Exposició: 50 anys de futbol femení a Manresa. La lluita de la dona en el món de l’esport

Exposició: 50 anys de futbol femení a Manresa. La lluita de la dona en el món de l’esport.

“L’esport al llarg dels temps ha estat practicat majoritària per homes. Les dones, tot i ser més de la meitat de la població del món, han hagut de guanyar-se el dret a poder fer esport. A Manresa ara fa cinquanta anys un grup de noies van decidir jugar a futbol, quan només era un esport d’homes. Primer per fer alguns diners pel viatge de final de curs i després ja formant part d’un equip: el SOFFMIC que va jugar el I Campionat de Futbol Femení de Catalunya. Copa Pernod. Aprofitant aquest aniversari, l’exposició fa un recorregut per l’esport femení a Manresa des dels anys setanta fins a l’actualitat…”

Aquest és la introducció amb què s’enceta l’exposició, la qual va més enllà de la commemoració dels cinquanta anys de futbol femení a Manresa, si no que intenta visibilitzar a moltes manresanes pioneres en altres esports fins a l’actualitat, i també, qüestionar a la persona que visita l’exposició si l’avenç aconseguit als darrers anys és prou per assolit la igualtat de la dona en el món de l’esport.

 

Aquest projecte ha dibuixat el disseny de l’exposició i ha filat la conceptualització de tot el material recollit pel Grup de dones FF 1970-1971, per tal de fer una exposició efímera amb l’objectiu de visibilitat, donar a conèixer i, sobretot, fer reflexionar a l’espectador i espectadora, amb la intenció final de què la persona sigui més que en un simple visitant de l’espai, si no que es transformi amb un element actiu del recorregut, fent servir mecanismes de participació i interacció amb els materials utilitzats.

Ubicació

Manresa 

[77.452 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Pedagogia urbana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Grup de dones FF 1970-1971

(Àngels Arrufat Dalmau, Mercè

Maeso Delgado, Cloti Morales

Coca, Núria Zueras Avellana 

Ajuntament de Manresa

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer)

 

Muntant Arquitectura  (Clara

Casas Arrufat)

 

Han col·laborat

Grup de dones FF 1970-1971,

SIAD, Biblioteca el Casino,

Regidoria de Feminismes i

LGTVI, Regidoria d’Esports,

Regidoria de Cultura, Arxiu

Comarcal de Manresa, Rètols

Porquet Prat, REMSA, Club

Atlètic Manresa , Club

Gimnàstica Egiba, Club Natació

Manresa, Club de Tennis

Manresa, Gimnàstic Manresa,

Centre Esports Manresa,

Federació, Catalana de Futbol,

SQUADRA, Montserrat Margarit

Costa, Margarita Martínez

Figueras, Jordi Serra Morales,

Foto-Art, Família Serra Morales.

Agraïments a totes les persones

per facilitar fotos i informació i al

mitjans de comunicació que ens

han permès utilitzar les notícies

Premsa

Llegir més sobre el projecte en:

regio7

naciodigital 

manresadiari

fcf.cat

Procés de participació associat a la Modificació Puntual del PGO de Can Coll a Torrelles de Llobregat

Procés de participació associat a la Modificació Puntual del PGO de Can Coll a Torrelles de Llobregat

La tramitació urbanística és complexa i sovint més lenta del què voldríem. Aquest el cas del sector de Can Coll, un àmbit de desenvolupament principalment residencial al límit de Torrelles de Llobregat i en contacte amb el Sòl No Urbanitzable. Es tracta d’un entorn que no està acabat d’executar per motius diversos.

L’any 2019 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en col·laboració amb l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat va iniciar la redacció de la Modificació del Pla General d’Ordenació (MPGO) per tal de trobar una solució que consolidi aquest àmbit i permeti tancar aquest procés, minimitzant l’impacte ambiental i les molèsties als veïns i veïnes del poble.

És en aquest context on s’ha realitzat aquest procés participatiu, amb l’objectiu que aquesta nova MPGO permeti donar resposta a les necessitats de totes aquelles persones afectades, tant les que viuen actualment a l’àmbit o a les de la resta del poble.

Un dels punts forts del projecte ha sigut el de clarificar la informació i fer-la arribar al màxim de gent possible, generant així, un espai de debat a partir del qual garantir la possibilitat d’implicar-s’hi i participar així del procés de presa de decisions. Per fer-ho s’han celebrat diverses accions obertes (informatives i deliberatives), reunions sectorials, canals de participació on-line o una exposició a l’Ateneu Torrellenc, entre d’altres.

Ubicació

Torrelles de Llobregat

[6.186 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

4 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Torrelles de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Alba Domínguez Ferrer,

Arnau Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Veïnat de Torrelles de

Llobregat

Mesura de Govern i Estudi desigualtats de gènere existents en equipaments i espais municipals

Mesura de Govern i Estudi de desigualtats de gènere existents en equipaments i espais municipals

Les mesures de govern són un instrument d’informació del Govern municipal que presenten accions d’interès general, en aquest cas, La Mesura del Govern pretén integrar la perspectiva de gènere en el disseny i la gestió dels equipaments municipals i del seu entorn. Els seus objectius són:

  • Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments.
  • Establir els processos, referents i normativa  per introduir aquesta perspectiva en el disseny dels equipaments i la seva avaluació.
  • Definir i facilitar instruments per la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments

D’aquesta manera, es vol crear edificis accessibles i versàtils per a diverses activitats, amb especial atenció a l’increment de zones verdes i espais de lactància, així com la incorporació de mobiliari adaptat per a tothom. A través de la Mesura, s’impulsarà una xarxa de lavabos i espais de cures municipals, així com la creació de protocols per prevenir i abordar les violències masclistes. A més, es busca que els espais interiors dels equipaments siguin còmodes, ben il·luminats, amb una climatització natural i un bon aïllament acústic, tot acompanyat de recorreguts clars i ben estructurats per facilitar-ne l’ús.

Aquesta iniciativa sorgeix a partir d’un estudi que posa de manifest una bretxa de gènere en l’ús dels equipaments, amb una tendència a la feminització desigual. Dades reveladores mostren que les dones utilitzen més que els homes alguns equipaments, com les botigues de barri de consum diari, establiments especialitzats, bancs, centres d’assistència primària, casals de gent gran, centres educatius, centres de serveis socials i biblioteques.

Per assegurar un enfocament objectiu, s’ha proposat una nova metodologia per a l’estudi i avaluació dels equipaments existents, a més d’establir recomanacions per als dissenys futurs. Aquesta mesura representa un pas important cap a una societat més inclusiva i igualitària, on totes les persones puguin gaudir de l’accés i l’ús equitatiu dels equipaments municipals, independentment del seu gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia Urbana

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Direcció de Serveis de Gènere i

Polítiques del Temps, 

Ajuntament de Barcelona



Comissió de Drets Socials,

Cultura i Esports (Consell

Municipal de Barcelona)

 

Barcelona Regional Agència

de Desenvolupament Urbà,

S.A.

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i Pla)

 

Barcelona Regional Agència de

Desenvolupament Urbà, S.A.

(Ana Paricio Cárceles,

Conchi Berenguer Urrutia)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el www.barcelona.cat

 

Poligoneres: Diagnosi. Justícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs

Poligoneres: Diagnosi.
Justícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs

Poligoneres és un estudi se centra en els polígons del marge dret del Besòs, Bon Pastor, Torrent d’Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís. Els polígons del marge dret del Besòs requereixen una actuació transversal, amb perspectiva de gènere, que propiciï una transformació de l’espai urbà en termes d’accessibilitat i seguretat per garantir que tothom pugui treballar, fer servir els polígons i transitar per la zona amb total autonomia i amb igualtat d’oportunitats. D’altra banda, és necessari portar a terme un canvi progressiu de model econòmic amb criteris innovadors i socials, que posi en el centre elements de l’economia feminista, fomentant la contractació femenina de qualitat, l’emprenedoria de les dones i la seva participació en uns sectors fins ara masculinitzats, i que n’impulsi així l’empoderament dins la societat. Així mateix, s’ha de garantir que les cures i altres treballs de sosteniment de la vida es poden realitzar en les millors condicions.

Per tant, l’objectiu estratègic de Poligoneres és doble: d’una banda, es tracta de fer realitat una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana. I de l’altra, aconseguir que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en el món econòmic.

La col·laboració en aquest estudi s’ha estructurat en tres blocs de suport: a la investigació, la redacció i representació.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Districte

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia Urbana

Duració

5 mesos [2020-2021]

Impulsores

Direcció de Serveis de Gènere i

Polítiques del Temps, 


Ajuntament de Barcelona

 

Barcelona Regional Agència

de Desenvolupament Urbà,

S.A.

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Arnau Boix i Pla

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer)

 


Barcelona Regional Agència de

Desenvolupament Urbà, S.A.

(Ana Paricio Cárceles)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

Pressupostos Participatius Infantils de Sant Cugat


Pressupostos Participatius Infantils de Sant Cugat

Els pressupostos participatius són una eina que permet a la ciutadania incidir en un percentatge dels diners que l’administració assigna cada any  a inversions. Això sí, habitualment hi participen tan sols els adults, i oblidem que un percentatge important de la ciutadania, la gent jove i els infants, en queda fora.

En aquest projecte, doncs, es crea una proposta de treball perquè siguin els infants i els joves de fins a 16 anys els que puguin decidir en què volen invertir un total de 200.000 euros que l’ajuntament posa a la seva disposició. A través de sessions al Consell d’Infants i al Consell de Joves, d’accions a les escoles i de votacions de priorització es co-dissenyen les propostes de millora que es validen tècnicament tant per l’equip d’Estel com pel personal de l’Ajuntament implicat en el projecte.

Entre algunes de les idees que s’han desenvolupat i executat hi ha la instal.lació de fonts d’aigua als carrers i espais de joc, fer zones accessibles per practicar esport a l’aire lliure, construir un laberint amb vegetació per poder jugar, equipar un espai per fer parkour o afegir bancs “encarats”·que fomentin les relacions socials a l’espai públic. Val a dir que més enllà de la funció que fan tots aquests elements, les intervencions tenen, també, una component pedagògica tant pels propis infants com per la resta de la ciutadania, que veu fins a quin punt els més petits són capaços de prendre decisions que afecten al conjunt de la població.

Ubicació

Sant Cugat del Vallès 

[95.725 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat del

Vallès

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer, Oriol

Serra Ureta, Roser García

Piqué, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer, Arnau Boix

i Pla)

 

Han col·laborat

Consell d’Infants de Sant

Cugat del Vallès i Consell

Jove de Sant Cugat del Vallès

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

la plataforma

decidim.santcugat

Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Benifairó de la Valldigna


Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Benifairó de la Valldigna

Benifairó de la Valldigna, igual que la resta de pobles i ciutats veïnes, ha viscut en les darreres dècades un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles al llarg del temps. 

 

Sovint l’elevada presència del vehicle privat comporta que moltes de les altres activitats que es produeixen al carrer es vegin relegades a un segon pla, sigui per la dificultat o perillositat de desenvolupar-les simultàniament, o directament per la manca d’espai.

És en aquest context on es desenvolupa aquest estudi, que té per objectiu revertir aquestes dinàmiques i establir un pla d’actuació viable i ajustat a les necessitats que permeti fer-ho possible i millorar la qualitat de l’espai públic. Per fer-ho s’ha realitzat una diagnosi completa de la realitat actual, que contempla tant l’anàlisi de les capacitats i les intensitats d’ús de la xarxa viària amb diferents modes de transport, com la convivència d’aquests desplaçaments amb la resta d’activitats que tenen lloc a la via pública, vinculades al desenvolupament de la vida quotidiana dels seus habitants.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1.542 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

8 mesos [2020-2021]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Pau Avellaneda

 

Han col·laborat

Veïnat de Benifairó de la

Valldigna

Territori Jujol a les escoles


Territori Jujol a les escoles

La iniciativa Territori Jujol a les escoles pretén reconèixer i acostar la figura i l’obra de Jujol als infants des del propi territori, seguint la proposta del projecte Territori Jujol, però posant als nens i nenes al centre de la reflexió, amb la voluntat que siguin part activa del projecte i ajudin a ampliar-ne la repercussió al conjunt de la comunitat educativa i a la ciutadania en general.

La proposta parteix del treball realitzat i la documentació recollida en el marc del projecte Territori Jujol, una iniciativa desenvolupada desde l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus i COFO architects.

Les activitats realitzades no només es desenvolupen a l’aula, sinó que es pretén que les idees dels nens i nenes i el material didàctic elaborat s’extenguin al conjunt dels centres educatiu i de la població. Un dels objectius és generar, a través del treball a les escoles, una xarxa de complicitat entre els municipis inclosos al Territori Jujol.

Els objectius generals del projecte són:

  • Reconèixer l’obra i la biografia de Jujol.
  • Incloure els infants en el procés de reconeixement i lectura de l’obra i el personatge de Jujol des de l’obra ubicada al propi municipi.
  • Tractar temes com el disseny, la materialitat, el paisatge, la biografia de Jujol a través d’un procés creatiu.
  • Difondre les obres del Territori Jujol a l’escola més enllà dels infants que participen directament de l’activitat.
  • Promoure el treball en xarxa de les escoles dels diferents municipis que treballin les obres del Territori Jujol.

Per assolir els objectius del cicle de tallers es proposa treballar tant experiencialment com conceptualment, i així, entendre la complexitat de la figura de Jujol des del punt de vista del seu pensament creatiu i la seva capacitat per transformar la realitat.

Aquest cicle de tallers aborda un procés de creació conjunta que s’inicia amb una visita a una obra de Jujol apadrinada per l’escola, i que tot seguit i durant les tres següents sessions de treball, anirà donant forma a les idees dels nens i nenes. Aquest treball es vehicula entorn de 5 conceptes claus, que ens permetran enllaçar l’obra de Jujol amb el treball dels infants, aplicant-los en la transformació d’un objecte quotidià en quelcom diferent. 

Els 5 tallers són:

  • Taller 1 – Descobrim Jujol [conscienciar, motivar, experimentar] : activitat realitzada a l’obra apadrinada, que consisteix en una visita guiada i que vol apropar la creació de Jujol a l’alumnat d’una manera directa i experiencial.
  • Taller 2 – Re-descobrim Jujol [experimentar, analitzar]: activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de desxifrar les claus de la metodologia de Jujol per a les seves obres, i experimentar-la individualment.
  • Taller 3 – Pensem com Jujol [imaginar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de definir les línies mestres d’una creació col.lectiva de major format.
  • Taller 4 – Creem com Jujol [transformar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de treballar conjuntament per desenvolupar les idees definides al tercer taller.
  • Taller 5a – Expliquem Jujol [explicar] : activitat autònoma a l’aula dinamitzada pel professorat. Consisteix en fer una gravació on cada grup expliqui la seva obra.
  • Taller 5b – Celebrem Jujol  [realitzar, compartir] : activitat de tancament, per compartir els resultats i fer difusió de la feina feta. Aquesta part es desenvolupa fora de l’escola i està oberta a tota la ciutadania.

Cada un dels tallers va acompanyat d’una càpsula audiovisual on dinamitzadores del Territori Jujol comencen a introduir alguns dels temes que es treballaran en el taller presencial. Tenen l’objectiu de motivar i presentar conceptes clau.

En aquesta prova pilot són dues les escoles que participen en el projecte, amb un total de 3 grups classe:

  • L’Escola de Bràfim: en aquest cas l’activitat es realitza amb el cicle superior de primària (grup classe format per nens i nenes de 5è i 6è).
  • L’Escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos. en aquest cas l’activitat es realitzarà amb el curs de 5è de primària, format per dos grups classe.

La idea és que un cop acabat el procés, es pugui anar estenent aquest procés a altres escoles.

Ubicació

Tarragona

[135,966 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Territori Jujol 

Universitat Rovira i Virgili

Fundació “la Caixa”

 

Equip redactor

*estel (Uri Serra, Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu

Ferrer, Arnau Boix i Pla, Alba

Domínguez Ferrer)

Roger Miralles Jori

 

Han col·laborat

María González Cañadell

Guillem Fonts Ferrando 

Equip educatiu Escola Bràfim

Equip educatiu Escola

Pallaresos

Presentació

Veure els vídeos al YouTube

En Òrbita, Projecte Singular d’Economia Social


En Òrbita, Projecte Singular d’Economia Social

Gràcies al fet que hem sigut adjudicatàries d’una de les subvencions per a Projectes Singulars, impulsada pel programa d’Economia Social, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Economía Social, aquest 2022 hem pogut tirar endavant el projecte “En Òrbita”.

Es tracta d’una iniciativa que pretén promoure i enfortir els lligams comunitaris entre les persones d’un territori a través de la divulgació i la pràctica de la cultura participativa aplicada a la millora del seu hàbitat urbà. Es tracta de reconèixer capacitats, endreçar-les i activar-les: posar-les En Òrbita.

En aquest context es programen xerrades i debats on hi convidem tant a les nostres col·laboradores habituals com a la gent del barri, es promouen accions de sensibilització a l’espai públic o càpsules formatives i divulgatives sobre l’Urbanisme Cooperatiu. Fruit d’aquest treball, i amb l’objectiu de consolidar l’aprenentatge i difondre aquests valors es generen una sèrie de materials que estaran disponibles un cop finalitzat el projecte.

Ubicació

Catalunya 

[7.710.136 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

12 mesos [2022]

Impulsores

Economia Social,

Generalitat de Catalunya,

Ministerio de Trabajo y

Economía Social

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i

Pla, Alba Domínguez Ferrer,

Marc Deu Ferrer, Oriol Serra

Ureta i Roser Garcia i Piqué)

 

Han col·laborat

Comunitat estel*

Presentació

Veure al YouTube els vídeos

del cicle de xerrades

“Urbanisme de les persones” 

 

Veure al YouTube les

minientrevistes 

“Urbanisme cooperatiu”

Projecte executiu de la plaça del Pi (Fase 2)


Projecte executiu de la plaça del Pi (Fase 2)

El projecte d’urbanització aborda la segona fase de la transformació de la Plaça del Pi, en continuïtat amb les obres realitzades a l’altra banda del carrer Ricardo Romero, a l’accés del col·legi públic Jaume II el just.

La proposta parteix de les converses mantingudes amb l’equip docent del centre educatiu, i té per objectiu pacificar l’espai públic donant prioritat al vianant, i augmentar els espais de joc i d’estada de la plaça del pi, per tal de facilitar el desenvolupament de les activitats vinculades a la vida quotidiana i millorar la relació de l’edifici de l’escoleta amb la resta de la plaça.

El disseny de la plaça s’organitza a partir d’una gran esplanada de sauló i la plantació de noves espècies vegetals, arbòries i arbustives, i la implantació de nous elements d’estada que actuen també com a àrees de joc potencial. El projecte també busca la redefinició de la tanca perimetral de l’edifici, per tal de millorar la connectivitat visual de l’edifici amb el carrer, i aprofitar part dels espais interiors com a nous espais públics a disposició del conjunt de la ciutadania.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna 

[1.592 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Duració

4 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó de la

Valldigna i Diputació de

València

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer i

Konstantina Chrysostomou,

Alba Domínguez Ferrer, Arnau

Boix i Pla)

7a+i arquitectura i enginyeria

 

Han col·laborat

Escoleta de Benifairó de la

Valldigna

Nom d’entitats i associacions

Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol


Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol

Aquest treball ha consistit en redactar un Projecte Executiu Participat per la reurbanització de la plaça del Sol del Port de Sagunt. Això vol dir, que aquest Projecte Executiu s’ha redactat a partir d’una metodologia de treball col·laborativa entre els tècnics i tècniques municipals, l’equip redactor, i els diferents agents socials i econòmics del barri i del municipi.

El document resultant incorpora, per una banda, la perspectiva político-tècnica i ciutadana, i el reconeixement de les seues aportacions, i per altra banda, estratègies de gestió, dinamització o planificació del canvi. Aquestes estratègies són propostes d’intervencions (a curt, mig o llarg termini) que no necessàriament suposen obres, i que acompanyen el procés de transformació de la plaça però, sobretot, el “mentrestant” no es fa efectiva eixa transformació.

Aquest treball col·laboratiu, més enllà del resultat formal de la nova Plaça del Sol, ha assentat les decisions preses sobre, entre d’altres, els següents acords:

Criteris de disseny: Respectar i reforçar els itineraris de pas i connexió entre barris i reconèixer la plaça com a lloc de creuament. Fomentar els espais d’estada i permanència, disposar elements urbans que ho faciliten i reconèixer la plaça com a lloc de trobada. Incorporar i aplicar el concepte de refugi climàtic a la Plaça i reutilitzar o rehabilitar al màxim elements urbans i materials existents.

Criteris de gestió: foment de la corresponsabilització amb el manteniment de la plaça implicant al CEIP Nuestra Señora de Begoña per a que els i les alumnes promoguen accions de divulgació de la importància de la neteja de l’espai públic, o que incloguen unitats didàctiques al currículum escolar relacionades amb la cura de la natura urbana. • Possibilitar la disponibilitat permanent dels serveis higiènics públics a l’edifici del Mercat Municipal. Promoure intervencions artístiques a l’espai públic que reforcen la identitat de la plaça del Sol i faciliten el sentiment de pertinença de veïns i veïnes dels barris.

Criteris de planificació: realitzar accions públiques comunicatives relacionades amb el procés de transformació de la plaça, el seu calendari i el resultat final després de les obres. També es podria fer una activitat performativa pública de transició identitària: cerimònia de retirada i canvi d’ubicació de l’estàtua del treballador, i posada en valor del nou caràcter del sol i de l’ombra. Incorporar elements d’ombratge evolutius o progressius, per acondicionar climàticament la plaça mentre la nova vegetació no adquireix un port suficient.

Ubicació

Sagunt

[67.043 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

 

 

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sagunt

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Alba Dominguez)

 

SUC arquitectes

Maria Pedro

Ivana Ponsoda

AIG (arquitectura ingeniería y

gestión)

 

Han col·laborat

Tècniques de l’Ajuntament de

Sagunt

Veïns, veïnes i entitats

municipals

Premsa

Llegir la notícia a El Periòdic