  • la identitat del lloc, 
  • el programa d’usos, 
  • la proposta de distribució, 
  • els criteris d’intervenció arquitectònica, 
  • els criteris per la incorporació de la perspectiva de gènere, 
  • la proposta de gestió i la gestió del “mentrestant”.

Ubicació

Tiana

[9,009 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Tiana

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou,Roser Garcia

Piqué, Arnau Boix i Pla, Alba

Domínguez Ferrer, Marc Deu i

Ferrer)

 

Han col·laborat

Entitats i associacions de

Tiana

Presentació

Veure la presentació al prezi

Procés de participació per ampliar l’inventari del patrimoni cultural de Terrassa

Procés de participació per ampliar l'inventari del patrimoni cultural de Terrassa

El Procés Participatiu associat a l’Avanç de la  Modificació puntual del POUM per ampliar l’inventari de béns de Patrimoni Cultural de Terrassa, s’ha realitzat entre els mesos de setembre de 2021 i gener de 2022. Per tal de posar en valor el patrimoni de la ciutat, i elaborar una proposta de regulació que compti amb el coneixement ciutadà s’ha obert aquest espai de participació en una fase inicial de la tramitació urbanística.

Terrassa és una ciutat amb un remarcable valor patrimonial. Cal destacar dels episodis històrics, el conjunt monumental de la Seu d’Ègara, fundat a mitjans del segle V amb les esglésies romàniques de Sant Pere i Santa Maria i els retaules gòtics del segle XV; el Castell Cartoixa de Vallparadís, originari del segle XII, convertida en cartoixa als segles XIV-XV i el claustre del Convent de Sant Francesc del segle XVII. Amb la revolució industrial catalana, Terrassa esdevingué un centre primordial del sector tèxtil de finals del segle XIX i principis del segle XX. Fàbriques, magatzems, així com edificacions residencials es concentren a la ciutat durant el període del Modernisme, amb exemples tan remarcables com la Masia Freixa i la Casa Alegre de Sagrera.

Per a la ciutadania terrassenca, els elements patrimonials esdevenen elements identitaris. És una ciutadania activa i preocupada per conservar i preservar aquests béns que són els vestigis del passat comú i es tradueixen en orgull ciutadà. El vincle es fonamenta amb associacions de veïns i veïnes interessats en el patrimoni, que compten amb el suport i l’assessorament d’entitats, com la Taula de Patrimoni i el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Per part de l’Ajuntament de Terrassa se’ls hi dona veu per tal que puguin expressar les seves opinions i valoracions en l’ampliació de l’inventari de béns de Patrimoni Cultural de Terrassa. En definitiva, una revisió i reflexió grupal per a continuar custodiant el patrimoni amb les millors condicions possibles en un llegat correlatiu de passat a futur. 

Els objectius a partir dels quals es planteja el procés participatiu són:

  • Facilitar la divulgació i comprensió del document d’avanç del la MPOUM, així com dels antecedents vinculats a la regulació del Patrimoni Cultural de Terrassa.
  • Aconseguir un pla/projecte de més qualitat: Recollir diferents perspectives i propostes sobre els elements a regular i els criteris a tenir en compte.
  • Teixir noves relacions i millorar la governança amb els agents afectats del territori, per facilitar-ne la gestió i el seguiment durant el propi procés participatiu, així com també en les següents etapes de la tramitació urbanística.

Ubicació

Terrassa 

[218,535 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Terrassa

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu i Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla, Alba

Dominguez Ferrer),

Fàtima López Pérez,

Pablo Tardio

 

Han col·laborat

Veïnat de Terrassa

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el participa.terrassa

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

L’equip de Voluntariat Juvenil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Mesa Geitonia i l’Escola Oberta del Municipi, va dur a terme la planificació i la posada en marxa del projecte “My Square” (La Meva Plaça). *Estel, va ser representada per una de les seves membres, aportant l’experiència dels processos participatius per a la transformació dels espais públics a Espanya, adaptant la metodologia *estel en el context socio-administratiu de Xipre. 

