Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol


Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol

Aquest treball ha consistit en redactar un Projecte Executiu Participat per la reurbanització de la plaça del Sol del Port de Sagunt. Això vol dir, que aquest Projecte Executiu s’ha redactat a partir d’una metodologia de treball col·laborativa entre els tècnics i tècniques municipals, l’equip redactor, i els diferents agents socials i econòmics del barri i del municipi.

El document resultant incorpora, per una banda, la perspectiva político-tècnica i ciutadana, i el reconeixement de les seues aportacions, i per altra banda, estratègies de gestió, dinamització o planificació del canvi. Aquestes estratègies són propostes d’intervencions (a curt, mig o llarg termini) que no necessàriament suposen obres, i que acompanyen el procés de transformació de la plaça però, sobretot, el “mentrestant” no es fa efectiva eixa transformació.

Aquest treball col·laboratiu, més enllà del resultat formal de la nova Plaça del Sol, ha assentat les decisions preses sobre, entre d’altres, els següents acords:

Criteris de disseny: Respectar i reforçar els itineraris de pas i connexió entre barris i reconèixer la plaça com a lloc de creuament. Fomentar els espais d’estada i permanència, disposar elements urbans que ho faciliten i reconèixer la plaça com a lloc de trobada. Incorporar i aplicar el concepte de refugi climàtic a la Plaça i reutilitzar o rehabilitar al màxim elements urbans i materials existents.

Criteris de gestió: foment de la corresponsabilització amb el manteniment de la plaça implicant al CEIP Nuestra Señora de Begoña per a que els i les alumnes promoguen accions de divulgació de la importància de la neteja de l’espai públic, o que incloguen unitats didàctiques al currículum escolar relacionades amb la cura de la natura urbana. • Possibilitar la disponibilitat permanent dels serveis higiènics públics a l’edifici del Mercat Municipal. Promoure intervencions artístiques a l’espai públic que reforcen la identitat de la plaça del Sol i faciliten el sentiment de pertinença de veïns i veïnes dels barris.

Criteris de planificació: realitzar accions públiques comunicatives relacionades amb el procés de transformació de la plaça, el seu calendari i el resultat final després de les obres. També es podria fer una activitat performativa pública de transició identitària: cerimònia de retirada i canvi d’ubicació de l’estàtua del treballador, i posada en valor del nou caràcter del sol i de l’ombra. Incorporar elements d’ombratge evolutius o progressius, per acondicionar climàticament la plaça mentre la nova vegetació no adquireix un port suficient.

Ubicació

Sagunt

[67.043 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

 

 

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sagunt

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Alba Dominguez)

 

SUC arquitectes

Maria Pedro

Ivana Ponsoda

AIG (arquitectura ingeniería y

gestión)

 

Han col·laborat

Tècniques de l’Ajuntament de

Sagunt

Veïns, veïnes i entitats

municipals

Premsa

Llegir la notícia a El Periòdic

Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l’àmbit de l’Agulla


Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l'àmbit de l'Agulla

El Parc de l’Agulla i el seu entorn és un espai de grans dimensions situat als termes municipals de Manresa i Sant Fruitós del Bages. Es tracta d’un àmbit amb un gran interès territorial, ja que hi conflueixen un conjunt de realitats ambientals, paisatgístiques, ecològiques, agràries, culturals i patrimonials que el doten d’una gran singularitat i que són la base dels valors que el converteixen en un àmbit estratègic per al conjunt del Pla de Bages.

En el marc de la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) s’ha desenvolupat aquest procés participatiu, amb l’objectiu que la normativa urbanística tingui un lligam amb la realitat del territori, especialment a nivell social. És ineludible que l’ampliació del parc es planifiqui i projecti de forma coherent amb les necessitats de les persones que en fan ús tant de manera diària (residents, agricultors, treballadors del parc…) com de manera esporàdica.

