Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

L’equip de Voluntariat Juvenil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Mesa Geitonia i l’Escola Oberta del Municipi, va dur a terme la planificació i la posada en marxa del projecte “My Square” (La Meva Plaça). *Estel, va ser representada per una de les seves membres, aportant l’experiència dels processos participatius per a la transformació dels espais públics a Espanya, adaptant la metodologia *estel en el context socio-administratiu de Xipre. 

El projecte se centra en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil, mitjançant accions col·lectives destinades a la millora de la plaça situada al municipi de Mesa Geitonia a Limassol. Aquest procés cooperatiu per al co-disseny de la plaça s’ha realitzat amb la comunitat local,  aplicant criteris de sostenibilitat i resiliència.

Aquest projecte innovador pel context de Xipre, pel que fa a la incorporació de la comunitat local a la presa de decisions pels espais comuns, té un caràcter pedagògic. En la planificació participen per primera vegada residents de diferents franges d’edat i procedències, assumint rols i responsabilitats per al desenvolupament del disseny i l’activació de l’espai. Aquest procés participatiu posa a prova un nou model pel disseny, la gestió i la programació de l’espai públic, que fins ara estava limitat a l’equip tècnic i polític de l’ajuntament. En implicar cada generació en totes les fases del procés, no només durant el disseny, sinó també durant l’execució del projecte i l’activació de la plaça, augmenta el sentit de pertinença, provocant una reducció del vandalisme a l’espai.

La diagnosi de les necessitats i el disseny d’aquesta plaça es fa conjuntament amb el veïnat, els infants de les dues escoles properes i l’Escola Oberta de l’Ajuntament de Mesa Geitonia. Les accions que s’han realitzat (tallers de co-disseny, seminaris de cura de les plantes, plantació d’arbres, taller de memòria i identitat, cinema a la fresca…)  se centren en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil.

El projecte és finançat pel Programa Europeu “Cos Europeu de Solidaritat”. El projecte té la voluntat de seguir l’esperit del Cos Europeu de Solidaritat, aplegant agent jove que vol construir una societat amb menys exclusions, donant suport a persones vulnerables com les que estan en estat d’atur i abordant reptes socials com la delinqüència juvenil i la protecció del medi ambient. Alhora, l’administració aprèn i incorpora aquesta nova manera de tractar els espais públics com a béns comuns urbans, fomentant la participació de la ciutadania i de la gent jove a la presa de decisions. 

Mitjançant aquest projecte els i les participants ajuden a la seva comunitat, aprenen i es desenvolupen, intercanviant idees i expectatives. Es tracta d’un projecte amb valor afegit europeu, ja que es crea un model de plaça comunitària i compartida.

El resultat d’aquest projecte és un avantprojecte, per a la transformació de la plaça a llarg termini i una sèrie d’estratègies per a la millora de la plaça i del seu entorn a curt, mig i llarg termini. Aquestes estratègies estan pensades perquè s’apliquin als espais públics del municipi. Pel que fa a les actuacions de curt termini, durant el procés participatiu, s’han fet actuacions amb caràcter d’urbanisme tàctic, per millorar, d’una banda, la plaça, i de l’altra fomentar el sentiment de pertinença al parc a través de plantació d’arbres, la incorporació d’instruments d’exercici a l’aire lliure, el cinema a la fresca, i pintant amb colors vius la zona infantil del parc.

Ubicació

Mesa Gitonia 

[3,948 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2021-2022]

Impulsores

Cos Europeu de Solidaritat

Ajuntament de Mesa Gitonia

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou), Aristi Pavlou,

Georgios Makris, Argiro

Aristides, Crystalla

Theodoulou, Aggelos

Emmanuel , Nikoletta

Ioannou

 

Han col·laborat

Veïnat de Mesa Gitonia,

Entitats i associacions de

Mesa Gitonia,

Anoikto Sxoleio Mesa Gitonias,

Equip tècnic i polític del municipi

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el facebook i l’instagram del

projecte (gr)

Veure el projecte al vídeo (gr)

Llegir més sobre el projecte a

la premsa (gr) 

 

Nou parc comunitari a Montornès Nord


Nou parc comunitari a Montornès Nord

La renovació i revitalització de el camp de futbol abandonat del barri de Montornès Nord, un lloc ple de records per al veïnat, es va plantejar a partir d’una clara voluntat institucional respecte a criteris de sostenibilitat, i d’acord amb les necessitats i idees dels seus habitants. El projecte aborda els desajustos ambientals, de transport i econòmics de l’entorn, i redueix els problemes d’exclusió i segregació social. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions des del punt de vista econòmic, ambiental i social: el reaprofitament urbà mitjançant la cooperació entre residents i administració en un escenari de transició energètica.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

* Projecte premiat amb el Premi AJAC en l’àmbit Processos Participatius, en l’edició dels PREMIS AJAC XII de projectes realitzats durant el bienni 2018-2020

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,393 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

7 mesos [2018-2019]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez, Marc Deu)

 

EKONA

 

Han col·laborat

Veinat de Montornès Nord, 

Col·lectius, entitats i

associacions (medi ambient,

economia local, salut i esports,

comunitat),

Escola La Marinada,

Centre juvenil El Satèl·lit,

La Peixera

Presentació

Veure el projecte al prezi

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el 

Som Montornès

 

Premi

Veure el vídeo-acte

d’entrega dels Premis

AJAC XII al youtube

La Plaça del Pi

La Plaça del Pi

El projecte de la reforma de la Plaça del Pi a Benifairó de la Valldigna s’aborda des de l’inici contant amb els veïns i veïnes del poble, especialment els més petits i petites. La plaça ocupa un espai privilegiat a l’entrada del poble, a cavall entre l’escola bressol i l’escola de primària, i acull el “Pi redó” un arbre emblemàtic que històricament ha esdevingut un punt de trobada, tant simbòlic com físic, per a totes les persones del poble.

Inicialment es treballa col.laborativament amb tots els agents implicats per tal d’identificar les principals mancances de l’espai actual i definir les línies estratègiques del futur projecte. Un cop consensuades, es concreten progressivament totes aquestes idees, per tal de poder-ne redactar el projecte d’urbanització.

Durant el procés s’utilitzen diverses tècniques de treball que van des d’entrevistes grupals amb l’equip tecnico-polític de l’ajuntament i els professionals vinculats a l’escola, tallers amb els nens i nenes de l’escola i sessions obertes a la pròpia plaça.

La proposta redefineix la circulació d’entrada i sortida del poble i elimina part de l’espai d’aparcament que es troba Infrautilitzat, de manera que s’alliberen una gran quantitat de metres quadrats que s’ocupen amb nous espais d’estada i de joc infantil dels que poden gaudir tant els nens i nenes de l’escola com la resta d’habitants del poble.

La proposta també reubica l’accés principal del centre educatiu, que passa a efectuar-se des de la pròpia plaça i redissenya la façana de l’edifici a través d’un mural de gran format, el disseny del qual es treballa col.laborativament durant el propi procés participatiu.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1,580 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

Diagnosi col.laborativa:

6 mesos [2017]

 

Redacció projecte

d’urbanització:

3 mesos [2017]

 

Direcció d’obra:

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou)

 

Monodestudio, Urbanins,

Siete arquitectura más

ingeniería s.l.

 

Han col·laborat

Veinat de Benifairó

de la Valldigna,

Infants i equip directiu

de l’escola del Jaume II

el Just

La Plaça Maresme

La plaça Maresme

El projecte aborda la Plaça Maresme i el seu entorn d’una manera integral a través d’un procés complex que va des de la diagnosi col·laborativa a les fases inicials fins a l’execució del projecte de reurbanització de l’espai en qüestió i la direcció d’obra.

Els treballs neixen de la voluntat municipal de potenciar les dinàmiques socials  que ja es produïen a la Plaça Maresme, entesa com a punt de trobada tant dels veïns i veïnes d’una de les zones més denses del municipi, amb les persones usuàries de les instal·lacions esportives que hi donen façana. 

 Els estudis previs i l’avantprojecte van contar amb un important desplegament participatiu que incloïa als veïns i veïnes, a les entitats i associacions del barri i als nens i nenes tant de les escoles properes com del Consell d’Infants Municipal.

Fruit de l’anàlisi de les dinàmiques urbanes que es produïen i del diàleg entre els diversos agents implicats, es van definir de manera consensuada les línies estratègiques del projecte a partir de les quals es va redactar el projecte d’urbanització per una banda, i es van definir una sèrie de mesures per a millorar la convivència i l’apoderament ciutadà per l’altra. 

La reforma de la plaça posa en valor els edificis públics adjacents dignificant-ne els accessos i potencia la mobilitat activa i la connexió entre ells, a través de la peatonalització del carrer de la plaça, que els connecta entre ells i que ajuda a definir un nou eix que creua l’àmbit, i que a banda d’actuar com espai de pas i d’estança, organitza la resta d’ambients que s’acomoden a la topografia natural del lloc, eliminant els murs de contenció i les escales que abans estructuraven nivells estancs.       

Entre els diferents usos que s’hi ubiquen destaquen l’espai escènic programable i diferents zones de joc infantil, enteses com espais d’aprenentatge i creixement. Des del punt de vista paisatgístic, el projecte aposta la combinació de vegetació arbustiva i enfiladissa autòctona que ajuda a delimitar els diferents ambients però mantenint una certa connexió perceptiva entre ells, amb arbrat que aporta ombra i millora el confort als usuaris i usuàries que en fan ús.

Les diferents espècies vegetals es seleccionen amb la voluntat d’incrementar sensiblement la biodiversitat de l’entorn donant continuïtat a l’estratègia ja iniciada pel govern municipal.

Ubicació

Premià de Mar

[28,071  habitants]

Escala

Barri 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes, 

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

Diagnosi col·laborativa:

6 mesos [2016]

 

Redacció projecte d’urbanització: 

6 mesos [2017]

 

Direcció d’obra: 

6 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià del Mar

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, 

Mireia Peris, Marc Deu)

 

MonoD estudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Veinat de Premià

Entitats i associacions locals

Consell d’Infants de Premià de Mar

 

 Informe

Llegir l’informe complet en Issuu.

Llegir l’informe complet en Issuu.

Estudi per la Incorporació de la perspectiva de gènere en la implantació i el disseny dels equipaments municipals de Barcelona


Estudio por la Incorporación de la perspectiva de género en la implantación y diseño de los equipamientos municipales de Barcelona

L’espai públic i els equipaments municipals —que formen part d’aquest espai d’ús públic— no són neutres al gènere. Existeix una bretxa de gènere en l’ús dels serveis i dels equipaments municipals. És a dir, dones i homes viuen la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments municipals, en funció dels rols tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que condicionen la seva quotidianitat.

Aquest estudi té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona. En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.

En aquest sentit, s’ofereixen:

  • Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere i per fer una transformació feminista dels equipaments municipals ja existents;
  • Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere en els equipaments municipals de nova construcció;
  • Recomanacions específiques per fer una transformació feminista dels lavabos, vestidors i canviadors municipals.

Atenent a això, s’analitzen set tipus d’equipaments municipals:

  • Equipaments esportius
  • Equipaments juvenils
  • Equipaments d’infància
  • Equipaments per a la gent gran
  • Equipaments d’atenció i inclusió social
  • Equipaments comercials
  • Equipaments culturals
  • Biblioteques

Per a cada tipus d’equipament, s’estudien especialment aquells elements, tant de l’interior com de l’exterior, que potencialment poden estar generant usos diferencials per sexe, o bé experiències d’usuari o usuària diferents, amb l’objectiu de detectar possibles obstacles i discriminacions i proposar alternatives per revertir-los des de la perspectiva de gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia urbana

Duració

24 mesos [2019-2021]

Impulsores

Departament de

Transversalitat de Gènere


Gerència Municipal


Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i

Pla)

 


Ana Paricio

 

Han col·laborat

Agents municipals (Departament

de Transversalitat de Gènere,

Departament de Prospectiva –

Model Urbà – d’Ecologia Urbana,

Institut Municipal de Persones

amb Discapacitat, Departament

d’Atenció Social a la Família i la

Infància, Departament de

Joventut, Coordinació de l’Espai

Jove Garcilaso, Institut

Municipal Barcelona Esports –

Direcció de Serveis

d’Instal·lacions i Obres, Punt

d’Informació i Atenció a les

Dones, Institut de Cultura de

Barcelona, Direcció de Cultura de

Proximitat)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

www.barcelona.cat 

Naves do Metrosidero


Naves do Metrosidero

Naves do Metrosidero és un equipament municipal del Concello da Coruña recentment rehabilitat. La voluntat de la Concellería de Participación e Innovación Democrática era que es convertís en un recurs per a joves de tota la ciutat, i planificar de manera participativa els seus usos i gestió. D’aquesta manera, s’inicia el procés cooperatiu de treball per la redacció  del Projecte ampliat d’usos i mecàniques de gestió Naves do Metrosidero.

La base per la seva redacció va ser un procés participatiu conformat per 8 trobades obertes a tota la ciutadania (particularment a les persones joves) i al que es va afegir una representació compromesa de funcionaris i funcionàries municipals. Igualment, s’incorpora al document la perspectiva de 36 centres educatius de A Coruña, realitzant sessions de treball amb equips docents i aportacions directes d’alumnes.

Les conclusions del treball exposaven que les noves Naves do Metrosidero seran un lloc de trobada per la joventut corunyesa, un lloc de referència on les persones joves poden simplement estar, passar-hi temps, i realitzar activitats que no tenen un espai habilitat o legitimat al carrer, al barri o a la ciutat, amb la vocació (però no pas l’obligació) de transformar-les en projectes propis, col·lectius o comunitaris, i que puguin desplegar-los fins i tot més enllà del recinte de les naus.

En funció dels vincles que es creen entre les persones usuàries, de la seva “manera d’estar”, l’equipament tindrà una manera distinta de funcionar. A grans trets, es caracteritza cadascuna de les naus segons aquesta “manera d’estar”: la nau 2, l’estat sòlid (espais de co-gestió); la nau 3, l’estat líquid (espais programables, amb activitats calendaritzades); i la nau 4, l’estat gasós (espais d’ús lliure, sense programació).

Ubicació

A Coruña

[244,850 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

 

Duració

10 mesos [2018]

Impulsores

Concello da Coruña,

Concellaría de Participación

e Innovación Democrática

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba Domínguez)

 

MonoD estudio, Verónica

Méndez 

 

Han col·laborat

Equip tècnic del Concello da

Coruña, Persones i entitats

assistents als Encontros

Participativos, Equips docents i

alumnes participants a les

Xuntanzas Escolares

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’Ayuntamiento de A Coruña

Els espais buits de La Llacuna


Els espais buits de La Llacuna

Davant l’existència d’una sèrie de locals buits al municipi de La Llacuna, i amb la voluntat d’activar aquests recursos, es planteja aquest projecte com un document estratègic de dinamització municipal mitjançant l’activació temporal d’aquests locals, però també d’altres espais en desús existents, com ara solars o edificis abandonats. Específicament, es va treballar amb la voluntat que els usos temporals que s’hi proposaven poguessin esdevenir permanents. 

El procés de treball es va estructurar a partir dels següents eixos de treball: l’urbanístic i territorial, el social, l’econòmic, el dels usos i el jurídic. Aquesta aproximació multisectorial va permetre plantejar estratègies de reactivació integrals, per tal que, a partir de la xarxa d’espais d’ús col·lectiu del municipi, es pogueren activar de manera exitosa les capacitats i oportunitats “dorments” a la comunitat de La Llacuna.

En paral·lel a l’anàlisi per eixos es va realitzar, per una banda, el mapeig i l’inventari de locals buits i d’altres espais en desús a de La Llacuna. I per altra banda, l’inventari d’activitats que cobrien les necessitats detectades al municipi. D’aquesta manera es va poder avaluar quines eren les millors oportunitats d’activació i en quines localitzacions convenia testejar-les.

Entre les activitats inventariades hi havien les propostes de realitzar habitatges assequibles per persones amb dificultats econòmiques; la creació d’un Centre de Recursos Mediambientals que incorporés tant la gestió de residus com la pedagogia sobre el reciclatge i la informació sobre els espais naturals del territori; l’habilitació de zones per a autocaravanes; la promoció d’un festival cultural vinculat a la història de La Llacuna o la facilitació d’un equipament progressiu per a joves.

El document planteja les estratègies per implementar aquestes activitats en determinats espais buits del municipi tenint en compte la seva localització, dimensió, estat de conservació,… No es tracta d’un projecte executiu o finalista, sinó d’una eina de treball per a l’equip polític i tècnic de La Llacuna i per als seus habitants. A partir de les fitxes detallades de cada espai analitzat i cada activitat proposada, i seguint recomanacions i criteris estratègics, són els propis agents del territori els qui trien engegar les iniciatives més convenients per a tots i totes.

Ubicació

La Llacuna 

[917 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2021]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de La Llacuna

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Ara Muñío 

Enric Burgstaller

Pere Mogas

Raimon Soler

Mireia Peris

 

Han col·laborat

Equip tècnic i polític de

l’Ajuntament

Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat


Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat

L’objectiu central d’aquesta guia és facilitar i recolzar els projectes de Camí Escolar que es desenvolupin a Sant Boi de Llobregat, per tal que totes aquestes iniciatives vagin en una mateixa línia i persegueixin uns objectius consensuats pel conjunt de la comunitat educativa del municipi. A banda, es vol continuar i consolidar una sèrie d’accions que s’han promogut al municipi aquests últims anys, ja que la millora de la mobilitat activa no és una temàtica nova, i moltes persones, entitats i col·lectius ja hi estan treballant des de fa temps.

Es tracta d’un document complex on es recull la metodologia d’aplicació dels Camins Escolars, per una banda, amb la idea que sigui utilitzat com a manual, i una altra on s’aborda una primera anàlisi de cadascun dels centres educatius on es posa el focus en les dinàmiques de mobilitat de les persones usuàries així com en l’estat de l’entorn físic de les escoles, i atenent també a temes com la perspectiva de gènere, la biodiversitat o la cooperació ciutadana en projectes similars.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta, doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat 

[82.904 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

12 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer, 

Konstantina Chrysostomou

Arnau Boix i Pla)

Procés participatiu per la ciutadania adolescent de Barcelona


Procés participatiu per la ciutadania adolescent de Barcelona

El Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona, durant dos cursos lectius seguits, ofereix a adolescents i centres educatius un projecte on apropar-se a la cultura participativa del seu municipi, expressar allò que els preocupa o incomoda de la ciutat i el districte on viuen, i proposar accions que des del seu punt de vista en millorarien la convivència.

 

L’Ajuntament aposta per aquest projecte per tal d’ampliar els canals de comunicació amb aquest col·lectiu, a través del qual escoltar, explicar les accions que ja es duen a terme a la ciutat i que donen resposta a alguns dels seus neguits a les adolescents i poder rebre de primera mà les necessitats i propostes que consideri aquest col·lectiu, sovint oblidat, en el planejament de les ciutats i barris.

Així doncs, s’ofereix un espai on la ciutadania adolescent pugui intercanviar punts de vista i  inquietuds sobre la seva ciutat i el districte on viuen, permeten trobar punts en comú i estimulant el treball en equip per construir unes propostes que millorin la seva vivència com ciutadanes de Barcelona.

 

Aquest procés s’ha vehiculat a través dels instituts, combinant sessions presencials als propis centres o espais municipals, i sessions telemàtiques que oferien una major flexibilitat a l’assistència i la participació.

 

Com a valor afegit, durant tot el procés es treballa perquè l’equip tècnic i polític escolti la feina feta per les adolescents, aportant-los feedback: informant-los de les iniciatives ja existents o explicant-los perquè no serien viables, així com adquirint compromís per fer realitat alguna de les propostes presentades.

 

Algun dels resultats que s’han aconseguit amb aquest procés, en les seves dues edicions, és el de millorar la comunicació entre el consistori (tant a nivell de ciutat com de districte) i la ciutadania adolescent, buscant el millor canal a partir del qual fer-los arribar les millores que ja promouen, així com donant a conèixer a les participants aquells espais formals (assemblees, audiències, etc) existents, i en els que ja podrien participar. 

 

En aquesta línia també s’ha obert el camí perquè els representants polítics i tècnics de districte estiguin més a prop de la realitat dels centres de secundària, i millori així la resolució de necessitats puntuals o de col·laboracions.

 

També s’han aconseguit el plantejament i execució d’algunes millores a la ciutat, per exemple la instal·lació d’elements d’esport als patis oberts que responen a les necessitats actuals de les participants, o la creació d’un mapatge d’equipaments esportius a l’espai públic existents al districte, amb la ubicació i el tipus de recurs disponible. 

 

Com a conclusió la ciutadania adolescent involucrada en el procés d’ambdues edicions, va valorar molt positivament l’experiència ja que els va permetre fer una mica més reals les figures polítiques i entendre de primera mà com poden participar en la vida política de la seva ciutat i del districte.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

1a edició (curs 2020-2021)


2a edició (curs 2021-2022)

Impulsores

Ajuntament de Barcelona, 

Institut Municipal d’Educació

de Barcelona i Direcció de

Serveis de Democràcia Activa

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla, Oriol

Serra Ureta, Roser García

Piqué, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Dominguez Ferrer, Marc Deu i

Ferrer)

 

Descoberta

Espai Coneix

Nadal Villena

 

Han col·laborat

Ciutadania Adolescent i

professorat vinculat de

l’Escola Sant Felip Neri,

Escola Pia Nostra Senyora,

Escolàpies Llúria, Institut

XXVena Olimpíada, Escola

Joan Pelegrí, Escola Paideia,

Institut Les Corts, Institut

Santa Teresa de Lisieux,

Institut Menéndez i Pelayo,

Escola Pia Balmes, Institut

Gravi, Institut Vila de Gràcia,

Escola Vida Montserrat,

Escola Regina Carmeli,

Escola Especial Mare de Déu

de Montserrat, Escola Virolai,

Institut Escola Trinitat Nova,

Institut Escola El Til·ler,

Institut Príncep de Viana,

Escola Gavina, Escola FEDAC

Sant Andreu, Institut Infanta

Isabel d’Aragó i Institut Barri

Besòs.

Presentació

Veure la presentació al

YouTube

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte al

instagram i a la plataforma

decidim.barcelona

Procés participatiu del Pla Jove de Barcelona 2023-2030


Procés participatiu del Pla Jove de Barcelona 2023-2030

El debat sobre temes relacionats amb les polítiques per i amb les joves s’està tornant un element fonamental de cara a dissenyar les accions i mesures polítiques que millorin la vida d’aquest col·lectiu. La redacció del Pla Jove 2023-2030 de Barcelona, i per tant de les línies estratègiques de les polítiques per i amb els joves a la ciutat, és un d’aquests Plans que necessiten contrastar necessitats i propostes amb les persones joves de la ciutat, així com amb el conjunt de professionals que treballen amb elles.

El procés participatiu d’aquest Pla Jove doncs, ha facilitat i promogut uns debats de molta rellevància a la vida política de la joventut, amb un grau d’implicació de ciutadania i professionals ampli, divers i multiperspectiva. El procés ha inclòs 5 sessions temàtiques presencials (Oci i cultura, Esports, Espai Públic, Oci digital, i Associacionisme i participació); 1 sessió digital general per facilitar la participació de les persones que no podien assistir presencialment a les trobades temàtiques; i 1 Jornada tècnica amb professionals que treballen en l’àmbit de la joventut a la ciutat.

Els resultats del procés participatiu han incidit de manera directa i molt significativa a la redacció d’aquest Pla Jove.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer,

Alba Domínguez Ferrer)

 

Espai Coneix

monoDestudio

 

Han col·laborat

Joves de Barcelona

Professionals i entitats vinculades

a les polítiques de joventut a

Barcelona