El projecte se centra en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil, mitjançant accions col·lectives destinades a la millora de la plaça situada al municipi de Mesa Geitonia a Limassol. Aquest procés cooperatiu per al co-disseny de la plaça s’ha realitzat amb la comunitat local,  aplicant criteris de sostenibilitat i resiliència.

Aquest projecte innovador pel context de Xipre, pel que fa a la incorporació de la comunitat local a la presa de decisions pels espais comuns, té un caràcter pedagògic. En la planificació participen per primera vegada residents de diferents franges d’edat i procedències, assumint rols i responsabilitats per al desenvolupament del disseny i l’activació de l’espai. Aquest procés participatiu posa a prova un nou model pel disseny, la gestió i la programació de l’espai públic, que fins ara estava limitat a l’equip tècnic i polític de l’ajuntament. En implicar cada generació en totes les fases del procés, no només durant el disseny, sinó també durant l’execució del projecte i l’activació de la plaça, augmenta el sentit de pertinença, provocant una reducció del vandalisme a l’espai.

La diagnosi de les necessitats i el disseny d’aquesta plaça es fa conjuntament amb el veïnat, els infants de les dues escoles properes i l’Escola Oberta de l’Ajuntament de Mesa Geitonia. Les accions que s’han realitzat (tallers de co-disseny, seminaris de cura de les plantes, plantació d’arbres, taller de memòria i identitat, cinema a la fresca…)  se centren en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil.

El projecte és finançat pel Programa Europeu “Cos Europeu de Solidaritat”. El projecte té la voluntat de seguir l’esperit del Cos Europeu de Solidaritat, aplegant agent jove que vol construir una societat amb menys exclusions, donant suport a persones vulnerables com les que estan en estat d’atur i abordant reptes socials com la delinqüència juvenil i la protecció del medi ambient. Alhora, l’administració aprèn i incorpora aquesta nova manera de tractar els espais públics com a béns comuns urbans, fomentant la participació de la ciutadania i de la gent jove a la presa de decisions. 

Mitjançant aquest projecte els i les participants ajuden a la seva comunitat, aprenen i es desenvolupen, intercanviant idees i expectatives. Es tracta d’un projecte amb valor afegit europeu, ja que es crea un model de plaça comunitària i compartida.

El resultat d’aquest projecte és un avantprojecte, per a la transformació de la plaça a llarg termini i una sèrie d’estratègies per a la millora de la plaça i del seu entorn a curt, mig i llarg termini. Aquestes estratègies estan pensades perquè s’apliquin als espais públics del municipi. Pel que fa a les actuacions de curt termini, durant el procés participatiu, s’han fet actuacions amb caràcter d’urbanisme tàctic, per millorar, d’una banda, la plaça, i de l’altra fomentar el sentiment de pertinença al parc a través de plantació d’arbres, la incorporació d’instruments d’exercici a l’aire lliure, el cinema a la fresca, i pintant amb colors vius la zona infantil del parc.

Ubicació

Mesa Gitonia 

[3,948 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2021-2022]

Impulsores

Cos Europeu de Solidaritat

Ajuntament de Mesa Gitonia

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou), Aristi Pavlou,

Georgios Makris, Argiro

Aristides, Crystalla

Theodoulou, Aggelos

Emmanuel , Nikoletta

Ioannou

 

Han col·laborat

Veïnat de Mesa Gitonia,

Entitats i associacions de

Mesa Gitonia,

Anoikto Sxoleio Mesa Gitonias,

Equip tècnic i polític del municipi

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el facebook i l’instagram del

projecte (gr)

Veure el projecte al vídeo (gr)

Llegir més sobre el projecte a

la premsa (gr) 

 

