Projecte executiu d’implantació del carril bici


Projecte executiu d’implantació del carril bici

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Pere de Ribes 

[30.658 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Pere

de Ribes

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Toni Elvira

Gustau Farell

 

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

L’espai no és neutral

L’espai no és neutral

L’ESPAI no és neutral.

L’espai no és NEUTRAL. 

L’espai NO és neutral.

Beirut, Mostar, Nicòsia, Jerusalem, Belfast

A cada ciutat d’aquests, els agents urbans van subestimar les creixents tensions interètniques fins que va ser tan tard que la violencia es va estendre i va provocar una segregació física. Tot i que les parets, les tanques i les terres de ningú que van resultar eren generalment dissenyades per ser temporals, tenen un poder de permanència considerable, cosa que obliga les persones separades a enfrontar-se a la vida “assetjada”. Fins i tot després que el món polític hagi aconseguit la pau, els i les ciutadanes lluiten amb pèrdues que són més que indemnitzables. Entre el camí cap a la divisió urbana, es trenca un contracte social entre el govern municipal i les persones. 

Les ciutats dividides actuen com un far d’alerta per a totes les ciutats en què la rivalitat intercomunal amenaça el funcionament i la seguretat urbans normals. Totes les ciutats contenen línies de falla o fronteres ètiques que donen forma a barris “bons” i “dolents” i donen sentit local a “l’altra banda de les vies”.

Aquestes cinc ciutats estan lligades per episodis de desenvolupament similars amb seqüències i patrons semblants. Els esdeveniments que van empènyer Belfast, Beirut, Jerusalem, Mostar i Nicòsia a superar el llindar de l’apartheid ètnic tenen molt en comú. No totes les fases es troben a cada ciutat, però poden ser indicadors fiables considerables d’una propensió a la segregació física per a societats ètnicament diverses en situació d’estrès mentre es troben en una transició social important:

  1. Politització de l’etnicitat: fusió de la identitat política i ètnica a gran escala.
  2. Agrupació: si s’augmenten les pressions,  les membres d’una comunitat urbana amenaçada poden buscar agrupacions més petites i més homogènies ètnicament per protegir-se. 
  3. Ampliació política: les ciutats dividides funcionen en part com a emblemes de lluites polítiques més grans en què els habitants de l’enclavament individual estan allistats per lliurar batalles que no serveixen directament als seus interessos personals.
  4. Gravació de la frontera: una vegada que les comunitats ètniques amenaçades s’han retirat a grups homogenis i el terreny urbà s’ha convertit en territori polític, queda per traçar formalment les línies de batalla.
  5. Concretització: la transformació d’aquests límits inscrits, de permeables a impermeables que separen els grups, és un procés que es basa en un disseny i una execució intencionada. En general, pretenien ser temporals en previsió d’intervencions diplomàtiques, tot i que acaben existint durant dècades.
  6. Consolidació: una vegada que els límits ètics s’han gravat i concretat a l’entorn urbà, el clima polític determina si les autoritats municipals augmentaran o contrarestaran el procés de divisió.
  7. Unificar, però no integrar: a causa de les pesades ineficiències de la segregació física en un entorn dissenyat per a la cooperació, les particions urbanes poques vegades són sostenibles. Tot i que les barreres físiques es poden enderrocar fàcilment, les cicatrius socials i físiques que queden no desapareixen amb facilitat. El residu psicològic de llargs períodes de violència i intimidació generalment impedeix que les persones que viuen el període de divisió, ocupin zones antigament prohibides.

La típica ciutat dividida continua dividida mentre es mantinguin les inseguretats que van conduir a la violència intergrupal. Tot i que les particions físiques generen nous problemes i intensifiquen les rivalitats interètniques per si mateixes, la seva eliminació és necessària però no suficient per a la creació de condicions més favorables i equitatives en el marc urbà.

