Els objectius generals del projecte són:

• Reconèixer l’obra i la biografia de Jujol.
• Incloure els infants en el procés de reconeixement i lectura de l’obra i el personatge de Jujol des de l’obra ubicada al propi municipi.
• Tractar temes com el disseny, la materialitat, el paisatge, la biografia de Jujol a través d’un procés creatiu.
• Difondre les obres del Territori Jujol a l’escola més enllà dels infants que participen directament de l’activitat.
• Promoure el treball en xarxa de les escoles dels diferents municipis que treballin les obres del Territori Jujol.

Per assolir els objectius del cicle de tallers es proposa treballar tant experiencialment com conceptualment, i així, entendre la complexitat de la figura de Jujol des del punt de vista del seu pensament creatiu i la seva capacitat per transformar la realitat.

Aquest cicle de tallers aborda un procés de creació conjunta que s’inicia amb una visita a una obra de Jujol apadrinada per l’escola, i que tot seguit i durant les tres següents sessions de treball, anirà donant forma a les idees dels nens i nenes. Aquest treball es vehicula entorn de 5 conceptes claus, que ens permetran enllaçar l’obra de Jujol amb el treball dels infants, aplicant-los en la transformació d’un objecte quotidià en quelcom diferent. 

Els 5 tallers són:

• Taller 1 – Descobrim Jujol [conscienciar, motivar, experimentar] : activitat realitzada a l’obra apadrinada, que consisteix en una visita guiada i que vol apropar la creació de Jujol a l’alumnat d’una manera directa i experiencial.
• Taller 2 – Re-descobrim Jujol [experimentar, analitzar]: activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de desxifrar les claus de la metodologia de Jujol per a les seves obres, i experimentar-la individualment.
• Taller 3 – Pensem com Jujol [imaginar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de definir les línies mestres d’una creació col.lectiva de major format.
• Taller 4 – Creem com Jujol [transformar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de treballar conjuntament per desenvolupar les idees definides al tercer taller.
• Taller 5a – Expliquem Jujol [explicar] : activitat autònoma a l’aula dinamitzada pel professorat. Consisteix en fer una gravació on cada grup expliqui la seva obra.
• Taller 5b – Celebrem Jujol  [realitzar, compartir] : activitat de tancament, per compartir els resultats i fer difusió de la feina feta. Aquesta part es desenvolupa fora de l’escola i està oberta a tota la ciutadania.

Cada un dels tallers va acompanyat d’una càpsula audiovisual on dinamitzadores del Territori Jujol comencen a introduir alguns dels temes que es treballaran en el taller presencial. Tenen l’objectiu de motivar i presentar conceptes clau.

En aquesta prova pilot són dues les escoles que participen en el projecte, amb un total de 3 grups classe:

• L’Escola de Bràfim: en aquest cas l’activitat es realitza amb el cicle superior de primària (grup classe format per nens i nenes de 5è i 6è).
• L’Escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos. en aquest cas l’activitat es realitzarà amb el curs de 5è de primària, format per dos grups classe.

La idea és que un cop acabat el procés, es pugui anar estenent aquest procés a altres escoles.

En aquest context es programen xerrades i debats on hi convidem tant a les nostres col·laboradores habituals com a la gent del barri, es promouen accions de sensibilització a l’espai públic o càpsules formatives i divulgatives sobre l’Urbanisme Cooperatiu. Fruit d’aquest treball, i amb l’objectiu de consolidar l’aprenentatge i difondre aquests valors es generen una sèrie de materials que estaran disponibles un cop finalitzat el projecte.

Les sessions participatives s’enfoquen des de la voluntat d’obrir espais de cooperació entre l’equip político-tècnic de l’Ajuntament, l’equip d’arquitectes redactores de l’avantprojecte de la nova proposta per a l’antic Col·legi del Carme, i la ciutadania associada i no associada de Caldes de Montbui. A través de sessions tècniques restringides i de tallers oberts a la ciutadania realitzats al propi equipament, es fila un procés de treball cooperatiu en el qual les decisions arquitectòniques avancen al mateix temps que el relat col·lectiu sobre requeriments tècnics, necessitats comunitàries i voluntats ciutadanes.

El procés participatiu “El Carme s’obre al poble” es va desenvolupar de manera progressiva i acumulativa a partir de trobades presencials i eines digitals de suport que van incloure la plataforma municipal “Decidim” i una bústia electrònica de suggerències. Es tractava de, a partir del reconeixement de l’ús històric i els records i vivències acumulades a l’antic col·legi, contrastar les necessitats tècniques i ciutadanes actuals del municipi, i tractar de distribuir-les amb els diferents recursos espacials que ofereix l’equipament.

Així, el programa de necessitats va gaudir d’un ampli acord entre totes les participants, assumint, entre d’altres, l’obertura del gran pati de l’equipament com a nou espai públic del municipi, i subratllant la importància de la flexibilitat dels espais, i del manteniment de l’essència social i històrica del conjunt de l’edifici. 

A més a més, la Comissió de Seguiment constituïda durant el procés participatiu, va assumir la proposta d’implicació ciutadana durant tot el procés de planificació, transformació i posada en marxa de l’equipament. El procés de transformació de l’equipament s’allargarà necessàriament en el temps, i no es va voler perdre l’oportunitat de realitzar activitats al “mentrestant”, per donar continuïtat a les reflexions sobre la co-gestió encetades al procés, i per avançar en el sentiment de pertanyença i reapropiació ciutadana del futur equipament.

En aquest procés participatiu, a banda de combinar espais presencials i virtuals per facilitar l’accés al debat, s’ha fet un esforç per reconèixer la complexitat territorial del municipi, on conviu un centre urbà consolidat on s’hi ubiquen la major part de serveis, amb un seguit d’urbanitzacions de baixa densitat amb unes dinàmiques pròpies força marcades. L’objectiu, doncs, és que el projecte serveixi per recollir les propostes de totes aquestes persones implicades, alhora que el propi procés ajudi a augmentar la cohesió territorial i els lligams entre barris.

Els reptes més grans del treball participatiu tenien a veure amb l’abast sòcioterritorial del programa “Superilla Barcelona”, que havia de conjugar les bases teòriques prèvies generades pel Grup Impulsor, la necessària difusió pedagògica dels principis de les superilles, i la incorporació de les perspectives ciutadanes, especialment des d’un punt de vista qualitatiu. 

Així, el procés participatiu “Superilla Barcelona a l’Eixample”, va incloure sortides a peu de carrer per explicar als veïns i veïnes les millores socials i ambientals que es preveien, i per resoldre dubtes o recollir suggerències al respecte de la transformació de l’Eixample. Es van realitzar també sessions amb col·lectius específics per completar la visió holística que els projectes de transformació necessitaven: passejades urbanes amb veïns i veïnes del territori, marxes exploratòries amb dones, tallers de treball amb infants i joves de la comunitat educativa, i entrevistes específiques amb tots els comerciants dels carrers afectats per la transformació urbana. I també es van dur a terme tallers oberts a tota la ciutadania on s’exposava el progrés en la redacció dels diferents projectes executius de transformació urbana, per exposar amb claredat els criteris emprats i per incorporar les observacions i suggerències de les persones assistents.

Aquest procés participatiu s’emmarca al moment de treball de redacció dels projectes arquitectònics i urbanístics previs a la transformació material de l’Eixample de Barcelona al voltant de l’eix principal que és el carrer Consell de Cent, i que implica els carrers Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona. L’Ajuntament de Barcelona també preveia nous processos participatius vinculats a fases posteriors, durant i després de la transformació urbana.