Naves do Metrosidero


Naves do Metrosidero

Naves do Metrosidero és un equipament municipal del Concello da Coruña recentment rehabilitat. La voluntat de la Concellería de Participación e Innovación Democrática era que es convertís en un recurs per a joves de tota la ciutat, i planificar de manera participativa els seus usos i gestió. D’aquesta manera, s’inicia el procés cooperatiu de treball per la redacció  del Projecte ampliat d’usos i mecàniques de gestió Naves do Metrosidero.

La base per la seva redacció va ser un procés participatiu conformat per 8 trobades obertes a tota la ciutadania (particularment a les persones joves) i al que es va afegir una representació compromesa de funcionaris i funcionàries municipals. Igualment, s’incorpora al document la perspectiva de 36 centres educatius de A Coruña, realitzant sessions de treball amb equips docents i aportacions directes d’alumnes.

Les conclusions del treball exposaven que les noves Naves do Metrosidero seran un lloc de trobada per la joventut corunyesa, un lloc de referència on les persones joves poden simplement estar, passar-hi temps, i realitzar activitats que no tenen un espai habilitat o legitimat al carrer, al barri o a la ciutat, amb la vocació (però no pas l’obligació) de transformar-les en projectes propis, col·lectius o comunitaris, i que puguin desplegar-los fins i tot més enllà del recinte de les naus.

En funció dels vincles que es creen entre les persones usuàries, de la seva “manera d’estar”, l’equipament tindrà una manera distinta de funcionar. A grans trets, es caracteritza cadascuna de les naus segons aquesta “manera d’estar”: la nau 2, l’estat sòlid (espais de co-gestió); la nau 3, l’estat líquid (espais programables, amb activitats calendaritzades); i la nau 4, l’estat gasós (espais d’ús lliure, sense programació).

Ubicació

A Coruña

[244,850 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

 

Duració

10 mesos [2018]

Impulsores

Concello da Coruña,

Concellaría de Participación

e Innovación Democrática

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba Domínguez)

 

MonoD estudio, Verónica

Méndez 

 

Han col·laborat

Equip tècnic del Concello da

Coruña, Persones i entitats

assistents als Encontros

Participativos, Equips docents i

alumnes participants a les

Xuntanzas Escolares

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’Ayuntamiento de A Coruña

Els espais buits de La Llacuna


Els espais buits de La Llacuna

Davant l’existència d’una sèrie de locals buits al municipi de La Llacuna, i amb la voluntat d’activar aquests recursos, es planteja aquest projecte com un document estratègic de dinamització municipal mitjançant l’activació temporal d’aquests locals, però també d’altres espais en desús existents, com ara solars o edificis abandonats. Específicament, es va treballar amb la voluntat que els usos temporals que s’hi proposaven poguessin esdevenir permanents. 

El procés de treball es va estructurar a partir dels següents eixos de treball: l’urbanístic i territorial, el social, l’econòmic, el dels usos i el jurídic. Aquesta aproximació multisectorial va permetre plantejar estratègies de reactivació integrals, per tal que, a partir de la xarxa d’espais d’ús col·lectiu del municipi, es pogueren activar de manera exitosa les capacitats i oportunitats “dorments” a la comunitat de La Llacuna.

En paral·lel a l’anàlisi per eixos es va realitzar, per una banda, el mapeig i l’inventari de locals buits i d’altres espais en desús a de La Llacuna. I per altra banda, l’inventari d’activitats que cobrien les necessitats detectades al municipi. D’aquesta manera es va poder avaluar quines eren les millors oportunitats d’activació i en quines localitzacions convenia testejar-les.

Entre les activitats inventariades hi havien les propostes de realitzar habitatges assequibles per persones amb dificultats econòmiques; la creació d’un Centre de Recursos Mediambientals que incorporés tant la gestió de residus com la pedagogia sobre el reciclatge i la informació sobre els espais naturals del territori; l’habilitació de zones per a autocaravanes; la promoció d’un festival cultural vinculat a la història de La Llacuna o la facilitació d’un equipament progressiu per a joves.