* Referències 

  • J. Calame, E. Charlesworth, (2009) Divided cities, University of Pennsylvania Press
  • A. Oz, (1994) Israel, Palestine and Peace: Essays on a Paradoxical Situation
  • CCCB (2005) Breaking the wall: the social responsability of Palestinian and Israeli Academics and Intellectuals at Times of Violent conflict: An introspective Search
  • K. Chrysostomou (2013) Διακοινοτικές σχέσεις σε διαιρεμένες πόλεις: Η περίπτωση της Λευκωσίας (Relacions intercomunitàries en ciutats dividides: el cas de Nicòsia)
  • K. Chrysostomou (2016), Negotiating Cultural Identities in Post Conflict Spaces: The memorial landscapes of Nicosia

  • Fotos: Konstantina Chrysostomou, No man’s land in Cyprus

Paraules de:

Konstantina Chrysostomou

Data de publicació:

12/05/2021

Escrit originalment en:

anglès

Tags:

Vida quotidiana / Espai públic

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Espai de trobada, La Rectoria


Espai de trobada, La Rectoria

El procés participatiu s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de la Rectoria en un equipament de referència a escala municipal i per proposar uns criteris executius  que impulsin el projecte de definició d’usos i gestió de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb els i les habitants de Cànoves i Samalús, el col·lectiu jove, les entitats municipals, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi. Aquest procés participatiu s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, especialment en la seva fase inicial. 

La Rectoria es torna en un espai que dona lloc a activitats i serveis, relacionades amb l’aprenentatge, la comunitat i el medi ambient, accessibles a tota la ciutadania local de Cànoves i Samalús. Es tracta d’un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Cànoves i Samalús. Un espai de confiança i acollida, on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal, es dedica a la creativitat, l’aprenentatge i la inclusió i reneix a partir de la forta identitat que tenia l’edifici al passat com a espai comunitari. Així mateix, aquest equipament dona respostes a necessitats actuals i futures amb la coexistència de diversos espais i activitats que fomenten la diversitat de la població local. Aquesta estratègia garanteix el futur de La Rectoria i millora l’accés de les usuàries més desvinculades, atrau noves usuàries que potser no l’havien visitat anteriorment i formen sinergies i oportunitats que són més fàcils de mantenir gràcies a la proximitat amb els altres espais de caràcter diferent de l’equipament.

D’aquesta manera, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement intergeneracional -generant espais de trobada i de treball individual i/o col·lectiu- i recursos a la disposició d’entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que ja tenen lloc al municipi.

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. Mitjançant la co-dinamització, es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de la Rectoria.

En aquest cas, el projecte de la Rectoria i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi. En el cas del col·lectiu jove, donant-los responsabilitats i veu a través d’aquest equipament, els impulsem perquè esdevinguin com a ciutadania activa que participin en la societat en igualtat de condicions amb els altres col·lectius i entitats.

Així doncs,  l’espai de trobada La Rectoria es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori 
  • Intercanvi de coneixement, capacitats i idees

El procés participatiu s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de la Rectoria en un equipament de referència a escala municipal i per proposar uns criteris executius  que impulsin el projecte de definició d’usos i gestió de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb els i les habitants de Cànoves i Samalús, el col·lectiu jove, les entitats municipals, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi. Aquest procés participatiu s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, especialment en la seva fase inicial. 

La Rectoria es torna en un espai que dona lloc a activitats i serveis, relacionades amb l’aprenentatge, la comunitat i el medi ambient, accessibles a tota la ciutadania local de Cànoves i Samalús. Es tracta d’un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Cànoves i Samalús. Un espai de confiança i acollida, on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal, es dedica a la creativitat, l’aprenentatge i la inclusió i reneix a partir de la forta identitat que tenia l’edifici al passat com a espai comunitari. Així mateix, aquest equipament dona respostes a necessitats actuals i futures amb la coexistència de diversos espais i activitats que fomenten la diversitat de la població local. Aquesta estratègia garanteix el futur de La Rectoria i millora l’accés de les usuàries més desvinculades, atrau noves usuàries que potser no l’havien visitat anteriorment i formen sinergies i oportunitats que són més fàcils de mantenir gràcies a la proximitat amb els altres espais de caràcter diferent de l’equipament.

D’aquesta manera, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement intergeneracional -generant espais de trobada i de treball individual i/o col·lectiu- i recursos a la disposició d’entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que ja tenen lloc al municipi.

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. Mitjançant la co-dinamització, es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de la Rectoria.

En aquest cas, el projecte de la Rectoria i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi. En el cas del col·lectiu jove, donant-los responsabilitats i veu a través d’aquest equipament, els impulsem perquè esdevinguin com a ciutadania activa que participin en la societat en igualtat de condicions amb els altres col·lectius i entitats.

