Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic Biopol Granvia


Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic Biopol Granvia

L’àmbit del PDU Biopol Gran Via és una gran àrea no edificada que limita amb la Gran Via, el barri de Bellvitge i el parc Fluvial del riu Llobregat. Es tracta d’un espai de gran valor ambiental, ja que acull, encara, usos agrícoles i exerceix de connector entre la trama urbana i l’entorn natural. Alhora, però, suposa una gran oportunitat d’ampliació dels equipaments sanitaris actuals, per la seva ubicació i la proximitat de la Granvia.

En el marc de la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) que defineixi de quina manera cal ordenar el territori, s’ha desenvolupat aquest procés participatiu, amb l’objectiu que la normativa urbanística tingui un lligam amb la realitat del territori, especialment a nivell social. És ineludible que la transformació d’aquest entorn es planifiqui i projecti de forma coherent amb les necessitats de les persones que en fan ús tant de manera diària (residents, agricultors, treballadors…) com de manera esporàdica.

Per tot això ha estat un procés intens i complex, que ha necessitat diversitat d’espais i canals de debat, per tal que tothom tingués l’oportunitat de compartir les seves propostes amb la resta d’agents implicats i, de mica en mica, anar construint un relat compartit. La informació recollida s’ha treballat en paral·lel amb l’equip redactor per tal de buscar i definir els criteris que facin que la participació tingui impacte en la futura normativa, i en definitiva, que enriqueixi el resultat final.

Cal dir, que el projecte s’ha realitzat conjuntament amb les companyes d’Equal Saree i amb la col·laboració puntual d’Islote Studio.

Ubicació

Hospitalet de Llobregat

[264.657 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

9 mesos [2022]

Impulsores

Consorci per a la reforma de la

Granvia a l’Hospitalet,

Ajuntament de l’Hospitalet de

Llobregat, Generalitat de

Catalunya


Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Alba Domínguez Ferrer, 

Arnau Boix i Pla)


Equal Saree

Islote Studio


Han col·laborat

Veïnat de l’Hospitalet de

Llobregat

Estratègies urbanes per a la plaça de la Malagarba


Estratègies urbanes per a la plaça de la Malagarba

La plaça de la Malagarba és un espai públic amb un caràcter urbà dual: frontera i frontissa. Està situada administrativament al municipi de Les Franqueses, però comunitàriament al de Granollers. Les veïnes de Bellavista (Les Franqueses) veuen la plaça a l’altre costat de les vies del tren i no la senten seua. Les veïnes de Can Mònic (Granollers) perceben l’espai com a molt conflictiu, i l’eviten sistemàticament.

Durant el procés de treball es va realitzar una investigació socioterritorial profunda, incloent observació directa de les activitats a l’espai públic i als seus voltants, sessions de treball intermunicipals per alinear l’estratègia d’intervenció de manera integral: acció policial, mediació, acció comunitària, participació ciutadana, esports,… i una trobada participativa amb entitats veïnals de Les Franqueses i de Granollers per treballar i acordar els futurs usos de la plaça.

Com a resultats, un document marc que inclou les estratègies de millora proposades, agrupades per tipologia segons facin referència a criteris de disseny (vinculats a la transformació material de l’àmbit de proposta), criteris de gestió (vinculats al funcionament de les activitats quotidianes de l’àmbit d’estudi), i criteris de planificació (vinculats al propi procés de canvi material i quotidià); una proposta d’intervenció urbana per obrir i reconnectar la plaça als barris i a la vida quotidiana, resignificar-la i recosir-la promovent el pas de gent i les activitats comunitàries; i un projecte de reurbanització parcial que desmantella la frontera i activa la frontissa. 

Tot plegat, una caixa d’eines per la intervenció urbana que engega la revitalització d’un espai públic singular i valuossísim.  

Ubicació

Les Franqueses del Vallès

[19.768 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2023-2024]

Impulsores

Ajuntament de les

Franqueses del Vallès

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer,

Alba Domínguez Ferrer)

 

Han col·laborat

Inés Martínez, mediadora

social (Espai Coneix).

Maria Katerina Mamatzaki,

estudiant d’arquitectura.

Equip tècnic de l’Ajuntament

de Les Franqueses del Vallès.

Equip tècnic de l’Ajuntament

de Granollers.

Veïnes, usuàries i entitats del

territori.

Pla Estratègic de Regeneració Urbana del nucli antic d’Artés


Pla Estratègic de Regeneració Urbana del nucli antic d'Artés

El Pla de Regeneració Urbana del nucli antic d’Artés és  un document estratègic orientat a revertir les dinàmiques d’aquest entorn urbà i, en definitiva, a millorar les condicions de vida de les persones que hi viuen.