El document planteja les estratègies per implementar aquestes activitats en determinats espais buits del municipi tenint en compte la seva localització, dimensió, estat de conservació,… No es tracta d’un projecte executiu o finalista, sinó d’una eina de treball per a l’equip polític i tècnic de La Llacuna i per als seus habitants. A partir de les fitxes detallades de cada espai analitzat i cada activitat proposada, i seguint recomanacions i criteris estratègics, són els propis agents del territori els qui trien engegar les iniciatives més convenients per a tots i totes.

Ubicació

La Llacuna 

[917 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2021]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de La Llacuna

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Ara Muñío 

Enric Burgstaller

Pere Mogas

Raimon Soler

Mireia Peris

 

Han col·laborat

Equip tècnic i polític de

l’Ajuntament

Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat


Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat

L’objectiu central d’aquesta guia és facilitar i recolzar els projectes de Camí Escolar que es desenvolupin a Sant Boi de Llobregat, per tal que totes aquestes iniciatives vagin en una mateixa línia i persegueixin uns objectius consensuats pel conjunt de la comunitat educativa del municipi. A banda, es vol continuar i consolidar una sèrie d’accions que s’han promogut al municipi aquests últims anys, ja que la millora de la mobilitat activa no és una temàtica nova, i moltes persones, entitats i col·lectius ja hi estan treballant des de fa temps.

Es tracta d’un document complex on es recull la metodologia d’aplicació dels Camins Escolars, per una banda, amb la idea que sigui utilitzat com a manual, i una altra on s’aborda una primera anàlisi de cadascun dels centres educatius on es posa el focus en les dinàmiques de mobilitat de les persones usuàries així com en l’estat de l’entorn físic de les escoles, i atenent també a temes com la perspectiva de gènere, la biodiversitat o la cooperació ciutadana en projectes similars.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta, doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat 

[82.904 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

12 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer, 

Konstantina Chrysostomou

Arnau Boix i Pla)

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants

El projecte “Paisatge humà de Sants” forma part de l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants i té com a objectiu analitzar i millorar l’espai públic i la qualitat de vida en el districte de Sants, a Barcelona.

La metodologia del projecte es divideix en dos grups de treball: participació directa i indirecta. La participació directa inclou converses preliminars amb les i els agents implicats, com les tècniques dels 4 barris,  i debats ciutadans amb persones individuals i  entitats locals vinculades al projecte. D’altra banda, la participació indirecta es basa en l’observació de les dinàmiques urbanes i el treball de camp.

L’àmbit de treball del projecte es centra en el districte de Sants, que inclou els barris de Sants, Badal, la Bordeta i Hostafrancs. El projecte busca comprendre la identitat col·lectiva de la gent que viu en aquesta zona, destacant la forta xarxa social i la sensació d’arrelament a la comunitat.

El projecte també es dedica a analitzar els elements estructurants i generadors de la vida quotidiana en l’espai públic. S’identifiquen espais i equipaments clau, com parcs, places i altres espais de trobada, així com la importància de les activitats realitzades en aquests espais. S’observa la diversitat d’usos i la presència de persones de diferents edats, gèneres i cultures.

A més, es realitza un estudi de la tipologia dels espais públics i carrers a la zona, destacant les àrees de pas i les fronteres entre barris. S’analitza com l’espai públic és utilitzat i la seva funcionalitat.

Finalment, s’avalua la percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic. S’observa com es distribueix l’espai, la infraestructura per a bicicletes, l’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional i la velocitat dels vehicles. També es considera la protecció del clima, la presència de verd urbà i superfícies d’aigua, la il·luminació i la visibilitat. En general, s’identifica que l’espai és segur i inclusiu, però es destaquen àrees estigmatitzades amb conflictes ciutadans.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

10 mesos [2022-2023]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Institut Municipal del Paisatge

Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes (Jordi

Bellmunt, Agata Buscemi)

Irbis, *estel (Konstantina

Chrysostomou,Marc Deu),

Fàtima López, Montserrat

Mercadé, Veclus S.L.