Així doncs,  l’espai de trobada La Rectoria es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori 
  • Intercanvi de coneixement, capacitats i idees
Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Cànoves i Samalús 

[3,117 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Cànoves i

Samalus

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’ajuntament

Ciutadania de Cànoves i

Samalús

Entitats municipals

JAC (Joves Alcem Cànoves)

Presentació

Veure la presentació al prezi 

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Can Canyameres, Comunitat i Cultura


Can Canyameres: Comunitat i Cultura

Aquest projecte s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de l’antiga masia de Can Canyameres en un equipament de referència a escala de barri i a escala municipal per proposar uns criteris executius que impulsin el projecte de definició d’usos i disseny de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb les i els habitants de Sant Cugat, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi.

Pel que fa a conjunt de Can Canyameres, és un espai emblemàtic i molt arrelat amb la història agrícola i arquitectònica de Sant Cugat, que es transforma en un en espai dedicat a la cultura, el veïnatge i la cooperació. Un espai comunitari i cultural. 

La proposta tracta el conjunt com un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Sant Cugat. Un espai de confiança i acollida, un espai d’integració social on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal forma part de la xarxa dels equipaments culturals de proximitat i es dedica a la comunitat, la cultura, l’aprenentatge, el medi ambient i la inclusió i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social de Sant Cugat i al barri de Volpelleres en particular. 

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. El contenidor es gestiona des de l’ajuntament, mentre el contingut es codinamitza amb la ciutadania. Amb aquesta codinamització es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de Can Canyameres.

En aquest cas, el projecte de Can Canyameres i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi.  Així doncs, el projecte s’inspira i s’organitza amb el concepte de la masia catalana i la filosofia del Modernisme. A partir d’això, el conjunt de Can Canyameres s’organitza en tres espais que estan interconnectats i complementaris. 

Espai de creació (La casa modernista)
És l’espai on es desenvolupen tallers, cursos o activitats relacionats amb l’art i la innovació cultural.

Espai de trobada (Planta Baixa de la Masia)
És l’espai on es fa barri amb llocs de socialització i interacció i és on es fan visibles les creacions de la comunitat, on es produeix l’intercanvi de coneixement i l’aprenentatge col·lectiu.

Espai de reflexió (Planta Primera de la Masia)
És l’espai on es pren lloc la gestió del contingut i del contenidor, i és on fan els cursos i la formació. En aquest espai és on es dona forma a la innovació comunitària.

Aquest projecte s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de l’antiga masia de Can Canyameres en un equipament de referència a escala de barri i a escala municipal per proposar uns criteris executius que impulsin el projecte de definició d’usos i disseny de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb les i els habitants de Sant Cugat, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi.

Pel que fa a conjunt de Can Canyameres, és un espai emblemàtic i molt arrelat amb la història agrícola i arquitectònica de Sant Cugat, que es transforma en un en espai dedicat a la cultura, el veïnatge i la cooperació. Un espai comunitari i cultural. 

La proposta tracta el conjunt com un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Sant Cugat. Un espai de confiança i acollida, un espai d’integració social on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal forma part de la xarxa dels equipaments culturals de proximitat i es dedica a la comunitat, la cultura, l’aprenentatge, el medi ambient i la inclusió i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social de Sant Cugat i al barri de Volpelleres en particular. 

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. El contenidor es gestiona des de l’ajuntament, mentre el contingut es codinamitza amb la ciutadania. Amb aquesta codinamització es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de Can Canyameres.

En aquest cas, el projecte de Can Canyameres i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi.  Així doncs, el projecte s’inspira i s’organitza amb el concepte de la masia catalana i la filosofia del Modernisme. A partir d’això, el conjunt de Can Canyameres s’organitza en tres espais que estan interconnectats i complementaris. 

Espai de creació (La casa modernista)
És l’espai on es desenvolupen tallers, cursos o activitats relacionats amb l’art i la innovació cultural.

Espai de trobada (Planta Baixa de la Masia)
És l’espai on es fa barri amb llocs de socialització i interacció i és on es fan visibles les creacions de la comunitat, on es produeix l’intercanvi de coneixement i l’aprenentatge col·lectiu.

