konstantina – *estel

Estudi per la Incorporació de la perspectiva de gènere en la implantació i el disseny dels equipaments municipals de Barcelona

Diagrama-del-context-de-l’equipament-públic

Diagrama-que-recull-la-classificació-dels-criteris-generals-i-els-criteris-transversals-i-exteriors-

pe1906_Sessions-participatives-amb-agents-municipals

L’espai públic i els equipaments municipals —que formen part d’aquest espai d’ús públic— no són neutres al gènere. Existeix una bretxa de gènere en l’ús dels serveis i dels equipaments municipals. És a dir, dones i homes viuen la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments municipals, en funció dels rols tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que condicionen la seva quotidianitat.

Aquest estudi té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona. En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.

Llegir més

En aquest sentit, s’ofereixen:

Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere i per fer una transformació feminista dels equipaments municipals ja existents;
Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere en els equipaments municipals de nova construcció;
Recomanacions específiques per fer una transformació feminista dels lavabos, vestidors i canviadors municipals.

Atenent a això, s’analitzen set tipus d’equipaments municipals:

Equipaments esportius
Equipaments juvenils
Equipaments d’infància
Equipaments per a la gent gran
Equipaments d’atenció i inclusió social
Equipaments comercials
Equipaments culturals
Biblioteques

Per a cada tipus d’equipament, s’estudien especialment aquells elements, tant de l’interior com de l’exterior, que potencialment poden estar generant usos diferencials per sexe, o bé experiències d’usuari o usuària diferents, amb l’objectiu de detectar possibles obstacles i discriminacions i proposar alternatives per revertir-los des de la perspectiva de gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

24 mesos [2019-2021]

Impulsores

Departament de

Transversalitat de Gènere

Gerència Municipal

Ajuntament de Barcelona

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i

Pla)

Ana Paricio

Han col·laborat

Agents municipals (Departament

de Transversalitat de Gènere,

Departament de Prospectiva –

Model Urbà – d’Ecologia Urbana,

Institut Municipal de Persones

amb Discapacitat, Departament

d’Atenció Social a la Família i la

Infància, Departament de

Joventut, Coordinació de l’Espai

Jove Garcilaso, Institut

Municipal Barcelona Esports –

Direcció de Serveis

d’Instal·lacions i Obres, Punt

d’Informació i Atenció a les

Dones, Institut de Cultura de

Barcelona, Direcció de Cultura de

Proximitat)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

www.barcelona.cat

project projecte

1 gos, 18 persones, 26 arbres, 1 font d’aigua, 7 papereres

05_KC_Gossejant l'espai públic_Tipologies d'espais publics

Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha un total de 180.000 gossos registrats amb xip, més que la població dels infants amb menys de 12 anys. Això, es tradueix en el fet que el 25% de la població de la ciutat, conviu amb un gos. Increïble, no?

Estudis mostren que les persones adultes amb menys de 40 anys, els Millenials, van superar recentment els Boomers en l’adopció de gossos. En els Estats Units, s’estima que més que la meitat dels Millenials conviuen amb un gos. La taxa de convivència amb animals de companyia és encara més alta entre les persones que tenen estudis universitaris, i ingressos estables, les mateixes persones que tenen més probabilitats de retardar el matrimoni, la possibilitat de tenir una criatura i la propietat de la casa més enllà dels terminis establerts de les generacions anteriors. Però no només això. Els gossos poden ser moltes més coses: una manera d’arrelar en un nou lloc, un company de pis per les persones que viuen soles, i poden tenir un paper més important ajudant a la salut mental de les persones.

Cuidar el gos és una d’aquestes experiències que et canvien la vida. O com a mínim, et fan veure i viure situacions que mai haguessis viscut. A mi personalment, m’ha augmentat la consciència del micropaisatge del meu barri i de com els gossos interactuen amb l’espai públic, i com jo -acompanyant un gos- interactuo amb l’espai públic.

Un dia normal amb el meu gos seria,

8:25 Preparar el Rock per passejar
8:28 Conversar amb els veïns i les veïnes a l’ascensor sobre el content que està el Rock per sortir.
8:30 Ja estem passejant amb el Rock, olorant tots els arbres que hi ha al nostre recorregut (26 arbres, 18 persones, 1 font d’aigua, 7 papereres).
8:50 Comprar el pa del forn. Parlar amb altres veïns i veïnes amb gossos.
8:55 Tornant a casa, parar perquè els nens i nenes que esperen per entrar a l’escola, saludin el Rock
9:00 Entrar a casa
18:55 Preparar el Rock per passejar
19:00 Passejar amb el Rock per Montjuïc i parlar amb altres veïns i veïnes amb gossos (93 arbres, 136 persones, 4 fonts d’aigua, 41 papereres, 1 zona d’ús compartit, 1 espai d’aigua)
20:00 Tornar a casa. Parlar amb veïns i veïnes que tornen de la feina i saluden el Rock.

La interacció i la connexió amb els meus veïns i les meves veïnes i l’entorn a on em trobo, s’entén d’una manera diferent. Ja no és només, que el paisatge sigui maco i agradable, i que hi hagi espais per seure, però també que hi hagi escocells i escombraries i fonts d’aigua. I ja que camino al vespre, que sigui un espai ben il·luminat i que em senti segura. És una altra manera de percebre d’espai urbà, i el rol d’un gos en aquest ecosistema.

