¡Pónle Guinda!


¡Pónle Guinda!

¡Pónle Guinda! va ser un procés de cooperació ciutadana i administrativa per a realitzar un diagnòstic participatiu i consensuar propostes de transformació de l’espai públic en un àmbit del barri de Guindalera (Madrid), conegut popularment com Guindalera Vieja. El procés de treball a Guindalera Vieja va comprendre tres fases diferenciades, la fase d’arrencada, la de participació i la de redacció d’avantprojectes.

 En la primera d’elles, es van realitzar trobades i entrevistes grupals amb tècnics municipals i representants polítics de l’Ajuntament de Madrid (Districte de Salamanca), així com amb una representació de el teixit associatiu de barri.

A la segona fase s’inclou, l’anàlisi urbanístic i social, el treball i mapejat d’observació de l’espai públic i els tallers oberts a tots els veïns i veïnes de barri que van voler participar. Es va tancar amb l’elaboració de conclusions i la seva posterior comunicació a totes les persones participants en aquests tallers.

 Finalment, es va treballar en la redacció dels avantprojectes prioritzats durant la fase anterior: el plantejament d’un model de mobilitat sostenible per al conjunt de l’àmbit d’estudi; l’establiment d’una “caixa d’eines” amb criteris generals d’aplicació en el disseny de l’espai públic de Guindalera; i la redacció de dos avantprojectes, corresponents al carrer Béjar, i a la plaça 28 de maig i el seu entorn. Tota la presa de decisions projectuals es va recolzar tant en el coneixement en el camp de la sociologia, l’urbanisme i l’arquitectura dels professionals que van intervenir, com en el coneixement compartit pels veïns i veïnes de barri en el procés participatiu dut a terme. El treball realitzat ha marcat les directrius de les obres de reurbanització del barri executades posteriorment.

Ubicació

Madrid

[3,223,334 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2017]

Impulsores

Ajuntament de Madrid,

Districte de Salamanca

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Mireia Peris,

Konstantina Chysostomou,

Soledad Viteri)

 

MonoD estudio, Urbanins,

Inés Novella

 

Han col·laborat

Veinat i entitats del barri

de Guindalera

Presentació

Veure la presentació al Prezi

 Premsa

Llegir més sobre el  projecte al 

DSalamanca i al DSalamanca

Naves do Metrosidero


Naves do Metrosidero

Naves do Metrosidero és un equipament municipal del Concello da Coruña recentment rehabilitat. La voluntat de la Concellería de Participación e Innovación Democrática era que es convertís en un recurs per a joves de tota la ciutat, i planificar de manera participativa els seus usos i gestió. D’aquesta manera, s’inicia el procés cooperatiu de treball per la redacció  del Projecte ampliat d’usos i mecàniques de gestió Naves do Metrosidero.

La base per la seva redacció va ser un procés participatiu conformat per 8 trobades obertes a tota la ciutadania (particularment a les persones joves) i al que es va afegir una representació compromesa de funcionaris i funcionàries municipals. Igualment, s’incorpora al document la perspectiva de 36 centres educatius de A Coruña, realitzant sessions de treball amb equips docents i aportacions directes d’alumnes.

Les conclusions del treball exposaven que les noves Naves do Metrosidero seran un lloc de trobada per la joventut corunyesa, un lloc de referència on les persones joves poden simplement estar, passar-hi temps, i realitzar activitats que no tenen un espai habilitat o legitimat al carrer, al barri o a la ciutat, amb la vocació (però no pas l’obligació) de transformar-les en projectes propis, col·lectius o comunitaris, i que puguin desplegar-los fins i tot més enllà del recinte de les naus.

En funció dels vincles que es creen entre les persones usuàries, de la seva “manera d’estar”, l’equipament tindrà una manera distinta de funcionar. A grans trets, es caracteritza cadascuna de les naus segons aquesta “manera d’estar”: la nau 2, l’estat sòlid (espais de co-gestió); la nau 3, l’estat líquid (espais programables, amb activitats calendaritzades); i la nau 4, l’estat gasós (espais d’ús lliure, sense programació).