Per tot això ha estat un procés intens i complex, que ha necessitat diversitat d’espais i canals de debat, per tal que tothom tingués l’oportunitat de compartir les seves propostes amb la resta d’agents implicats i, de mica en mica, anar construint un relat compartit. La informació recollida s’ha treballat en paral·lel amb l’equip redactor per tal de buscar i definir els criteris que facin que la participació tingui impacte en la futura normativa, i en definitiva, que enriqueixi el resultat final.

Ubicació

Manresa i Sant Fruitós del Bages 

[ 78.192 i 8.936 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Direcció General d’Ordenació

del Territori i Urbanisme,

Ajuntament de Manresa,

Ajuntament de Sant Fruitós

del Bages

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Veinat de Manresa i Sant

Fruitós del Bages

Premsa

Veure el vídeo al youtube

Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Barx


Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Barx

Barx, igual que la resta de pobles i ciutats veïnes, ha viscut en les darreres dècades un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles al llarg del temps. 

Sovint l’elevada presència del vehicle privat comporta que moltes de les altres activitats que es produeixen al carrer es vegin relegades a un segon pla, sigui per la dificultat o perillositat de desenvolupar-les simultàniament, o directament per la manca d’espai.

És en aquest context on es desenvolupa aquest estudi, que té per objectiu revertir aquestes dinàmiques i establir un pla d’actuació viable i ajustat a les necessitats que permeti fer-ho possible i millorar la qualitat de l’espai públic. Per fer-ho s’ha realitzat una diagnosi completa de la realitat actual, que contempla tant l’anàlisi de les capacitats i les intensitats d’ús de la xarxa viària amb diferents modes de transport, com la convivència d’aquests desplaçaments amb la resta d’activitats que tenen lloc a la via pública, vinculades al desenvolupament de la vida quotidiana dels seus habitants.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1.229 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

8 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barx

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu i Arnau Boix,

Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou)

Pau Avellaneda

 

Han col·laborat

Veïnat de Barx

Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana


Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana

La Generalitat Valenciana necessitava plantejar un procés de treball cooperatiu per a la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana. Aquesta, és un document estratègic territorial fonamental per alinear les polítiques urbanes del País Valencià amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible acordats internacionalment.

La Cooperativa *estel juntament amb MonoDestudio, i a partir d’un treball realitzat en estreta col·laboració amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat, elaborem un document metodològic anomenat “Redacció participada de l’Agenda Urbana Valenciana: Metodologia i criteris per definir el procés participatiu i la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana”. 

Es tracta d’un document realitzat amb la implicació directa de les Direccions Generals de diferents conselleries de la Generalitat, i la col·laboració d’un extens elenc de professionals especialistes del territori valencià i de l’estat espanyol. Vol garantir-ne la redacció participada, això vol dir que la manera d’elaborar els continguts de l’Agenda Urbana Valenciana no es pot deslligar de la implicació activa dels diferents agents sectorials, territorials i administratius del País Valencià, és a dir, de tots els seus i de totes les seues habitants.

Aquest ha sigut un treball progressiu i acumulatiu, amb la vocació de seguir sent-ho en les següents etapes: el concurs públic i la pròpia elaboració de l’Agenda. És per això que, a qui pertoqui la responsabilitat de continuar aquest treball, es trobarà al document una detallada referència per desenvolupar-lo: marc documental, mapa d’agents, estructura de continguts, temes crítics i metodologia per a la seva redacció participada.

Els continguts de l’Agenda Urbana es van estructurar segons els blocs temàtics Economia Urbana, Territori i Ciutat, Governança Urbana, Qualitat urbana i Salut, Dret a la ciutat i ciutat connectada. Però va ser  fonamental incorporar elements integrals al procés de redacció participada. No com a elements temàtics o específics, sinó que enfocant-ho des d’una perspectiva integrada, i per tant tots els objectius, accions i demés continguts de l’Agenda Urbana Valenciana els haurien d’incorporar implícitament o explícitament: Gènere, Governança, Sostenibilitat ambiental i Justícia social.