De seguida explico les 4 grans coses que m’ha ensenyat el meu gos sobre el meu barri i les seves persones:

El gos com a triangulador

Tot i que el tema del gos és força conflictiu entre les persones que se senten còmode amb ells i entre elles que no, cada vegada veig que el gos és un gran triangulador a l’espai públic.

Però, abans que tot, que vol dir Triangulació?

La triangulació es definiria com “aquella característica d’un espai públic que pot reunir persones, desconegudes. Normalment, és un estímul extern d’algun tipus”.

Una parada de bus, pot ser un element de triangulació. Una persona que toca música al carrer, també. És qualsevol element que fa dues persones desconegudes a parar per un segon i parlar. Dit això, el gos és un gran triangulador.

Passejant-li, he conegut i interactuat amb més veïns i veïnes del meu barri que els últims 5 anys que porto vivint allà. El gos fa que les persones baixin ritmes i defenses, saludar, parlar, somriure. L’última vegada que m’havia passat això de manera “no forçada” és a dir, de manera natural, ha sigut quan havia comprat un ram de flors. Tal com el ram de flors feia que els meus veïns i veïnes parlessin amb mi per comentar el ram de flors, o somriure, o saludar, el mateix passa ara amb el gos.

Les àrees d’esbarjo de gossos com a espais de socialització

Quan passeges un gos, directament entres en un club informal de “les persones que cuiden un gos”. Si no tens un gos, no és tan fàcil entrar en aquest grup, ja que el protocol es limita a parlar sobre el teu gos, els altres gossos i el temps.

Les àrees d’esbarjo llavors, és l’espai on aquesta gent desconeguda es troba, i parla. Les persones cuidadores de gossos necessiten aquest espai. Un espai segur on el seu gos pot fer exercici amb regularitat i seguretat, pel fet que als gossos als agrada caminar, córrer i socialitzar-se amb altres gossos. És una part vital per un gos que viu en un pis de Barcelona.

El que demanen moltes associacions que treballen per millorar la qualitat de vida dels gossos, la dels seus responsables i la de la resta de ciutadans, especiament a l’entorn urbà, és repensar el model de les àrees d’esbarjo, i anar cap a un model menys segregat, tenint en compte que les famílies dels gossos, poden tenir per exemple infants que volen jugar en el mateix moment. Per aquest motiu és necessari anar cap a un model que apropi els diversos col·lectius en espais d’ús compartit, que s’adaptin a les necessitats de la vida quotidiana de cada família.

No només això. En aquest espai, no se senten còmodes tots els gossos. Parlant amb una educadora canina, ens ha comentat que les àrees d’esbarjo, són adequats per gossos fins a 4-5 anys, i normalment concentren un alt nombre de gossos. Els gossos més grans d’edat s’angoixen, com ens angoixaríem nosaltres si ens enviessin a relaxar-nos dins de la piscina de boles d’un xiquiparc. Llavors, on van tots aquests gossos que no els agraden les àrees d’esbarjo?

Els recorreguts dels gossos

Cada barri té una xarxa invisible i informal de recorreguts destinats per passejar el gos que ajuden les persones a sortir de casa i fer exercici quotidià fomentant la seva salut mental i física. Els recorreguts normalment són circulars en una distància de 20 minuts de casa i es trien per als seus característics. Un bon recorregut és agradable, i inclou una font d’aigua, moltes papereres, espais permeables i/o escocells, bona il·luminació durant la nit, amples voreres, bona visibilitat i comerços de proximitat “dog-friendly”. Els recorreguts canins es poden anar canviant entre hivern i estiu, ja que durant l’estiu es busca el sol, i durant l’estiu l’ombra. Els recorreguts canins s’integren totalment en el model de la ciutat de 15 minuts, afegint la capa de dur a terme les tasques quotidianes, acompanyada d’un gos.

El model de ciutat de 15 minuts té com a objectiu crear ciutats més habitables, sostenibles i resistents, assegurant que les persones tinguin accés a serveis i amenitats essencials a una distància de 15 minuts a peu o amb bicicleta de les seves llars. Els gossos poden jugar un paper vital en suportar aquest model, ja que animen les persones a caminar més i passar més temps a l’aire lliure, fomentant un estil de vida més saludable i actiu.

Les persones que acompanyen els gossos solen passejar als seus animals diverses vegades al dia, proporcionant-los l’oportunitat d’explorar els seus barris locals, interactuar amb altres persones i gossos, i descobrir nous parcs i espais verds. Com a resultat, els gossos poden ajudar les persones a descobrir i connectar amb les seves comunitats, el que pot fomentar un sentiment de pertinença i millorar la cohesió social. A més, els gossos poden ajudar a augmentar la visibilitat i l’ús d’espais públics dins del model de ciutat de 15 minuts, com ara parcs i cafeteries dog-friendly.

