Placemaking 4 Inclusion: Informe Nacional Comparatiu

Placemaking 4 Inclusion: Informe Nacional Comparatiu

Us donem la benvinguda a Placemaking 4 Inclusion (PM4I), un projecte dinàmic finançat per la Unió Europea. Aquest extracte, que recull la teoria transformant-la en pràctica, prové de l’Informe Nacional Comparatiu, entrellaçant aportacions d’Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Espanya, Grècia i Noruega. El PM4I dona poder a la gent jove i a les persones i les organitzacions que treballen amb gent jove, utilitzant el placemaking per fomentar la inclusió social i configurar entorns urbans inclusius mitjançant una cocreació col·laborativa.  Explora capítols clau sobre Metodologia, Placemaking, Inclusió Social de la gent jove, Empoderament Comunitari i Competències. Submergeix-te en aquest calaix del tresor d’idees, encenent un canvi positiu. 

Pots llegir l’informe complet aquí: http://placemaking.4learning.eu/outputs/

Recurs relacionat amb

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Pedagogia urbana

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou , Arnau Boix i

Pla, Nedjine Dorcely)


Luisa Tuttolomondo (Sguardi

Urbani), Anna Stamouli

(AKNOW), Ammalia

Podlaszewska (CGE), Bram

Dewolfs (Urban Foxes),

Annabel Mempel

(Nabolagshager), Rita

Marques (YEU)


Han col·laborat

Gent jove, persones i

organitzacions que treballen

amb gent jove,

administracions públiques

d’Alemanya, Bèlgica, Itàlia,

Noruega, Espanya i Grècia.

Més informació

Data de publicació

04/12/2023

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants

Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants

El projecte “Paisatge humà de Sants” forma part de l’Estudi de Paisatge Urbà de Sants i té com a objectiu analitzar i millorar l’espai públic i la qualitat de vida en el districte de Sants, a Barcelona.

La metodologia del projecte es divideix en dos grups de treball: participació directa i indirecta. La participació directa inclou converses preliminars amb les i els agents implicats, com les tècniques dels 4 barris,  i debats ciutadans amb persones individuals i  entitats locals vinculades al projecte. D’altra banda, la participació indirecta es basa en l’observació de les dinàmiques urbanes i el treball de camp.

L’àmbit de treball del projecte es centra en el districte de Sants, que inclou els barris de Sants, Badal, la Bordeta i Hostafrancs. El projecte busca comprendre la identitat col·lectiva de la gent que viu en aquesta zona, destacant la forta xarxa social i la sensació d’arrelament a la comunitat.

El projecte també es dedica a analitzar els elements estructurants i generadors de la vida quotidiana en l’espai públic. S’identifiquen espais i equipaments clau, com parcs, places i altres espais de trobada, així com la importància de les activitats realitzades en aquests espais. S’observa la diversitat d’usos i la presència de persones de diferents edats, gèneres i cultures.

A més, es realitza un estudi de la tipologia dels espais públics i carrers a la zona, destacant les àrees de pas i les fronteres entre barris. S’analitza com l’espai públic és utilitzat i la seva funcionalitat.

Finalment, s’avalua la percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic. S’observa com es distribueix l’espai, la infraestructura per a bicicletes, l’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional i la velocitat dels vehicles. També es considera la protecció del clima, la presència de verd urbà i superfícies d’aigua, la il·luminació i la visibilitat. En general, s’identifica que l’espai és segur i inclusiu, però es destaquen àrees estigmatitzades amb conflictes ciutadans.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

10 mesos [2022-2023]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Institut Municipal del Paisatge

Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes (Jordi

Bellmunt, Agata Buscemi)

Irbis, *estel (Konstantina

Chrysostomou,Marc Deu),

Fàtima López, Montserrat

Mercadé, Veclus S.L.

 

Han col·laborat

Tècnics i tècniques dels barris:

Sants, La Bordeta, Sants-

Badal, Hostafrancs

Entitats i col·lectius dels

barris:  Sants, La Bordeta,

Sants-Badal, Hostafrancs

Assessorament en perspectiva de gènere i participació en el projecte de recorreguts peatonals Est-Oest de Cabanyal

Assessorament en perspectiva de gènere i participació en el projecte de recorreguts peatonals Est-Oest de Cabanyal

L’urbanisme de gènere situa la vida quotidiana al centre i aporta una visió inclusiva per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes del barri. L’objectiu és que la proposta resolgui les possibles desigualtats urbanes que es donen actualment i atenent les necessitats d’homes i dones de forma equitativa, sense discriminacions per raó de gènere ni de qualsevol altra com: econòmica, origen, edat, funcional, etc. Les propostes de transformació urbana que es plantegen configuren nous espais que seran el suport físic dels futurs usos socials, per tant, és imprescindible analitzar-los i dissenyar-los pensant en les accions que les persones realitzen al seu dia a dia, i fent-ho recollint la seva diversitat. En aquest sentit, s’han realitzat diverses accions per incorporar aquesta perspectiva al projecte:

