Manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere

Manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere

El manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere és una eina per a posar en el centre la vida quotidiana i impulsar un model urbà inclusiu on hi tingui cabuda la diversitat de gènere, l’edat o l’origen, per construir una ciutat més equitativa, segura i sense barreres.

Les tasques de suport per a la realització del manual van donar com a resultat una eina entenedora i fàcil d’utilitzar. L’equip *estel va recolzar a la redacció, interpretació i representació de dades, maquetació i disseny de la publicació.

El manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere és una eina per a posar en el centre la vida quotidiana i impulsar un model urbà inclusiu on hi tingui cabuda la diversitat de gènere, l’edat o l’origen, per construir una ciutat més equitativa, segura i sense barreres.

Llegir més...

Les tasques de suport per a la realització del manual van donar com a resultat una eina entenedora i fàcil d’utilitzar. L’equip *estel va recolzar a la redacció, interpretació i representació de dades, maquetació i disseny de la publicació.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2018-2019]

Impulsores

Barcelona Regional

 

Equip redactor

Ana Paricio (autoria)

 

*estel (Alba Domínguez i

Ferrer, Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Ajuntament de Barcelona

Manual

Veure i descarregar el manual

Premsa

Llegir més sobre el projecte en l´

Ajuntament de Barcelona

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Activació temporal d’espais buits


Activació temporal d’espais buits

La crisi va provocar una aturada en la manera usual fins al moment de “produir” l’espai físic de les ciutats, generant un territori amb espais buits pendents de desenvolupar (en el sentit més ampli de la paraula, i no només fent referència al desenvolupament urbanístic). Davant d’aquestes circumstàncies, es feia necessari possar en marxa estratègies i tàctiques urbanes per activar els recursos territorials dels quals disposen les ciutats.

Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona va plantejar un marc estable de col·laboració amb les entitats municipals per tal de recolzar-les amb estratègies, eines i propostes de gestió dels espais que havien quedat buits als municipis de la província. Davant l’existència d’aquests espais a Santa Margarida de Montbui pendents d’edificar, urbanitzar o reconvertir amb nous usos, i el neguit sobre com abordar aquest problema, el municipi va sol·licitar a la Diputació la seva col·laboració. I és en aquest marc què s’insereix el present encàrrec.

El projecte buscava identificar els espais buits al municipi per evitar la seva degradació i proposar nous usos provisionals i/o temporals, apostant per cobrir les necessitats socials locals, concretament, la d’aquelles activitats demandades per la població que no tenien resposta als equipaments municipals o espais públics existents.

Es va fer un diagnòstic col·laboratiu dels solars i parcel·les identificades amb la ciutadania i l’equip tècnic-administratiu del consistori. Algunes d’elles, a tocar del riu Anoia i amb un passat industrial present en el patrimoni construït; i d’altres, a tocar del barri del Pi, que va créixer al recer de les adoberies de la zona amb una marcada tradició d’autoorganització. A partir d’aquest diagnòstic es va plantejar un procés de revitalització de l’espai urbà a través de les sinergies que vam descobrir al territori que va consistir en la creació de protocols d’activació dels espais buits.

La crisi va provocar una aturada en la manera usual fins al moment de “produir” l’espai físic de les ciutats, generant un territori amb espais buits pendents de desenvolupar (en el sentit més ampli de la paraula, i no només fent referència al desenvolupament urbanístic). Davant d’aquestes circumstàncies, es feia necessari possar en marxa estratègies i tàctiques urbanes per activar els recursos territorials dels quals disposen les ciutats.

Llegir més...

Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona va plantejar un marc estable de col·laboració amb les entitats municipals per tal de recolzar-les amb estratègies, eines i propostes de gestió dels espais que havien quedat buits als municipis de la província. Davant l’existència d’aquests espais a Santa Margarida de Montbui pendents d’edificar, urbanitzar o reconvertir amb nous usos, i el neguit sobre com abordar aquest problema, el municipi va sol·licitar a la Diputació la seva col·laboració. I és en aquest marc què s’insereix el present encàrrec.

El projecte buscava identificar els espais buits al municipi per evitar la seva degradació i proposar nous usos provisionals i/o temporals, apostant per cobrir les necessitats socials locals, concretament, la d’aquelles activitats demandades per la població que no tenien resposta als equipaments municipals o espais públics existents.

