La Plaça Maresme

La plaça Maresme

El projecte aborda la Plaça Maresme i el seu entorn d’una manera integral a través d’un procés complex que va des de la diagnosi col·laborativa a les fases inicials fins a l’execució del projecte de reurbanització de l’espai en qüestió i la direcció d’obra.

Els treballs neixen de la voluntat municipal de potenciar les dinàmiques socials  que ja es produïen a la Plaça Maresme, entesa com a punt de trobada tant dels veïns i veïnes d’una de les zones més denses del municipi, amb les persones usuàries de les instal·lacions esportives que hi donen façana. 

 Els estudis previs i l’avantprojecte van contar amb un important desplegament participatiu que incloïa als veïns i veïnes, a les entitats i associacions del barri i als nens i nenes tant de les escoles properes com del Consell d’Infants Municipal.

Fruit de l’anàlisi de les dinàmiques urbanes que es produïen i del diàleg entre els diversos agents implicats, es van definir de manera consensuada les línies estratègiques del projecte a partir de les quals es va redactar el projecte d’urbanització per una banda, i es van definir una sèrie de mesures per a millorar la convivència i l’apoderament ciutadà per l’altra. 

La reforma de la plaça posa en valor els edificis públics adjacents dignificant-ne els accessos i potencia la mobilitat activa i la connexió entre ells, a través de la peatonalització del carrer de la plaça, que els connecta entre ells i que ajuda a definir un nou eix que creua l’àmbit, i que a banda d’actuar com espai de pas i d’estança, organitza la resta d’ambients que s’acomoden a la topografia natural del lloc, eliminant els murs de contenció i les escales que abans estructuraven nivells estancs.       

Entre els diferents usos que s’hi ubiquen destaquen l’espai escènic programable i diferents zones de joc infantil, enteses com espais d’aprenentatge i creixement. Des del punt de vista paisatgístic, el projecte aposta la combinació de vegetació arbustiva i enfiladissa autòctona que ajuda a delimitar els diferents ambients però mantenint una certa connexió perceptiva entre ells, amb arbrat que aporta ombra i millora el confort als usuaris i usuàries que en fan ús.

Les diferents espècies vegetals es seleccionen amb la voluntat d’incrementar sensiblement la biodiversitat de l’entorn donant continuïtat a l’estratègia ja iniciada pel govern municipal.

Ubicació

Premià de Mar

[28,071  habitants]

Escala

Barri 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes, 

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

Diagnosi col·laborativa:

6 mesos [2016]

 

Redacció projecte d’urbanització: 

6 mesos [2017]

 

Direcció d’obra: 

6 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià del Mar

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, 

Mireia Peris, Marc Deu)

 

MonoD estudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Veinat de Premià

Entitats i associacions locals

Consell d’Infants de Premià de Mar

 

 Informe

Llegir l’informe complet en Issuu.

Llegir l’informe complet en Issuu.

Naves do Metrosidero


Naves do Metrosidero

Naves do Metrosidero és un equipament municipal del Concello da Coruña recentment rehabilitat. La voluntat de la Concellería de Participación e Innovación Democrática era que es convertís en un recurs per a joves de tota la ciutat, i planificar de manera participativa els seus usos i gestió. D’aquesta manera, s’inicia el procés cooperatiu de treball per la redacció  del Projecte ampliat d’usos i mecàniques de gestió Naves do Metrosidero.

La base per la seva redacció va ser un procés participatiu conformat per 8 trobades obertes a tota la ciutadania (particularment a les persones joves) i al que es va afegir una representació compromesa de funcionaris i funcionàries municipals. Igualment, s’incorpora al document la perspectiva de 36 centres educatius de A Coruña, realitzant sessions de treball amb equips docents i aportacions directes d’alumnes.

Les conclusions del treball exposaven que les noves Naves do Metrosidero seran un lloc de trobada per la joventut corunyesa, un lloc de referència on les persones joves poden simplement estar, passar-hi temps, i realitzar activitats que no tenen un espai habilitat o legitimat al carrer, al barri o a la ciutat, amb la vocació (però no pas l’obligació) de transformar-les en projectes propis, col·lectius o comunitaris, i que puguin desplegar-los fins i tot més enllà del recinte de les naus.

En funció dels vincles que es creen entre les persones usuàries, de la seva “manera d’estar”, l’equipament tindrà una manera distinta de funcionar. A grans trets, es caracteritza cadascuna de les naus segons aquesta “manera d’estar”: la nau 2, l’estat sòlid (espais de co-gestió); la nau 3, l’estat líquid (espais programables, amb activitats calendaritzades); i la nau 4, l’estat gasós (espais d’ús lliure, sense programació).