Els gossos també poden ser una eina per promoure el transport sostenible, com ara caminar i anar en bicicleta, la qual cosa pot ajudar a reduir la congestió del trànsit, la contaminació atmosfèrica i les emissions de carboni. Això pot contribuir a una ciutat més sostenible i resilient que estigui millor equipada per fer front als reptes del canvi climàtic.

En general, els gossos poden jugar un paper crucial en suportar el model de ciutat de 15 minuts, fomentant estils de vida actius, reforçant les connexions socials, augmentant l’ús d’espais públics i promovent el transport sostenible, a través dels recorreguts canins.

Però com han de ser aquests espais, per què siguin de qualitat, i millorin convivència?

El disseny, el manteniment i la implicació de la comunitat local

Els recorreguts canins, les àrees d’esbarjo i les zones d’ús compartit (ZUC) han de complir uns criteris bàsics.

Pel que fa als recorreguts quotidians dels gossos haurien de ser segurs, accessibles, amb molts arbres i superfícies permeables i amb serveis públics per garantir el benestar dels gossos, de les persones que els passegen i de la comunitat en general. Pel que fa als criteris de disseny dels recorreguts quotidians, han de tenir en freqüència:

Escocells i/o superfícies permeables (i no de cautxú)
Fons d’aigua accessibles per totes les alçades dels gossos
Papereres i dispensadors de bosses
Bona il·luminació durant la nit
Voreres amples per poder caminar amb el gos i per parar i socialitzar-se
Circulació de cotxes en velocitat mínima
Bona visibilitat
Façanes a la planta baixa amb vida i comerços “dog-friendly” com el forn de pa, la fruiteria, etc

Paraules de:

Konstantina Chrysostomou

Data de publicació:

19/05/2023

Escrit originalment en:

català

Tags:

Vida quotidiana / Espai públic

Pel que fa a les àrees d’esbarjo i les zones d’ús compartit (ZUC), la ubicació és molt important, tenint en compte l’accessibilitat, i el paisatge natural. L’espai no cal que sigui un rectangle perfecte. El disseny del parc, potser una molt bona oportunitat per involucrar les persones usuàries i la comunitat local des del principi, per reflexionar sobre la transformació d’una zona prèviament infrautilitzada o abandonada a un espai meravellós per a la socialització i el joc.

Un procés de disseny com aquest, pot preveure futurs problemes de convivència convidant la comunitat local i l’administració a reflexionar sobre la gestió i el manteniment de l’espai i dels recorreguts que porten en aquesta zona.

Pel que fa a l’espai destinat als gossos, ha de tenir:

Bon drenatge per evitar situacions de fang
Font d’aigua per mantenir els gossos refrescats
Ombra per crear un espai agradable per a les persones, i evitar sobreescalfament de l’espai durant l’estiu
Accés per a persones amb mobilitat no normativa.
Tancament alt a l’entorn perquè els gossos no saltin per sobre
Bancs al voltant dels arbres perquè les persones puguin quedar-se més temps i relaxar-se. Els bancs han d’estar lluny de les entrades i sortides perquè els gossos no es concentrin en aquest lloc, intimidant els antres gossos que volen entrar.
Senyalització de les regles de l’ús de l’espai en l’entrada i sortida
Entrada de doble tanca per tenir espai a deslligar el gos abans que entri a l’espai. les portes han de seguir els criteris d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat no normativa.
Estacions de residus i escombraries col·locats en diferents llocs de l’espai per mantenir-lo net.
Il·luminació per augmentar la percepció de seguretat i la visibilitat a l’espai, augmentant així les hores d’ús especialment durant la tardor i l’hivern.
Plantes segures per als gossos. Per exemple, els arbres són una part essencial del disseny dels espais per a gossos. Donen ombra, que els gossos i les persones necessiten per evitar el sobreescalfament. També és essencial triar plantes segures per als animals. La palma de sagú és la planta més comuna que és perjudicial per als gossos. Els símptomes que poden experimentar els gossos en consumir palma de sagú poden causar danys al fetge i fins i tot la mort. Les tulipes, l’àloe i les margarides també es troben entre les plantes més perjudicials per als gossos.
Materials de revestiment que no sigui gespa natural, ja que, d’una banda, no és una opció sostenible en una ciutat mediterrània, i de l’altre, es pot convertir en un espai humit i fangós quan plou.
Zona d’amortiment entre els espais destinats als gossos i els edificis propers per reduir l’impacte de soroll.

Pel que fa al mobiliari és important observar el comportament dels gossos a l’aire lliure i intentar incorporar elements que els ajudin a socialitzar-se, fent exercici. Com per exemple:

Salts de totes les dimensions, per ajudar a la força i coordinació dels gossos.
Plataformes en diferents altures per fomentar la coordinació i concentració
Túnels per familiaritzar-los amb navegació
Ponts per ajudar-los a desenvolupar el control, la paciència i la concentració

Sobre els criteris de manteniment, hem de tenir en compte que sí que els gossos són desordenats, però no són l’únic factor que fa que un espai estigui degradat. L’exposició durant tot l’any dels elements en la pluja, el sol, el vandalisme pot danyar l’espai i el mobiliari. Per aquest motiu és important que els materials i el mobiliari durin a l’aire lliure, perquè la comunitat el pugui gaudir per molts anys.

L’ajuntament pot fer-se responsable del manteniment anual de l’espai. Però és una bona oportunitat perquè la comunitat local faci accions de neteja durant l’any, per promoure la pedagogia cívica, i fomenti el sentiment de propietat de l’espai. En aquest espai es poden fer activitats grupals com tertúlies, tallers, cursos, seminaris i passejades en grup per facilitar la convivència i la sensibilització ciutadana.

Per últim, és important que la comunitat local amb l’ajuntament redactin un reglament participat de l’ús de l’espai amb les normes que es poden aplicar tant als espais destinats als gossos com als recorreguts pròxims.

El sentiment de responsabilitat; de cuidar el teu gos, a cuidar la teva comunitat

Per acabar, tenir un gos a una ciutat i seguint les normes de bona convivència, pot aportar nombrosos beneficis tant per la família del gos com per a la comunitat en general. En primer lloc, els gossos poden oferir a les seves famílies acompanyament, suport emocional i sentiment de la responsabilitat, que poden tenir un impacte positiu en la seva salut mental i el seu benestar general.

A més, portar un gos a passejar per un espai públic pot fomentar l’activitat física i ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat. Els gossos tenen una manera increïble d’ajuntar la gent, ajudant a fomentar un sentiment de comunitat entre les persones que comparteixen el mateix barri.

Pel que fa a la seguretat, tenint en compte que la passejada del gos es fa en horaris on la majoria de la gent està a casa, pot ajudar com a prevenció informal per a la delinqüència i pot proporcionar una sensació de seguretat, posant més “ulls en el carrer”, especialment en zones que d’altra manera es podrien percebre com a perilloses o insegures.

Els gossos també poden servir com a ambaixadors de la cura responsable d’animals de companyia, ja que el seu comportament i accions poden ajudar a promoure actituds positives cap als gossos i les seves famílies. Això pot conduir a una major conscienciació i respecte pels gossos als espais públics, cosa que en última instància pot conduir a millors relacions entre els gossos i la comunitat. En general, tenir gossos a espais públics pot aportar molts beneficis a la comunitat i a les famílies de gossos, cosa que la converteix en un afegit positiu a la vida urbana.

* Referències

Design for dogs

Àrees d’esbarjo de gossos

https://udols.org/

1Vida quotidiana 4Espai públic

Pressupostos Participatius Infantils de Sant Cugat

Els pressupostos participatius són una eina que permet a la ciutadania incidir en un percentatge dels diners que l’administració assigna cada any a inversions. Això sí, habitualment hi participen tan sols els adults, i oblidem que un percentatge important de la ciutadania, la gent jove i els infants, en queda fora.

En aquest projecte, doncs, es crea una proposta de treball perquè siguin els infants i els joves de fins a 16 anys els que puguin decidir en què volen invertir un total de 200.000 euros que l’ajuntament posa a la seva disposició. A través de sessions al Consell d’Infants i al Consell de Joves, d’accions a les escoles i de votacions de priorització es co-dissenyen les propostes de millora que es validen tècnicament tant per l’equip d’Estel com pel personal de l’Ajuntament implicat en el projecte.

Llegir més

Entre algunes de les idees que s’han desenvolupat i executat hi ha la instal.lació de fonts d’aigua als carrers i espais de joc, fer zones accessibles per practicar esport a l’aire lliure, construir un laberint amb vegetació per poder jugar, equipar un espai per fer parkour o afegir bancs “encarats”·que fomentin les relacions socials a l’espai públic. Val a dir que més enllà de la funció que fan tots aquests elements, les intervencions tenen, també, una component pedagògica tant pels propis infants com per la resta de la ciutadania, que veu fins a quin punt els més petits són capaços de prendre decisions que afecten al conjunt de la població.

Ubicació

Sant Cugat del Vallès

[95.725 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat del

Vallès

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer, Oriol

Serra Ureta, Roser García

Piqué, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer, Arnau Boix

i Pla)

Han col·laborat

Consell d’Infants de Sant

Cugat del Vallès i Consell

Jove de Sant Cugat del Vallès

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

la plataforma

decidim.santcugat

project projecte

Procés participatiu per la ciutadania adolescent de Barcelona

El Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona, durant dos cursos lectius seguits, ofereix a adolescents i centres educatius un projecte on apropar-se a la cultura participativa del seu municipi, expressar allò que els preocupa o incomoda de la ciutat i el districte on viuen, i proposar accions que des del seu punt de vista en millorarien la convivència.

L’Ajuntament aposta per aquest projecte per tal d’ampliar els canals de comunicació amb aquest col·lectiu, a través del qual escoltar, explicar les accions que ja es duen a terme a la ciutat i que donen resposta a alguns dels seus neguits a les adolescents i poder rebre de primera mà les necessitats i propostes que consideri aquest col·lectiu, sovint oblidat, en el planejament de les ciutats i barris.

Llegir més

Així doncs, s’ofereix un espai on la ciutadania adolescent pugui intercanviar punts de vista i inquietuds sobre la seva ciutat i el districte on viuen, permeten trobar punts en comú i estimulant el treball en equip per construir unes propostes que millorin la seva vivència com ciutadanes de Barcelona.

