L’equip redactor planteja un abordatge de l’àmbit d’estudi holístic i experiencial. Creu la lectura territorial a totes les escales amb l’observació de la vida quotidiana i les interrelacions que estableix al mateix ecosistema del barri. Per enriquir aquesta visió tècnica amb la percepció i aspiració ciutadana, el procés de treball organitza diferents formats participatius que són transdisciplinars i transparents. La metodologia del procés inclou de manera intrínseca totes les línies de treball que s’intervenen en l’Agenda 2030 en la seva dimensió social, física i ambiental i econòmica i els seus objectius. 

L’objectiu d’aquest procés és conjugar el desvetllament de les capacitats de l’entorn per respondre a les necessitats detectades amb les perspectives i el coneixement dels tècnics i de la ciutadania. A través de la seva respectiva implicació directa o indirecta al procés de treball integra persones de qualsevol edat, condició i situació han participat en el procés. 

Per aconseguir la mirada integral, es realitza observació in-situ i s’organitzen, converses preliminars amb els agents claus del territori, una enquesta, dues sessions participatives, i una sessió de retorn a la ciutadania i a l’equip tècnic i polític de l’Ajuntament de Terrassa i de la Diputació de Barcelona.

La Casa d’Entitats, proveeix espais de treball i oportunitats per a les entitats i col·lectius participar en activitats socioculturals, aprendre, explorar i crear. Facilita situacions perquè les persones es reuneixin i es coneguin. Aquest lloc, acull una àmplia varietat de programes i activitats culturals, artístiques i educatives amb l’objectiu de fomentar la creativitat, i la confiança comunitària. 

La fundació i el funcionament de la Casa d’Entitats es basa en un enfocament cooperatiu, des de la seva creació fins al seu funcionament. Aquest lloc serveix com a eina per a aquest model de cooperació, ja que les i els membres de les entitats i col·lectius són la part més activa de la societat, aglutinant persones de totes les edats, professions i nacionalitats. El paper de l’associacionisme en el desenvolupament de la societat civil està creixent juntament amb el suport del municipi a projectes i activitats conjuntes. 

Amb la transformació de la Casa d’Entitats en un generador de vida social pel municipi de Tiana es pot aconseguir: 

• Reforçar la identitat local. 
• Generar un punt de trobada social i cultural intergeneracional de la població que no exclogui ningú.
• Democratitzar l’accés als recursos municipals i millorar la qualitat de vida per a tothom.
• Fomentar la implicació de la comunitat i permetre que la comunitat actuï al seu municipi mitjançant la Casa d’Entitats els seus recursos per iniciar noves activitats i serveis.
• Crear un tercer lloc que té un paper molt important a la vida pública del municipi.
• Promoure col·laboracions i intercanvi de coneixement entre entitats i col·lectius. 

A partir d’una anàlisi elaborada sobre el context territorial, administratiu i social en què es troben els nous locals i a través d’un procés participatiu amb l’equip tècnic i polític i les entitats, les associacions i els col·lectius del municipi, hem pogut definir els següents:

• la identitat del lloc, 
• el programa d’usos, 
• la proposta de distribució, 
• els criteris d’intervenció arquitectònica, 
• els criteris per la incorporació de la perspectiva de gènere, 
• la proposta de gestió i la gestió del “mentrestant”.

Per a la ciutadania terrassenca, els elements patrimonials esdevenen elements identitaris. És una ciutadania activa i preocupada per conservar i preservar aquests béns que són els vestigis del passat comú i es tradueixen en orgull ciutadà. El vincle es fonamenta amb associacions de veïns i veïnes interessats en el patrimoni, que compten amb el suport i l’assessorament d’entitats, com la Taula de Patrimoni i el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Per part de l’Ajuntament de Terrassa se’ls hi dona veu per tal que puguin expressar les seves opinions i valoracions en l’ampliació de l’inventari de béns de Patrimoni Cultural de Terrassa. En definitiva, una revisió i reflexió grupal per a continuar custodiant el patrimoni amb les millors condicions possibles en un llegat correlatiu de passat a futur. 

Els objectius a partir dels quals es planteja el procés participatiu són:

• Facilitar la divulgació i comprensió del document d’avanç del la MPOUM, així com dels antecedents vinculats a la regulació del Patrimoni Cultural de Terrassa.
• Aconseguir un pla/projecte de més qualitat: Recollir diferents perspectives i propostes sobre els elements a regular i els criteris a tenir en compte.
• Teixir noves relacions i millorar la governança amb els agents afectats del territori, per facilitar-ne la gestió i el seguiment durant el propi procés participatiu, així com també en les següents etapes de la tramitació urbanística.