Espai de reflexió (Planta Primera de la Masia)
És l’espai on es pren lloc la gestió del contingut i del contenidor, i és on fan els cursos i la formació. En aquest espai és on es dona forma a la innovació comunitària.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Cugat

[90,664  habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat

del Vallès

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Veïnat de Sant Cugat

del Vallès

Entitats i associacions

Equip tècnic i polític de

l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Vídeo

Veure el vídeo del procés

al youtube

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte

en el decidim

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

El teu dret a la finestra

El teu dret a la finestra

Perfilava el traçat amb pinzell i una concentració desmesurada. Abstreta de tot el que passarà al seu voltant -que, per altra banda, era més bé poc- i absolutament determinada a completar el propòsit de decorar les finestres de sa casa. O, per ser més precisa, de decorar la façana de sa casa des de les finestres a tot el que li arribarà el braç, el pinzell i les imprudents -si no suïcides- acrobàcies que executava en favor del màxim alcanç de la pintura.

Xica, que cauràs! Li va etzibar un vianant des de la vorera d’enfront, tot aturant-se per mirar que el seu propi crit no en fos el detonant profètic. La pintora, molt calmadament, va completar el moviment circular del seu canell, apurant la darrera sucada. Va abaixar el genoll de l’ampit i, ja amb el seu centre de gravetat fora del va, al menjador de casa, es va girar cap al viaestant.

Li agrada? Va dir l’habitant. Els blaus solquen el mur com unes crineres pentinades amb rastrell, emergeixen de tot l’ample de la llinda, i s’allunyen del perímetre de la finestra, canviant de gruix durant el traçat, i completant dos voltes i mitja en forma d’espiral. Són uns blaus forts, foscos, que amb l’absorció de la paret es flanquegen de verd marí. D’aquest degradat germinen, amb naturalitat vivificant, fulles, branques, arbres, arremolinats amb el feix de filaments del pinzell.

Els colors són bonics… però eixa no és la bona qüestió. I quina és per vosté la bona qüestió? Doncs que estàs pintant el carrer sense permís. Estic pintant ma casa. Però sóc jo qui veu el que pintes, des del carrer, tu en canvi no ho pots gaudir. Crec que ací s’equivoca, jo gaudisc pintant-ho, gaudisc pensant que els veïns i veïnes ho poden veure, i jo mateixa ho podré veure quan isca al carrer… Els dos oradors suspiren alhora, les últimes quatre paraules s’han quedat impreses en l’aire i s’hi estan uns segons, com volent ser llegides per molta més gent. Però no hi ha ningú més al carrer, i s’esfumen.

Doncs també tens raó xica, pinta lo que vullgues. La veritat és que a mí m’agrada, i si tinguérem totes les cases decorades aixina, l’espai públic seria més alegre i acollidor. Pausa. Pensant-ho bé és una iniciativa preciosa, per què no pintes la resta de cases del carrer?

La proposta que em fa m’afalaga… però eixa no és la bona qüestió. Que jo em senta amb la llibertat de pintar-lo i vosté amb la llibertat d’opinar-lo ja fa l’espai públic més alegre i acollidor. Encara diria més, el fet mateix que vosté i jo estiguem mantenint aquesta conversa fa l’espai públic.

Ara és un somriure el que es queda imprès en l’aire, un de sol, compartit, reflexiu, còmplice, revelador. Fins que el triple xiulit d’un policia el fulmina. Final del partit. El viaestant mamprèn la marxa, l’habitant la pintura.

* Referències 

Text inspirat en l’obra de Friedensreich Hundertwasser i el seu activisme pel dret a la ciutat:

Imatge: Reproducció digital de l’obra Green Town (1973-1978), de Friedensreich Hundertwasser.

Paraules de:

Arnau Boix i Pla

 

Data de publicació:

13/04/2020

Escrit originalment en:

català

Tags:

Vida quotidiana  / Espai públic 

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Inventari de construccions en sol no urbanitzable


Inventari de construccions en sol no urbanitzable

La regulació del sòl no urbanitzable (SNU) és un dels reptes que han d’afrontar els ajuntaments aquests propers anys, ja que cal trobar un equilibri entre els usos i activitats que hi són permesos i la preservació dels hàbitats i ecosistemes naturals propis de cada territori. 