Ubicació

País Valencià

[4.975.000 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Generalitat Valenciana

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

MonoDestudio

 

Han col·laborat

Tècniques de la Generalitat

Valenciana,

Professionals independents

del País Valencià i de l’Estat

Espanyol

Presentació

Veure la presentació al Prezi


Informe

Llegir l’informe complet al

web de la Generalitat

Valenciana


Premsa

Llegeix més sobre el projecte a

ValènciaExtra

Cals Frares, Casa d’Entitats

Cals Frares, Casa d’Entitats

L’Ajuntament de Tiana va promoure el procés participatiu per la transformació dels nous locals en un nou equipament d’associacionisme, co-dissenyat amb les entitats municipals i l’equip tècnic i polític. Així que durant els últims mesos, hem estat treballant amb les entitats de Tiana, l’equip tècnic i l’equip polític del municipi la proposta.

 

La Casa d’Entitats Cals Frares, és un equipament municipal destinat a l’ús de les associacions i entitats sense ànim de lucre de Tiana oferint un model de creació d’ecosistema cívic. Aquest equipament facilita:

  • el treball associatiu, oferint diversos espais per al seu desenvolupament, 
  • la col·laboració al creixement i millora del moviment associatiu 
  • la possibilitat de relació interassociativa entre les diferents entitats.

La Casa d’Entitats, proveeix espais de treball i oportunitats per a les entitats i col·lectius participar en activitats socioculturals, aprendre, explorar i crear. Facilita situacions perquè les persones es reuneixin i es coneguin. Aquest lloc, acull una àmplia varietat de programes i activitats culturals, artístiques i educatives amb l’objectiu de fomentar la creativitat, i la confiança comunitària. 

La fundació i el funcionament de la Casa d’Entitats es basa en un enfocament cooperatiu, des de la seva creació fins al seu funcionament. Aquest lloc serveix com a eina per a aquest model de cooperació, ja que les i els membres de les entitats i col·lectius són la part més activa de la societat, aglutinant persones de totes les edats, professions i nacionalitats. El paper de l’associacionisme en el desenvolupament de la societat civil està creixent juntament amb el suport del municipi a projectes i activitats conjuntes. 

Amb la transformació de la Casa d’Entitats en un generador de vida social pel municipi de Tiana es pot aconseguir: 

  • Reforçar la identitat local. 
  • Generar un punt de trobada social i cultural intergeneracional de la població que no exclogui ningú.
  • Democratitzar l’accés als recursos municipals i millorar la qualitat de vida per a tothom.
  • Fomentar la implicació de la comunitat i permetre que la comunitat actuï al seu municipi mitjançant la Casa d’Entitats els seus recursos per iniciar noves activitats i serveis.
  • Crear un tercer lloc que té un paper molt important a la vida pública del municipi.
  • Promoure col·laboracions i intercanvi de coneixement entre entitats i col·lectius. 

A partir d’una anàlisi elaborada sobre el context territorial, administratiu i social en què es troben els nous locals i a través d’un procés participatiu amb l’equip tècnic i polític i les entitats, les associacions i els col·lectius del municipi, hem pogut definir els següents:

  • la identitat del lloc, 
  • el programa d’usos, 
  • la proposta de distribució, 
  • els criteris d’intervenció arquitectònica, 
  • els criteris per la incorporació de la perspectiva de gènere, 
  • la proposta de gestió i la gestió del “mentrestant”.