Ubicació

A Coruña

[244,850 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

 

Duració

10 mesos [2018]

Impulsores

Concello da Coruña,

Concellaría de Participación

e Innovación Democrática

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba Domínguez)

 

MonoD estudio, Verónica

Méndez 

 

Han col·laborat

Equip tècnic del Concello da

Coruña, Persones i entitats

assistents als Encontros

Participativos, Equips docents i

alumnes participants a les

Xuntanzas Escolares

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’Ayuntamiento de A Coruña

Procés participatiu per la ciutadania adolescent de Barcelona


Procés participatiu per la ciutadania adolescent de Barcelona

El Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona, durant dos cursos lectius seguits, ofereix a adolescents i centres educatius un projecte on apropar-se a la cultura participativa del seu municipi, expressar allò que els preocupa o incomoda de la ciutat i el districte on viuen, i proposar accions que des del seu punt de vista en millorarien la convivència.

 

L’Ajuntament aposta per aquest projecte per tal d’ampliar els canals de comunicació amb aquest col·lectiu, a través del qual escoltar, explicar les accions que ja es duen a terme a la ciutat i que donen resposta a alguns dels seus neguits a les adolescents i poder rebre de primera mà les necessitats i propostes que consideri aquest col·lectiu, sovint oblidat, en el planejament de les ciutats i barris.

Així doncs, s’ofereix un espai on la ciutadania adolescent pugui intercanviar punts de vista i  inquietuds sobre la seva ciutat i el districte on viuen, permeten trobar punts en comú i estimulant el treball en equip per construir unes propostes que millorin la seva vivència com ciutadanes de Barcelona.

 

Aquest procés s’ha vehiculat a través dels instituts, combinant sessions presencials als propis centres o espais municipals, i sessions telemàtiques que oferien una major flexibilitat a l’assistència i la participació.

 

Com a valor afegit, durant tot el procés es treballa perquè l’equip tècnic i polític escolti la feina feta per les adolescents, aportant-los feedback: informant-los de les iniciatives ja existents o explicant-los perquè no serien viables, així com adquirint compromís per fer realitat alguna de les propostes presentades.

 

Algun dels resultats que s’han aconseguit amb aquest procés, en les seves dues edicions, és el de millorar la comunicació entre el consistori (tant a nivell de ciutat com de districte) i la ciutadania adolescent, buscant el millor canal a partir del qual fer-los arribar les millores que ja promouen, així com donant a conèixer a les participants aquells espais formals (assemblees, audiències, etc) existents, i en els que ja podrien participar. 

 

En aquesta línia també s’ha obert el camí perquè els representants polítics i tècnics de districte estiguin més a prop de la realitat dels centres de secundària, i millori així la resolució de necessitats puntuals o de col·laboracions.

 

També s’han aconseguit el plantejament i execució d’algunes millores a la ciutat, per exemple la instal·lació d’elements d’esport als patis oberts que responen a les necessitats actuals de les participants, o la creació d’un mapatge d’equipaments esportius a l’espai públic existents al districte, amb la ubicació i el tipus de recurs disponible. 

 

Com a conclusió la ciutadania adolescent involucrada en el procés d’ambdues edicions, va valorar molt positivament l’experiència ja que els va permetre fer una mica més reals les figures polítiques i entendre de primera mà com poden participar en la vida política de la seva ciutat i del districte.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

1a edició (curs 2020-2021)


2a edició (curs 2021-2022)

Impulsores

Ajuntament de Barcelona, 

Institut Municipal d’Educació

de Barcelona i Direcció de

Serveis de Democràcia Activa

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla, Oriol

Serra Ureta, Roser García

Piqué, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Dominguez Ferrer, Marc Deu i

Ferrer)

 

Descoberta

Espai Coneix

Nadal Villena

 

Han col·laborat

Ciutadania Adolescent i

professorat vinculat de

l’Escola Sant Felip Neri,

Escola Pia Nostra Senyora,

Escolàpies Llúria, Institut

XXVena Olimpíada, Escola

Joan Pelegrí, Escola Paideia,

Institut Les Corts, Institut

Santa Teresa de Lisieux,

Institut Menéndez i Pelayo,

Escola Pia Balmes, Institut

Gravi, Institut Vila de Gràcia,

Escola Vida Montserrat,

Escola Regina Carmeli,

Escola Especial Mare de Déu

de Montserrat, Escola Virolai,

Institut Escola Trinitat Nova,

Institut Escola El Til·ler,

Institut Príncep de Viana,

Escola Gavina, Escola FEDAC

Sant Andreu, Institut Infanta

Isabel d’Aragó i Institut Barri

Besòs.

