Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat


Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat

L’objectiu central d’aquesta guia és facilitar i recolzar els projectes de Camí Escolar que es desenvolupin a Sant Boi de Llobregat, per tal que totes aquestes iniciatives vagin en una mateixa línia i persegueixin uns objectius consensuats pel conjunt de la comunitat educativa del municipi. A banda, es vol continuar i consolidar una sèrie d’accions que s’han promogut al municipi aquests últims anys, ja que la millora de la mobilitat activa no és una temàtica nova, i moltes persones, entitats i col·lectius ja hi estan treballant des de fa temps.

Es tracta d’un document complex on es recull la metodologia d’aplicació dels Camins Escolars, per una banda, amb la idea que sigui utilitzat com a manual, i una altra on s’aborda una primera anàlisi de cadascun dels centres educatius on es posa el focus en les dinàmiques de mobilitat de les persones usuàries així com en l’estat de l’entorn físic de les escoles, i atenent també a temes com la perspectiva de gènere, la biodiversitat o la cooperació ciutadana en projectes similars.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat 

[82.904 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

12 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina

Chrysostomou

Arnau Boix i Pla)

Informe

Llegir l’informe complet en Issuu

Com el coll infinit

Com el coll infinit

Avance arrossegant els peus, que carreguen el dia sencer, però es desenganxen de la vorera i em vaig elevant pel carrer mig buit. Per damunt de paperots i burilles, dels cotxes aparcats en filera. Per damunt de l’aparador de la botiga de marcs i motllures a punt de tancar, del dring dels gots al Sabadelle, acabat d’obrir, i del senyal lluminós de l’hostal Mar de Plata, que mai no s’apaga.

Tres, quatre, cinc metres. Seguisc surant amunt entre edificis. Ja estic a l’alçada de les finestres del segon pis. Passe tan a prop que podria parlar amb els habitants de l’immoble. Escoltar el telenotícies amb l’home de la samarreta de tirants estovat al sofà. Tastar la sopa que ja fa estona que bombolleja, al costat de la taula de cuina del pis d’estudiants. Acariciar les tovalloles esponjoses que Pepa despenja eixutes dels cordills de la galeria.

Set, vuit,  nou metres. Surar em fa sentir lliure. Desapareixen les línies dels adoquins, es desdibuixen les copes dels arbres i les tasques del calendari. Una munió de llumetes desenfocades sembren el paisatge urbà, com si Seurat estigués pintant la poqueta nit del segle XXI: les tireres de fanals groguencs que serpentegen els carrers, els ulls blancs dels cotxes que vénen, i els rojos dels que van, la coreografia en bucle dels cicles semafòrics.

Per mi, és el camí màgic a casa. No totes pensen que ho és de màgic, potser no són conscients del privilegi de travessar la ciutat en vol rasant. Però cap de les persones que suren al meu voltant té pressa. Això és. Això tenim en comú. N’hi ha que passegen de la mà, i d’altres que sostenen una corretja. N’hi ha que pausen el cap amb l’horitzó i n’hi ha que suen l’estrés de la feina a tota virolla. Gossos que s’empaiten. Autofotos temeràries. La xica de les vuit. Però cap tenim pressa.

És un camí flotant que envolta el barri a deu metres d’alçada. Com les anelles de fum de cigarreta que es fan exhalant. O els cinturons d’asteroides de Saturn. Comparable al High Line de Nova York, però sense gentrificar. Sense restriccions horàries ni pol·lució. Amb el pòsit de segles d’històries a sobre. No és cap jardí, però sobrevola el bosc sagrat, i s’hi pot passejar sense detindre’s, perquè al ser un rogle no té principi ni final. 

La xica de les vuit s’abriga sempre amb colls infinits teixits a crochet, i amb barrets de llana. Amb borla. Els hi fa sa mare. Avui els duu blancs, però de colls i barrets en té de molts colors. I sempre combinen, com si eixiren d’una mateixa paleta de tardor, de terra mullada i fulles caigudes. Sempre ens creuem a aquestes hores, però la foscor només ens deixa descobrir-nos quan som molt a prop, amb el temps just de mirar-se de reüll i esbossar un somriure. Perquè per saber si algú et mira als ulls tu l’has de mirar alhora també. O per saber si es gira a veure com t’allunyes. 

Jo no ho sé si es gira quan m’allunye, però continue endavant, pel camí màgic a casa, perquè sé que en pocs minuts ens tornarem a creuar sobrevolant el barri. Fins que de tants instants en fem una estona.

* Referències 

Text inspirat en la vida quotidiana de la muralla de Lugo com a espai públic singular i extraordinari.

Imatge: Dibuix de Juan Creus Andrade per a la publicació “Recinto. Lugo: historia y ciudad”, 2014.

Paraules de:

Arnau Boix i Pla

Data de publicació:

26/09/2021

Escrit originalment en:

català

Tags:

Vida quotidiana / Espai públic

Projecte executiu d’implantació del carril bici


Projecte executiu d’implantació del carril bici

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Pere de Ribes 

[30.658 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Pere

de Ribes

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Toni Elvira

Gustau Farell

 

Procés participatiu de l’Estació de Sants


Procés participatiu de l’Estació de Sants

Les transformacions d’infraestructures essencials d’una ciutat com Barcelona són com realitzar una cirurgia a cor obert. L’operació urbana s’executa sobre un punt concret, però és precisament per on hi passen les artèries principals, i on hi connecta el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric de l’organisme. A més a més, s’han d’obrir, operar i cosir els distints teixits comunitaris que hi convergeixen.

La remodelació que ADIF farà de l’estació de tren Barcelona-Sants i de tots els seus entorns (l’actual estació d’autobusos, la plaça dels Països Catalans i la plaça de Joan Peiró) suposen un canvi molt rellevant en les dinàmiques sòciourbanes del lloc, alhora que una oportunitat enorme de redefinir connexions humanes i de millorar significativament la qualitat de l’ecosistema urbà.

Així, aquest procés participatiu, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, ha volgut incloure les perspectives dels veïns i veïnes, i de les diferents entitats del barri de Sants i de la ciutat perquè aquesta transformació urbana compti amb els criteris de qualitat i vitalitat que garanteixin que la vida quotidiana de l’entorn de l’Estació de Sants sigui saludable, diversa i segura, i que faciliti els usos ciutadans de l’espai públic.

El procés participatiu ha tingut dues fases de debat: la primera, a partir de l’exposició dels criteris generals d’intervenció per a la transformació de l’entorn de l’Estació de Sants; i la segona on s’han debatut les característiques específiques que ha de tenir l’espai urbà de la plaça dels Països Catalans i el seu entorn.

Donades les restriccions a la mobilitat existents en el moment de la seva realització a causa de l’emergència sanitària de la COVID-19, aquest procés participatiu s’ha realitzat principalment de manera telemàtica, integrant diverses eines digitals de treball que han propiciat la consecució dels objectius establerts i han facilitat la plena participació de les persones i entitats involucrades.

Les transformacions d’infraestructures essencials d’una ciutat com Barcelona són com realitzar una cirurgia a cor obert. L’operació urbana s’executa sobre un punt concret, però és precisament per on hi passen les artèries principals, i on hi connecta el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric de l’organisme. A més a més, s’han d’obrir, operar i cosir els distints teixits comunitaris que hi convergeixen.

La remodelació que ADIF farà de l’estació de tren Barcelona-Sants i de tots els seus entorns (l’actual estació d’autobusos, la plaça dels Països Catalans i la plaça de Joan Peiró) suposen un canvi molt rellevant en les dinàmiques sòciourbanes del lloc, alhora que una oportunitat enorme de redefinir connexions humanes i de millorar significativament la qualitat de l’ecosistema urbà.

Així, aquest procés participatiu, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, ha volgut incloure les perspectives dels veïns i veïnes, i de les diferents entitats del barri de Sants i de la ciutat perquè aquesta transformació urbana compti amb els criteris de qualitat i vitalitat que garanteixin que la vida quotidiana de l’entorn de l’Estació de Sants sigui saludable, diversa i segura, i que faciliti els usos ciutadans de l’espai públic.

El procés participatiu ha tingut dues fases de debat: la primera, a partir de l’exposició dels criteris generals d’intervenció per a la transformació de l’entorn de l’Estació de Sants; i la segona on s’han debatut les característiques específiques que ha de tenir l’espai urbà de la plaça dels Països Catalans i el seu entorn.

Donades les restriccions a la mobilitat existents en el moment de la seva realització a causa de l’emergència sanitària de la COVID-19, aquest procés participatiu s’ha realitzat principalment de manera telemàtica, integrant diverses eines digitals de treball que han propiciat la consecució dels objectius establerts i han facilitat la plena participació de les persones i entitats involucrades.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Roser Garcia)

 

monoDestudio

 

Han col·laborat

Espai Coneix

 

Veïnat i entitats dels barris

de Sants, Hostafrancs i

Eixample.

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Informe

Llegir la documentació

completa del procés

participatiu.

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’article de l’Ara, o a

 l’Ajuntament de Barcelona.

Espai de trobada, La Rectoria


Espai de trobada, La Rectoria

El procés participatiu s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de la Rectoria en un equipament de referència a escala municipal i per proposar uns criteris executius  que impulsin el projecte de definició d’usos i gestió de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb els i les habitants de Cànoves i Samalús, el col·lectiu jove, les entitats municipals, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi. Aquest procés participatiu s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, especialment en la seva fase inicial. 

La Rectoria es torna en un espai que dona lloc a activitats i serveis, relacionades amb l’aprenentatge, la comunitat i el medi ambient, accessibles a tota la ciutadania local de Cànoves i Samalús. Es tracta d’un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Cànoves i Samalús. Un espai de confiança i acollida, on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal, es dedica a la creativitat, l’aprenentatge i la inclusió i reneix a partir de la forta identitat que tenia l’edifici al passat com a espai comunitari. Així mateix, aquest equipament dona respostes a necessitats actuals i futures amb la coexistència de diversos espais i activitats que fomenten la diversitat de la població local. Aquesta estratègia garanteix el futur de La Rectoria i millora l’accés de les usuàries més desvinculades, atrau noves usuàries que potser no l’havien visitat anteriorment i formen sinergies i oportunitats que són més fàcils de mantenir gràcies a la proximitat amb els altres espais de caràcter diferent de l’equipament.

D’aquesta manera, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement intergeneracional -generant espais de trobada i de treball individual i/o col·lectiu- i recursos a la disposició d’entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que ja tenen lloc al municipi.

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. Mitjançant la co-dinamització, es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de la Rectoria.

En aquest cas, el projecte de la Rectoria i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi. En el cas del col·lectiu jove, donant-los responsabilitats i veu a través d’aquest equipament, els impulsem perquè esdevinguin com a ciutadania activa que participin en la societat en igualtat de condicions amb els altres col·lectius i entitats.

Així doncs,  l’espai de trobada La Rectoria es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori 
  • Intercanvi de coneixement, capacitats i idees

El procés participatiu s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de la Rectoria en un equipament de referència a escala municipal i per proposar uns criteris executius  que impulsin el projecte de definició d’usos i gestió de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb els i les habitants de Cànoves i Samalús, el col·lectiu jove, les entitats municipals, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi. Aquest procés participatiu s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, especialment en la seva fase inicial. 

La Rectoria es torna en un espai que dona lloc a activitats i serveis, relacionades amb l’aprenentatge, la comunitat i el medi ambient, accessibles a tota la ciutadania local de Cànoves i Samalús. Es tracta d’un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Cànoves i Samalús. Un espai de confiança i acollida, on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal, es dedica a la creativitat, l’aprenentatge i la inclusió i reneix a partir de la forta identitat que tenia l’edifici al passat com a espai comunitari. Així mateix, aquest equipament dona respostes a necessitats actuals i futures amb la coexistència de diversos espais i activitats que fomenten la diversitat de la població local. Aquesta estratègia garanteix el futur de La Rectoria i millora l’accés de les usuàries més desvinculades, atrau noves usuàries que potser no l’havien visitat anteriorment i formen sinergies i oportunitats que són més fàcils de mantenir gràcies a la proximitat amb els altres espais de caràcter diferent de l’equipament.

D’aquesta manera, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement intergeneracional -generant espais de trobada i de treball individual i/o col·lectiu- i recursos a la disposició d’entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que ja tenen lloc al municipi.

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. Mitjançant la co-dinamització, es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de la Rectoria.

En aquest cas, el projecte de la Rectoria i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi. En el cas del col·lectiu jove, donant-los responsabilitats i veu a través d’aquest equipament, els impulsem perquè esdevinguin com a ciutadania activa que participin en la societat en igualtat de condicions amb els altres col·lectius i entitats.

Així doncs,  l’espai de trobada La Rectoria es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori 
  • Intercanvi de coneixement, capacitats i idees

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Cànoves i Samalús 

[3,117 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Cànoves i

Samalus

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’ajuntament

Ciutadania de Cànoves i

Samalús

Entitats municipals

JAC (Joves Alcem Cànoves)

Presentació

Veure la presentació al prezi 

Can Canyameres, Comunitat i Cultura


Can Canyameres: Comunitat i Cultura

Aquest projecte s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de l’antiga masia de Can Canyameres en un equipament de referència a escala de barri i a escala municipal per proposar uns criteris executius que impulsin el projecte de definició d’usos i disseny de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb les i els habitants de Sant Cugat, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi.

Pel que fa a conjunt de Can Canyameres, és un espai emblemàtic i molt arrelat amb la història agrícola i arquitectònica de Sant Cugat, que es transforma en un en espai dedicat a la cultura, el veïnatge i la cooperació. Un espai comunitari i cultural. 

La proposta tracta el conjunt com un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Sant Cugat. Un espai de confiança i acollida, un espai d’integració social on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal forma part de la xarxa dels equipaments culturals de proximitat i es dedica a la comunitat, la cultura, l’aprenentatge, el medi ambient i la inclusió i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social de Sant Cugat i al barri de Volpelleres en particular. 

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. El contenidor es gestiona des de l’ajuntament, mentre el contingut es codinamitza amb la ciutadania. Amb aquesta codinamització es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de Can Canyameres.

En aquest cas, el projecte de Can Canyameres i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi.  Així doncs, el projecte s’inspira i s’organitza amb el concepte de la masia catalana i la filosofia del Modernisme. A partir d’això, el conjunt de Can Canyameres s’organitza en tres espais que estan interconnectats i complementaris. 

Espai de creació (La casa modernista)
És l’espai on es desenvolupen tallers, cursos o activitats relacionats amb l’art i la innovació cultural.

Espai de trobada (Planta Baixa de la Masia)
És l’espai on es fa barri amb llocs de socialització i interacció i és on es fan visibles les creacions de la comunitat, on es produeix l’intercanvi de coneixement i l’aprenentatge col·lectiu.

Espai de reflexió (Planta Primera de la Masia)
És l’espai on es pren lloc la gestió del contingut i del contenidor, i és on fan els cursos i la formació. En aquest espai és on es dona forma a la innovació comunitària.

Aquest projecte s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de l’antiga masia de Can Canyameres en un equipament de referència a escala de barri i a escala municipal per proposar uns criteris executius que impulsin el projecte de definició d’usos i disseny de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb les i els habitants de Sant Cugat, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi.

Pel que fa a conjunt de Can Canyameres, és un espai emblemàtic i molt arrelat amb la història agrícola i arquitectònica de Sant Cugat, que es transforma en un en espai dedicat a la cultura, el veïnatge i la cooperació. Un espai comunitari i cultural. 

La proposta tracta el conjunt com un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Sant Cugat. Un espai de confiança i acollida, un espai d’integració social on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal forma part de la xarxa dels equipaments culturals de proximitat i es dedica a la comunitat, la cultura, l’aprenentatge, el medi ambient i la inclusió i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social de Sant Cugat i al barri de Volpelleres en particular. 

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. El contenidor es gestiona des de l’ajuntament, mentre el contingut es codinamitza amb la ciutadania. Amb aquesta codinamització es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de Can Canyameres.

En aquest cas, el projecte de Can Canyameres i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi.  Així doncs, el projecte s’inspira i s’organitza amb el concepte de la masia catalana i la filosofia del Modernisme. A partir d’això, el conjunt de Can Canyameres s’organitza en tres espais que estan interconnectats i complementaris. 

Espai de creació (La casa modernista)
És l’espai on es desenvolupen tallers, cursos o activitats relacionats amb l’art i la innovació cultural.

Espai de trobada (Planta Baixa de la Masia)
És l’espai on es fa barri amb llocs de socialització i interacció i és on es fan visibles les creacions de la comunitat, on es produeix l’intercanvi de coneixement i l’aprenentatge col·lectiu.

Espai de reflexió (Planta Primera de la Masia)
És l’espai on es pren lloc la gestió del contingut i del contenidor, i és on fan els cursos i la formació. En aquest espai és on es dona forma a la innovació comunitària.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Cugat

[90,664  habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat

del Vallès

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Veïnat de Sant Cugat

del Vallès

Entitats i associacions

Equip tècnic i polític de

l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Vídeo

Veure el vídeo del procés

al youtube

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte

en el decidim

Inventari de construccions en sol no urbanitzable


Inventari de construccions en sol no urbanitzable

La regulació del sòl no urbanitzable (SNU) és un dels reptes que han d’afrontar els ajuntaments aquests propers anys, ja que cal trobar un equilibri entre els usos i activitats que hi són permesos i la preservació dels hàbitats i ecosistemes naturals propis de cada territori. 

En aquest context, l’ajuntament de Manresa ha impulsat la redacció d’un inventari de les edificacions en SNU per tal de conèixer quina és la realitat a actual del municipi abans de decidir de quina manera cal incidir-hi, en paral·lel al catàleg de Masies ja aprovat definitivament.

Des d’ *estel hem abordat el projecte amb la intenció de conèixer les característiques arquitectòniques, urbanístiques i ambientals de cadascun dels elements inclosos a l’estudi, però sense oblidar la component social i humana que tenen aquests construccions. En un entorn com el de Manresa juguen un paper clau alhora de vertebrar i articular el territori, i en la definició del caràcter i la identitat de les persones que l’habiten.

La col·laboració amb l’equip de Solucions Geogràfiques ens ha permès integrar la tecnologia SIG d’una manera transversal al llarg de les feines de redacció, i facilitar la gestió i actualització de la informació en el futur.

La regulació del sòl no urbanitzable (SNU) és un dels reptes que han d’afrontar els ajuntaments aquests propers anys, ja que cal trobar un equilibri entre els usos i activitats que hi són permesos i la preservació dels hàbitats i ecosistemes naturals propis de cada territori. 

En aquest context, l’ajuntament de Manresa ha impulsat la redacció d’un inventari de les edificacions en SNU per tal de conèixer quina és la realitat a actual del municipi abans de decidir de quina manera cal incidir-hi, en paral·lel al catàleg de Masies ja aprovat definitivament.

Des d’ *estel hem abordat el projecte amb la intenció de conèixer les característiques arquitectòniques, urbanístiques i ambientals de cadascun dels elements inclosos a l’estudi, però sense oblidar la component social i humana que tenen aquests construccions. En un entorn com el de Manresa juguen un paper clau alhora de vertebrar i articular el territori, i en la definició del caràcter i la identitat de les persones que l’habiten.

La col·laboració amb l’equip de Solucions Geogràfiques ens ha permès integrar la tecnologia SIG d’una manera transversal al llarg de les feines de redacció, i facilitar la gestió i actualització de la informació en el futur.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Manresa

[76,250 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

11 mesos [2019]

Impulsores

Ajuntament de Manresa

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu, Alba

Dominguez, Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou)

 

Solucions Geogràfiques

Can Quel, Fàbrica de Creació


Can Quel, Fàbrica de Creació

L’antiga fàbrica tèxtil de Can Quel, un edifici emblemàtic i molt arrelat a la història de l’Esquirol, es transforma en un centre públic de creació sociocultural. Una fàbrica de creació.

Aquest edifici municipal, recupera la idea de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori, i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social i al desenvolupament sostenible a Collsacabra, i a l’Esquirol en particular.

La fàbrica de creació Can Quel, torna a existir a partir del lema “el nostre futur és la qualitat” que es troba encara dins la fàbrica, però referit ara a la cultura i a la comunitat. Així mateix, dóna respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement -generant espais de treball individuals i/o col·lectius i recursos a la disposició d’artistes, entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que reforcen el municipi de l’Esquirol com a pol cultural i social a Collsacabra.

S’aposta per una col·laboració directa amb els diferents col·lectius per co-gestionar l’equipament, i que puguin ser ells els que el dinamitzen, donen forma i fan créixer el projecte.

La fàbrica de creació Can Quel es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Cultura i educació transfrontereres
  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori

El procés participatiu es va dissenyar seguint la metodologia IAP (Investigació-Acció Participativa) amb l’objectiu de sumar la màxima diversitat de perspectives intergeneracionals, i fomentar un espai inclusiu a l’Esquirol. Durant el procés participatiu es va treballar amb la comunitat local el Programa Funcional, els criteris de la Intervenció arquitectònica i urbanistica, el model de gestió, les fases d’execució i la gestió del “mentrestant¨.

L’antiga fàbrica tèxtil de Can Quel, un edifici emblemàtic i molt arrelat a la història de l’Esquirol, es transforma en un centre públic de creació sociocultural. Una fàbrica de creació.

Aquest edifici municipal, recupera la idea de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori, i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social i al desenvolupament sostenible a Collsacabra, i a l’Esquirol en particular.

La fàbrica de creació Can Quel, torna a existir a partir del lema “el nostre futur és la qualitat” que es troba encara dins la fàbrica, però referit ara a la cultura i a la comunitat. Així mateix, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement -generant espais de treball individuals i/o col·lectius i recursos a la disposició d’artistes, entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que reforcen el municipi de l’Esquirol com a pol cultural i social a Collsacabra.

S’aposta per una col·laboració directa amb els diferents col·lectius per co-gestionar l’equipament, i que puguin ser ells els que el dinamitzen, donen forma i fan créixer el projecte.

La fàbrica de creació Can Quel es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Cultura i educació transfrontereres
  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori

El procés participatiu es va dissenyar seguint la metodologia IAP (Investigació-Acció Participativa) amb l’objectiu de sumar la màxima diversitat de perspectives intergeneracionals, i fomentar un espai inclusiu a l’Esquirol. Durant el procés participatiu es va treballar amb la comunitat local el Programa Funcional, els criteris de la Intervenció arquitectònica i urbanística, el model de gestió, les fases d’execució i la gestió del “mentrestant”.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

L’Esquirol

[2,181 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de l’Esquirol 

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Veïnat de l’Esquirol

Entitats municipals

Espai jove

Equip tècnic i polític de

l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau

Un estudi de Paisatge Urbà, i especialment en un àmbit complex com el de Montbau, inevitablement aborda els treballs des de diverses perspectives que s’entrellacen per tal de reflectir la realitat urbana. 

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat del barri, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

A través d’un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic es va aconseguir relatar, per exemple, quina era la percepció de seguretat a diverses zones del barri, quins eren els espais formals i informals més ben valorats i perquè, quines característiques urbanes defineixen la identitat del barri o com es percep la relació entre la ciutat de Barcelona i la muntanya de Collserola.

Un estudi de Paisatge Urbà, i especialment en un àmbit complex com el de Montbau, inevitablement aborda els treballs des de diverses perspectives que s’entrellacen per tal de reflectir la realitat urbana. 

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat del barri, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

A través d’un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic es va aconseguir relatar, per exemple, quina era la percepció de seguretat a diverses zones del barri, quins eren els espais formals i informals més ben valorats i perquè, quines característiques urbanes defineixen la identitat del barri o com es percep la relació entre la ciutat de Barcelona i la muntanya de Collserola.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona

[1.636.762 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2019]

Impulsores

Institut Municipal del

Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes

*estel (Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix, Alba Domínguez)

Irbis

Veclus S.L.

Jordi Bellmunt

Agata Buscemi

Fàtima López

Montserrat Mercadé

 

Han col·laborat

Veïnat de Montbau

Informe

Llegir l’informe complet en

BCNROC Barcelona

Transformant Ca n’Altimira en un espai d’inovació comunitaria


Transformant Ca n'Altimira en un espai d’inovació comunitaria

Com podem definir els nous usos d’un equipament simbòlic d’una ciutat, respectant la seva història i la seva importància per la ciutadania? Com el podem transformar en un espai pedagògic on s’empodera el teixit social i per tant, parlar per un nou model de co-gestió dels equipaments municipals?

El procés de participació ciutadana per a la definició dels nous usos i el model de gestió de l’antiga biblioteca municipal de Cerdanyola del Vallès va ser un projecte innovador i intergeneracional. Durant el procés, es van dur a terme, d’una banda, accions participatives (xerrades, jocs de taula, passejades, impressió 3D, …) i de l’altra el pla de comunicació del procés (accions informatives sobre l’espai públic, imatge comunicativa, exposició i instal·lacions sobre la història de Ca n’Altimira i el seu procés participatiu).

La implicació ciutadana a l’anàlisi i diagnosi col·laborativa de la xarxa de recursos municipals i de l’entorn de Ca n’Altimira va ajudar la coproducció entre l’administració i la ciutadania per construir un relat conjunt sobre el Pla Funcional de l’equipament. Aquest Pla inclou un programa d’usos (artístic, tecnològic, social), el model de gestió de l’equipament, els criteris arquitectònics per la transformació i la proposta de distribució dels usos.

Com podem definir els nous usos d’un equipament simbòlic d’una ciutat, respectant la seva història i la seva importància per la ciutadania? Com el podem transformar en un espai pedagògic on s’empodera el teixit social i per tant, parlar per un nou model de co-gestió dels equipaments municipals?

El procés de participació ciutadana per a la definició dels nous usos i el model de gestió de l’antiga biblioteca municipal de Cerdanyola del Vallès va ser un projecte innovador i intergeneracional. Durant el procés, es van dur a terme, d’una banda, accions participatives (xerrades, jocs de taula, passejades, impressió 3D, …) i de l’altra el pla de comunicació del procés (accions informatives sobre l’espai públic, imatge comunicativa, exposició i instal·lacions sobre la història de Ca n’Altimira i el seu procés participatiu).

La implicació ciutadana a l’anàlisi i diagnosi col·laborativa de la xarxa de recursos municipals i de l’entorn de Ca n’Altimira va ajudar la coproducció entre l’administració i la ciutadania per construir un relat conjunt sobre el Pla Funcional de l’equipament. Aquest Pla inclou un programa d’usos (artístic, tecnològic, social), el model de gestió de l’equipament, els criteris arquitectònics per la transformació i la proposta de distribució dels usos.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Cerdanyola del Vallès

[57,740 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

13 mesos [2016-2017]

Impulsores

Diputació de Barcelona, 

Ajuntament de Cerdanyola de

Vallès

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Soledad Viteri)

MonoD estudio

Urbanins

 

Han col·laborat

Gent no associada

Col·lectius

Entitats i Associacions 

Presentació

Veure la presentació al prezi

 

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el diari Cerdanyola al dia