Aquest procés s’ha vehiculat a través dels instituts, combinant sessions presencials als propis centres o espais municipals, i sessions telemàtiques que oferien una major flexibilitat a l’assistència i la participació.

Com a valor afegit, durant tot el procés es treballa perquè l’equip tècnic i polític escolti la feina feta per les adolescents, aportant-los feedback: informant-los de les iniciatives ja existents o explicant-los perquè no serien viables, així com adquirint compromís per fer realitat alguna de les propostes presentades.

Algun dels resultats que s’han aconseguit amb aquest procés, en les seves dues edicions, és el de millorar la comunicació entre el consistori (tant a nivell de ciutat com de districte) i la ciutadania adolescent, buscant el millor canal a partir del qual fer-los arribar les millores que ja promouen, així com donant a conèixer a les participants aquells espais formals (assemblees, audiències, etc) existents, i en els que ja podrien participar.

En aquesta línia també s’ha obert el camí perquè els representants polítics i tècnics de districte estiguin més a prop de la realitat dels centres de secundària, i millori així la resolució de necessitats puntuals o de col·laboracions.

També s’han aconseguit el plantejament i execució d’algunes millores a la ciutat, per exemple la instal·lació d’elements d’esport als patis oberts que responen a les necessitats actuals de les participants, o la creació d’un mapatge d’equipaments esportius a l’espai públic existents al districte, amb la ubicació i el tipus de recurs disponible.

Com a conclusió la ciutadania adolescent involucrada en el procés d’ambdues edicions, va valorar molt positivament l’experiència ja que els va permetre fer una mica més reals les figures polítiques i entendre de primera mà com poden participar en la vida política de la seva ciutat i del districte.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

1a edició (curs 2020-2021)

2a edició (curs 2021-2022)

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Institut Municipal d’Educació

de Barcelona i Direcció de

Serveis de Democràcia Activa

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla, Oriol

Serra Ureta, Roser García

Piqué, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Dominguez Ferrer, Marc Deu i

Ferrer)

Descoberta

Espai Coneix

Nadal Villena

Han col·laborat

Ciutadania Adolescent i

professorat vinculat de

l’Escola Sant Felip Neri,

Escola Pia Nostra Senyora,

Escolàpies Llúria, Institut

XXVena Olimpíada, Escola

Joan Pelegrí, Escola Paideia,

Institut Les Corts, Institut

Santa Teresa de Lisieux,

Institut Menéndez i Pelayo,

Escola Pia Balmes, Institut

Gravi, Institut Vila de Gràcia,

Escola Vida Montserrat,

Escola Regina Carmeli,

Escola Especial Mare de Déu

de Montserrat, Escola Virolai,

Institut Escola Trinitat Nova,

Institut Escola El Til·ler,

Institut Príncep de Viana,

Escola Gavina, Escola FEDAC

Sant Andreu, Institut Infanta

Isabel d’Aragó i Institut Barri

Besòs.

Presentació

Veure la presentació al

YouTube

Premsa

Llegir més sobre el projecte al

instagram i a la plataforma

decidim.barcelona

project projecte

Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Benifairó de la Valldigna

Benifairó de la Valldigna, igual que la resta de pobles i ciutats veïnes, ha viscut en les darreres dècades un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles al llarg del temps.

Sovint l’elevada presència del vehicle privat comporta que moltes de les altres activitats que es produeixen al carrer es vegin relegades a un segon pla, sigui per la dificultat o perillositat de desenvolupar-les simultàniament, o directament per la manca d’espai.

Llegir més

És en aquest context on es desenvolupa aquest estudi, que té per objectiu revertir aquestes dinàmiques i establir un pla d’actuació viable i ajustat a les necessitats que permeti fer-ho possible i millorar la qualitat de l’espai públic. Per fer-ho s’ha realitzat una diagnosi completa de la realitat actual, que contempla tant l’anàlisi de les capacitats i les intensitats d’ús de la xarxa viària amb diferents modes de transport, com la convivència d’aquests desplaçaments amb la resta d’activitats que tenen lloc a la via pública, vinculades al desenvolupament de la vida quotidiana dels seus habitants.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1.542 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

8 mesos [2020-2021]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

Pau Avellaneda

Han col·laborat

Veïnat de Benifairó de la

Valldigna

project projecte

Els espais buits de La Llacuna

Davant l’existència d’una sèrie de locals buits al municipi de La Llacuna, i amb la voluntat d’activar aquests recursos, es planteja aquest projecte com un document estratègic de dinamització municipal mitjançant l’activació temporal d’aquests locals, però també d’altres espais en desús existents, com ara solars o edificis abandonats. Específicament, es va treballar amb la voluntat que els usos temporals que s’hi proposaven poguessin esdevenir permanents.

El procés de treball es va estructurar a partir dels següents eixos de treball: l’urbanístic i territorial, el social, l’econòmic, el dels usos i el jurídic. Aquesta aproximació multisectorial va permetre plantejar estratègies de reactivació integrals, per tal que, a partir de la xarxa d’espais d’ús col·lectiu del municipi, es pogueren activar de manera exitosa les capacitats i oportunitats “dorments” a la comunitat de La Llacuna.