Presentació

Veure la presentació al

YouTube

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte al

instagram i a la plataforma

decidim.barcelona

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants

El projecte “Paisatge humà de Sants” forma part de l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants i té com a objectiu analitzar i millorar l’espai públic i la qualitat de vida en el districte de Sants, a Barcelona.

La metodologia del projecte es divideix en dos grups de treball: participació directa i indirecta. La participació directa inclou converses preliminars amb les i els agents implicats, com les tècniques dels 4 barris,  i debats ciutadans amb persones individuals i  entitats locals vinculades al projecte. D’altra banda, la participació indirecta es basa en l’observació de les dinàmiques urbanes i el treball de camp.

L’àmbit de treball del projecte es centra en el districte de Sants, que inclou els barris de Sants, Badal, la Bordeta i Hostafrancs. El projecte busca comprendre la identitat col·lectiva de la gent que viu en aquesta zona, destacant la forta xarxa social i la sensació d’arrelament a la comunitat.

El projecte també es dedica a analitzar els elements estructurants i generadors de la vida quotidiana en l’espai públic. S’identifiquen espais i equipaments clau, com parcs, places i altres espais de trobada, així com la importància de les activitats realitzades en aquests espais. S’observa la diversitat d’usos i la presència de persones de diferents edats, gèneres i cultures.

A més, es realitza un estudi de la tipologia dels espais públics i carrers a la zona, destacant les àrees de pas i les fronteres entre barris. S’analitza com l’espai públic és utilitzat i la seva funcionalitat.

Finalment, s’avalua la percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic. S’observa com es distribueix l’espai, la infraestructura per a bicicletes, l’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional i la velocitat dels vehicles. També es considera la protecció del clima, la presència de verd urbà i superfícies d’aigua, la il·luminació i la visibilitat. En general, s’identifica que l’espai és segur i inclusiu, però es destaquen àrees estigmatitzades amb conflictes ciutadans.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

10 mesos [2022-2023]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Institut Municipal del Paisatge

Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes (Jordi

Bellmunt, Agata Buscemi)

Irbis, *estel (Konstantina

Chrysostomou,Marc Deu),

Fàtima López, Montserrat

Mercadé, Veclus S.L.

 

Han col·laborat

Tècnics i tècniques dels barris:

Sants, La Bordeta, Sants-

Badal, Hostafrancs

Entitats i col·lectius dels

barris:  Sants, La Bordeta,

Sants-Badal, Hostafrancs

Assessorament en perspectiva de gènere i participació en el projecte de recorreguts peatonals Est-Oest de Cabanyal

Assessorament en perspectiva de gènere i participació en el projecte de recorreguts peatonals Est-Oest de Cabanyal

L’urbanisme de gènere situa la vida quotidiana al centre i aporta una visió inclusiva per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes del barri. L’objectiu és que la proposta resolgui les possibles desigualtats urbanes que es donen actualment i atenent les necessitats d’homes i dones de forma equitativa, sense discriminacions per raó de gènere ni de qualsevol altra com: econòmica, origen, edat, funcional, etc. Les propostes de transformació urbana que es plantegen configuren nous espais que seran el suport físic dels futurs usos socials, per tant, és imprescindible analitzar-los i dissenyar-los pensant en les accions que les persones realitzen al seu dia a dia, i fent-ho recollint la seva diversitat. En aquest sentit, s’han realitzat diverses accions per incorporar aquesta perspectiva al projecte:

  • Assessorament directe i continuat a les redactores en la presa de decisions del procés de projecte.
  • Anàlisi d’aquells documents vinculats al gènere al territori que indiqui la administració o que identifiquem nosaltres
  • Entrevista grupal: amb l’objectiu de presentar i contrastar amb elles el enfocament dels projectes i els criteris de gènere que es preveuen aplicar; contrastar els documents de rellevància identificats prèviament i incorporar-ne d’altres que les participants considerin importants.

L’assessorament incorpora les conclusions principals derivades de l’anàlisi de gènere que afecten l’àmbit del projecte i, també, es detallen les línies de treball i les estratègies de projecte que donen resposta a la incorporació de la perspectiva de gènere.