Ubicació

A Coruña

[244,850 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

 

Duració

10 mesos [2018]

Impulsores

Concello da Coruña,

Concellaría de Participación

e Innovación Democrática

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba Domínguez)

 

MonoD estudio, Verónica

Méndez 

 

Han col·laborat

Equip tècnic del Concello da

Coruña, Persones i entitats

assistents als Encontros

Participativos, Equips docents i

alumnes participants a les

Xuntanzas Escolares

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’Ayuntamiento de A Coruña

Rescat de les Rambles de Barcelona


Rescat de les Rambles de Barcelona

El procés cooperatiu Les Rambles va ser la proposta de l’equip kmZero  guanyadora del Concurs Internacional convocat per l’Ajuntament de Barcelona a l’any 2017 per dinamitzar i remodelar la Rambla de Barcelona. L’objectiu és retornar a la ciutadania un dels seus eixos històrics i més simbòlics, i fer-ho de manera cooperativa per tal que la seva transformació suposi una millora global d’aquest espai urbà central i vertebrador de la ciutat i de l’experiència de les persones que l’habiten, el visiten i el disfruten.

Es va desenvolupar com un treball estretament cooperatiu entre tècnics, ciutadania i administració per posar en marxa una proposta d’urbanització i redisseny, amb una metodologia innovadora per fer de la Rambla un lloc divers, flexible, sostenible, inclusiu, accessible, coherent, segur, intel·ligent, contextualitzat i confortable. El projecte és una herència i relleu del treball fet prèviament per entitats, veïns i veïnes i administració per repensar les Rambles conjuntament i ampliar el debat a tota la ciutat. 

El procés per a la definició de les actuacions de dinamització i millora de Les Rambles, amb les seves intervencions físiques i socials necessàries que planteja l’equip kmZERO, parteix d’una diagnosi i objectius consensuats, i a partir del treball cooperatiu entre ciutadania, administració i tècnics experts.

El document resultant de tot el treball cooperatiu es composa d’un conjunt d’estratègies que acompanyen la reurbanització de les Rambles, que es durà a terme entre el 2020 i el 2026. I la voluntat i el repte és, novament, fer-ho com una tasca conjunta.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2017-2018]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Foment de Ciutat,

BIMSA

 

Equip redactor

UTE kmZERO: (AYESA – Lola 

Domènech – Espinàs i

Tarrassó – Itziar González –

Arnau Boix)

Team kmZERO: Itziar

Gonzàlez,  Arnau Boix, Lola

Domènech, Olga Tarrassó,

Jordi Quiñonero, Paul B.

Preciado, Josep Selga,

Ole Thorson, Sergi Cutillas,

Ernest Cañada, Alberto

Conesa, Sebastià Ribot,

Cristina Pedraza, Julio

Alcobendas, Esteve Boix,

Miquel Cañellas, Fernando

Casal, Konstantina

Chrysostomou, Pablo

Cotarelo, Pablo Feu,

Iolanda Fresnillo,

Nacho Guilera, Gema Jover,

Sira Llopart, Eulàlia Miralles,

Pere Mogas, Jordi Parés,

Daniel Pera,

Mireia Peris, Ignasi Querol, Javier

Rentero, David Rodriguez,

Francesc Sánchez, Cristian Tapia,

Anna Terricabras, Carlos Utrillo,

Javier Valencia, Xavier Valls,

Susanna Àlvarez, Joan Escofet

 

Han col·laborat

Veïnat de les Rambles

de Barcelona,

Agents i entitats de la

ciutat de Barcelona

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte a la

Pàgina web del procés, 

Ajuntament de Barcelona

Diari Públic

Manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere

Manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere

El manual d’urbanisme amb perspectiva de gènere és una eina per a posar en el centre la vida quotidiana i impulsar un model urbà inclusiu on hi tingui cabuda la diversitat de gènere, l’edat o l’origen, per construir una ciutat més equitativa, segura i sense barreres.

Les tasques de suport per a la realització del manual van donar com a resultat una eina entenedora i fàcil d’utilitzar. L’equip *estel va recolzar a la redacció, interpretació i representació de dades, maquetació i disseny de la publicació.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2018-2019]

Impulsores

Barcelona Regional

 

Equip redactor

Ana Paricio (autoria)

 

*estel (Alba Domínguez i

Ferrer, Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Ajuntament de Barcelona

Manual

Veure i descarregar el manual

Premsa

Llegir més sobre el projecte en l´

Ajuntament de Barcelona

La Plaça del Pi

La Plaça del Pi

El projecte de la reforma de la Plaça del Pi a Benifairó de la Valldigna s’aborda des de l’inici contant amb els veïns i veïnes del poble, especialment els més petits i petites. La plaça ocupa un espai privilegiat a l’entrada del poble, a cavall entre l’escola bressol i l’escola de primària, i acull el “Pi redó” un arbre emblemàtic que històricament ha esdevingut un punt de trobada, tant simbòlic com físic, per a totes les persones del poble.

Inicialment es treballa col.laborativament amb tots els agents implicats per tal d’identificar les principals mancances de l’espai actual i definir les línies estratègiques del futur projecte. Un cop consensuades, es concreten progressivament totes aquestes idees, per tal de poder-ne redactar el projecte d’urbanització.

Durant el procés s’utilitzen diverses tècniques de treball que van des d’entrevistes grupals amb l’equip tecnico-polític de l’ajuntament i els professionals vinculats a l’escola, tallers amb els nens i nenes de l’escola i sessions obertes a la pròpia plaça.

La proposta redefineix la circulació d’entrada i sortida del poble i elimina part de l’espai d’aparcament que es troba Infrautilitzat, de manera que s’alliberen una gran quantitat de metres quadrats que s’ocupen amb nous espais d’estada i de joc infantil dels que poden gaudir tant els nens i nenes de l’escola com la resta d’habitants del poble.

La proposta també reubica l’accés principal del centre educatiu, que passa a efectuar-se des de la pròpia plaça i redissenya la façana de l’edifici a través d’un mural de gran format, el disseny del qual es treballa col.laborativament durant el propi procés participatiu.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1,580 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

Diagnosi col.laborativa:

6 mesos [2017]

 

Redacció projecte

d’urbanització:

3 mesos [2017]

 

Direcció d’obra:

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou)

 

Monodestudio, Urbanins,

Siete arquitectura más

ingeniería s.l.

 

Han col·laborat

Veinat de Benifairó

de la Valldigna,

Infants i equip directiu

de l’escola del Jaume II

el Just

La Plaça Lluís Companys

La Plaça Lluís Companys

La plaça Lluís Companys i els seus entorns formen part dels conjunt d’espais intersticials dels blocs d’habitatge plurifamiliar del barri de Montornès Nord, un polígon residencial que data dels anys 60.

El projecte actua sobre un àmbit actualment ocupat per un aparcament en superfície, optimitzant-ne la distribució i recuperant l’espai per als veïns i veïnes del barri. S’aposta d’una manera clara per donar continuïtat a la zona verda existent a través de vegetació autòctona potenciant significativament la biodiversitat de l’entorn. A més a més, s’equipa l’espai per tal d’augmentar el grau de confort de l’espai, tant pel què fa als espais d’estada com a les noves zones de joc infantil i de pícnic.

A banda, el projecte posa especial èmfasi en la millora de l’accessibilitat i connectivitat d’aquest espai amb el c/Llibertat i la resta d’espais adjacents, ja que degut a l’accentuada topografia de l’entorn actualment existeixen diverses zones de on es fa difícil arribar-hi a peu, o punt morts on la visibilitat és molt reduïda.

 

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263  habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

3 mesos [2018]

Impulsores

Ajuntament de Montornès

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Alba Domínguez,

Konstantina Chrysostomou)

 

Alarona Tècnicse

 

Repensant l’espai públic des d’una perspectiva juvenil

Repensant l’espai públic des d’una perspectiva juvenil

El procés participatiu “Joventut i Espai públic” s’emmarca en el context del PAM (Pla d’actuació municipal) de l’ajuntament de Barcelona, a partir del qual es defineixen les línies estratègiques que han de seguir les polítiques que promou l’administració.

El projecte té l’objectiu de conèixer de quina manera utilitzen l’espai públic els i les joves i els problemes que es troben en aquest context urbà. Per a fer-ho, l’estudi s’aborda des d’una doble lectura; per una banda s’identifiquen una sèrie d’espais de referència representatius del conjunt de la ciutat que s’analitzen per separat i per l’altra es treballa en una visió global a l’escala del conjunt del municipi.