 

Han col·laborat

Tècnics i tècniques dels barris:

Sants, La Bordeta, Sants-

Badal, Hostafrancs

Entitats i col·lectius dels

barris:  Sants, La Bordeta,

Sants-Badal, Hostafrancs

Mesura de Govern i Estudi desigualtats de gènere existents en equipaments i espais municipals

Mesura de Govern i Estudi de desigualtats de gènere existents en equipaments i espais municipals

Les mesures de govern són un instrument d’informació del Govern municipal que presenten accions d’interès general, en aquest cas, La Mesura del Govern pretén integrar la perspectiva de gènere en el disseny i la gestió dels equipaments municipals i del seu entorn. Els seus objectius són:

  • Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments.
  • Establir els processos, referents i normativa  per introduir aquesta perspectiva en el disseny dels equipaments i la seva avaluació.
  • Definir i facilitar instruments per la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments

D’aquesta manera, es vol crear edificis accessibles i versàtils per a diverses activitats, amb especial atenció a l’increment de zones verdes i espais de lactància, així com la incorporació de mobiliari adaptat per a tothom. A través de la Mesura, s’impulsarà una xarxa de lavabos i espais de cures municipals, així com la creació de protocols per prevenir i abordar les violències masclistes. A més, es busca que els espais interiors dels equipaments siguin còmodes, ben il·luminats, amb una climatització natural i un bon aïllament acústic, tot acompanyat de recorreguts clars i ben estructurats per facilitar-ne l’ús.

Aquesta iniciativa sorgeix a partir d’un estudi que posa de manifest una bretxa de gènere en l’ús dels equipaments, amb una tendència a la feminització desigual. Dades reveladores mostren que les dones utilitzen més que els homes alguns equipaments, com les botigues de barri de consum diari, establiments especialitzats, bancs, centres d’assistència primària, casals de gent gran, centres educatius, centres de serveis socials i biblioteques.

Per assegurar un enfocament objectiu, s’ha proposat una nova metodologia per a l’estudi i avaluació dels equipaments existents, a més d’establir recomanacions per als dissenys futurs. Aquesta mesura representa un pas important cap a una societat més inclusiva i igualitària, on totes les persones puguin gaudir de l’accés i l’ús equitatiu dels equipaments municipals, independentment del seu gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia Urbana

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Direcció de Serveis de Gènere i

Polítiques del Temps, 

Ajuntament de Barcelona



Comissió de Drets Socials,

Cultura i Esports (Consell

Municipal de Barcelona)

 

Barcelona Regional Agència

de Desenvolupament Urbà,

S.A.

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i Pla)

 

Barcelona Regional Agència de

Desenvolupament Urbà, S.A.

(Ana Paricio Cárceles,

Conchi Berenguer Urrutia)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el www.barcelona.cat

 

Poligoneres: Diagnosi. Justícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs

Poligoneres: Diagnosi.
Justícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs

Poligoneres és un estudi se centra en els polígons del marge dret del Besòs, Bon Pastor, Torrent d’Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís. Els polígons del marge dret del Besòs requereixen una actuació transversal, amb perspectiva de gènere, que propiciï una transformació de l’espai urbà en termes d’accessibilitat i seguretat per garantir que tothom pugui treballar, fer servir els polígons i transitar per la zona amb total autonomia i amb igualtat d’oportunitats. D’altra banda, és necessari portar a terme un canvi progressiu de model econòmic amb criteris innovadors i socials, que posi en el centre elements de l’economia feminista, fomentant la contractació femenina de qualitat, l’emprenedoria de les dones i la seva participació en uns sectors fins ara masculinitzats, i que n’impulsi així l’empoderament dins la societat. Així mateix, s’ha de garantir que les cures i altres treballs de sosteniment de la vida es poden realitzar en les millors condicions.

Per tant, l’objectiu estratègic de Poligoneres és doble: d’una banda, es tracta de fer realitat una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana. I de l’altra, aconseguir que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en el món econòmic.