En aquest context, l’ajuntament de Manresa ha impulsat la redacció d’un inventari de les edificacions en SNU per tal de conèixer quina és la realitat a actual del municipi abans de decidir de quina manera cal incidir-hi, en paral·lel al catàleg de Masies ja aprovat definitivament.

Des d’ *estel hem abordat el projecte amb la intenció de conèixer les característiques arquitectòniques, urbanístiques i ambientals de cadascun dels elements inclosos a l’estudi, però sense oblidar la component social i humana que tenen aquests construccions. En un entorn com el de Manresa juguen un paper clau alhora de vertebrar i articular el territori, i en la definició del caràcter i la identitat de les persones que l’habiten.

La col·laboració amb l’equip de Solucions Geogràfiques ens ha permès integrar la tecnologia SIG d’una manera transversal al llarg de les feines de redacció, i facilitar la gestió i actualització de la informació en el futur.

La regulació del sòl no urbanitzable (SNU) és un dels reptes que han d’afrontar els ajuntaments aquests propers anys, ja que cal trobar un equilibri entre els usos i activitats que hi són permesos i la preservació dels hàbitats i ecosistemes naturals propis de cada territori. 

En aquest context, l’ajuntament de Manresa ha impulsat la redacció d’un inventari de les edificacions en SNU per tal de conèixer quina és la realitat a actual del municipi abans de decidir de quina manera cal incidir-hi, en paral·lel al catàleg de Masies ja aprovat definitivament.

Des d’ *estel hem abordat el projecte amb la intenció de conèixer les característiques arquitectòniques, urbanístiques i ambientals de cadascun dels elements inclosos a l’estudi, però sense oblidar la component social i humana que tenen aquests construccions. En un entorn com el de Manresa juguen un paper clau alhora de vertebrar i articular el territori, i en la definició del caràcter i la identitat de les persones que l’habiten.

La col·laboració amb l’equip de Solucions Geogràfiques ens ha permès integrar la tecnologia SIG d’una manera transversal al llarg de les feines de redacció, i facilitar la gestió i actualització de la informació en el futur.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Manresa

[76,250 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

11 mesos [2019]

Impulsores

Ajuntament de Manresa

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu, Alba

Dominguez, Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou)

 

Solucions Geogràfiques

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Can Quel, Fàbrica de Creació


Can Quel, Fàbrica de Creació

L’antiga fàbrica tèxtil de Can Quel, un edifici emblemàtic i molt arrelat a la història de l’Esquirol, es transforma en un centre públic de creació sociocultural. Una fàbrica de creació.

Aquest edifici municipal, recupera la idea de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori, i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social i al desenvolupament sostenible a Collsacabra, i a l’Esquirol en particular.

La fàbrica de creació Can Quel, torna a existir a partir del lema “el nostre futur és la qualitat” que es troba encara dins la fàbrica, però referit ara a la cultura i a la comunitat. Així mateix, dóna respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement -generant espais de treball individuals i/o col·lectius i recursos a la disposició d’artistes, entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que reforcen el municipi de l’Esquirol com a pol cultural i social a Collsacabra.

S’aposta per una col·laboració directa amb els diferents col·lectius per co-gestionar l’equipament, i que puguin ser ells els que el dinamitzen, donen forma i fan créixer el projecte.

La fàbrica de creació Can Quel es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Cultura i educació transfrontereres
  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori

El procés participatiu es va dissenyar seguint la metodologia IAP (Investigació-Acció Participativa) amb l’objectiu de sumar la màxima diversitat de perspectives intergeneracionals, i fomentar un espai inclusiu a l’Esquirol. Durant el procés participatiu es va treballar amb la comunitat local el Programa Funcional, els criteris de la Intervenció arquitectònica i urbanistica, el model de gestió, les fases d’execució i la gestió del “mentrestant¨.

L’antiga fàbrica tèxtil de Can Quel, un edifici emblemàtic i molt arrelat a la història de l’Esquirol, es transforma en un centre públic de creació sociocultural. Una fàbrica de creació.

Aquest edifici municipal, recupera la idea de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori, i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social i al desenvolupament sostenible a Collsacabra, i a l’Esquirol en particular.