Pla Estratègic de Regeneració Urbana del barri Cerdanyola


Pla Estratègic de Regeneració Urbana del barri Cerdanyola

La regeneració urbana ha sigut un mecanisme clau per la transformació i desenvolupament de les ciutats. Consisteix en la intervenció sobre àrees urbanes consolidades per revertir la situació d’aquells territoris més sensibles i de les perifèries més desiguals. És una oportunitat que pot donar resposta a les necessitats de barris amb mancances, com en el cas del barri de Cerdanyola. Cal pensar que la ciutat és el lloc on habiten els ciutadans i ciutadanes i, per tant, s’han de poder garantir les seves necessitats. Aquest pla pot ser l’instrument per a implementar el canvi per a garantir, en un futur, les necessitats dels habitants del barri de Cerdanyola, en aquest sentit, el document persegueix els següents objectius:

  • Establir directrius i prioritats que permetin coordinar les intervencions amb els diferents departaments de l’Ajuntament al llarg del temps, amb l’objectiu comú de millorar el barri.
  • Definir un pla estratègic perquè l’Ajuntament de Mataró pugui sol·licitar finançament extern.
  • Detallar línies d’actuació per a facilitar i orientar processos de transformació on hi hagi una col·laboració entre agents públics i privats del barri.
  • Identificar actuacions de transformació concretes que poden orientar els recursos administratius disponibles per fer viables accions a curt o llarg termini.

Els processos de transformació urbana ofereixen la possibilitat de planejar noves formes d’inclusió social, propiciant entorns més equitatius en els que es facilita l’accés als serveis, noves oportunitats, promovent la participació ciutadana i reflectint la diversitat cultural i social del barri.

El pla de regeneració de Cerdanyola hauria de girar entorn dels principis de la diversitat, aspecte imprescindible en l’equilibri de qualsevol ecosistema; la sostenibilitat, com a component bàsic de qualsevol desenvolupament; i la identitat, com a característica bàsica de qualsevol assentament (JLP).

Tres principis per a millorar la vida quotidiana de les persones que habiten al barri de Cerdanyola, tractar temes quotidians i fonamentals com: l’accessibilitat i la mobilitat, les activitats socials i econòmiques, els serveis, les tasques productives i les reproductives, l’habitabilitat interior i exterior.

Es tracta d’un pla que no parteix de zero, sinó de tota la documentació i estudis previs, així que un dels primers passos d’aquest procés serà analitzar tota la informació treballada.  Després, i a partir d’aquesta anàlisi documental, es fa el treball de camp, i les sessions amb la ciutadania per generar un espai de cooperació continuada entre el treball previ administratiu, el treball tècnic i la percepció ciutadana. 

Per altra banda, aquest pla també s’enfoca a dotar als serveis tècnics de l’ajuntament d’un suport i un argumentari que permeti alinear les necessitats quotidianes del barri de Cerdanyola amb el finançament europeu, així com amb els objectius de desenvolupament sostenible, l’agenda urbana europea i espanyola.

Ubicació

Mataró, Barri de Cerdanyola

[31.241 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

4 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Mataró

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Alba

Dominguez Ferrer, Arnau Boix

i Pla, Marc Deu i Ferrer)

 

Pere Manubens,

monoDestudio,

FIKA

 

Han col·laborat

Taula de Pla Integral de

Cerdanyola,

Àrea de Qualitat Urbana de

l’ajuntament, 

Àrea de Serveis a la Ciutadania

de l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi

Procés participatiu per a la redacció del Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana


Procés participatiu per a la redacció del Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana

Aquest procés participatiu està emmarcat en la redacció del document “Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana: Diagnosi i estratègies de desenvolupament” i serveix per efectuar una acurada diagnosi de les seves problemàtiques, com a pas previ per poder plantejar un conjunt de propostes, referides tant a l’ús de l’espai públic com a l’espai privat, que el dinamitzin i evitin la pèrdua dels seus valors patrimonials.

Els objectius del procés participatiu són: 

  • Divulgar els treballs tècnics amb relació al Pla Director
  • Facilitar el recull d’aportacions ciutadanes per tal de complementar els treballs tècnics realitzats els últims mesos i promoure la reflexió col·lectiva incorporant la visió del veïnat.
  • Facilitar el seguiment del procés d’aquest document estratègic un cop finalitzat el procés participatiu

L’equip redactor planteja un abordatge de l’àmbit d’estudi holístic i experiencial. Creu la lectura territorial a totes les escales amb l’observació de la vida quotidiana i les interrelacions que estableix al mateix ecosistema del barri. Per enriquir aquesta visió tècnica amb la percepció i aspiració ciutadana, el procés de treball organitza diferents formats participatius que són transdisciplinars i transparents. La metodologia del procés inclou de manera intrínseca totes les línies de treball que s’intervenen en l’Agenda 2030 en la seva dimensió social, física i ambiental i econòmica i els seus objectius. 

L’objectiu d’aquest procés és conjugar el desvetllament de les capacitats de l’entorn per respondre a les necessitats detectades amb les perspectives i el coneixement dels tècnics i de la ciutadania. A través de la seva respectiva implicació directa o indirecta al procés de treball integra persones de qualsevol edat, condició i situació han participat en el procés. 

Per aconseguir la mirada integral, es realitza observació in-situ i s’organitzen, converses preliminars amb els agents claus del territori, una enquesta, dues sessions participatives, i una sessió de retorn a la ciutadania i a l’equip tècnic i polític de l’Ajuntament de Terrassa i de la Diputació de Barcelona.

Ubicació

Terrassa

[218,535 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

11 mesos [2021-2022]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Terrassa

 

Equip redactor

Jordi Peralta Fernández

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i

Pla, Marc Deu i Ferrer,

Alba Dominguez Ferrer)

 

Han col·laborat 

Veïnat de Terrassa

Entitats i associacions de

Terrassa

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

la plataforma participa.terrassa i

a la premsa

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà dels Tres Turons


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà dels Tres Turons

L’àmbit dels Tres Turons és una àrea singular entre la ciutat i el Parc Natural de la Serra de Collserola on els condicionants ambientals i paisatgístics de gran singularitat donen peu a una revisió profunda de l’estructura i de la qualitat del paisatge urbà.

En aquest espai complex, el Paisatge Urbà dels districtes d’Horta Guinardó, Gràcia i Eixample, amb dinàmiques socials, culturals, d’oci i econòmiques molt variables, ha evolucionat segons patrons i condicionants ben diferents: les edificacions i els espais urbanitzats, s’estructuren al voltant dels Turons amb mides i densitats que condicionen la qualitat del paisatge urbà, marcat inevitablement pel relleu topogràfic. La topografia de fet és el sistema estructurador de l’àmbit que més condiciona les variables ambientals i paisatgístiques a l’hora.

L’estudi s’articula en 5 grans capítols (Estudi de l’evolució històrica, Diagnosi eco ambiental, Aspectes rellevants del paisatge urbà, Estructura social i serveis, Paisatge Humà: vida quotidiana) marcadament vinculats entre ells, essent evidents les múltiples interaccions entre ecologia i paisatge humà, dinàmiques econòmiques i socials, que convergeixen de forma coherent en una estratègia de transformació integral per a la millora de la qualitat del paisatge dels Tres Turons en el seu conjunt.

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat dels barris, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

Per entendre aquesta complexitat d’estructuració administrativa i social en un àmbit territorial d’aquestes dimensions (7 barris) s’ha realitzat un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic. Com a resultat es va aconseguir relatar, per exemple, quina és la identitat de l’àmbit, quina és l’aproximació a l’àmbit perceptiu dels Tres Turons centrant-se a les unions i fronteres perceptives, quins són els elements estructurants i generadors de vida quotidiana, i quina és la percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes 

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona;

Institut Municipal del Paisatge

Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes (Jordi

Bellmunt, Agata Buscemi)

Irbis,

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu,

Arnau Boix i Pla, Alba

Dominguez Ferrer),

Fàtima López, Montserrat

Mercadé, Veclus S.L.

 

Han col·laborat

Tècnics i tècniques dels barris:

Vallcarca i els Penitents, la

Salut, la Teixonera, La Font

d’en Fargues, el Guinardó, Can

Baró, el Coll, el Carmel

 

Entitats i col·lectius dels barris:

Vallcarca i els Penitents, la

Salut, la Teixonera, La Font

d’en Fargues, el Guinardó, Can

Baró, el Coll, el Carmel

Pressupostos participatius de la Comunitat Valenciana


Pressupostos participatius de la Comunitat Valenciana

Els Pressupostos Participatius Autonòmics són un projecte pilot de la Generalitat Valenciana que es va posar en marxa el 2021. Pretén desenvolupar un procés participatiu per a decidir les actuacions a què es dedicarà una part del pressupost de la Generalitat. Es tracta d’una potent eina per a caminar cap a un govern obert que gira entorn de la participació ciutadana obrint aquest procés a 5 milions de valencians i valencianes, comptant amb tots els territoris i invertint en aquells que més ho necessiten.

Els Pressupostos Participatius tenen com a objectiu l’empoderament de la ciutadania, la informació pública, la transparència, la igualtat, la inclusió, la perspectiva de gènere, la solidaritat territorial i la rendició de comptes. A més, també es basen en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

 

En aquest projecte Monodestudio va ser l’equip coordinador del projecte, i *estel va ser l’equip dinamitzador dels Hackatons; en aquestes jornades es combinen la informació sobre el procés, la formació sobre la temàtica de cada acció i la facilitació d’un espai guia per al disseny de propostes per al pressupost, vinculat a l’escala territorial proposada de les comarques. També, vam crear contingut comunicatiu per explicar el procés i els resultats dels pressupostos participatius a la ciutadania.

Ubicació

Comunitat Valenciana

[5,057,353 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Generalitat Valenciana;

Conselleria de Participació,

Transparència, Cooperació i

Qualitat Democràtica

 

Equip redactor

Monodestudio 

*estel (Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla,  Alba Dominguez

Ferrer, Marc Deu i Ferrer)

 

Han col·laborat

Ciutadania de la Comunitat

Valenciana 

Entitats i associacions de la

Comunitat Valenciana

Premsa

Llegir més sobre el projecte

en la plataforma gvaparticipa

Estrategia d’actuació en l’espai públic de Villena


Estrategia d'actuació en l'espai públic de Villena

L’estratègia d’actuació en l’espai públic per al barri de San Francisco es planteja en paral·lel a les millores socials descrites en el conjunt del Pla Comunitari, amb l’objectiu que les accions que en ell es promoguin tinguin un caràcter integral i holístic, tractant els entorns urbans com a ecosistemes, on totes les peces que els integren estan interconnectades entre elles, i depenen les unes de les altres.

En aquest sentit, les propostes s’organitzen a manera de “masterplan”, i atenen a totes aquestes variables recollint així la complexitat d’un entorn com aquest. Al final, l’objectiu és el d’incrementar la qualitat de vida de les persones que viuen aquí, millorant les condicions del seu espai físic, especialment dels entorns públics i d’ús comunitari, afavorint el correcte desenvolupament de la vida quotidiana i de totes les accions vinculades a les tasques reproductives, sovint oblidades per part de l’urbanisme tradicional.

Un altre dels principals objectius de la feina és el de millorar les connexions de barri, tant les internes com les externes, que permeten relacionar-se amb la resta del municipi i amb el territori que l’envolta. Aquí és d’especial rellevància repensar les xarxes associades a la mobilitat (vehicles, ciclisme, vianants …), encara que tal com es pot observar més endavant, és imprescindible atendre també a la resta de xarxes i connexions, com les de la trama verda, els serveis públics …

Estratègia d’actuació en espai públic

L’estratègia d’actuació que es descriu a continuació pretén atendre nombroses variables que s’hauran de desenvolupar en paral·lel i amb el temps, però sense oblidar la idea de conjunt, que garanteix la coherència entre totes elles i permet la capacitat de generar sinergies entre elles.

A tall de resum, podem afirmar que la principal voluntat del projecte és el de desplegar una nova estructura urbana, a partir d’accions concretes, que permeti reforçar la vida quotidiana dels veïns i veïnes, millorant les condicions de vida tant dels seus espais públics i carrers de barri, com dels edificis comunitaris que l’integren.

Totes aquestes voluntats es concreten en aquests set punts descrits a continuació:

  1. Pacificació de l’Plaça del Mercat Antic.

Transformar la plaça del Mercat en un espai actiu i multifuncional, pensat per atreure esdeveniments i usos diversos durant tot l’any, alhora que es millorin els espais tant d’estada com de pas. La seva centralitat, així com la diversitat d’usos de l’entorn, convida a les persones de diferents grups a fer servir aquests espais, A més, pel que fa a mobilitat, es proposa tallar el pas de vehicles en aquest punt, evidenciant que l’ús dominant és el de les persones, i evitant que els cotxes facin servir aquest eix per creuar el barri en el sentit longitudinal.

  1. Jerarquització de la trama viària a manera de “superilles”.

El barri de San Francisco té les condicions adequades per poder aplicar principis similars als de les conegudes com la “superilla”. Una “superilla” és una unitat d’organització urbana més gran que una illa tradicional que aporta solucions a les principals disfuncions relacionades amb la mobilitat, alhora que millora la disponibilitat i qualitat de l’espai dels i de les vianants. Amb aquesta estratègia es pretén establir una nova jerarquia de la xarxa viària, diferenciant el pas de vehicles i els eixos de prioritat per als vianants.

  1. Definició de l’Avinguda de la Primavera com a principal eix cívic.

Transformar l’Avinguda de la Primavera al principal eix cívic de barri, convertint l’espai de l’antic Mercat en un àmbit vianants i trencant així la longitudinalitat de l’eix. D’aquesta manera aquest eix ofereix una gran superfície contínua i de qualitat, que convida a jugar de manera informal, anar en bici, estar … Aquest carrer agafa una gran rellevància en la nova identitat de barri, així que a part de la proposta arquitectònica, es proposa fer algun tipus d’intervenció artística a les façanes o similar.

  1. Millora de la connexió amb l’entorn.

Es proposa relacionar el barri amb el seu entorn natural, a través de connectar els espais de vianants amb els principals corredors ecològics de la serra. D’aquesta manera s’aconsegueix tractar el paisatge natural com un gran espai públic per a la gent de barri, estructurada a partir de la xarxa de camins naturals, que alhora que recorreguts són també punts de trobada per als residents.

  1. Millora de la continuïtat de l’espai públic

Connectar els espais interiors de barri amb espais per als vianants de qualitat, amb carrers de plataforma pensats principalment per a vianants i bicicletes, vegetació, espais de joc i activitats …

  1. Optimitzar la connexió amb el nucli de Villena

Actualitzar i millorar les comunicacions amb el nucli de Villena, implementant itineraris accessibles i confortables per a bicis i vianants que permetin que els veïns puguin desplaçar-se més còmodament, però que convidi, també, a persones d’altres barris a venir a barri de San Francisco.

  1. Transformar els espais de l’interior de les illes en “jardins” comunitaris

Es proposa convertir alguns dels espais de l’interior dels blocs en espais de vida, que puguin actuar gairebé com extensions de les cases, amb vegetació autòctona, espais de joc, mobiliari urbà que faciliti la socialització … Serà important que la proposta arquitectònica de cada un d’aquests patis reconegui les diferències entre ells, en funció de la seva ubicació, la seva preexistència, o els veïns que hi viuen a prop. D’aquesta manera es permetrà que cada comunitat tingui una identitat pròpia afavorint el sentiment de pertinença a un entorn i a una comunitat.