Ubicació

València

[1.923.000 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

3 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de València

EDUSI Cabanyal – Canyamelar

– Cap de França

Fons Europeu de

Desenvolupament Regional

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Arnau Boix Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer)

 

PEÑIN ARQUITECTOS, SLP

 

 

Han col·laborat

Veïnat del Cabanyal

Sindicat del barri

Assemblea Feminista

Associació Brúfol

AAVV Cabanyal-Canyamelar

Del Pati Al Barri

Escola Santiago Apostol

Procés de participació associat a la Modificació Puntual del PGO de Can Coll a Torrelles de Llobregat

Procés de participació associat a la Modificació Puntual del PGO de Can Coll a Torrelles de Llobregat

La tramitació urbanística és complexa i sovint més lenta del què voldríem. Aquest el cas del sector de Can Coll, un àmbit de desenvolupament principalment residencial al límit de Torrelles de Llobregat i en contacte amb el Sòl No Urbanitzable. Es tracta d’un entorn que no està acabat d’executar per motius diversos.

L’any 2019 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en col·laboració amb l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat va iniciar la redacció de la Modificació del Pla General d’Ordenació (MPGO) per tal de trobar una solució que consolidi aquest àmbit i permeti tancar aquest procés, minimitzant l’impacte ambiental i les molèsties als veïns i veïnes del poble.

És en aquest context on s’ha realitzat aquest procés participatiu, amb l’objectiu que aquesta nova MPGO permeti donar resposta a les necessitats de totes aquelles persones afectades, tant les que viuen actualment a l’àmbit o a les de la resta del poble.

Un dels punts forts del projecte ha sigut el de clarificar la informació i fer-la arribar al màxim de gent possible, generant així, un espai de debat a partir del qual garantir la possibilitat d’implicar-s’hi i participar així del procés de presa de decisions. Per fer-ho s’han celebrat diverses accions obertes (informatives i deliberatives), reunions sectorials, canals de participació on-line o una exposició a l’Ateneu Torrellenc, entre d’altres.

Ubicació

Torrelles de Llobregat

[6.186 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

4 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Torrelles de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Alba Domínguez Ferrer,

Arnau Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Veïnat de Torrelles de

Llobregat

Pressupostos Participatius Infantils de Sant Cugat


Pressupostos Participatius Infantils de Sant Cugat

Els pressupostos participatius són una eina que permet a la ciutadania incidir en un percentatge dels diners que l’administració assigna cada any  a inversions. Això sí, habitualment hi participen tan sols els adults, i oblidem que un percentatge important de la ciutadania, la gent jove i els infants, en queda fora.

En aquest projecte, doncs, es crea una proposta de treball perquè siguin els infants i els joves de fins a 16 anys els que puguin decidir en què volen invertir un total de 200.000 euros que l’ajuntament posa a la seva disposició. A través de sessions al Consell d’Infants i al Consell de Joves, d’accions a les escoles i de votacions de priorització es co-dissenyen les propostes de millora que es validen tècnicament tant per l’equip d’Estel com pel personal de l’Ajuntament implicat en el projecte.

Entre algunes de les idees que s’han desenvolupat i executat hi ha la instal.lació de fonts d’aigua als carrers i espais de joc, fer zones accessibles per practicar esport a l’aire lliure, construir un laberint amb vegetació per poder jugar, equipar un espai per fer parkour o afegir bancs “encarats”·que fomentin les relacions socials a l’espai públic. Val a dir que més enllà de la funció que fan tots aquests elements, les intervencions tenen, també, una component pedagògica tant pels propis infants com per la resta de la ciutadania, que veu fins a quin punt els més petits són capaços de prendre decisions que afecten al conjunt de la població.

Ubicació

Sant Cugat del Vallès 

[95.725 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat del

Vallès

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer, Oriol

Serra Ureta, Roser García

Piqué, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer, Arnau Boix

i Pla)

 

Han col·laborat

Consell d’Infants de Sant

Cugat del Vallès i Consell

Jove de Sant Cugat del Vallès

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

la plataforma

decidim.santcugat

Territori Jujol a les escoles


Territori Jujol a les escoles

La iniciativa Territori Jujol a les escoles pretén reconèixer i acostar la figura i l’obra de Jujol als infants des del propi territori, seguint la proposta del projecte Territori Jujol, però posant als nens i nenes al centre de la reflexió, amb la voluntat que siguin part activa del projecte i ajudin a ampliar-ne la repercussió al conjunt de la comunitat educativa i a la ciutadania en general.

La proposta parteix del treball realitzat i la documentació recollida en el marc del projecte Territori Jujol, una iniciativa desenvolupada desde l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus i COFO architects.

Les activitats realitzades no només es desenvolupen a l’aula, sinó que es pretén que les idees dels nens i nenes i el material didàctic elaborat s’extenguin al conjunt dels centres educatiu i de la població. Un dels objectius és generar, a través del treball a les escoles, una xarxa de complicitat entre els municipis inclosos al Territori Jujol.

Els objectius generals del projecte són:

  • Reconèixer l’obra i la biografia de Jujol.
  • Incloure els infants en el procés de reconeixement i lectura de l’obra i el personatge de Jujol des de l’obra ubicada al propi municipi.
  • Tractar temes com el disseny, la materialitat, el paisatge, la biografia de Jujol a través d’un procés creatiu.
  • Difondre les obres del Territori Jujol a l’escola més enllà dels infants que participen directament de l’activitat.
  • Promoure el treball en xarxa de les escoles dels diferents municipis que treballin les obres del Territori Jujol.

Per assolir els objectius del cicle de tallers es proposa treballar tant experiencialment com conceptualment, i així, entendre la complexitat de la figura de Jujol des del punt de vista del seu pensament creatiu i la seva capacitat per transformar la realitat.

Aquest cicle de tallers aborda un procés de creació conjunta que s’inicia amb una visita a una obra de Jujol apadrinada per l’escola, i que tot seguit i durant les tres següents sessions de treball, anirà donant forma a les idees dels nens i nenes. Aquest treball es vehicula entorn de 5 conceptes claus, que ens permetran enllaçar l’obra de Jujol amb el treball dels infants, aplicant-los en la transformació d’un objecte quotidià en quelcom diferent. 

Els 5 tallers són:

  • Taller 1 – Descobrim Jujol [conscienciar, motivar, experimentar] : activitat realitzada a l’obra apadrinada, que consisteix en una visita guiada i que vol apropar la creació de Jujol a l’alumnat d’una manera directa i experiencial.
  • Taller 2 – Re-descobrim Jujol [experimentar, analitzar]: activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de desxifrar les claus de la metodologia de Jujol per a les seves obres, i experimentar-la individualment.
  • Taller 3 – Pensem com Jujol [imaginar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de definir les línies mestres d’una creació col.lectiva de major format.
  • Taller 4 – Creem com Jujol [transformar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de treballar conjuntament per desenvolupar les idees definides al tercer taller.
  • Taller 5a – Expliquem Jujol [explicar] : activitat autònoma a l’aula dinamitzada pel professorat. Consisteix en fer una gravació on cada grup expliqui la seva obra.
  • Taller 5b – Celebrem Jujol  [realitzar, compartir] : activitat de tancament, per compartir els resultats i fer difusió de la feina feta. Aquesta part es desenvolupa fora de l’escola i està oberta a tota la ciutadania.

Cada un dels tallers va acompanyat d’una càpsula audiovisual on dinamitzadores del Territori Jujol comencen a introduir alguns dels temes que es treballaran en el taller presencial. Tenen l’objectiu de motivar i presentar conceptes clau.

En aquesta prova pilot són dues les escoles que participen en el projecte, amb un total de 3 grups classe:

  • L’Escola de Bràfim: en aquest cas l’activitat es realitza amb el cicle superior de primària (grup classe format per nens i nenes de 5è i 6è).
  • L’Escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos. en aquest cas l’activitat es realitzarà amb el curs de 5è de primària, format per dos grups classe.

La idea és que un cop acabat el procés, es pugui anar estenent aquest procés a altres escoles.

Ubicació

Tarragona

[135,966 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Territori Jujol 

Universitat Rovira i Virgili

Fundació “la Caixa”

 

Equip redactor

*estel (Uri Serra, Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu

Ferrer, Arnau Boix i Pla, Alba

Domínguez Ferrer)

Roger Miralles Jori

 

Han col·laborat

María González Cañadell

Guillem Fonts Ferrando 

Equip educatiu Escola Bràfim

Equip educatiu Escola

Pallaresos

Presentació

Veure els vídeos al YouTube

En Òrbita, Projecte Singular d’Economia Social


En Òrbita, Projecte Singular d’Economia Social

Gràcies al fet que hem sigut adjudicatàries d’una de les subvencions per a Projectes Singulars, impulsada pel programa d’Economia Social, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Economía Social, aquest 2022 hem pogut tirar endavant el projecte “En Òrbita”.