La fàbrica de creació Can Quel, torna a existir a partir del lema “el nostre futur és la qualitat” que es troba encara dins la fàbrica, però referit ara a la cultura i a la comunitat. Així mateix, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement -generant espais de treball individuals i/o col·lectius i recursos a la disposició d’artistes, entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que reforcen el municipi de l’Esquirol com a pol cultural i social a Collsacabra.

S’aposta per una col·laboració directa amb els diferents col·lectius per co-gestionar l’equipament, i que puguin ser ells els que el dinamitzen, donen forma i fan créixer el projecte.

La fàbrica de creació Can Quel es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Cultura i educació transfrontereres
  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori

El procés participatiu es va dissenyar seguint la metodologia IAP (Investigació-Acció Participativa) amb l’objectiu de sumar la màxima diversitat de perspectives intergeneracionals, i fomentar un espai inclusiu a l’Esquirol. Durant el procés participatiu es va treballar amb la comunitat local el Programa Funcional, els criteris de la Intervenció arquitectònica i urbanística, el model de gestió, les fases d’execució i la gestió del “mentrestant”.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

L’Esquirol

[2,181 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de l’Esquirol 

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Veïnat de l’Esquirol

Entitats municipals

Espai jove

Equip tècnic i polític de

l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau

Un estudi de Paisatge Urbà, i especialment en un àmbit complex com el de Montbau, inevitablement aborda els treballs des de diverses perspectives que s’entrellacen per tal de reflectir la realitat urbana. 

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat del barri, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

A través d’un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic es va aconseguir relatar, per exemple, quina era la percepció de seguretat a diverses zones del barri, quins eren els espais formals i informals més ben valorats i perquè, quines característiques urbanes defineixen la identitat del barri o com es percep la relació entre la ciutat de Barcelona i la muntanya de Collserola.

Un estudi de Paisatge Urbà, i especialment en un àmbit complex com el de Montbau, inevitablement aborda els treballs des de diverses perspectives que s’entrellacen per tal de reflectir la realitat urbana. 

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat del barri, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

A través d’un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic es va aconseguir relatar, per exemple, quina era la percepció de seguretat a diverses zones del barri, quins eren els espais formals i informals més ben valorats i perquè, quines característiques urbanes defineixen la identitat del barri o com es percep la relació entre la ciutat de Barcelona i la muntanya de Collserola.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona

[1.636.762 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2019]

Impulsores

Institut Municipal del

Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes

*estel (Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix, Alba Domínguez)

Irbis

Veclus S.L.

Jordi Bellmunt

Agata Buscemi

Fàtima López

Montserrat Mercadé

 

Han col·laborat

Veïnat de Montbau

Informe

Llegir l’informe complet en

BCNROC Barcelona

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Transformant Ca n’Altimira en un espai d’inovació comunitaria


Transformant Ca n'Altimira en un espai d’inovació comunitaria

Com podem definir els nous usos d’un equipament simbòlic d’una ciutat, respectant la seva història i la seva importància per la ciutadania? Com el podem transformar en un espai pedagògic on s’empodera el teixit social i per tant, parlar per un nou model de co-gestió dels equipaments municipals?

El procés de participació ciutadana per a la definició dels nous usos i el model de gestió de l’antiga biblioteca municipal de Cerdanyola del Vallès va ser un projecte innovador i intergeneracional. Durant el procés, es van dur a terme, d’una banda, accions participatives (xerrades, jocs de taula, passejades, impressió 3D, …) i de l’altra el pla de comunicació del procés (accions informatives sobre l’espai públic, imatge comunicativa, exposició i instal·lacions sobre la història de Ca n’Altimira i el seu procés participatiu).

La implicació ciutadana a l’anàlisi i diagnosi col·laborativa de la xarxa de recursos municipals i de l’entorn de Ca n’Altimira va ajudar la coproducció entre l’administració i la ciutadania per construir un relat conjunt sobre el Pla Funcional de l’equipament. Aquest Pla inclou un programa d’usos (artístic, tecnològic, social), el model de gestió de l’equipament, els criteris arquitectònics per la transformació i la proposta de distribució dels usos.

Com podem definir els nous usos d’un equipament simbòlic d’una ciutat, respectant la seva història i la seva importància per la ciutadania? Com el podem transformar en un espai pedagògic on s’empodera el teixit social i per tant, parlar per un nou model de co-gestió dels equipaments municipals?