Ubicació

Tiana

[9,009 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Tiana

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou,Roser Garcia

Piqué, Arnau Boix i Pla, Alba

Domínguez Ferrer, Marc Deu i

Ferrer)

 

Han col·laborat

Entitats i associacions de

Tiana

Presentació

Veure la presentació al prezi

Procés de participació per ampliar l’inventari del patrimoni cultural de Terrassa

Procés de participació per ampliar l'inventari del patrimoni cultural de Terrassa

El Procés Participatiu associat a l’Avanç de la  Modificació puntual del POUM per ampliar l’inventari de béns de Patrimoni Cultural de Terrassa, s’ha realitzat entre els mesos de setembre de 2021 i gener de 2022. Per tal de posar en valor el patrimoni de la ciutat, i elaborar una proposta de regulació que compti amb el coneixement ciutadà s’ha obert aquest espai de participació en una fase inicial de la tramitació urbanística.

Terrassa és una ciutat amb un remarcable valor patrimonial. Cal destacar dels episodis històrics, el conjunt monumental de la Seu d’Ègara, fundat a mitjans del segle V amb les esglésies romàniques de Sant Pere i Santa Maria i els retaules gòtics del segle XV; el Castell Cartoixa de Vallparadís, originari del segle XII, convertida en cartoixa als segles XIV-XV i el claustre del Convent de Sant Francesc del segle XVII. Amb la revolució industrial catalana, Terrassa esdevingué un centre primordial del sector tèxtil de finals del segle XIX i principis del segle XX. Fàbriques, magatzems, així com edificacions residencials es concentren a la ciutat durant el període del Modernisme, amb exemples tan remarcables com la Masia Freixa i la Casa Alegre de Sagrera.

Per a la ciutadania terrassenca, els elements patrimonials esdevenen elements identitaris. És una ciutadania activa i preocupada per conservar i preservar aquests béns que són els vestigis del passat comú i es tradueixen en orgull ciutadà. El vincle es fonamenta amb associacions de veïns i veïnes interessats en el patrimoni, que compten amb el suport i l’assessorament d’entitats, com la Taula de Patrimoni i el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Per part de l’Ajuntament de Terrassa se’ls hi dona veu per tal que puguin expressar les seves opinions i valoracions en l’ampliació de l’inventari de béns de Patrimoni Cultural de Terrassa. En definitiva, una revisió i reflexió grupal per a continuar custodiant el patrimoni amb les millors condicions possibles en un llegat correlatiu de passat a futur. 

Els objectius a partir dels quals es planteja el procés participatiu són:

  • Facilitar la divulgació i comprensió del document d’avanç del la MPOUM, així com dels antecedents vinculats a la regulació del Patrimoni Cultural de Terrassa.
  • Aconseguir un pla/projecte de més qualitat: Recollir diferents perspectives i propostes sobre els elements a regular i els criteris a tenir en compte.
  • Teixir noves relacions i millorar la governança amb els agents afectats del territori, per facilitar-ne la gestió i el seguiment durant el propi procés participatiu, així com també en les següents etapes de la tramitació urbanística.

Ubicació

Terrassa 

[218,535 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Terrassa

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu i Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla, Alba

Dominguez Ferrer),

Fàtima López Pérez,

Pablo Tardio

 

Han col·laborat

Veïnat de Terrassa

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el participa.terrassa

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

L’equip de Voluntariat Juvenil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Mesa Geitonia i l’Escola Oberta del Municipi, va dur a terme la planificació i la posada en marxa del projecte “My Square” (La Meva Plaça). *Estel, va ser representada per una de les seves membres, aportant l’experiència dels processos participatius per a la transformació dels espais públics a Espanya, adaptant la metodologia *estel en el context socio-administratiu de Xipre. 

El projecte se centra en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil, mitjançant accions col·lectives destinades a la millora de la plaça situada al municipi de Mesa Geitonia a Limassol. Aquest procés cooperatiu per al co-disseny de la plaça s’ha realitzat amb la comunitat local,  aplicant criteris de sostenibilitat i resiliència.

Aquest projecte innovador pel context de Xipre, pel que fa a la incorporació de la comunitat local a la presa de decisions pels espais comuns, té un caràcter pedagògic. En la planificació participen per primera vegada residents de diferents franges d’edat i procedències, assumint rols i responsabilitats per al desenvolupament del disseny i l’activació de l’espai. Aquest procés participatiu posa a prova un nou model pel disseny, la gestió i la programació de l’espai públic, que fins ara estava limitat a l’equip tècnic i polític de l’ajuntament. En implicar cada generació en totes les fases del procés, no només durant el disseny, sinó també durant l’execució del projecte i l’activació de la plaça, augmenta el sentit de pertinença, provocant una reducció del vandalisme a l’espai.

La diagnosi de les necessitats i el disseny d’aquesta plaça es fa conjuntament amb el veïnat, els infants de les dues escoles properes i l’Escola Oberta de l’Ajuntament de Mesa Geitonia. Les accions que s’han realitzat (tallers de co-disseny, seminaris de cura de les plantes, plantació d’arbres, taller de memòria i identitat, cinema a la fresca…)  se centren en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil.

El projecte és finançat pel Programa Europeu “Cos Europeu de Solidaritat”. El projecte té la voluntat de seguir l’esperit del Cos Europeu de Solidaritat, aplegant agent jove que vol construir una societat amb menys exclusions, donant suport a persones vulnerables com les que estan en estat d’atur i abordant reptes socials com la delinqüència juvenil i la protecció del medi ambient. Alhora, l’administració aprèn i incorpora aquesta nova manera de tractar els espais públics com a béns comuns urbans, fomentant la participació de la ciutadania i de la gent jove a la presa de decisions. 

Mitjançant aquest projecte els i les participants ajuden a la seva comunitat, aprenen i es desenvolupen, intercanviant idees i expectatives. Es tracta d’un projecte amb valor afegit europeu, ja que es crea un model de plaça comunitària i compartida.

El resultat d’aquest projecte és un avantprojecte, per a la transformació de la plaça a llarg termini i una sèrie d’estratègies per a la millora de la plaça i del seu entorn a curt, mig i llarg termini. Aquestes estratègies estan pensades perquè s’apliquin als espais públics del municipi. Pel que fa a les actuacions de curt termini, durant el procés participatiu, s’han fet actuacions amb caràcter d’urbanisme tàctic, per millorar, d’una banda, la plaça, i de l’altra fomentar el sentiment de pertinença al parc a través de plantació d’arbres, la incorporació d’instruments d’exercici a l’aire lliure, el cinema a la fresca, i pintant amb colors vius la zona infantil del parc.

Ubicació

Mesa Gitonia 

[3,948 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2021-2022]

Impulsores

Cos Europeu de Solidaritat

Ajuntament de Mesa Gitonia

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou), Aristi Pavlou,

Georgios Makris, Argiro

Aristides, Crystalla

Theodoulou, Aggelos

Emmanuel , Nikoletta

Ioannou

 

Han col·laborat

Veïnat de Mesa Gitonia,

Entitats i associacions de

Mesa Gitonia,

Anoikto Sxoleio Mesa Gitonias,

Equip tècnic i polític del municipi

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el facebook i l’instagram del

projecte (gr)

Veure el projecte al vídeo (gr)

Llegir més sobre el projecte a

la premsa (gr) 

 

Pla Estratègic de Regeneració Urbana del barri Cerdanyola


Pla Estratègic de Regeneració Urbana del barri Cerdanyola

La regeneració urbana ha sigut un mecanisme clau per la transformació i desenvolupament de les ciutats. Consisteix en la intervenció sobre àrees urbanes consolidades per revertir la situació d’aquells territoris més sensibles i de les perifèries més desiguals. És una oportunitat que pot donar resposta a les necessitats de barris amb mancances, com en el cas del barri de Cerdanyola. Cal pensar que la ciutat és el lloc on habiten els ciutadans i ciutadanes i, per tant, s’han de poder garantir les seves necessitats. Aquest pla pot ser l’instrument per a implementar el canvi per a garantir, en un futur, les necessitats dels habitants del barri de Cerdanyola, en aquest sentit, el document persegueix els següents objectius:

  • Establir directrius i prioritats que permetin coordinar les intervencions amb els diferents departaments de l’Ajuntament al llarg del temps, amb l’objectiu comú de millorar el barri.
  • Definir un pla estratègic perquè l’Ajuntament de Mataró pugui sol·licitar finançament extern.
  • Detallar línies d’actuació per a facilitar i orientar processos de transformació on hi hagi una col·laboració entre agents públics i privats del barri.
  • Identificar actuacions de transformació concretes que poden orientar els recursos administratius disponibles per fer viables accions a curt o llarg termini.

Els processos de transformació urbana ofereixen la possibilitat de planejar noves formes d’inclusió social, propiciant entorns més equitatius en els que es facilita l’accés als serveis, noves oportunitats, promovent la participació ciutadana i reflectint la diversitat cultural i social del barri.

El pla de regeneració de Cerdanyola hauria de girar entorn dels principis de la diversitat, aspecte imprescindible en l’equilibri de qualsevol ecosistema; la sostenibilitat, com a component bàsic de qualsevol desenvolupament; i la identitat, com a característica bàsica de qualsevol assentament (JLP).

Tres principis per a millorar la vida quotidiana de les persones que habiten al barri de Cerdanyola, tractar temes quotidians i fonamentals com: l’accessibilitat i la mobilitat, les activitats socials i econòmiques, els serveis, les tasques productives i les reproductives, l’habitabilitat interior i exterior.

Es tracta d’un pla que no parteix de zero, sinó de tota la documentació i estudis previs, així que un dels primers passos d’aquest procés serà analitzar tota la informació treballada.  Després, i a partir d’aquesta anàlisi documental, es fa el treball de camp, i les sessions amb la ciutadania per generar un espai de cooperació continuada entre el treball previ administratiu, el treball tècnic i la percepció ciutadana. 

Per altra banda, aquest pla també s’enfoca a dotar als serveis tècnics de l’ajuntament d’un suport i un argumentari que permeti alinear les necessitats quotidianes del barri de Cerdanyola amb el finançament europeu, així com amb els objectius de desenvolupament sostenible, l’agenda urbana europea i espanyola.

Ubicació

Mataró, Barri de Cerdanyola

[31.241 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

4 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Mataró

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Alba

Dominguez Ferrer, Arnau Boix

i Pla, Marc Deu i Ferrer)

 

Pere Manubens,

monoDestudio,

FIKA

 

Han col·laborat

Taula de Pla Integral de

Cerdanyola,

Àrea de Qualitat Urbana de

l’ajuntament, 

Àrea de Serveis a la Ciutadania

de l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi

Procés participatiu per a la redacció del Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana


Procés participatiu per a la redacció del Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana

Aquest procés participatiu està emmarcat en la redacció del document “Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana: Diagnosi i estratègies de desenvolupament” i serveix per efectuar una acurada diagnosi de les seves problemàtiques, com a pas previ per poder plantejar un conjunt de propostes, referides tant a l’ús de l’espai públic com a l’espai privat, que el dinamitzin i evitin la pèrdua dels seus valors patrimonials.

Els objectius del procés participatiu són: 

  • Divulgar els treballs tècnics amb relació al Pla Director
  • Facilitar el recull d’aportacions ciutadanes per tal de complementar els treballs tècnics realitzats els últims mesos i promoure la reflexió col·lectiva incorporant la visió del veïnat.
  • Facilitar el seguiment del procés d’aquest document estratègic un cop finalitzat el procés participatiu

L’equip redactor planteja un abordatge de l’àmbit d’estudi holístic i experiencial. Creu la lectura territorial a totes les escales amb l’observació de la vida quotidiana i les interrelacions que estableix al mateix ecosistema del barri. Per enriquir aquesta visió tècnica amb la percepció i aspiració ciutadana, el procés de treball organitza diferents formats participatius que són transdisciplinars i transparents. La metodologia del procés inclou de manera intrínseca totes les línies de treball que s’intervenen en l’Agenda 2030 en la seva dimensió social, física i ambiental i econòmica i els seus objectius. 

L’objectiu d’aquest procés és conjugar el desvetllament de les capacitats de l’entorn per respondre a les necessitats detectades amb les perspectives i el coneixement dels tècnics i de la ciutadania. A través de la seva respectiva implicació directa o indirecta al procés de treball integra persones de qualsevol edat, condició i situació han participat en el procés. 

Per aconseguir la mirada integral, es realitza observació in-situ i s’organitzen, converses preliminars amb els agents claus del territori, una enquesta, dues sessions participatives, i una sessió de retorn a la ciutadania i a l’equip tècnic i polític de l’Ajuntament de Terrassa i de la Diputació de Barcelona.

Ubicació

Terrassa

[218,535 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

11 mesos [2021-2022]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Terrassa

 

Equip redactor

Jordi Peralta Fernández

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i

Pla, Marc Deu i Ferrer,

Alba Dominguez Ferrer)

 

Han col·laborat 

Veïnat de Terrassa

Entitats i associacions de

Terrassa

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

la plataforma participa.terrassa i

a la premsa

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà dels Tres Turons


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà dels Tres Turons

L’àmbit dels Tres Turons és una àrea singular entre la ciutat i el Parc Natural de la Serra de Collserola on els condicionants ambientals i paisatgístics de gran singularitat donen peu a una revisió profunda de l’estructura i de la qualitat del paisatge urbà.

En aquest espai complex, el Paisatge Urbà dels districtes d’Horta Guinardó, Gràcia i Eixample, amb dinàmiques socials, culturals, d’oci i econòmiques molt variables, ha evolucionat segons patrons i condicionants ben diferents: les edificacions i els espais urbanitzats, s’estructuren al voltant dels Turons amb mides i densitats que condicionen la qualitat del paisatge urbà, marcat inevitablement pel relleu topogràfic. La topografia de fet és el sistema estructurador de l’àmbit que més condiciona les variables ambientals i paisatgístiques a l’hora.

L’estudi s’articula en 5 grans capítols (Estudi de l’evolució històrica, Diagnosi eco ambiental, Aspectes rellevants del paisatge urbà, Estructura social i serveis, Paisatge Humà: vida quotidiana) marcadament vinculats entre ells, essent evidents les múltiples interaccions entre ecologia i paisatge humà, dinàmiques econòmiques i socials, que convergeixen de forma coherent en una estratègia de transformació integral per a la millora de la qualitat del paisatge dels Tres Turons en el seu conjunt.

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat dels barris, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

Per entendre aquesta complexitat d’estructuració administrativa i social en un àmbit territorial d’aquestes dimensions (7 barris) s’ha realitzat un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic. Com a resultat es va aconseguir relatar, per exemple, quina és la identitat de l’àmbit, quina és l’aproximació a l’àmbit perceptiu dels Tres Turons centrant-se a les unions i fronteres perceptives, quins són els elements estructurants i generadors de vida quotidiana, i quina és la percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes 

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona;

Institut Municipal del Paisatge

Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes (Jordi

Bellmunt, Agata Buscemi)

Irbis,

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu,

Arnau Boix i Pla, Alba

Dominguez Ferrer),

Fàtima López, Montserrat

Mercadé, Veclus S.L.

 

Han col·laborat

Tècnics i tècniques dels barris:

Vallcarca i els Penitents, la

Salut, la Teixonera, La Font

d’en Fargues, el Guinardó, Can

Baró, el Coll, el Carmel

 

Entitats i col·lectius dels barris:

Vallcarca i els Penitents, la

Salut, la Teixonera, La Font

d’en Fargues, el Guinardó, Can

Baró, el Coll, el Carmel