El barri antic és un àmbit consolidat, amb un enorme potencial i una forta identitat (arquitectònica, històrica i social), però que aquestes últimes dècades s’ha vist sotmès a dinàmiques d’un cert abandonament, d’envelliment del parc d’habitatges i a una pèrdua del comerç de proximitat i altres serveis.

El projecte parteix de l’anàlisi de diverses temàtiques que van des de la qualitat i connectivitat de l’espai públic, l’habitatge, el patrimoni, la xarxa d’equipaments, la infraestructura verda o les dinàmiques socials del veïnat. Aquesta anàlisi es fa a partir de múltiples indicadors quantitatius, però es complementa a qualitativament a través de la cooperació ciutadana, vehiculada a través d’un procés participatiu que avança en paral·lel al desenvolupament del pla.

Aquest treball desemboca en un document estratègic que proposa diverses actuacions de millora, realistes i alineades amb les necessitats de l’ajuntament, amb les possibles fonts de finançament extern i amb les directrius que defineixen els ODS i les Agendes Urbanes 2030.

Ubicació

Artés

[5.994 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

9 mesos [2022-2023]

Impulsores

Diputació de Barcelona,

Ajuntament d’Artés

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla)

 

Montserrat Mercadé 

Oriol Serra i Ureta

 

Pla Estratègic per la zona d’equipaments de Can Llobet


Pla Estratègic per la zona d’equipaments de Can Llobet

La zona d’equipaments de Can Llobet es situa a l’oest del districte de la Floresta. Té una zona de jocs infantils, piscina descoberta, pavelló poliesportiu, pista esportiva exterior i els edificis de l’escola bressol la Mimosa i del Centre Obert de Can Llobet. Hi ha també un circuit informal de BMX, skatepark, zona de cal·listènia i el conjunt de les cases dels mestres, habitatges socials públics en règim de masoveria urbana. 

Tot plegat és un conjunt arquitectònic que s’ha anat construint de manera progressiva i desordenada, sense tenir una visió global. El projecte té l’objectiu final de posar en valor tant els equipaments com l’espai públic que els relaciona, dignificant el que ja és avui en dia el pol socioesportiu de La Floresta.

El treball s’ha dut a terme partint d’un estudi tècnic detallat i d’una sèrie de trobades participatives, administratives i ciutadanes, que han explicitat el relat compartit sobre el funcionament de Can Llobet. Així, s’ha incorporat una visió político-tècnica molt transversal, i la visió ciutadana de les entitats esportives, veïnals i sòcio educatives del territori.

El resultat final és un Pla Estratègic i d’Acció, que incorpora la perspectiva de gènere interseccional, i que condueix el relat de la diagnosi col·lectiva estructurada des de la mobilitat, l’espai públic, l’edificació i la gestió del conjunt d’equipaments cap a una proposta global d’actualització energètica dels edificis, reconnexió amb el sistema d’espais públics adjacents, priorització de la mobilitat sostenible, centralització de la gestió i visibilització de tot els recursos municipals i comunitaris disponibles.

Ubicació

Sant Cugat del Vallès 

[90,664 habitants]

Escala

Equipament

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2023]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat

del Vallès

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Iker Etxarte Sunsundegui 

 

Han col·laborat

Entitats i associacions del

districte de La Floresta:

Olimpyc de la Floresta, AFA

Escola La Floresta, AAVV de

La Floresta, Centre Obert,

CAU (Agrupació Escolta),

Clau Mestra.

Equip tècnic de l’Ajuntament

de Sant Cugat del Vallès

Presentació

Veure la presentació del

retorn participatiu al PREZI

Procés participatiu Sant Boi Respira + Verd


Procés participatiu Sant Boi Respira + Verd

El procés participatiu “Sant Boi Respira + Verd” forma part d’un projecte homònim molt més ampli, que no comença de zero, sinó que s’alinea amb la tasca que l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ja està duent a terme per renaturalitzar la ciutat.

Metodològicament, ha hagut d’afrontar reptes específics relacionats amb la gran varietat d’espais a treballar (4 espais públics i 4 patis d’escoles), la diversitat del públic objectiu (representants d’associacions veïnals, activistes i persones expertes en natura, públic general i comunitat educativa, incloent infants d’entre 6 i 12 anys) i el fet que cada espai presentava asimetries pel que fa a la feina tècnica acumulada, la història i les reivindicacions ciutadanes.

La conceptualització del procés sota aquestes circumstàncies ha donat lloc al Quadern de camp, una eina participativa que ha servit de paraigua per recollir i estructurar les diferents accions amb la ciutadania. Aquest quadern, com a concepte i objecte reconeixible, es constitueix com a fil conductor per a cada espai, organitzant-se en 3 pàgines de gran format: la primera relata el moment de treball tècnic i les reivindicacions comunitàries actuals, la segona estructura els continguts i propostes participatives, i la tercera exposa el progrés dels projectes tècnics respectius (convertint-se, així, en una eina de retorn i seguiment de tot el procés).

Tot aquest treball ha permès recollir perspectives i criteris de les participants des de dues vessants: d’una banda, les necessitats comunitàries, i de l’altra, els requeriments per preservar i fomentar la biodiversitat de fauna i flora urbanes.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat

[83.919 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Pedagogia urbana

Duració

3 mesos [2024]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Replantegem

Islote Studio

 

Han col·laborat

Veïnat de Sant Boi de

Llobregat

Comunitat educativa de Sant

Boi de Llobregat

Presentació

Veure la presentació del

procés al PREZI

Vídeo

Veure el vídeo resum del

procés participatiu al

YouTube

 

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de l’àmbit Clot-Camp de l’Arpa


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de l'àmbit Clot-Camp de l’Arpa

L’estudi “Paisatge humà de l’àmbit Clot-Camp de l’Arpa” emmarcat en el projecte “Estudi del paisatge urbà de l’àmbit Clot-Camp de l’Arpa” se centra en l’anàlisi de la vida quotidiana i l’entorn d’aquests barris a través de la participació ciutadana. S’han realitzat diverses accions, com converses amb agents clau, sessions participatives i una enquesta en línia per recopilar les percepcions i les necessitats de la comunitat local.

El projecte busca comprendre la identitat col·lectiva de la gent que viu en aquesta zona, destacant la forta xarxa social i la sensació d’arrelament a la comunitat. El projecte també es dedica a analitzar els elements estructurants i generadors de la vida quotidiana en l’espai públic. S’identifiquen espais i equipaments clau, com parcs, places i altres espais de trobada, així com la importància de les activitats realitzades en aquests espais. S’observa la diversitat d’usos i la presència de persones de diferents edats, gèneres i cultures.

A més, es realitza un estudi de la tipologia dels espais públics i carrers a la zona, destacant les àrees de pas i les fronteres entre barris. S’analitza com l’espai públic és utilitzat i la seva funcionalitat.

Finalment, s’avalua la percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic. S’observa com es distribueix l’espai, la infraestructura per a bicicletes, l’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional i la velocitat dels vehicles. També es considera la protecció del clima, la presència de verd urbà i superfícies d’aigua, la il·luminació i la visibilitat. En general, s’identifica que l’espai és segur i inclusiu, però es destaquen àrees estigmatitzades amb conflictes ciutadans.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2022-2023]

Impulsores

Ajuntment de Barcelona

Institut Municipal del

Paisatge Urbà i la Qualitat de

Vida

 

Equip redactor

Sara Bartumeus,  Rosa

Escala,  Anna Renau, Jordi

Sardà,  Marina Cervera

Alonso de Medina 

 

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu

Ferrer), Raimon Escala,

Brenda Roqueta,  Ramon

Gumà, Gaspar Maza 

 

Han col·laborat

Tècniques dels barris:

Clot-Camp de l’Arpa

Veïnat dels dos barris

Pati inclusiu per al CEIP Torre de la Llebre


Pati inclusiu per al CEIP Torre de la Llebre

A partir de les propostes de transformació del pati del CEIP Torre de la Llebre sorgides del procés de treball previ realitzat per Espai Coneix SCCL, vam elaborar un document d’avantprojecte participat de pati inclusiu per a aquest centre educatiu. Partint d’una sèrie de criteris compartits i acordats sobre què significa tenir un pati inclusiu, vam desenvolupar un treball cooperatiu de co-disseny del pati amb el Grup d’Impuls d’Adults i el Grup d’Impuls d’Infants del mateix centre educatiu.

A grans trets, l’essència de la proposta de co-disseny implica resignificar el pati perquè el centre del mateix deixi d’entendre’s com a futbol i camps d’esports. Aquest nou centre seria un espai d’Àgora, creat a l’actual pista de bàsquet i equipat amb unes noves graderies, un gran panell organitzatiu i un mural representatiu al terra. Les pistes d’esports es centralitzen en un únic espai que diversifica així els seus usos en lloc d’exclusivitzar-los. S’instal·len nous elements de joc: els tubs, les casetes de fusta, el sorral i els horts. Es fan accessibles i es connecten totes les àrees del pati, i s’engega la proposta de carretons temàtics, per a ordenar, facilitar i diversificar noves activitats al pati.

El document resultant ordena les accions necessàries per arribar al pati inclusiu imaginat, de manera que es pot anar construint i transformant progressivament en funció de l’esforç, prioritats o capacitat d’inversió que vagi tenint el centre educatiu en els cursos vinents. El nou espai d’Àgora ha de servir per acompanyar aquesta transformació i seguir debatent, acordant o proposant millores sobre els canvis previstos.

Ubicació

Rubí 

[79.007 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

4 mesos [2023]

Impulsores

CEIP Torre de La Llebre

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer,

Alba Domínguez Ferrer)

 

Espai Coneix SCCL

 

Han col·laborat

Alumnes del CEIP Torre de la

Llebre

Professores i membres de

l’AFA del CEIP Torre de la

Llebre

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Camins Escolars de les escoles Marianao i Montbaig


Camins Escolars de les escoles Marianao i Montbaig

Seguint l’estela de la “Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat” que vam treballar l’any 2020, s’han redactat els projectes de Camí Escolar de les escoles Montbaig i Mariano. L’objectiu és el de millorar les dinàmiques de mobilitat i la qualitat de l’espai públic de l’entorn de les escoles i alhora posar en pràctica les metodologies descrites a la guia, i que han de servir de base per a la resta de centres del municipi.

Els projectes s’inicia amb l’anàlisi dels recorreguts diaris de l’alumnat, que s’obtenen a través d’una enquesta individualitzada. A continuació es fa una l’auditoria dels carrers i places de l’entorn, tenint en compte aspectes que van des de l’accessibilitat i connectivitat, el confort o la capacitat que té l’espai públic per afavorir l’autonomia i el desenvolupament de nens i nenes en condicions de seguretat. Tot aquest anàlisi, s’acompanya d’accions participatives i pedagògiques amb l’alumnat, els equips docents i les famílies, amb l’objectiu de recollir les seves percepcions i incidir de manera directa en els seus hàbits de mobilitat.

Amb tot això, el document acaba definint accions específiques que s’agrupen sota tres eixos temàtics: actuacions físiques sobre l’espai públic, accions pedagògiques i participatives i accions comunicatives.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat 

[82.904 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

6 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

Pau Avellaneda

 

Han col·laborat: 

Comunitat educativa

vinculada a les escoles

Marianao i Montbaig

Pla de Mobilitat Urbana de la Mancomunitat de la Valldigna


Pla de mobilitat Urbana de la Mancomunitat de la Valldigna

Els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) són l’instrument que analitza i planifica tot allò que té a veure amb els desplaçaments que es produeixen en un territori, tant aquells que vinculats a la mobilitat “obligada” sovint lligats a les tasques productives, com tots aquells altres que hi tenen lloc i que conviuen amb la resta d’activitats que es produeixen a la via pública.

En el cas del PMUS de la Valldigna, l’estudi engloba tres municipis Benifairó de la Valldigna, Simat i Barx, per aquest motiu s’ha posat especial èmfasi a entendre quin paper desenvolupa cadascun dels tres pobles en el conjunt, i quines dinàmiques territorials tenen lloc en aquest entorn.

Després de la fase d’anàlisi s’han redactat i planificat propostes capaces de promoure la mobilitat sostenible, tant pel que fa al disseny de les infraestructures, com a la gestió i la planificació. A més, s’ha posat especial èmfasi en la comunicació i la pedagogia urbana, entenent que la transició cap a una mobilitat activa i sostenible requereix, també, un canvi d’hàbits que afecta a tots els agents implicats. 

Cal dir, també, que un dels objectius del Pla ha sigut el d’entendre la mobilitat sostenible com una oportunitat de millora de les condicions de vida dels ciutadans de la Valldigna, però també de promoure un turisme sostenible, capaç de revaloritzar el territori i generar noves oportunitats econòmiques.

Ubicació

Mancomunitat de la Valldigna

(Benifairó de la Valldigna, Simat i

Barx)  [6.134 habitants]

Escala

Supramunicipal 

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

8 mesos [2022]

Impulsores

Mancomunitat de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

Pau Avellaneda

Xavi Rodríguez

Territori Jujol a les escoles


Territori Jujol a les escoles

La iniciativa Territori Jujol a les escoles pretén reconèixer i acostar la figura i l’obra de Jujol als infants des del propi territori, seguint la proposta del projecte Territori Jujol, però posant als nens i nenes al centre de la reflexió, amb la voluntat que siguin part activa del projecte i ajudin a ampliar-ne la repercussió al conjunt de la comunitat educativa i a la ciutadania en general.

La proposta parteix del treball realitzat i la documentació recollida en el marc del projecte Territori Jujol, una iniciativa desenvolupada desde l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus i COFO architects.

Les activitats realitzades no només es desenvolupen a l’aula, sinó que es pretén que les idees dels nens i nenes i el material didàctic elaborat s’extenguin al conjunt dels centres educatiu i de la població. Un dels objectius és generar, a través del treball a les escoles, una xarxa de complicitat entre els municipis inclosos al Territori Jujol.

Els objectius generals del projecte són:

  • Reconèixer l’obra i la biografia de Jujol.
  • Incloure els infants en el procés de reconeixement i lectura de l’obra i el personatge de Jujol des de l’obra ubicada al propi municipi.
  • Tractar temes com el disseny, la materialitat, el paisatge, la biografia de Jujol a través d’un procés creatiu.
  • Difondre les obres del Territori Jujol a l’escola més enllà dels infants que participen directament de l’activitat.
  • Promoure el treball en xarxa de les escoles dels diferents municipis que treballin les obres del Territori Jujol.

Per assolir els objectius del cicle de tallers es proposa treballar tant experiencialment com conceptualment, i així, entendre la complexitat de la figura de Jujol des del punt de vista del seu pensament creatiu i la seva capacitat per transformar la realitat.

Aquest cicle de tallers aborda un procés de creació conjunta que s’inicia amb una visita a una obra de Jujol apadrinada per l’escola, i que tot seguit i durant les tres següents sessions de treball, anirà donant forma a les idees dels nens i nenes. Aquest treball es vehicula entorn de 5 conceptes claus, que ens permetran enllaçar l’obra de Jujol amb el treball dels infants, aplicant-los en la transformació d’un objecte quotidià en quelcom diferent. 

Els 5 tallers són:

  • Taller 1 – Descobrim Jujol [conscienciar, motivar, experimentar] : activitat realitzada a l’obra apadrinada, que consisteix en una visita guiada i que vol apropar la creació de Jujol a l’alumnat d’una manera directa i experiencial.
  • Taller 2 – Re-descobrim Jujol [experimentar, analitzar]: activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de desxifrar les claus de la metodologia de Jujol per a les seves obres, i experimentar-la individualment.
  • Taller 3 – Pensem com Jujol [imaginar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de definir les línies mestres d’una creació col.lectiva de major format.
  • Taller 4 – Creem com Jujol [transformar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de treballar conjuntament per desenvolupar les idees definides al tercer taller.
  • Taller 5a – Expliquem Jujol [explicar] : activitat autònoma a l’aula dinamitzada pel professorat. Consisteix en fer una gravació on cada grup expliqui la seva obra.
  • Taller 5b – Celebrem Jujol  [realitzar, compartir] : activitat de tancament, per compartir els resultats i fer difusió de la feina feta. Aquesta part es desenvolupa fora de l’escola i està oberta a tota la ciutadania.

Cada un dels tallers va acompanyat d’una càpsula audiovisual on dinamitzadores del Territori Jujol comencen a introduir alguns dels temes que es treballaran en el taller presencial. Tenen l’objectiu de motivar i presentar conceptes clau.

En aquesta prova pilot són dues les escoles que participen en el projecte, amb un total de 3 grups classe:

  • L’Escola de Bràfim: en aquest cas l’activitat es realitza amb el cicle superior de primària (grup classe format per nens i nenes de 5è i 6è).
  • L’Escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos. en aquest cas l’activitat es realitzarà amb el curs de 5è de primària, format per dos grups classe.

La idea és que un cop acabat el procés, es pugui anar estenent aquest procés a altres escoles.

Ubicació

Tarragona

[135,966 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Territori Jujol 

Universitat Rovira i Virgili

Fundació “la Caixa”

 

Equip redactor

*estel (Uri Serra, Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu

Ferrer, Arnau Boix i Pla, Alba

Domínguez Ferrer)

Roger Miralles Jori

 

Han col·laborat

María González Cañadell

Guillem Fonts Ferrando 

Equip educatiu Escola Bràfim

Equip educatiu Escola

Pallaresos

Presentació

Veure els vídeos al YouTube