El procés de participació ciutadana per a la definició dels nous usos i el model de gestió de l’antiga biblioteca municipal de Cerdanyola del Vallès va ser un projecte innovador i intergeneracional. Durant el procés, es van dur a terme, d’una banda, accions participatives (xerrades, jocs de taula, passejades, impressió 3D, …) i de l’altra el pla de comunicació del procés (accions informatives sobre l’espai públic, imatge comunicativa, exposició i instal·lacions sobre la història de Ca n’Altimira i el seu procés participatiu).

La implicació ciutadana a l’anàlisi i diagnosi col·laborativa de la xarxa de recursos municipals i de l’entorn de Ca n’Altimira va ajudar la coproducció entre l’administració i la ciutadania per construir un relat conjunt sobre el Pla Funcional de l’equipament. Aquest Pla inclou un programa d’usos (artístic, tecnològic, social), el model de gestió de l’equipament, els criteris arquitectònics per la transformació i la proposta de distribució dels usos.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Cerdanyola del Vallès

[57,740 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

13 mesos [2016-2017]

Impulsores

Diputació de Barcelona, 

Ajuntament de Cerdanyola de

Vallès

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Soledad Viteri)

MonoD estudio

Urbanins

 

Han col·laborat

Gent no associada

Col·lectius

Entitats i Associacions 

Presentació

Veure la presentació al prezi

 

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el diari Cerdanyola al dia

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Definició d’estratègies urbanístiques per al barri de San Francisco


Definició d’estratègies urbanístiques per al barri de San Francisco

El barri de San Francisco, dins el municipi de Villena, és un polígon residencial desenvolupat a partir dels anys 60 pel Ministerio de la Vivienda franquista i que amb el pas dels anys s’ha vist sotmès a un procés de degradació constant que ha acabat per generar un entorn amb importants dèficits tant en l’àmbit social com arquitectònic, i sotmetent a la població resident a uns elevats índexs de vulnerabilitat social.

La intervenció d’ *estel consisteix en l’elaboració d’un document d’estratègies urbanístiques, que es presenta en paral·lel al document de diagnòstic sociourbà elaborat per l’equip de monoDestudio, i que té l’objectiu d’establir les línies mestres d’una intervenció que permeti revertir aquestes dinàmiques.

S’analitzen una gran varietat de paràmetres, que van des de la qualificació urbanística definida al PGOU vigent, l’estat de l’edificació i el règim de la propietat, o les principals característiques que defineixen la vida quotidiana del barri, tant la formal com la informal.

Amb tot això es defineixen diversos àmbits d’actuació que aprofiten les potencialitats detectades al barri i que les posen al centre de la transformació per tal que actuïn com a motor de canvi, i es retroalimentin entre elles per a millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

El barri de San Francisco, dins el municipi de Villena, és un polígon residencial desenvolupat a partir dels anys 60 pel Ministerio de la Vivienda franquista i que amb el pas dels anys s’ha vist sotmès a un procés de degradació constant que ha acabat per generar un entorn amb importants dèficits tant en l’àmbit social com arquitectònic, i sotmetent a la població resident a uns elevats índexs de vulnerabilitat social.

La intervenció d’ *estel consisteix en l’elaboració d’un document d’estratègies urbanístiques, que es presenta en paral·lel al document de diagnòstic sociourbà elaborat per l’equip de monoDestudio, i que té l’objectiu d’establir les línies mestres d’una intervenció que permeti revertir aquestes dinàmiques.

S’analitzen una gran varietat de paràmetres, que van des de la qualificació urbanística definida al PGOU vigent, l’estat de l’edificació i el règim de la propietat, o les principals característiques que defineixen la vida quotidiana del barri, tant la formal com la informal.

Amb tot això es defineixen diversos àmbits d’actuació que aprofiten les potencialitats detectades al barri i que les posen al centre de la transformació per tal que actuïn com a motor de canvi, i es retroalimentin entre elles per a millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

Llegir més...

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Villena

[33,983 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

6 mesos [2018 – 2019]

Impulsores

Ajuntament de Villena

 

Equip redactor

monodDestudio

 

*estel (Arnau Boix i Pla,

Alba Domínguez Ferrer,

Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou)

 

TESEU

 

Han col·laborat

Ciutadania de Villena

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin