Per a la ciutadania terrassenca, els elements patrimonials esdevenen elements identitaris. És una ciutadania activa i preocupada per conservar i preservar aquests béns que són els vestigis del passat comú i es tradueixen en orgull ciutadà. El vincle es fonamenta amb associacions de veïns i veïnes interessats en el patrimoni, que compten amb el suport i l’assessorament d’entitats, com la Taula de Patrimoni i el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Per part de l’Ajuntament de Terrassa se’ls hi dona veu per tal que puguin expressar les seves opinions i valoracions en l’ampliació de l’inventari de béns de Patrimoni Cultural de Terrassa. En definitiva, una revisió i reflexió grupal per a continuar custodiant el patrimoni amb les millors condicions possibles en un llegat correlatiu de passat a futur. 

Els objectius a partir dels quals es planteja el procés participatiu són:

• Facilitar la divulgació i comprensió del document d’avanç del la MPOUM, així com dels antecedents vinculats a la regulació del Patrimoni Cultural de Terrassa.
• Aconseguir un pla/projecte de més qualitat: Recollir diferents perspectives i propostes sobre els elements a regular i els criteris a tenir en compte.
• Teixir noves relacions i millorar la governança amb els agents afectats del territori, per facilitar-ne la gestió i el seguiment durant el propi procés participatiu, així com també en les següents etapes de la tramitació urbanística.

Els processos de transformació urbana ofereixen la possibilitat de planejar noves formes d’inclusió social, propiciant entorns més equitatius en els que es facilita l’accés als serveis, noves oportunitats, promovent la participació ciutadana i reflectint la diversitat cultural i social del barri.

El pla de regeneració de Cerdanyola hauria de girar entorn dels principis de la diversitat, aspecte imprescindible en l’equilibri de qualsevol ecosistema; la sostenibilitat, com a component bàsic de qualsevol desenvolupament; i la identitat, com a característica bàsica de qualsevol assentament (JLP).

Tres principis per a millorar la vida quotidiana de les persones que habiten al barri de Cerdanyola, tractar temes quotidians i fonamentals com: l’accessibilitat i la mobilitat, les activitats socials i econòmiques, els serveis, les tasques productives i les reproductives, l’habitabilitat interior i exterior.

Es tracta d’un pla que no parteix de zero, sinó de tota la documentació i estudis previs, així que un dels primers passos d’aquest procés serà analitzar tota la informació treballada.  Després, i a partir d’aquesta anàlisi documental, es fa el treball de camp, i les sessions amb la ciutadania per generar un espai de cooperació continuada entre el treball previ administratiu, el treball tècnic i la percepció ciutadana. 

Per altra banda, aquest pla també s’enfoca a dotar als serveis tècnics de l’ajuntament d’un suport i un argumentari que permeti alinear les necessitats quotidianes del barri de Cerdanyola amb el finançament europeu, així com amb els objectius de desenvolupament sostenible, l’agenda urbana europea i espanyola.

L’equip redactor planteja un abordatge de l’àmbit d’estudi holístic i experiencial. Creu la lectura territorial a totes les escales amb l’observació de la vida quotidiana i les interrelacions que estableix al mateix ecosistema del barri. Per enriquir aquesta visió tècnica amb la percepció i aspiració ciutadana, el procés de treball organitza diferents formats participatius que són transdisciplinars i transparents. La metodologia del procés inclou de manera intrínseca totes les línies de treball que s’intervenen en l’Agenda 2030 en la seva dimensió social, física i ambiental i econòmica i els seus objectius. 

L’objectiu d’aquest procés és conjugar el desvetllament de les capacitats de l’entorn per respondre a les necessitats detectades amb les perspectives i el coneixement dels tècnics i de la ciutadania. A través de la seva respectiva implicació directa o indirecta al procés de treball integra persones de qualsevol edat, condició i situació han participat en el procés. 

Per aconseguir la mirada integral, es realitza observació in-situ i s’organitzen, converses preliminars amb els agents claus del territori, una enquesta, dues sessions participatives, i una sessió de retorn a la ciutadania i a l’equip tècnic i polític de l’Ajuntament de Terrassa i de la Diputació de Barcelona.