Llegir més

En paral·lel a l’anàlisi per eixos es va realitzar, per una banda, el mapeig i l’inventari de locals buits i d’altres espais en desús a de La Llacuna. I per altra banda, l’inventari d’activitats que cobrien les necessitats detectades al municipi. D’aquesta manera es va poder avaluar quines eren les millors oportunitats d’activació i en quines localitzacions convenia testejar-les.

Entre les activitats inventariades hi havien les propostes de realitzar habitatges assequibles per persones amb dificultats econòmiques; la creació d’un Centre de Recursos Mediambientals que incorporés tant la gestió de residus com la pedagogia sobre el reciclatge i la informació sobre els espais naturals del territori; l’habilitació de zones per a autocaravanes; la promoció d’un festival cultural vinculat a la història de La Llacuna o la facilitació d’un equipament progressiu per a joves.

El document planteja les estratègies per implementar aquestes activitats en determinats espais buits del municipi tenint en compte la seva localització, dimensió, estat de conservació,… No es tracta d’un projecte executiu o finalista, sinó d’una eina de treball per a l’equip polític i tècnic de La Llacuna i per als seus habitants. A partir de les fitxes detallades de cada espai analitzat i cada activitat proposada, i seguint recomanacions i criteris estratègics, són els propis agents del territori els qui trien engegar les iniciatives més convenients per a tots i totes.

Ubicació

La Llacuna

[917 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2021]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de La Llacuna

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

Ara Muñío

Enric Burgstaller

Pere Mogas

Raimon Soler

Mireia Peris

Han col·laborat

Equip tècnic i polític de

l’Ajuntament

project projecte

Territori Jujol a les escoles

La iniciativa Territori Jujol a les escoles pretén reconèixer i acostar la figura i l’obra de Jujol als infants des del propi territori, seguint la proposta del projecte Territori Jujol, però posant als nens i nenes al centre de la reflexió, amb la voluntat que siguin part activa del projecte i ajudin a ampliar-ne la repercussió al conjunt de la comunitat educativa i a la ciutadania en general.

La proposta parteix del treball realitzat i la documentació recollida en el marc del projecte Territori Jujol, una iniciativa desenvolupada desde l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus i COFO architects.

Les activitats realitzades no només es desenvolupen a l’aula, sinó que es pretén que les idees dels nens i nenes i el material didàctic elaborat s’extenguin al conjunt dels centres educatiu i de la població. Un dels objectius és generar, a través del treball a les escoles, una xarxa de complicitat entre els municipis inclosos al Territori Jujol.

Llegir més

Els objectius generals del projecte són:

Reconèixer l’obra i la biografia de Jujol.
Incloure els infants en el procés de reconeixement i lectura de l’obra i el personatge de Jujol des de l’obra ubicada al propi municipi.
Tractar temes com el disseny, la materialitat, el paisatge, la biografia de Jujol a través d’un procés creatiu.
Difondre les obres del Territori Jujol a l’escola més enllà dels infants que participen directament de l’activitat.
Promoure el treball en xarxa de les escoles dels diferents municipis que treballin les obres del Territori Jujol.

Per assolir els objectius del cicle de tallers es proposa treballar tant experiencialment com conceptualment, i així, entendre la complexitat de la figura de Jujol des del punt de vista del seu pensament creatiu i la seva capacitat per transformar la realitat.

Aquest cicle de tallers aborda un procés de creació conjunta que s’inicia amb una visita a una obra de Jujol apadrinada per l’escola, i que tot seguit i durant les tres següents sessions de treball, anirà donant forma a les idees dels nens i nenes. Aquest treball es vehicula entorn de 5 conceptes claus, que ens permetran enllaçar l’obra de Jujol amb el treball dels infants, aplicant-los en la transformació d’un objecte quotidià en quelcom diferent.

Els 5 tallers són:

Taller 1 – Descobrim Jujol [conscienciar, motivar, experimentar] : activitat realitzada a l’obra apadrinada, que consisteix en una visita guiada i que vol apropar la creació de Jujol a l’alumnat d’una manera directa i experiencial.
Taller 2 – Re-descobrim Jujol [experimentar, analitzar]: activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de desxifrar les claus de la metodologia de Jujol per a les seves obres, i experimentar-la individualment.
Taller 3 – Pensem com Jujol [imaginar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de definir les línies mestres d’una creació col.lectiva de major format.
Taller 4 – Creem com Jujol [transformar, col·laborar] : activitat realitzada a l’aula, amb l’objectiu de treballar conjuntament per desenvolupar les idees definides al tercer taller.
Taller 5a – Expliquem Jujol [explicar] : activitat autònoma a l’aula dinamitzada pel professorat. Consisteix en fer una gravació on cada grup expliqui la seva obra.
Taller 5b – Celebrem Jujol [realitzar, compartir] : activitat de tancament, per compartir els resultats i fer difusió de la feina feta. Aquesta part es desenvolupa fora de l’escola i està oberta a tota la ciutadania.

Cada un dels tallers va acompanyat d’una càpsula audiovisual on dinamitzadores del Territori Jujol comencen a introduir alguns dels temes que es treballaran en el taller presencial. Tenen l’objectiu de motivar i presentar conceptes clau.

En aquesta prova pilot són dues les escoles que participen en el projecte, amb un total de 3 grups classe:

L’Escola de Bràfim: en aquest cas l’activitat es realitza amb el cicle superior de primària (grup classe format per nens i nenes de 5è i 6è).
L’Escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos. en aquest cas l’activitat es realitzarà amb el curs de 5è de primària, format per dos grups classe.

La idea és que un cop acabat el procés, es pugui anar estenent aquest procés a altres escoles.

Ubicació

Tarragona

[135,966 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Territori Jujol

Universitat Rovira i Virgili

Fundació “la Caixa”

Equip redactor

*estel (Uri Serra, Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu

Ferrer, Arnau Boix i Pla, Alba

Domínguez Ferrer)

Roger Miralles Jori

Han col·laborat

María González Cañadell

Guillem Fonts Ferrando

Equip educatiu Escola Bràfim

Equip educatiu Escola

Pallaresos

Presentació

Veure els vídeos al YouTube

project projecte

En Òrbita, Projecte Singular d’Economia Social

plantilla fotos_Acció per al Park(ing) Day + Xerrada “Ciutats de les cures” -organitzada de La Regadora

plantilla fotos_ Organització de la xerrada (IN)experiències

plantilla fotos_Xerrada amb títol “Urbanisme Cooperatiu” -organitzada per U-SOLVE - Urban sustainable development SOLutions Valuing Entrepreneurship, The Cyprus Institut + University of Cyprus + Urban Gorillas

plantilla fotos_Cineforum sobre l’Urbanisme i l’Escala Humana

plantilla fotos_Col·laboració en l'organització de la trobada -“Respostes comunitàries a cop de pedal”

plantilla fotos_Mapa d’agents vinculats al paisatge humà de Montbau

plantilla fotos_Formació a la UAB amb títol “Urbanisme (i mobilitat) amb -perspectiva de gènere”

plantilla fotos_Diagnosi col·laborativa dels entorns escolars de -Marianao i Montbaig a Sant Boi de Llobregat

plantilla fotos_Taller per la incorporació de la perspectiva dels infants en el co-disseny d’un espai infantil accessible a Santa Coloma de Cervelló

plantilla fotos_Formació amb títol “Urbanisme Cooperatiu” al programa Màster Barcelona Landscape Architecture de la ETSAB

plantilla fotos_Moderació de la taula rodona “Sabadell, una ciutat amb accessibilitat universal-” organitzada per PEUS -

plantilla fotos_Xerrada “Urbanisme de les persones- Ciutats accessibles”

plantilla fotos_Participació a l’acte de Presentació del Programa d'Economia Social 2022 -Construïm #ecosistemESS-

plantilla fotos_Participació en el seminari PARTICIPATIC -organitzat per la Funcació Ferrer i Guàrdia

plantilla fotos_Participació en la “Bicicletada cooperativa” -organitzada per al Teler Cooperatiu

plantilla fotos_Taller a l'Escola Pia de Sabadell, on els infants de P5 inicien el seu nou itinerari d'aprenentatge

plantilla fotos_Xerrada “Urbanisme de les persones- Ciutats de les cures”

plantilla fotos_Xerrada “Urbanisme de les persones- Ciutats interculturals”

plantilla fotos_Xerrada “La importància de l’espai públic en el desenvolupament dels infants i adolescents” organitzada per l’Ajuntament Sant Feliu de Codines -

plantilla fotos_Xerrada “Urbanisme de les persones- Ciutats (in)sostenibles”

plantilla fotos_Xerrada “Urbanisme de les persones- Ciutats cooperatives”

plantilla fotos_Xerrada “Urbanisme de les persones- Ciutats educadores”

plantilla fotos_Xerrada “Urbanisme de les persones- Ciutats planificades”

Gràcies al fet que hem sigut adjudicatàries d’una de les subvencions per a Projectes Singulars, impulsada pel programa d’Economia Social, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Economía Social, aquest 2022 hem pogut tirar endavant el projecte “En Òrbita”.

Es tracta d’una iniciativa que pretén promoure i enfortir els lligams comunitaris entre les persones d’un territori a través de la divulgació i la pràctica de la cultura participativa aplicada a la millora del seu hàbitat urbà. Es tracta de reconèixer capacitats, endreçar-les i activar-les: posar-les En Òrbita.

Llegir més

En aquest context es programen xerrades i debats on hi convidem tant a les nostres col·laboradores habituals com a la gent del barri, es promouen accions de sensibilització a l’espai públic o càpsules formatives i divulgatives sobre l’Urbanisme Cooperatiu. Fruit d’aquest treball, i amb l’objectiu de consolidar l’aprenentatge i difondre aquests valors es generen una sèrie de materials que estaran disponibles un cop finalitzat el projecte.

Ubicació

Catalunya

[7.710.136 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

12 mesos [2022]

Impulsores

Economia Social,

Generalitat de Catalunya,

Ministerio de Trabajo y

Economía Social

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i

Pla, Alba Domínguez Ferrer,

Marc Deu Ferrer, Oriol Serra

Ureta i Roser Garcia i Piqué)

Han col·laborat

Comunitat estel*

Presentació

Veure al YouTube els vídeos

del cicle de xerrades

“Urbanisme de les persones”

Veure al YouTube les

minientrevistes

“Urbanisme cooperatiu”

project projecte

Projecte executiu de la plaça del Pi (Fase 2)

El projecte d’urbanització aborda la segona fase de la transformació de la Plaça del Pi, en continuïtat amb les obres realitzades a l’altra banda del carrer Ricardo Romero, a l’accés del col·legi públic Jaume II el just.

La proposta parteix de les converses mantingudes amb l’equip docent del centre educatiu, i té per objectiu pacificar l’espai públic donant prioritat al vianant, i augmentar els espais de joc i d’estada de la plaça del pi, per tal de facilitar el desenvolupament de les activitats vinculades a la vida quotidiana i millorar la relació de l’edifici de l’escoleta amb la resta de la plaça.

Llegir més

El disseny de la plaça s’organitza a partir d’una gran esplanada de sauló i la plantació de noves espècies vegetals, arbòries i arbustives, i la implantació de nous elements d’estada que actuen també com a àrees de joc potencial. El projecte també busca la redefinició de la tanca perimetral de l’edifici, per tal de millorar la connectivitat visual de l’edifici amb el carrer, i aprofitar part dels espais interiors com a nous espais públics a disposició del conjunt de la ciutadania.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1.592 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Duració

4 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó de la

Valldigna i Diputació de

València

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer i

Konstantina Chrysostomou,

Alba Domínguez Ferrer, Arnau

Boix i Pla)

7a+i arquitectura i enginyeria

Han col·laborat

Escoleta de Benifairó de la

Valldigna

Nom d’entitats i associacions

project projecte

Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol

Aquest treball ha consistit en redactar un Projecte Executiu Participat per la reurbanització de la plaça del Sol del Port de Sagunt. Això vol dir, que aquest Projecte Executiu s’ha redactat a partir d’una metodologia de treball col·laborativa entre els tècnics i tècniques municipals, l’equip redactor, i els diferents agents socials i econòmics del barri i del municipi.

El document resultant incorpora, per una banda, la perspectiva político-tècnica i ciutadana, i el reconeixement de les seues aportacions, i per altra banda, estratègies de gestió, dinamització o planificació del canvi. Aquestes estratègies són propostes d’intervencions (a curt, mig o llarg termini) que no necessàriament suposen obres, i que acompanyen el procés de transformació de la plaça però, sobretot, el “mentrestant” no es fa efectiva eixa transformació.

Llegir més

Aquest treball col·laboratiu, més enllà del resultat formal de la nova Plaça del Sol, ha assentat les decisions preses sobre, entre d’altres, els següents acords:

Criteris de disseny: Respectar i reforçar els itineraris de pas i connexió entre barris i reconèixer la plaça com a lloc de creuament. Fomentar els espais d’estada i permanència, disposar elements urbans que ho faciliten i reconèixer la plaça com a lloc de trobada. Incorporar i aplicar el concepte de refugi climàtic a la Plaça i reutilitzar o rehabilitar al màxim elements urbans i materials existents.

Criteris de gestió: foment de la corresponsabilització amb el manteniment de la plaça implicant al CEIP Nuestra Señora de Begoña per a que els i les alumnes promoguen accions de divulgació de la importància de la neteja de l’espai públic, o que incloguen unitats didàctiques al currículum escolar relacionades amb la cura de la natura urbana. • Possibilitar la disponibilitat permanent dels serveis higiènics públics a l’edifici del Mercat Municipal. Promoure intervencions artístiques a l’espai públic que reforcen la identitat de la plaça del Sol i faciliten el sentiment de pertinença de veïns i veïnes dels barris.

Criteris de planificació: realitzar accions públiques comunicatives relacionades amb el procés de transformació de la plaça, el seu calendari i el resultat final després de les obres. També es podria fer una activitat performativa pública de transició identitària: cerimònia de retirada i canvi d’ubicació de l’estàtua del treballador, i posada en valor del nou caràcter del sol i de l’ombra. Incorporar elements d’ombratge evolutius o progressius, per acondicionar climàticament la plaça mentre la nova vegetació no adquireix un port suficient.

Ubicació

Sagunt

[67.043 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sagunt

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Alba Dominguez)

SUC arquitectes

Maria Pedro

Ivana Ponsoda

AIG (arquitectura ingeniería y

gestión)

Han col·laborat

Tècniques de l’Ajuntament de

Sagunt

Veïns, veïnes i entitats

municipals

Premsa

Llegir la notícia a El Periòdic

project projecte

Estudi per la Incorporació de la perspectiva de gènere en la implantació i el disseny dels equipaments municipals de Barcelona

1 gos, 18 persones, 26 arbres, 1 font d’aigua, 7 papereres

Pressupostos Participatius Infantils de Sant Cugat

Procés participatiu per la ciutadania adolescent de Barcelona

Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Benifairó de la Valldigna

Els espais buits de La Llacuna

Territori Jujol a les escoles

En Òrbita, Projecte Singular d’Economia Social

Projecte executiu de la plaça del Pi (Fase 2)

Projecte Executiu Participat per la Plaça del Sol

Termes Legals – CC *estel