La col·laboració en aquest estudi s’ha estructurat en tres blocs de suport: a la investigació, la redacció i representació.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Districte

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia Urbana

Duració

5 mesos [2020-2021]

Impulsores

Direcció de Serveis de Gènere i

Polítiques del Temps, 


Ajuntament de Barcelona

 

Barcelona Regional Agència

de Desenvolupament Urbà,

S.A.

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Arnau Boix i Pla

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer)

 


Barcelona Regional Agència de

Desenvolupament Urbà, S.A.

(Ana Paricio Cárceles)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Benifairó de la Valldigna


Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Benifairó de la Valldigna

Benifairó de la Valldigna, igual que la resta de pobles i ciutats veïnes, ha viscut en les darreres dècades un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles al llarg del temps. 

 

Sovint l’elevada presència del vehicle privat comporta que moltes de les altres activitats que es produeixen al carrer es vegin relegades a un segon pla, sigui per la dificultat o perillositat de desenvolupar-les simultàniament, o directament per la manca d’espai.

És en aquest context on es desenvolupa aquest estudi, que té per objectiu revertir aquestes dinàmiques i establir un pla d’actuació viable i ajustat a les necessitats que permeti fer-ho possible i millorar la qualitat de l’espai públic. Per fer-ho s’ha realitzat una diagnosi completa de la realitat actual, que contempla tant l’anàlisi de les capacitats i les intensitats d’ús de la xarxa viària amb diferents modes de transport, com la convivència d’aquests desplaçaments amb la resta d’activitats que tenen lloc a la via pública, vinculades al desenvolupament de la vida quotidiana dels seus habitants.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1.542 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

8 mesos [2020-2021]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Pau Avellaneda

 

Han col·laborat

Veïnat de Benifairó de la

Valldigna

Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol


Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol

Aquest treball ha consistit en redactar un Projecte Executiu Participat per la reurbanització de la plaça del Sol del Port de Sagunt. Això vol dir, que aquest Projecte Executiu s’ha redactat a partir d’una metodologia de treball col·laborativa entre els tècnics i tècniques municipals, l’equip redactor, i els diferents agents socials i econòmics del barri i del municipi.

El document resultant incorpora, per una banda, la perspectiva político-tècnica i ciutadana, i el reconeixement de les seues aportacions, i per altra banda, estratègies de gestió, dinamització o planificació del canvi. Aquestes estratègies són propostes d’intervencions (a curt, mig o llarg termini) que no necessàriament suposen obres, i que acompanyen el procés de transformació de la plaça però, sobretot, el “mentrestant” no es fa efectiva eixa transformació.

Aquest treball col·laboratiu, més enllà del resultat formal de la nova Plaça del Sol, ha assentat les decisions preses sobre, entre d’altres, els següents acords:

Criteris de disseny: Respectar i reforçar els itineraris de pas i connexió entre barris i reconèixer la plaça com a lloc de creuament. Fomentar els espais d’estada i permanència, disposar elements urbans que ho faciliten i reconèixer la plaça com a lloc de trobada. Incorporar i aplicar el concepte de refugi climàtic a la Plaça i reutilitzar o rehabilitar al màxim elements urbans i materials existents.

Criteris de gestió: foment de la corresponsabilització amb el manteniment de la plaça implicant al CEIP Nuestra Señora de Begoña per a que els i les alumnes promoguen accions de divulgació de la importància de la neteja de l’espai públic, o que incloguen unitats didàctiques al currículum escolar relacionades amb la cura de la natura urbana. • Possibilitar la disponibilitat permanent dels serveis higiènics públics a l’edifici del Mercat Municipal. Promoure intervencions artístiques a l’espai públic que reforcen la identitat de la plaça del Sol i faciliten el sentiment de pertinença de veïns i veïnes dels barris.

Criteris de planificació: realitzar accions públiques comunicatives relacionades amb el procés de transformació de la plaça, el seu calendari i el resultat final després de les obres. També es podria fer una activitat performativa pública de transició identitària: cerimònia de retirada i canvi d’ubicació de l’estàtua del treballador, i posada en valor del nou caràcter del sol i de l’ombra. Incorporar elements d’ombratge evolutius o progressius, per acondicionar climàticament la plaça mentre la nova vegetació no adquireix un port suficient.