Per a fer-ho fem ús de la metodologia IAP (Investigació – Acció Participativa), agafant al col·lectiu jove vinculat a cadascun dels espais per tal d’elaborar tant la diagnosi com les propostes de millora. A banda d’això, una part important dels treballs es centren, també, en els professionals del sector de la joventut, que aporten la seva visió experta i directa de l’objecte d’estudi.

Durant els mesos que dura el projecte s’utilitzen tècniques de treball col·laboratiu com els tallers oberts, els qüestionaris, les entrevistes grupals, l’observació i “mapeig” de les dinàmiques urbanes… materials que s’adapten a cadascun dels entorns a estudiar en funció de les seves característiques específiques.

Els resultats obtinguts van ser un diagnòstic de cadascun dels espais i unes propostes vinculades a cadascun d’ells a banda d’una visió de ciutat obtinguda a traves de la suma d’experiències i a l’aportació dels professionals del sector.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Departament de Joventut

Direcció de Serveis

d’Infància, Joventut

i Gent Gran

 

Equip redactor

 *estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Marc Deu, Konstantina

Chrysostomou, Esteve

Boix)

 

Monodestudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Joves de Barcelona

Agents i col·lectius

de joves

Informe

Llegir informed complet en Issuu.

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el Ajuntament – Seu electrònica

Procés participatiu del POUM de Sentmenat

Procés participatiu del POUM de Sentmenat

El procés de participació ciutadana del POUM de Sentmenat es desenvolupa en paral·lel a la redacció del document urbanístic amb la voluntat que pugui donar pistes per anar-ne definint el contingut, alhora que serveixi per validar i consensuar algunes de les decisions que es prenen.

El projecte s’aborda amb el repte de convertir la redacció d’un Pla d’Ordenació General en una oportunitat perquè els diferents sectors que conformen la societat col·laborin entre ells,  i defineixin conjuntament quin és el municipi que volen per als propers anys, tractant temes que van des de l’habitatge, l’activitat econòmica, l’espai públic i els equipaments, els espais naturals o les pròpies infraestructures que vertebren el territori.

El procés participatiu s’estructura en quatre fases consecutives i acumulatives. La primera d’elles és on es redacta el Programa de Participació Ciutadana, s’elabora el Pla de comunicació i es una defineix el mapa social, format tant pel conjunt d’entitats i associacions implicades habitualment en els debats ciutadans, els ciutadans a títol individual i l’equip tècnico-polític municipal, a qui interpel·lar durant el procés.

A partir d’aquests treballs, s’inicia la fase 2, d’anàlisi i diagnosi, on a través tant de sessions obertes com d’entrevistes grupals, s’elabora una radiografia de l’estat actual del poble d’on se n’extreuen els principals reptes que cal abordar.

En la segona fase, i seguint amb l’evolució de la redacció del document de l’Avanç del POUM, es treballen les principals línies estratègiques detectades prèviament donant-los caràcter de proposta, per tal que puguin ser incloses posteriorment en el document normatiu.

Finalment l’última de les fases, la de retorn, serveix per comunicar a la ciutadania els resultats i conclusions finals, redactar la documentació que s’incorpora al document del POUM i establir les bases que permetin fer el seguiment a les següents etapes de la tramitació.

Ubicació

Sentmenat

[8,957habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Duració

6 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Sentmenat

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Llaia Llonch)

 

Han col·laborat

Veinat de Sentmenat

Entitats i associacions locals

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Ajuntament – Seu electrònica

Pla d’actuació integral del barri de Montornès Nord

Pla d’actuació integral del barri de Montornès Nord

A Montornès Nord, el Pla de Barris havia realitzat, l’any 2010, una diagnosi del sistema d’espais lliures, identificats els que requerien una intervenció de millora: la plaça de la pèrgola i el carrer llibertat. A més, els reclams veïnals es centraven en dos espais més: les darreries del carrer 9 d’abril i la plaça de la pèrgola. A partir de la identificació prèvia d’aquests quatre espais, es va encarregar a l’equip del Pla estel* la definició dels seus processos de millora.

Inicialment, les estratègies d’implicació veïnal per realitzar l’anàlisi i diagnosi col·laborativa dels quatre espais, es van dissenyar específicament per cadascun d’ells, a partir de trobades puntuals amb la ciutadania (participació directa) i treballs d’observació (participació indirecta). D’aquesta manera, es van establir vies de comunicació directa amb la població i es van conèixer de primera mà les dinàmiques diàries i quotidianes dels espais.

En la fase de propostes, el procés va evolucionar per adaptar-se a les conclusions de la diagnosi. Concretament, es van agrupar tres dels projectes en un de sol, en tant que basculaven, funcionalment, al voltant del carrer llibertat. El quart espai (les darreries del carrer 9 d’abril) es va abordar amb un procés independent que s’adeia millor a les necessitats de l’entorn.

Paral·lelament al procés de definició d’estratègies de millora dels espais seleccionats del barri, es va treballar la dimensió administrativa del municipi, mitjançant entrevistes amb personal del consistori per analitzar les polítiques dels diferents departaments respecte als espais públics.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

9 mesos [2014-2015]

Impulsores

Ajuntament de Montornès 

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Ara Muñío, Esteve Boix,

Marc Deu )

 

Itziar González, Arquect

 

Han col·laborat

Veïnat de Montornès Nord

Entitats i Associacions

(cultura, economia, educació)

Informe

Llegir el doc 2 del informe en issuu

Llegir el doc 3 del informe en issuu

Llegir el doc 4 del informe en issuu

Llegir el doc 5 del informe en issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Ajuntament – Seu electrònica

La Plaça Maresme

La plaça Maresme

El projecte aborda la Plaça Maresme i el seu entorn d’una manera integral a través d’un procés complex que va des de la diagnosi col·laborativa a les fases inicials fins a l’execució del projecte de reurbanització de l’espai en qüestió i la direcció d’obra.

Els treballs neixen de la voluntat municipal de potenciar les dinàmiques socials  que ja es produïen a la Plaça Maresme, entesa com a punt de trobada tant dels veïns i veïnes d’una de les zones més denses del municipi, amb les persones usuàries de les instal·lacions esportives que hi donen façana. 

 Els estudis previs i l’avantprojecte van contar amb un important desplegament participatiu que incloïa als veïns i veïnes, a les entitats i associacions del barri i als nens i nenes tant de les escoles properes com del Consell d’Infants Municipal.

Fruit de l’anàlisi de les dinàmiques urbanes que es produïen i del diàleg entre els diversos agents implicats, es van definir de manera consensuada les línies estratègiques del projecte a partir de les quals es va redactar el projecte d’urbanització per una banda, i es van definir una sèrie de mesures per a millorar la convivència i l’apoderament ciutadà per l’altra. 

La reforma de la plaça posa en valor els edificis públics adjacents dignificant-ne els accessos i potencia la mobilitat activa i la connexió entre ells, a través de la peatonalització del carrer de la plaça, que els connecta entre ells i que ajuda a definir un nou eix que creua l’àmbit, i que a banda d’actuar com espai de pas i d’estança, organitza la resta d’ambients que s’acomoden a la topografia natural del lloc, eliminant els murs de contenció i les escales que abans estructuraven nivells estancs.       

Entre els diferents usos que s’hi ubiquen destaquen l’espai escènic programable i diferents zones de joc infantil, enteses com espais d’aprenentatge i creixement. Des del punt de vista paisatgístic, el projecte aposta la combinació de vegetació arbustiva i enfiladissa autòctona que ajuda a delimitar els diferents ambients però mantenint una certa connexió perceptiva entre ells, amb arbrat que aporta ombra i millora el confort als usuaris i usuàries que en fan ús.

Les diferents espècies vegetals es seleccionen amb la voluntat d’incrementar sensiblement la biodiversitat de l’entorn donant continuïtat a l’estratègia ja iniciada pel govern municipal.

Ubicació

Premià de Mar

[28,071  habitants]

Escala

Barri 

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes, 

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

Diagnosi col·laborativa:

6 mesos [2016]

 

Redacció projecte d’urbanització: 

6 mesos [2017]

 

Direcció d’obra: 

6 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià del Mar

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, 

Mireia Peris, Marc Deu)

 

MonoD estudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Veinat de Premià

Entitats i associacions locals

Consell d’Infants de Premià de Mar

 

 Informe

Llegir l’informe complet en Issuu.

Llegir l’informe complet en Issuu.