Es va fer un diagnòstic col·laboratiu dels solars i parcel·les identificades amb la ciutadania i l’equip tècnic-administratiu del consistori. Algunes d’elles, a tocar del riu Anoia i amb un passat industrial present en el patrimoni construït; i d’altres, a tocar del barri del Pi, que va créixer al recer de les adoberies de la zona amb una marcada tradició d’autoorganització. A partir d’aquest diagnòstic es va plantejar un procés de revitalització de l’espai urbà a través de les sinergies que vam descobrir al territori que va consistir en la creació de protocols d’activació dels espais buits.

Ubicació

Santa Margarida de Montbui

[9825 habitants]

Escala

Municipal 

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2015-2016]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Santa Margarida

de Montbui

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Raimon Soler, Laia Llonch)

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet en Issuu

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Repensant l’espai públic des d’una perspectiva juvenil

Repensant l’espai públic des d’una perspectiva juvenil

El procés participatiu “Joventut i Espai públic” s’emmarca en el context del PAM (Pla d’actuació municipal) de l’ajuntament de Barcelona, a partir del qual es defineixen les línies estratègiques que han de seguir les polítiques que promou l’administració.

El projecte té l’objectiu de conèixer de quina manera utilitzen l’espai públic els i les joves i els problemes que es troben en aquest context urbà. Per a fer-ho, l’estudi s’aborda des d’una doble lectura; per una banda s’identifiquen una sèrie d’espais de referència representatius del conjunt de la ciutat que s’analitzen per separat i per l’altra es treballa en una visió global a l’escala del conjunt del municipi.

Per a fer-ho fem ús de la metodologia IAP (Investigació – Acció Participativa), agafant al col·lectiu jove vinculat a cadascun dels espais per tal d’elaborar tant la diagnosi com les propostes de millora. A banda d’això, una part important dels treballs es centren, també, en els professionals del sector de la joventut, que aporten la seva visió experta i directa de l’objecte d’estudi.

Durant els mesos que dura el projecte s’utilitzen tècniques de treball col·laboratiu com els tallers oberts, els qüestionaris, les entrevistes grupals, l’observació i “mapeig” de les dinàmiques urbanes… materials que s’adapten a cadascun dels entorns a estudiar en funció de les seves característiques específiques.

Els resultats obtinguts van ser un diagnòstic de cadascun dels espais i unes propostes vinculades a cadascun d’ells a banda d’una visió de ciutat obtinguda a traves de la suma d’experiències i a l’aportació dels professionals del sector.

El procés participatiu “Joventut i Espai públic” s’emmarca en el context del PAM (Pla d’actuació municipal) de l’ajuntament de Barcelona, a partir del qual es defineixen les línies estratègiques que han de seguir les polítiques que promou l’administració.

Llegir més...

El projecte té l’objectiu de conèixer de quina manera utilitzen l’espai públic els i les joves i els problemes que es troben en aquest context urbà. Per a fer-ho, l’estudi s’aborda des d’una doble lectura; per una banda s’identifiquen una sèrie d’espais de referència representatius del conjunt de la ciutat que s’analitzen per separat i per l’altra es treballa en una visió global a l’escala del conjunt del municipi.

Per a fer-ho fem ús de la metodologia IAP (Investigació – Acció Participativa), agafant al col·lectiu jove vinculat a cadascun dels espais per tal d’elaborar tant la diagnosi com les propostes de millora. A banda d’això, una part important dels treballs es centren, també, en els professionals del sector de la joventut, que aporten la seva visió experta i directa de l’objecte d’estudi.

Durant els mesos que dura el projecte s’utilitzen tècniques de treball col·laboratiu com els tallers oberts, els qüestionaris, les entrevistes grupals, l’observació i “mapeig” de les dinàmiques urbanes… materials que s’adapten a cadascun dels entorns a estudiar en funció de les seves característiques específiques.

Els resultats obtinguts van ser un diagnòstic de cadascun dels espais i unes propostes vinculades a cadascun d’ells a banda d’una visió de ciutat obtinguda a traves de la suma d’experiències i a l’aportació dels professionals del sector.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Departament de Joventut

Direcció de Serveis

d’Infància, Joventut

i Gent Gran

 

Equip redactor

 *estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Marc Deu, Konstantina

Chrysostomou, Esteve

Boix)

 

Monodestudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Joves de Barcelona

Agents i col·lectius

de joves

Informe

Llegir informed complet en Issuu.

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el Ajuntament – Seu electrònica

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

La Plaça Maresme

La plaça Maresme

El projecte aborda la Plaça Maresme i el seu entorn d’una manera integral a través d’un procés complex que va des de la diagnosi col·laborativa a les fases inicials fins a l’execució del projecte de reurbanització de l’espai en qüestió i la direcció d’obra.

Els treballs neixen de la voluntat municipal de potenciar les dinàmiques socials  que ja es produïen a la Plaça Maresme, entesa com a punt de trobada tant dels veïns i veïnes d’una de les zones més denses del municipi, amb les persones usuàries de les instal·lacions esportives que hi donen façana. 

 Els estudis previs i l’avantprojecte van contar amb un important desplegament participatiu que incloïa als veïns i veïnes, a les entitats i associacions del barri i als nens i nenes tant de les escoles properes com del Consell d’Infants Municipal.

Fruit de l’anàlisi de les dinàmiques urbanes que es produïen i del diàleg entre els diversos agents implicats, es van definir de manera consensuada les línies estratègiques del projecte a partir de les quals es va redactar el projecte d’urbanització per una banda, i es van definir una sèrie de mesures per a millorar la convivència i l’apoderament ciutadà per l’altra. 

La reforma de la plaça posa en valor els edificis públics adjacents dignificant-ne els accessos i potencia la mobilitat activa i la connexió entre ells, a través de la peatonalització del carrer de la plaça, que els connecta entre ells i que ajuda a definir un nou eix que creua l’àmbit, i que a banda d’actuar com espai de pas i d’estança, organitza la resta d’ambients que s’acomoden a la topografia natural del lloc, eliminant els murs de contenció i les escales que abans estructuraven nivells estancs.       

Entre els diferents usos que s’hi ubiquen destaquen l’espai escènic programable i diferents zones de joc infantil, enteses com espais d’aprenentatge i creixement. Des del punt de vista paisatgístic, el projecte aposta la combinació de vegetació arbustiva i enfiladissa autòctona que ajuda a delimitar els diferents ambients però mantenint una certa connexió perceptiva entre ells, amb arbrat que aporta ombra i millora el confort als usuaris i usuàries que en fan ús.

Les diferents espècies vegetals es seleccionen amb la voluntat d’incrementar sensiblement la biodiversitat de l’entorn donant continuïtat a l’estratègia ja iniciada pel govern municipal.

Ubicació

Premià de Mar

[28,071  habitants]

Escala

Barri 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes, 

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

Diagnosi col·laborativa:

6 mesos [2016]

 

Redacció projecte d’urbanització: 

6 mesos [2017]

 

Direcció d’obra: 

6 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià del Mar

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, 

Mireia Peris, Marc Deu)

 

MonoD estudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Veinat de Premià

Entitats i associacions locals

Consell d’Infants de Premià de Mar

 

 Informe

Llegir l’informe complet en Issuu.

Llegir l’informe complet en Issuu.

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin

Pla d’actuació integral pels espais públics d’Olesa

Pla d’actuació integral pels espais públics d’Olesa

La voluntat municipal d’impulsar l’ocupació local va ser la base del plantejament d’aquest projecte juntament amb l’interès d’obtenir informació de vuit espais públics d’Olesa de Montserrat amb l’objectiu de prioritzar la seva revitalització. La diagnosi dels espais es va realitzar a partir de l’observació de l’activitat ciutadana i l’avaluació material de la seva configuració.

En acord amb les autoritats del municipi i posterior a una primera diagnosi tècnica, es van seleccionar tres espais prioritaris d’acció per a realitzar una proposta d’avantprojecte, el barri de Sant Bernat, la Plaça doctor Fleming i l’enllaç entre la Rambla i la plaça de l’Estatut. Les propostes de millora es van definir basades en els mitjans i capacitats tècniques disponibles a la Brigada Municipal, tenint en compte les incorporacions des del Pla d’Ocupació local.

Finalment, es va executar una proposta que va ser realitzada al barri de Sant Bernat, en la zona oest d’aquest, on es va renovar i millorar la vegetació de la plaça Tercio Nostra Senyora i també es van millorar els seus enllaços amb els barris adjacents.

 

Ubicació

Olesa de Montserrat

[23.779  habitants]

Escala

Municipi

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Cooperació ciutadana  

Duració

6 mesos [2015]

Impulsores

Ajuntament d’Olesa de 

Montserrat

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris, 

Claudia Villazon, Marta Ferrer) 

Presentació

Veure la presentació al prezi

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin