La proposta per a la reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps i els seus voltants va resultar en una estratègia urbana sostenible que prioritza les persones sobre els automòbils, i millora la qualitat de l’espai públic d’acord amb la perspectiva dels habitants de Gualba. S’aborden els problemes de mobilitat, accessibilitat i la feble qualificació dels espais públics, amb l’objectiu d’enfortir la identitat i la cohesió social del veïnat. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions i la cooperació entre tècnics municipals, polítics i ciutadania.

L’àrea de treball evidenciava la necessitat de renovació i revitalització de l’espai urbà: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, activar la vida social, garantir l’activitat econòmica existent i prendre mesures efectives per reduir la velocitat dels vehicles al centre de la ciutat. La proporció entre espais per a persones i espais per a vehicles es va treballar creuant els interessos divergents i fomentant accions empíriques que en visibilitzessin les contradiccions. Per això, en la fase final es van realitzar proves pilot de les solucions que es proposaven, per garantir la visibilitat i la comprensió de les mateixes, i per testejar de manera directa la seva idoneïtat.

El resultat de repensar i reconèixer els valors mediambientals de l’espai públic, introduir criteris de disseny urbà inclusiu, mobilitat sostenible i salut urbana, també va posar en marxa unes dinàmiques participatives que obren espais de diàleg entre els habitants permanents i els habitants de cap de setmana (segones residències) de Gualba.

Per la redacció del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs, *estel ha realitzat una investigació territorial i social complementària per tal de donar arguments a la presa de decisions del document urbanístic. A més a més, juntament amb MonoDestudio, ha desplegat el “Procés participatiu del Pla d’usos i Pla de dinamització comercial”.

L’estudi està limitat a una superfície de 33 hectàrees que inclou part dels barris de Sants i Hostafrancs de Barcelona. Un dels reptes principals ha estat la conjugació d’interessos a escales diverses: des de petites places de barri fins a espais públics de ciutat. A aquest sistema d’espais públics s’afegeix també la complexitat de les activitat previsibles i imprevistes que hi tenen lloc, definint el paisatge sociourbà de l’àmbit de treball.

Es tracta d’un projecte per a promoure la reutilització de l’edifici industrial abandonat SATI al municipi d’Alpens, amb l’objectiu de repensar el lloc per tal d’establir criteris de definició de nous usos i model de gestió del futur equipament públic. En coordinació amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Alpens tenia la voluntat d’impulsar-lo emprant metodologies participatives i d’integració social, doncs es tracta d’un edifici molt arrelat a la quotidianitat dels habitants des de fa més de 40 anys. Aquest contenidor d’activitat i memòria s’ha convertit en part del paisatge urbà i humà d’Alpens, i dels records de les persones que hi han treballat.