Es tracta d’una iniciativa que pretén promoure i enfortir els lligams comunitaris entre les persones d’un territori a través de la divulgació i la pràctica de la cultura participativa aplicada a la millora del seu hàbitat urbà. Es tracta de reconèixer capacitats, endreçar-les i activar-les: posar-les En Òrbita.

En aquest context es programen xerrades i debats on hi convidem tant a les nostres col·laboradores habituals com a la gent del barri, es promouen accions de sensibilització a l’espai públic o càpsules formatives i divulgatives sobre l’Urbanisme Cooperatiu. Fruit d’aquest treball, i amb l’objectiu de consolidar l’aprenentatge i difondre aquests valors es generen una sèrie de materials que estaran disponibles un cop finalitzat el projecte.

Ubicació

Catalunya 

[7.710.136 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

12 mesos [2022]

Impulsores

Economia Social,

Generalitat de Catalunya,

Ministerio de Trabajo y

Economía Social

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i

Pla, Alba Domínguez Ferrer,

Marc Deu Ferrer, Oriol Serra

Ureta i Roser Garcia i Piqué)

 

Han col·laborat

Comunitat estel*

Presentació

Veure al YouTube els vídeos

del cicle de xerrades

“Urbanisme de les persones” 

 

Veure al YouTube les

minientrevistes 

“Urbanisme cooperatiu”

Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol


Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol

Aquest treball ha consistit en redactar un Projecte Executiu Participat per la reurbanització de la plaça del Sol del Port de Sagunt. Això vol dir, que aquest Projecte Executiu s’ha redactat a partir d’una metodologia de treball col·laborativa entre els tècnics i tècniques municipals, l’equip redactor, i els diferents agents socials i econòmics del barri i del municipi.

El document resultant incorpora, per una banda, la perspectiva político-tècnica i ciutadana, i el reconeixement de les seues aportacions, i per altra banda, estratègies de gestió, dinamització o planificació del canvi. Aquestes estratègies són propostes d’intervencions (a curt, mig o llarg termini) que no necessàriament suposen obres, i que acompanyen el procés de transformació de la plaça però, sobretot, el “mentrestant” no es fa efectiva eixa transformació.

Aquest treball col·laboratiu, més enllà del resultat formal de la nova Plaça del Sol, ha assentat les decisions preses sobre, entre d’altres, els següents acords:

Criteris de disseny: Respectar i reforçar els itineraris de pas i connexió entre barris i reconèixer la plaça com a lloc de creuament. Fomentar els espais d’estada i permanència, disposar elements urbans que ho faciliten i reconèixer la plaça com a lloc de trobada. Incorporar i aplicar el concepte de refugi climàtic a la Plaça i reutilitzar o rehabilitar al màxim elements urbans i materials existents.

Criteris de gestió: foment de la corresponsabilització amb el manteniment de la plaça implicant al CEIP Nuestra Señora de Begoña per a que els i les alumnes promoguen accions de divulgació de la importància de la neteja de l’espai públic, o que incloguen unitats didàctiques al currículum escolar relacionades amb la cura de la natura urbana. • Possibilitar la disponibilitat permanent dels serveis higiènics públics a l’edifici del Mercat Municipal. Promoure intervencions artístiques a l’espai públic que reforcen la identitat de la plaça del Sol i faciliten el sentiment de pertinença de veïns i veïnes dels barris.

Criteris de planificació: realitzar accions públiques comunicatives relacionades amb el procés de transformació de la plaça, el seu calendari i el resultat final després de les obres. També es podria fer una activitat performativa pública de transició identitària: cerimònia de retirada i canvi d’ubicació de l’estàtua del treballador, i posada en valor del nou caràcter del sol i de l’ombra. Incorporar elements d’ombratge evolutius o progressius, per acondicionar climàticament la plaça mentre la nova vegetació no adquireix un port suficient.

Ubicació

Sagunt

[67.043 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

 

 

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sagunt

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Alba Dominguez)

 

SUC arquitectes

Maria Pedro

Ivana Ponsoda

AIG (arquitectura ingeniería y

gestión)

 

Han col·laborat

Tècniques de l’Ajuntament de

Sagunt

Veïns, veïnes i entitats

municipals

Premsa

Llegir la notícia a El Periòdic