El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Villena, Barri de San Francisco

[33,983  habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Villena

 

Equip redactor

Coordinació del Pla Estratègic:

monoDestudio

 

Redacció de l’Estratègia

d’Actuacions en l’espai públic i

l’Avantprojecte del carrer

Primavera:

 *estel (Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba Dominguez

Ferrer, Arnau Boix i Pla)

Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat


Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat

L’objectiu central d’aquesta guia és facilitar i recolzar els projectes de Camí Escolar que es desenvolupin a Sant Boi de Llobregat, per tal que totes aquestes iniciatives vagin en una mateixa línia i persegueixin uns objectius consensuats pel conjunt de la comunitat educativa del municipi. A banda, es vol continuar i consolidar una sèrie d’accions que s’han promogut al municipi aquests últims anys, ja que la millora de la mobilitat activa no és una temàtica nova, i moltes persones, entitats i col·lectius ja hi estan treballant des de fa temps.

Es tracta d’un document complex on es recull la metodologia d’aplicació dels Camins Escolars, per una banda, amb la idea que sigui utilitzat com a manual, i una altra on s’aborda una primera anàlisi de cadascun dels centres educatius on es posa el focus en les dinàmiques de mobilitat de les persones usuàries així com en l’estat de l’entorn físic de les escoles, i atenent també a temes com la perspectiva de gènere, la biodiversitat o la cooperació ciutadana en projectes similars.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat 

[82.904 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

12 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina

Chrysostomou

Arnau Boix i Pla)

Informe

Llegir l’informe complet en 

Issuu

Procés participatiu de l’Estació de Sants


Procés participatiu de l’Estació de Sants

Les transformacions d’infraestructures essencials d’una ciutat com Barcelona són com realitzar una cirurgia a cor obert. L’operació urbana s’executa sobre un punt concret, però és precisament per on hi passen les artèries principals, i on hi connecta el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric de l’organisme. A més a més, s’han d’obrir, operar i cosir els distints teixits comunitaris que hi convergeixen.

La remodelació que ADIF farà de l’estació de tren Barcelona-Sants i de tots els seus entorns (l’actual estació d’autobusos, la plaça dels Països Catalans i la plaça de Joan Peiró) suposen un canvi molt rellevant en les dinàmiques sòciourbanes del lloc, alhora que una oportunitat enorme de redefinir connexions humanes i de millorar significativament la qualitat de l’ecosistema urbà.

Així, aquest procés participatiu, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, ha volgut incloure les perspectives dels veïns i veïnes, i de les diferents entitats del barri de Sants i de la ciutat perquè aquesta transformació urbana compti amb els criteris de qualitat i vitalitat que garanteixin que la vida quotidiana de l’entorn de l’Estació de Sants sigui saludable, diversa i segura, i que faciliti els usos ciutadans de l’espai públic.

El procés participatiu ha tingut dues fases de debat: la primera, a partir de l’exposició dels criteris generals d’intervenció per a la transformació de l’entorn de l’Estació de Sants; i la segona on s’han debatut les característiques específiques que ha de tenir l’espai urbà de la plaça dels Països Catalans i el seu entorn.

Donades les restriccions a la mobilitat existents en el moment de la seva realització a causa de l’emergència sanitària de la COVID-19, aquest procés participatiu s’ha realitzat principalment de manera telemàtica, integrant diverses eines digitals de treball que han propiciat la consecució dels objectius establerts i han facilitat la plena participació de les persones i entitats involucrades.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Roser Garcia)

 

monoDestudio

 

Han col·laborat

Espai Coneix

 

Veïnat i entitats dels barris

de Sants, Hostafrancs i

Eixample.

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Informe

Llegir la documentació

completa del procés

participatiu.

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’article de l’Ara, o a

 l’Ajuntament de Barcelona.

 

Veure l’Avantprojecte de la

transformació de Barcelona Sants

al YouTube.