Ubicació

Sagunt

[67.043 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

 

 

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sagunt

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Alba Dominguez)

 

SUC arquitectes

Maria Pedro

Ivana Ponsoda

AIG (arquitectura ingeniería y

gestión)

 

Han col·laborat

Tècniques de l’Ajuntament de

Sagunt

Veïns, veïnes i entitats

municipals

Premsa

Llegir la notícia a El Periòdic

Procés participatiu per a la redacció del Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana


Procés participatiu per a la redacció del Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana

Aquest procés participatiu està emmarcat en la redacció del document “Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana: Diagnosi i estratègies de desenvolupament” i serveix per efectuar una acurada diagnosi de les seves problemàtiques, com a pas previ per poder plantejar un conjunt de propostes, referides tant a l’ús de l’espai públic com a l’espai privat, que el dinamitzin i evitin la pèrdua dels seus valors patrimonials.

Els objectius del procés participatiu són: 

  • Divulgar els treballs tècnics amb relació al Pla Director
  • Facilitar el recull d’aportacions ciutadanes per tal de complementar els treballs tècnics realitzats els últims mesos i promoure la reflexió col·lectiva incorporant la visió del veïnat.
  • Facilitar el seguiment del procés d’aquest document estratègic un cop finalitzat el procés participatiu

L’equip redactor planteja un abordatge de l’àmbit d’estudi holístic i experiencial. Creu la lectura territorial a totes les escales amb l’observació de la vida quotidiana i les interrelacions que estableix al mateix ecosistema del barri. Per enriquir aquesta visió tècnica amb la percepció i aspiració ciutadana, el procés de treball organitza diferents formats participatius que són transdisciplinars i transparents. La metodologia del procés inclou de manera intrínseca totes les línies de treball que s’intervenen en l’Agenda 2030 en la seva dimensió social, física i ambiental i econòmica i els seus objectius. 

L’objectiu d’aquest procés és conjugar el desvetllament de les capacitats de l’entorn per respondre a les necessitats detectades amb les perspectives i el coneixement dels tècnics i de la ciutadania. A través de la seva respectiva implicació directa o indirecta al procés de treball integra persones de qualsevol edat, condició i situació han participat en el procés. 

Per aconseguir la mirada integral, es realitza observació in-situ i s’organitzen, converses preliminars amb els agents claus del territori, una enquesta, dues sessions participatives, i una sessió de retorn a la ciutadania i a l’equip tècnic i polític de l’Ajuntament de Terrassa i de la Diputació de Barcelona.

Ubicació

Terrassa

[218,535 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

11 mesos [2021-2022]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Terrassa

 

Equip redactor

Jordi Peralta Fernández

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i

Pla, Marc Deu i Ferrer,

Alba Dominguez Ferrer)

 

Han col·laborat 

Veïnat de Terrassa

Entitats i associacions de

Terrassa

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

la plataforma participa.terrassa i

a la premsa

Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Barx


Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Barx

Barx, igual que la resta de pobles i ciutats veïnes, ha viscut en les darreres dècades un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles al llarg del temps. 

Sovint l’elevada presència del vehicle privat comporta que moltes de les altres activitats que es produeixen al carrer es vegin relegades a un segon pla, sigui per la dificultat o perillositat de desenvolupar-les simultàniament, o directament per la manca d’espai.

És en aquest context on es desenvolupa aquest estudi, que té per objectiu revertir aquestes dinàmiques i establir un pla d’actuació viable i ajustat a les necessitats que permeti fer-ho possible i millorar la qualitat de l’espai públic. Per fer-ho s’ha realitzat una diagnosi completa de la realitat actual, que contempla tant l’anàlisi de les capacitats i les intensitats d’ús de la xarxa viària amb diferents modes de transport, com la convivència d’aquests desplaçaments amb la resta d’activitats que tenen lloc a la via pública, vinculades al desenvolupament de la vida quotidiana dels seus habitants.

Ubicació

Barx

[1.229 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

8 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barx

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu i Arnau Boix,

Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou)

Pau Avellaneda

 

Han col·laborat

Veïnat de Barx