L'ànima de la ciutat
Les festes a l'espai públic
“Una part d’allò que ha caracteritzat la vida a les ciutats europees ha tingut lloc als seus espais públics oberts. L’espai públic no ha estat l’espai en negatiu dels habitatges, sinó l’espai en positiu de la ciutat. L’espai públic ha aparegut, s’ha creat per ser el lloc de l’assemblea, del mercat, de la festa, de la justícia, del teatre, del treball, del joc, de la trobada, de la conversa, de la religió, del carnaval, de la música…” – Jan Gehl
L’espai públic, com assenyala Jan Gehl, ha estat el teló de fons d’una vida urbana rica i diversa al llarg dels segles. Ha estat un lloc on la comunitat es reuneix, celebra i esdevé part de la història ciutadana. En aquesta oda a l’espai públic, explorarem la importància de l’ús d’aquest espai per a les celebracions i festes, amb un focus particular en com aquests esdeveniments configuren l’espai públic i el transformen en una plataforma viva per a la cultura, la diversitat i la identitat col·lectiva.
L’espai públic és més que una infraestructura urbana; és un lloc on la vida pren forma i on es comparteixen experiències. Les festes a l’espai públic enriqueixen la ciutat i donen vida a l’imaginari col·lectiu. Aquestes celebracions no només configuren l’espai físic sinó que també el doten d’un significat nou, utilitzant les oportunitats que aquest proporciona.
Els esdeveniments realitzats a l’espai públic esdevenen veritables manifestacions de reunió i comunitat. Allà, persones de tots els racons de la ciutat conflueixen, convertint desconeguts en amics en aquest ambient festiu i de celebració. Aquesta trobada promou la cohesió comunitària i fomenta la interacció social, ja que els participants comparteixen una sensació d’unió i pertinença a un espai comú. Les festes a l’espai públic no només són esdeveniments aïllats, sinó que esdevenen punts de trobada i connexió entre veïns i visitants, teixint una xarxa comunitària que uneix persones de diferents procedències.
A més d’això, aquests esdeveniments també actuen com a vehicles de cultura i tradició. Moltes festes celebrades a l’espai públic estan intrínsecament lligades a la cultura i les tradicions locals. Des de les actuacions musicals fins als vestits tradicionals i els rituals específics, aquestes celebracions ajuden a preservar i transmetre el ric patrimoni cultural de la comunitat. Mitjançant la música, la dansa, les representacions i altres elements culturals, es destaca la identitat i l’arrelament de la comunitat en les seves arrels culturals, permetent que aquestes tradicions continuïn vives i prosperin a través de les generacions.
La diversitat i la inclusió també són valors fonamentals que es posen de manifest a les festes a l’espai públic. Aquestes celebracions ofereixen una oportunitat per a persones de tota mena, independentment de la seva procedència ètnica, religió, classe social o altres característiques, per celebrar juntes. L’espai públic esdevé un lloc on les diferències es dilueixen i la gent es reuneix per gaudir d’un ambient de celebració sense prejudicis ni barreres. Aquesta dimensió d’inclusió i diversitat fomenta una comprensió més profunda i respectuosa de les diferents cultures i fomenta la coexistència pacífica i l’acceptació de la pluralitat dins de la societat.
Exemples de festivitats a l’espai públic.
Carnestoltes a Brasil
L’espai públic esdevé crucial per les festes de Carnaval a Brasil, ja que és l’escenari principal on aquesta celebració cobra vida i transcendència. El Carnaval és una manifestació cultural rica i arrelada a la història del país, i les seves arrels es troben en l’època colonial i la interacció entre les cultures indígenes, africanes i europees. En aquest sentit, l’espai públic es converteix en l’àrea d’expressió màxima d’aquesta diversitat cultural i religiosa.
L’autora Emanuelle Kierulff, explora com les diferents escoles de samba ocupen i defineixen els espais públics a través de les seves desfilades i festes, configurant així l’espai urbà i territorial dels diferents barris. Les desfilades de les escoles de samba esdevenen veritables espectacles públics que fan servir les principals vies de les ciutats, posant en valor i reivindicant aquests espais com llocs de manifestació cultural. A més, les festes de Carnestoltes a les places i carrers són l’escenari on els habitants de la ciutat poden participar i experimentar aquesta expressió cultural com a actors directes.
En aquest sentit, l’espai públic no només és un mer teló de fons per a les festes de Carnaval, sinó que esdevé un protagonista actiu que conforma la identitat cultural de les comunitats locals. Aquesta transformació de l’espai públic en un lloc de celebració, trobada i manifestació cultural és fonamental per a la continuïtat i l’evolució d’aquesta important festa brasilera, i destaca la importància de l’espai públic com a escenari i mediador cultural en les festes de tot el món.
Falles de València
Les Falles de València són una celebració icònica i emblemàtica que posa de manifest la importància de l’espai públic en la vida i la cultura de la ciutat. Aquesta festivitat, amb els seus monuments artístics efímers i espectacles pirotècnics, es desplega a tots els racons de València i converteix l’espai públic en un escenari col·lectiu on es produeix la comunió cultural i social. Els carrers, les places i les xicotetes places esdevenen els llocs de trobada on els valencians i visitants es reuneixen per gaudir d’aquesta festa única.
La festa de les Falles, que té arrels antigues i profundes vinculacions amb la història de València, serveix com a exemple paradigmàtic de com l’espai públic esdevé un escenari d’expressió cultural i social. És aquí on es manifesten l’art, la tradició i la creativitat, ja que els artistes locals i estrangers treballen per a construir els majestuosos monuments que, al cap d’uns dies, seran cremats en una cerimònia de foc espectacular. L’espai públic valencià s’omple de vida i esdeveniments culturals durant aquesta festa, i les Falles no serien el que són sense la seva relació intrínseca amb els carrers i places de la ciutat.
Patum a Berga, Catalunya
L’espai públic exerceix un paper fonamental en la celebració de la Patum de Berga, una festa tradicional i ancestral declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La plaça de Sant Pere i altres carrers i places de Berga esdevenen l’escenari principal on aquesta festa pren vida. Com menciona Richard Sennett, l’espai públic és l’escenari de la festa, el lloc on la comunitat es reuneix per celebrar junts les seves arrels culturals. La disposició i configuració de l’espai públic de Berga permet que les diferents “colles” o grups que participen en la Patum interpretin les seves actuacions i els balls tradicionals amb precisió i espectacularitat. L’espai públic es converteix en l’ànima de la festa, on la interacció social i la connexió amb la cultura local són possibles. Aquesta celebració és un exemple vívid de com l’espai públic pot ser una plataforma per a la preservació i la transmissió de les tradicions culturals, connectant les persones amb la seva història i les arrels del seu passat.
Holi, Índia
L’espai públic a l’Índia té una importància transcendental per a la celebració de l’Holi, el festival de colors que és una de les festes més icòniques del país. L’Holi és una commemoració que celebra la primavera i la victòria del bé sobre el mal. Els carrers i places de ciutats i pobles es converteixen en l’escenari principal d’aquesta festa, on la gent es reuneix per llençar pols de colors vibrants, ballar, cantar i compartir alegria.
L’espai públic esdevé un lloc d’encontre i un punt focal per a la comunitat durant l’Holi, on les diferències socials i econòmiques s’esvaeixen, i les persones de totes les procedències poden participar en la celebració. Aquest esdeveniment festiu fomenta la cohesió comunitària i ofereix l’oportunitat de promoure la cultura i les tradicions pròpies de l’Índia, contribuint a la seva continuïtat i enriquiment.
L’ús de l’espai públic durant l’Holi reflecteix l’arrelament profund d’aquesta festa a la vida quotidiana de la gent d’Índia. A més, l’espai públic esdevé un testimoni de la diversitat i la inclusió que caracteritzen aquesta celebració, ja que persones de diferents procedències es reuneixen per gaudir d’una festa que celebra la vida, la fertilitat i la unitat. És en l’espai públic d’Índia que l’Holi cobra tota la seva esplendor i esdevé una manifestació vivent de la cultura i la identitat d’aquest país.
Les qualitats de l’espai public
Així que un bon espai públic per acollir festivitats o celebracions arreu del món ha de complir diversos requisits importants. A continuació, esmentem els elements clau necessaris:
- Amplitud i Accessibilitat: L’espai ha de ser ampli per acomodar les festes, i ha de ser accessible per a les persones amb mobilitat reduïda i disposar de vies d’accés i sortida clares per a l’emergència.
- Plataformes o Escenaris: Sovint es necessiten plataformes o escenaris temporals perquè els participants puguin realitzar les seves actuacions.
- Il·luminació Adequada: Si l’esdeveniment té lloc de nit, és essencial que l’espai disposi d’il·luminació adequada per garantir la seguretat i la visibilitat.
- Punts d’Informació i Ajuda: Establir punts d’informació i ajuda amb personal qualificat i orientat a atendre situacions d’emergència o per a aquelles persones que puguin sentir-se insegures. Aquests punts poden proporcionar informació sobre com navegar l’esdeveniment amb seguretat i ser lloc de recollida d’informes d’incidents.
- Àrees per als Espectadors: És necessari que l’espai públic disposi d’àrees habilitades perquè els espectadors puguin observar les actuacions de manera segura, sense interferir amb els participants.
- Serveis Bàsics: Cal que hi hagi serveis bàsics com lavabos públics, punts d’aigua i serveis d’emergència (com personal mèdic i personal de seguretat) disponibles per a tots els participants.
- Disseny Segur: L’espai ha de ser dissenyat per garantir la seguretat dels participants i els espectadors. Això pot incloure barreres de seguretat, senyals i accessos controlats.
- Neteja i Recollida de Residus: Les autoritats han de coordinar serveis de neteja i recollida de residus per garantir que l’espai públic roman net i segur durant i després de l’esdeveniment.
- Accessibilitat al Transport Públic: Un bon espai públic hauria de ser accessible fàcilment mitjançant transport públic per afavorir la participació de persones de fora de la zona.
Les festes a l’espai públic són testimonis vius de la cultura, la tradició i la diversitat. Aquests esdeveniments no només configuren l’espai físic sinó que el converteixen en una plataforma per a la cohesió comunitària i la inclusió. Celebracions com el Carnaval de Rio, les Falles de València, la Patum de Berga i l’Holi a l’Índia demostren com l’espai públic pot ser un lloc de trobada i celebració on la diversitat és celebrada. Aquestes festes fan que l’espai públic sigui viu, canviant i essencial per a la vida ciutadana, i recorden a tothom que els carrers no només són per a la circulació, sinó per a la comunitat i la cultura.
* Referències
- Ferri, L. (2007). Las Fallas de Valencia. Un análisis desde la perspectiva urbana. Cuadernos de estudios urbanos y regionales, 8(19), 97-118.
- Porcar, A. M. (2014). Las Fallas de Valencia y el patrimonio cultural. Apuntes desde la antropología urbana. Revista d’etnologia de Catalunya, (39), 26-35.
- Richard Sennett, “The Uses of Disorder: Personal Identity and City Life.”
- Patum de Berga, “Declaració de la Patum com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.”
Foto : Konstantina Chrysostomou, 2017
Paraules de:
Konstantina Chrysostomou
Data de publicació:
13/10/2023
Escrit originalment en:
català
Tags:
Vida quotidiana / Espai públic