  • Assessorament directe i continuat a les redactores en la presa de decisions del procés de projecte.
  • Anàlisi d’aquells documents vinculats al gènere al territori que indiqui la administració o que identifiquem nosaltres
  • Entrevista grupal: amb l’objectiu de presentar i contrastar amb elles el enfocament dels projectes i els criteris de gènere que es preveuen aplicar; contrastar els documents de rellevància identificats prèviament i incorporar-ne d’altres que les participants considerin importants.

L’assessorament incorpora les conclusions principals derivades de l’anàlisi de gènere que afecten l’àmbit del projecte i, també, es detallen les línies de treball i les estratègies de projecte que donen resposta a la incorporació de la perspectiva de gènere.

Ubicació

València

[1.923.000 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

3 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de València

EDUSI Cabanyal – Canyamelar

– Cap de França

Fons Europeu de

Desenvolupament Regional

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Arnau Boix Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer)

 

PEÑIN ARQUITECTOS, SLP

 

 

Han col·laborat

Veïnat del Cabanyal

Sindicat del barri

Assemblea Feminista

Associació Brúfol

AAVV Cabanyal-Canyamelar

Del Pati Al Barri

Escola Santiago Apostol

Exposició: 50 anys de futbol femení a Manresa. La lluita de la dona en el món de l’esport

Exposició: 50 anys de futbol femení a Manresa. La lluita de la dona en el món de l’esport.

“L’esport al llarg dels temps ha estat practicat majoritària per homes. Les dones, tot i ser més de la meitat de la població del món, han hagut de guanyar-se el dret a poder fer esport. A Manresa ara fa cinquanta anys un grup de noies van decidir jugar a futbol, quan només era un esport d’homes. Primer per fer alguns diners pel viatge de final de curs i després ja formant part d’un equip: el SOFFMIC que va jugar el I Campionat de Futbol Femení de Catalunya. Copa Pernod. Aprofitant aquest aniversari, l’exposició fa un recorregut per l’esport femení a Manresa des dels anys setanta fins a l’actualitat…”

Aquest és la introducció amb què s’enceta l’exposició, la qual va més enllà de la commemoració dels cinquanta anys de futbol femení a Manresa, si no que intenta visibilitzar a moltes manresanes pioneres en altres esports fins a l’actualitat, i també, qüestionar a la persona que visita l’exposició si l’avenç aconseguit als darrers anys és prou per assolit la igualtat de la dona en el món de l’esport.

 

Aquest projecte ha dibuixat el disseny de l’exposició i ha filat la conceptualització de tot el material recollit pel Grup de dones FF 1970-1971, per tal de fer una exposició efímera amb l’objectiu de visibilitat, donar a conèixer i, sobretot, fer reflexionar a l’espectador i espectadora, amb la intenció final de què la persona sigui més que en un simple visitant de l’espai, si no que es transformi amb un element actiu del recorregut, fent servir mecanismes de participació i interacció amb els materials utilitzats.

Ubicació

Manresa 

[77.452 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Pedagogia urbana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Grup de dones FF 1970-1971

(Àngels Arrufat Dalmau, Mercè

Maeso Delgado, Cloti Morales

Coca, Núria Zueras Avellana 

Ajuntament de Manresa

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer)

 

Muntant Arquitectura  (Clara

Casas Arrufat)

 

Han col·laborat

Grup de dones FF 1970-1971,

SIAD, Biblioteca el Casino,

Regidoria de Feminismes i

LGTVI, Regidoria d’Esports,

Regidoria de Cultura, Arxiu

Comarcal de Manresa, Rètols

Porquet Prat, REMSA, Club

Atlètic Manresa , Club

Gimnàstica Egiba, Club Natació

Manresa, Club de Tennis

Manresa, Gimnàstic Manresa,

Centre Esports Manresa,

Federació, Catalana de Futbol,

SQUADRA, Montserrat Margarit

Costa, Margarita Martínez

Figueras, Jordi Serra Morales,

Foto-Art, Família Serra Morales.

Agraïments a totes les persones

per facilitar fotos i informació i al

mitjans de comunicació que ens

han permès utilitzar les notícies

Premsa

Llegir més sobre el projecte en:

regio7

naciodigital 

manresadiari

fcf.cat

Procés de participació associat a la Modificació Puntual del PGO de Can Coll a Torrelles de Llobregat

Procés de participació associat a la Modificació Puntual del PGO de Can Coll a Torrelles de Llobregat

La tramitació urbanística és complexa i sovint més lenta del què voldríem. Aquest el cas del sector de Can Coll, un àmbit de desenvolupament principalment residencial al límit de Torrelles de Llobregat i en contacte amb el Sòl No Urbanitzable. Es tracta d’un entorn que no està acabat d’executar per motius diversos.

L’any 2019 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en col·laboració amb l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat va iniciar la redacció de la Modificació del Pla General d’Ordenació (MPGO) per tal de trobar una solució que consolidi aquest àmbit i permeti tancar aquest procés, minimitzant l’impacte ambiental i les molèsties als veïns i veïnes del poble.

És en aquest context on s’ha realitzat aquest procés participatiu, amb l’objectiu que aquesta nova MPGO permeti donar resposta a les necessitats de totes aquelles persones afectades, tant les que viuen actualment a l’àmbit o a les de la resta del poble.

Un dels punts forts del projecte ha sigut el de clarificar la informació i fer-la arribar al màxim de gent possible, generant així, un espai de debat a partir del qual garantir la possibilitat d’implicar-s’hi i participar així del procés de presa de decisions. Per fer-ho s’han celebrat diverses accions obertes (informatives i deliberatives), reunions sectorials, canals de participació on-line o una exposició a l’Ateneu Torrellenc, entre d’altres.

Ubicació

Torrelles de Llobregat

[6.186 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

4 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Torrelles de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Alba Domínguez Ferrer,

Arnau Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Veïnat de Torrelles de

Llobregat

Mesura de Govern i Estudi desigualtats de gènere existents en equipaments i espais municipals

Mesura de Govern i Estudi de desigualtats de gènere existents en equipaments i espais municipals

Les mesures de govern són un instrument d’informació del Govern municipal que presenten accions d’interès general, en aquest cas, La Mesura del Govern pretén integrar la perspectiva de gènere en el disseny i la gestió dels equipaments municipals i del seu entorn. Els seus objectius són:

  • Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments.
  • Establir els processos, referents i normativa  per introduir aquesta perspectiva en el disseny dels equipaments i la seva avaluació.
  • Definir i facilitar instruments per la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments

D’aquesta manera, es vol crear edificis accessibles i versàtils per a diverses activitats, amb especial atenció a l’increment de zones verdes i espais de lactància, així com la incorporació de mobiliari adaptat per a tothom. A través de la Mesura, s’impulsarà una xarxa de lavabos i espais de cures municipals, així com la creació de protocols per prevenir i abordar les violències masclistes. A més, es busca que els espais interiors dels equipaments siguin còmodes, ben il·luminats, amb una climatització natural i un bon aïllament acústic, tot acompanyat de recorreguts clars i ben estructurats per facilitar-ne l’ús.

Aquesta iniciativa sorgeix a partir d’un estudi que posa de manifest una bretxa de gènere en l’ús dels equipaments, amb una tendència a la feminització desigual. Dades reveladores mostren que les dones utilitzen més que els homes alguns equipaments, com les botigues de barri de consum diari, establiments especialitzats, bancs, centres d’assistència primària, casals de gent gran, centres educatius, centres de serveis socials i biblioteques.

Per assegurar un enfocament objectiu, s’ha proposat una nova metodologia per a l’estudi i avaluació dels equipaments existents, a més d’establir recomanacions per als dissenys futurs. Aquesta mesura representa un pas important cap a una societat més inclusiva i igualitària, on totes les persones puguin gaudir de l’accés i l’ús equitatiu dels equipaments municipals, independentment del seu gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia Urbana

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Direcció de Serveis de Gènere i

Polítiques del Temps, 

Ajuntament de Barcelona



Comissió de Drets Socials,

Cultura i Esports (Consell

Municipal de Barcelona)

 

Barcelona Regional Agència

de Desenvolupament Urbà,

S.A.

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i Pla)

 

Barcelona Regional Agència de

Desenvolupament Urbà, S.A.

(Ana Paricio Cárceles,

Conchi Berenguer Urrutia)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el www.barcelona.cat

 

Poligoneres: Diagnosi. Justícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs

Poligoneres: Diagnosi.
Justícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs

Poligoneres és un estudi se centra en els polígons del marge dret del Besòs, Bon Pastor, Torrent d’Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís. Els polígons del marge dret del Besòs requereixen una actuació transversal, amb perspectiva de gènere, que propiciï una transformació de l’espai urbà en termes d’accessibilitat i seguretat per garantir que tothom pugui treballar, fer servir els polígons i transitar per la zona amb total autonomia i amb igualtat d’oportunitats. D’altra banda, és necessari portar a terme un canvi progressiu de model econòmic amb criteris innovadors i socials, que posi en el centre elements de l’economia feminista, fomentant la contractació femenina de qualitat, l’emprenedoria de les dones i la seva participació en uns sectors fins ara masculinitzats, i que n’impulsi així l’empoderament dins la societat. Així mateix, s’ha de garantir que les cures i altres treballs de sosteniment de la vida es poden realitzar en les millors condicions.

Per tant, l’objectiu estratègic de Poligoneres és doble: d’una banda, es tracta de fer realitat una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana. I de l’altra, aconseguir que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en el món econòmic.

La col·laboració en aquest estudi s’ha estructurat en tres blocs de suport: a la investigació, la redacció i representació.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Districte

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia Urbana

Duració

5 mesos [2020-2021]

Impulsores

Direcció de Serveis de Gènere i

Polítiques del Temps, 


Ajuntament de Barcelona

 

Barcelona Regional Agència

de Desenvolupament Urbà,

S.A.

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Arnau Boix i Pla

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer)

 


Barcelona Regional Agència de

Desenvolupament Urbà, S.A.

(Ana Paricio Cárceles)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

Les Festes a l’Espai Públic

L'ànima de la ciutat
Les festes a l'espai públic

“Una part d’allò que ha caracteritzat la vida a les ciutats europees ha tingut lloc als seus espais públics oberts. L’espai públic no ha estat l’espai en negatiu dels habitatges, sinó l’espai en positiu de la ciutat. L’espai públic ha aparegut, s’ha creat per ser el lloc de l’assemblea, del mercat, de la festa, de la justícia, del teatre, del treball, del joc, de la trobada, de la conversa, de la religió, del carnaval, de la música…” – Jan Gehl

L’espai públic, com assenyala Jan Gehl, ha estat el teló de fons d’una vida urbana rica i diversa al llarg dels segles. Ha estat un lloc on la comunitat es reuneix, celebra i esdevé part de la història ciutadana. En aquesta oda a l’espai públic, explorarem la importància de l’ús d’aquest espai per a les celebracions i festes, amb un focus particular en com aquests esdeveniments configuren l’espai públic i el transformen en una plataforma viva per a la cultura, la diversitat i la identitat col·lectiva.

L’espai públic és més que una infraestructura urbana; és un lloc on la vida pren forma i on es comparteixen experiències. Les festes a l’espai públic enriqueixen la ciutat i donen vida a l’imaginari col·lectiu. Aquestes celebracions no només configuren l’espai físic sinó que també el doten d’un significat nou, utilitzant les oportunitats que aquest proporciona.

Els esdeveniments realitzats a l’espai públic esdevenen veritables manifestacions de reunió i comunitat. Allà, persones de tots els racons de la ciutat conflueixen, convertint desconeguts en amics en aquest ambient festiu i de celebració. Aquesta trobada promou la cohesió comunitària i fomenta la interacció social, ja que els participants comparteixen una sensació d’unió i pertinença a un espai comú. Les festes a l’espai públic no només són esdeveniments aïllats, sinó que esdevenen punts de trobada i connexió entre veïns i visitants, teixint una xarxa comunitària que uneix persones de diferents procedències.

A més d’això, aquests esdeveniments també actuen com a vehicles de cultura i tradició. Moltes festes celebrades a l’espai públic estan intrínsecament lligades a la cultura i les tradicions locals. Des de les actuacions musicals fins als vestits tradicionals i els rituals específics, aquestes celebracions ajuden a preservar i transmetre el ric patrimoni cultural de la comunitat. Mitjançant la música, la dansa, les representacions i altres elements culturals, es destaca la identitat i l’arrelament de la comunitat en les seves arrels culturals, permetent que aquestes tradicions continuïn vives i prosperin a través de les generacions.

La diversitat i la inclusió també són valors fonamentals que es posen de manifest a les festes a l’espai públic. Aquestes celebracions ofereixen una oportunitat per a persones de tota mena, independentment de la seva procedència ètnica, religió, classe social o altres característiques, per celebrar juntes. L’espai públic esdevé un lloc on les diferències es dilueixen i la gent es reuneix per gaudir d’un ambient de celebració sense prejudicis ni barreres. Aquesta dimensió d’inclusió i diversitat fomenta una comprensió més profunda i respectuosa de les diferents cultures i fomenta la coexistència pacífica i l’acceptació de la pluralitat dins de la societat.

 

Exemples de festivitats a l’espai públic. 

Carnestoltes a Brasil

L’espai públic esdevé crucial per les festes de Carnaval a Brasil, ja que és l’escenari principal on aquesta celebració cobra vida i transcendència. El Carnaval és una manifestació cultural rica i arrelada a la història del país, i les seves arrels es troben en l’època colonial i la interacció entre les cultures indígenes, africanes i europees. En aquest sentit, l’espai públic es converteix en l’àrea d’expressió màxima d’aquesta diversitat cultural i religiosa.

L’autora Emanuelle Kierulff, explora com les diferents escoles de samba ocupen i defineixen els espais públics a través de les seves desfilades i festes, configurant així l’espai urbà i territorial dels diferents barris. Les desfilades de les escoles de samba esdevenen veritables espectacles públics que fan servir les principals vies de les ciutats, posant en valor i reivindicant aquests espais com llocs de manifestació cultural. A més, les festes de Carnestoltes a les places i carrers són l’escenari on els habitants de la ciutat poden participar i experimentar aquesta expressió cultural com a actors directes.

En aquest sentit, l’espai públic no només és un mer teló de fons per a les festes de Carnaval, sinó que esdevé un protagonista actiu que conforma la identitat cultural de les comunitats locals. Aquesta transformació de l’espai públic en un lloc de celebració, trobada i manifestació cultural és fonamental per a la continuïtat i l’evolució d’aquesta important festa brasilera, i destaca la importància de l’espai públic com a escenari i mediador cultural en les festes de tot el món.

 

Falles de València

Les Falles de València són una celebració icònica i emblemàtica que posa de manifest la importància de l’espai públic en la vida i la cultura de la ciutat. Aquesta festivitat, amb els seus monuments artístics efímers i espectacles pirotècnics, es desplega a tots els racons de València i converteix l’espai públic en un escenari col·lectiu on es produeix la comunió cultural i social. Els carrers, les places i les xicotetes places esdevenen els llocs de trobada on els valencians i visitants es reuneixen per gaudir d’aquesta festa única.

La festa de les Falles, que té arrels antigues i profundes vinculacions amb la història de València, serveix com a exemple paradigmàtic de com l’espai públic esdevé un escenari d’expressió cultural i social. És aquí on es manifesten l’art, la tradició i la creativitat, ja que els artistes locals i estrangers treballen per a construir els majestuosos monuments que, al cap d’uns dies, seran cremats en una cerimònia de foc espectacular. L’espai públic valencià s’omple de vida i esdeveniments culturals durant aquesta festa, i les Falles no serien el que són sense la seva relació intrínseca amb els carrers i places de la ciutat.

 

Patum a Berga, Catalunya

L’espai públic exerceix un paper fonamental en la celebració de la Patum de Berga, una festa tradicional i ancestral declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La plaça de Sant Pere i altres carrers i places de Berga esdevenen l’escenari principal on aquesta festa pren vida. Com menciona Richard Sennett, l’espai públic és l’escenari de la festa, el lloc on la comunitat es reuneix per celebrar junts les seves arrels culturals. La disposició i configuració de l’espai públic de Berga permet que les diferents “colles” o grups que participen en la Patum interpretin les seves actuacions i els balls tradicionals amb precisió i espectacularitat. L’espai públic es converteix en l’ànima de la festa, on la interacció social i la connexió amb la cultura local són possibles. Aquesta celebració és un exemple vívid de com l’espai públic pot ser una plataforma per a la preservació i la transmissió de les tradicions culturals, connectant les persones amb la seva història i les arrels del seu passat.

 

Holi, Índia

L’espai públic a l’Índia té una importància transcendental per a la celebració de l’Holi, el festival de colors que és una de les festes més icòniques del país. L’Holi és una commemoració que celebra la primavera i la victòria del bé sobre el mal. Els carrers i places de ciutats i pobles es converteixen en l’escenari principal d’aquesta festa, on la gent es reuneix per llençar pols de colors vibrants, ballar, cantar i compartir alegria.

L’espai públic esdevé un lloc d’encontre i un punt focal per a la comunitat durant l’Holi, on les diferències socials i econòmiques s’esvaeixen, i les persones de totes les procedències poden participar en la celebració. Aquest esdeveniment festiu fomenta la cohesió comunitària i ofereix l’oportunitat de promoure la cultura i les tradicions pròpies de l’Índia, contribuint a la seva continuïtat i enriquiment.

L’ús de l’espai públic durant l’Holi reflecteix l’arrelament profund d’aquesta festa a la vida quotidiana de la gent d’Índia. A més, l’espai públic esdevé un testimoni de la diversitat i la inclusió que caracteritzen aquesta celebració, ja que persones de diferents procedències es reuneixen per gaudir d’una festa que celebra la vida, la fertilitat i la unitat. És en l’espai públic d’Índia que l’Holi cobra tota la seva esplendor i esdevé una manifestació vivent de la cultura i la identitat d’aquest país.

 

Les qualitats de l’espai public

Així que un bon espai públic per acollir festivitats o celebracions arreu del món ha de complir diversos requisits importants. A continuació, esmentem els elements clau necessaris:

  • Amplitud i Accessibilitat: L’espai ha de ser ampli per acomodar les festes, i ha de ser accessible per a les persones amb mobilitat reduïda i disposar de vies d’accés i sortida clares per a l’emergència.
  • Plataformes o Escenaris: Sovint es necessiten plataformes o escenaris temporals perquè els participants puguin realitzar les seves actuacions.
  • Il·luminació Adequada: Si l’esdeveniment té lloc de nit, és essencial que l’espai disposi d’il·luminació adequada per garantir la seguretat i la visibilitat.
  • Punts d’Informació i Ajuda: Establir punts d’informació i ajuda amb personal qualificat i orientat a atendre situacions d’emergència o per a aquelles persones que puguin sentir-se insegures. Aquests punts poden proporcionar informació sobre com navegar l’esdeveniment amb seguretat i ser lloc de recollida d’informes d’incidents.
  • Àrees per als Espectadors: És necessari que l’espai públic disposi d’àrees habilitades perquè els espectadors puguin observar les actuacions de manera segura, sense interferir amb els participants.
  • Serveis Bàsics: Cal que hi hagi serveis bàsics com lavabos públics, punts d’aigua i serveis d’emergència (com personal mèdic i personal de seguretat) disponibles per a tots els participants.
  • Disseny Segur: L’espai ha de ser dissenyat per garantir la seguretat dels participants i els espectadors. Això pot incloure barreres de seguretat, senyals i accessos controlats.
  • Neteja i Recollida de Residus: Les autoritats han de coordinar serveis de neteja i recollida de residus per garantir que l’espai públic roman net i segur durant i després de l’esdeveniment.
  • Accessibilitat al Transport Públic: Un bon espai públic hauria de ser accessible fàcilment mitjançant transport públic per afavorir la participació de persones de fora de la zona.

Les festes a l’espai públic són testimonis vius de la cultura, la tradició i la diversitat. Aquests esdeveniments no només configuren l’espai físic sinó que el converteixen en una plataforma per a la cohesió comunitària i la inclusió. Celebracions com el Carnaval de Rio, les Falles de València, la Patum de Berga i l’Holi a l’Índia demostren com l’espai públic pot ser un lloc de trobada i celebració on la diversitat és celebrada. Aquestes festes fan que l’espai públic sigui viu, canviant i essencial per a la vida ciutadana, i recorden a tothom que els carrers no només són per a la circulació, sinó per a la comunitat i la cultura.


* Referències

  • Ferri, L. (2007). Las Fallas de Valencia. Un análisis desde la perspectiva urbana. Cuadernos de estudios urbanos y regionales, 8(19), 97-118.
  • Porcar, A. M. (2014). Las Fallas de Valencia y el patrimonio cultural. Apuntes desde la antropología urbana. Revista d’etnologia de Catalunya, (39), 26-35.
  • Richard Sennett, “The Uses of Disorder: Personal Identity and City Life.”
  • Patum de Berga, “Declaració de la Patum com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.”

Foto : Konstantina Chrysostomou, 2017

Paraules de:

Konstantina Chrysostomou

Data de publicació:

13/10/2023

Escrit originalment en:

català

Tags:

Vida quotidiana / Espai públic

Abraçant la diversitat

Abraçant la diversitat
El paper dels espais públics en un món canviant

En un món marcat per un canvi constant, on les línies entre la migració i l’arrelament es difuminen, i on la intersecció d’identitats teixeix un complex tapís, ens trobem en un temps d’harmonització i dissonància. Som, com Amin Maalouf suggereix, totes les persones en certa manera migrants, navegant en un univers que guarda poc semblant amb el lloc del nostre naixement. Les nostres identitats, abans sòlides i immutables, ara són fluides i evolucionen al llarg de les nostres vides.

Com Wilhelm Reich va afirmar de manera profunda: “Piensas que los fines justifican los medios, aunque estos sean viles. Te engañas: el fin es la trayectoria con que lo alcanzas. Cada paso dado hoy es tu dicha del mañana. Ningún objetivo verdaderamente grande podrá ser alcanzado por medios viles -tienes la prueba de que así ha sucedido en todas las revoluciones sociales. La vileza o inhumanidad de una trayectoria dada te convierte en vil e inhumano, y el fin, se vuelve inalcanzable.” Les paraules de Reich subratllen la profunda connexió entre els mitjans i els fins en el viatge de la identitat. És un recordatori que el camí que triem importa tant com la destinació.

El concepte d’identitat, profundament entrellaçat amb la idea de la migració, es troba en un estat de constant flux. Som formades no només per les nostres arrels sinó pels entorns en els quals ens trobem. La identitat és una construcció que s’adapta contínuament a mesura que ens exposem a noves cultures, llengües i idees. Com Maalouf assenyala, “ser migrant ja no es limita als qui han estat obligats a deixar les seves terres natives; ara abasta una definició més àmplia. Tots hem d’aprendre noves llengües, adaptar-nos a diferents formes de parlar i interioritzar codis aliens a les nostres identitats originals.”

Aquest procés d’evolució de la identitat sovint ens deixa sentint-nos dividits, atrapats entre la terra que hem deixat i la que hem abraçat. Abraçar una nova cultura no és un acte de traïció, sinó una negociació complexa que implica navegar per una gamma d’emocions. La nova cultura pot ser una de rebuig, una resposta a la repressió, a la inseguretat o a la manca d’oportunitats. No obstant això, l’acte de deixar enrere una part de la nostra identitat, fins i tot quan es troba en circumstàncies difícils, comporta un sentiment de culpabilitat i tristesa.

No obstant això, l’essència d’una societat harmònica rau en l’acceptació de totes les identitats. Com Maya Angelou ho expressa amb eloqüència: “Totes les persones hauríem de saber que la diversitat fa un ric tapís, i hem d’entendre que tots els fils del tapís tenen igual valor, independentment del seu color.” La diversitat no es limita només a qüestions ètniques o racials, sinó que també comprèn gènere, religió, llengua, orientació sexual i més.

Els espais públics, aquells àmbits compartits on les comunitats s’interseccionen i coexisteixen, juguen un paper fonamental en fomentar la diversitat i promoure l’antiracisme. Aquests espais serveixen com a terreny comú on individus de diferents procedències, cultures i identitats es reuneixen. En els espais públics, les línies que ens separen segons l’ètnia, la raça o altres característiques comencen a esborrar-se, ja que l’experiència compartida de la coexistència pren prioritat.

Jane Jacobs, en la seva obra atemporal “La mort i la vida de les grans ciutats americanes”, emfatitza la importància de les àrees urbanes ben dissenyades. Les ciutats tenen el potencial de proporcionar alguna cosa per a tothom, però només quan es creen de manera col·laborativa. Una ciutat harmoniosa es caracteritza per l’existència de línies clares entre espais públics i privats, amb edificis orientats cap als carrers i voreres en constant activitat. Aquesta inclusió és la clau per fer que les ciutats siguin vives i habitables.

Els espais públics, ja sigui places de ciutat molt concorregudes, parcs serens o barris vibrants, ofereixen una oportunitat perquè els individus interactuïn entre ells. Aquesta interacció, sovint espontània i no escenificada, permet a les persones presenciar la diversitat dels voltants, desmuntant estereotips i prejudicis. El simple fet de compartir un espai públic fomenta un sentiment d’interconnexió, promou l’empatia, la comprensió i l’apreciació de les diferents cultures i identitats.

A més, aquests espais proporcionen una plataforma per a l’expressió d’identitats diverses. Esdeveniments culturals, festivals i trobades en espais públics celebren un ric tapís de tradicions, llengües i costums. Esdevenen un testimoni de la bellesa de la diversitat, mostrant el valor de les diferents perspectives i experiències.

En la nostra recerca per honorar la diversitat i promoure l’antiracisme, els espais públics ofereixen una àrea crítica de canvi. Angela Y. Davis ens recorda que en una societat racista, no n’hi ha prou amb no ser racista; hem de ser activament antiracistas. Això significa desafiar els prejudicis sistèmics i treballar cap a una societat més inclusiva. En aquest procés, el personal esdevé polític mentre ens enfrontem amb les ideologies que subdueixen el racisme i la repressió. El mateix disseny i l’ús dels espais públics poden bé perpetuar les desigualtats racials o bé desafiar-les.

Mitjançant la creació d’espais públics inclusius i accessibles, enviem un missatge potent que totes les persones, independentment de la seva ètnia o raça, tenen dret a existir, interactuar i prosperar a les nostres comunitats. Quan els espais públics estan dissenyats per acomodar una varietat d’expressions culturals, contribueixen a desmantellar els prejudicis sistèmics i a fomentar un entorn d’acceptació i igualtat.

“La Gran Benvinguda”, una adaptació de les paraules de Kate Morales, epitomitza l’essència dels espais públics en donar la benvinguda a persones de tots els orígens. Reconeix la seva cultura, ètnia, religió i gènere, emfatitzant que tothom és benvingut i que les seves identitats úniques són celebrades.

La idea de l’herència d’Amin Maalouf destaca el paper de la cultura en la construcció d’un sentiment de pertinença. Les persones porten la seva herència amb elles, ja sigui en forma de noms, llengües, rituals o records. Aquests emblemes portàtils del passat donen continuïtat als nous llars i serveixen com a connexió amb les arrels de cadascú.

La identitat, profundament arrelada en la memòria cultural, es manté a través d’imatges col·lectives, rituals, monuments i comunicació institucional. El concepte de Maurice Halbwachs sobre els punts fixos i les figures de la memòria subratlla la importància de l’objectivació cultural en la preservació i estabilització de la memòria cultural.

En un món que canvia ràpidament, les nostres identitats i els espais que habitem han de reflectir la riquesa de la diversitat humana. Els espais públics representen la materialització física del nostre compromís amb la diversitat, on totes les persones poden abraçar la seva identitat i trobar el seu lloc en un món que valora i celebra l’espectre complet de les experiències humanes. Com saviament va assenyalar Maya Angelou, “Si intentem entendre’ns, potser fins i tot ens fem amics”. És aquesta comprensió i acceptació, fomentada pels espais públics, la que ens portarà cap a un futur més harmònic i inclusiu.

 

* Referències 

  • Angelou, Maya. “Wouldn’t Take Nothing for My Journey Now.” Bantam, 1993
  • Jacobs, Jane. “The Death and Life of Great American Cities.” Vintage, 1992.
  • Davis, Angela Y. “Freedom is a Constant Struggle.” Haymarket Books, 2016.
  • Maalouf, Amin. “In the Name of Identity: Violence and the Need to Belong.” Penguin, 2001.
  • Morales, Kate. “The Big Welcome,” adapted from Mycelium School (2013-2016), in “Slow Spatial Reader: Chronicles of Radical Affection,” edited by Carolyn F. Strauss, Valiz, 2021.
  • Lowenthal, David. “The Past is a Foreign Country.” Cambridge University Press, 1985.
  • Halbwachs, Maurice. “On Collective Memory.” University of Chicago Press, 1992.
  • Wilhelm Reich, “Listen, Little Man!”, The Noonday Press, 1948

Foto: Konstantina Chrysostomou, 2016

Paraules de:

Konstantina Chrysostomou

Data de publicació:

13/10/2023

Escrit originalment en:

anglés

Tags:

Vida quotidiana / Espai públic

Estudi per la Incorporació de la perspectiva de gènere en la implantació i el disseny dels equipaments municipals de Barcelona


Estudio por la Incorporación de la perspectiva de género en la implantación y diseño de los equipamientos municipales de Barcelona

L’espai públic i els equipaments municipals —que formen part d’aquest espai d’ús públic— no són neutres al gènere. Existeix una bretxa de gènere en l’ús dels serveis i dels equipaments municipals. És a dir, dones i homes viuen la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments municipals, en funció dels rols tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que condicionen la seva quotidianitat.

Aquest estudi té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona. En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.

En aquest sentit, s’ofereixen:

  • Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere i per fer una transformació feminista dels equipaments municipals ja existents;
  • Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere en els equipaments municipals de nova construcció;
  • Recomanacions específiques per fer una transformació feminista dels lavabos, vestidors i canviadors municipals.

Atenent a això, s’analitzen set tipus d’equipaments municipals:

  • Equipaments esportius
  • Equipaments juvenils
  • Equipaments d’infància
  • Equipaments per a la gent gran
  • Equipaments d’atenció i inclusió social
  • Equipaments comercials
  • Equipaments culturals
  • Biblioteques

Per a cada tipus d’equipament, s’estudien especialment aquells elements, tant de l’interior com de l’exterior, que potencialment poden estar generant usos diferencials per sexe, o bé experiències d’usuari o usuària diferents, amb l’objectiu de detectar possibles obstacles i discriminacions i proposar alternatives per revertir-los des de la perspectiva de gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia urbana

Duració

24 mesos [2019-2021]

Impulsores

Departament de

Transversalitat de Gènere


Gerència Municipal


Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i

Pla)

 


Ana Paricio

 

Han col·laborat

Agents municipals (Departament

de Transversalitat de Gènere,

Departament de Prospectiva –

Model Urbà – d’Ecologia Urbana,

Institut Municipal de Persones

amb Discapacitat, Departament

d’Atenció Social a la Família i la

Infància, Departament de

Joventut, Coordinació de l’Espai

Jove Garcilaso, Institut

Municipal Barcelona Esports –

Direcció de Serveis

d’Instal·lacions i Obres, Punt

d’Informació i Atenció a les

Dones, Institut de Cultura de

Barcelona, Direcció de Cultura de

Proximitat)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

www.barcelona.cat