Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà de Montbau

Un estudi de Paisatge Urbà, i especialment en un àmbit complex com el de Montbau, inevitablement aborda els treballs des de diverses perspectives que s’entrellacen per tal de reflectir la realitat urbana. 

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat del barri, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

A través d’un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic es va aconseguir relatar, per exemple, quina era la percepció de seguretat a diverses zones del barri, quins eren els espais formals i informals més ben valorats i perquè, quines característiques urbanes defineixen la identitat del barri o com es percep la relació entre la ciutat de Barcelona i la muntanya de Collserola.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona

[1.636.762 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

8 mesos [2019]

Impulsores

Institut Municipal del

Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes

*estel (Marc Deu,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix, Alba Domínguez)

Irbis

Veclus S.L.

Jordi Bellmunt

Agata Buscemi

Fàtima López

Montserrat Mercadé

 

Han col·laborat

Veïnat de Montbau

Informe

Llegir l’informe complet en

BCNROC Barcelona

Transformant Ca n’Altimira en un espai d’inovació comunitaria


Transformant Ca n'Altimira en un espai d’inovació comunitaria

Com podem definir els nous usos d’un equipament simbòlic d’una ciutat, respectant la seva història i la seva importància per la ciutadania? Com el podem transformar en un espai pedagògic on s’empodera el teixit social i per tant, parlar per un nou model de co-gestió dels equipaments municipals?

El procés de participació ciutadana per a la definició dels nous usos i el model de gestió de l’antiga biblioteca municipal de Cerdanyola del Vallès va ser un projecte innovador i intergeneracional. Durant el procés, es van dur a terme, d’una banda, accions participatives (xerrades, jocs de taula, passejades, impressió 3D, …) i de l’altra el pla de comunicació del procés (accions informatives sobre l’espai públic, imatge comunicativa, exposició i instal·lacions sobre la història de Ca n’Altimira i el seu procés participatiu).

La implicació ciutadana a l’anàlisi i diagnosi col·laborativa de la xarxa de recursos municipals i de l’entorn de Ca n’Altimira va ajudar la coproducció entre l’administració i la ciutadania per construir un relat conjunt sobre el Pla Funcional de l’equipament. Aquest Pla inclou un programa d’usos (artístic, tecnològic, social), el model de gestió de l’equipament, els criteris arquitectònics per la transformació i la proposta de distribució dels usos.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Cerdanyola del Vallès

[57,740 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

13 mesos [2016-2017]

Impulsores

Diputació de Barcelona, 

Ajuntament de Cerdanyola de

Vallès

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Soledad Viteri)

MonoD estudio

Urbanins

 

Han col·laborat

Gent no associada

Col·lectius

Entitats i Associacions 

Presentació

Veure la presentació al prezi

 

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el diari Cerdanyola al dia

Reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps


Reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps

La proposta per a la reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps i els seus voltants va resultar en una estratègia urbana sostenible que prioritza les persones sobre els automòbils, i millora la qualitat de l’espai públic d’acord amb la perspectiva dels habitants de Gualba. S’aborden els problemes de mobilitat, accessibilitat i la feble qualificació dels espais públics, amb l’objectiu d’enfortir la identitat i la cohesió social del veïnat. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions i la cooperació entre tècnics municipals, polítics i ciutadania.

L’àrea de treball evidenciava la necessitat de renovació i revitalització de l’espai urbà: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, activar la vida social, garantir l’activitat econòmica existent i prendre mesures efectives per reduir la velocitat dels vehicles al centre de la ciutat. La proporció entre espais per a persones i espais per a vehicles es va treballar creuant els interessos divergents i fomentant accions empíriques que en visibilitzessin les contradiccions. Per això, en la fase final es van realitzar proves pilot de les solucions que es proposaven, per garantir la visibilitat i la comprensió de les mateixes, i per testejar de manera directa la seva idoneïtat.

El resultat de repensar i reconèixer els valors mediambientals de l’espai públic, introduir criteris de disseny urbà inclusiu, mobilitat sostenible i salut urbana, també va posar en marxa unes dinàmiques participatives que obren espais de diàleg entre els habitants permanents i els habitants de cap de setmana (segones residències) de Gualba.

Ubicació

Gualba

[1,481 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2018-2019]

Impulsores

Ajuntament de Gualba

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez, Marc Deu)

 

Han col·laborat

Veinat de Gualba,

Entitats locals (educació,

economia, comerç, esports,

culturals, socials)

Presentació

Veure la presentació al prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Butlletí Municipal de Gualba

Estudi de la vida quotidiana al barri de Sants​


Estudi de la vida quotidiana al barri de Sants

Per la redacció del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs, *estel ha realitzat una investigació territorial i social complementària per tal de donar arguments a la presa de decisions del document urbanístic. A més a més, juntament amb MonoDestudio, ha desplegat el “Procés participatiu del Pla d’usos i Pla de dinamització comercial”.

L’estudi està limitat a una superfície de 33 hectàrees que inclou part dels barris de Sants i Hostafrancs de Barcelona. Un dels reptes principals ha estat la conjugació d’interessos a escales diverses: des de petites places de barri fins a espais públics de ciutat. A aquest sistema d’espais públics s’afegeix també la complexitat de les activitat previsibles i imprevistes que hi tenen lloc, definint el paisatge sociourbà de l’àmbit de treball.

Per a la realització de l’estudi s’han dut a terme tasques d’observació de la quotidianitat a l’espai públic, modelitzant els cicles setmanals de funcionament del barri a partir del treball de camp entre setmana i en cap de setmana, en cinc moments diferents del dia (matí, migdia, tarda, nit i mitjanit). Aquesta metodologia tenia com a objectiu visibilitzar els patrons d’activitat que defineixen el funcionament de l’àrea d’estudi, per tal d’entendre i explicar la informació fonamental sobre qui fa què i on ho fa, segons uns paràmetres preestablerts d’usos i activitats.

Així, entre d’altres, s’ha identificat i estudiat la xarxa d’espais públics i les seves anomalies, la mobilitat dels vianants, els usos dels llocs i la percepció de seguretat. Per entendre millor els principals espais públics i el seu context, s’ha realitzat un estudi comparatiu entre ells segons unes variables específiques: grau d’interacció social, diversitat d’activitats, afluència, materialitat, i relació entre l’espai privat i l’espai públic.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

3 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Districte de Sants

 

Equip redactor

TESEU

 

 *estel, MonoD estudio

 

Han col·laborat

Entitats i veïnat del barri

de Sants

 

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Nova vida per a l’antiga fàbrica SATI


Nova vida per a l’antiga fàbrica SATI

Es tracta d’un projecte per a promoure la reutilització de l’edifici industrial abandonat SATI al municipi d’Alpens, amb l’objectiu de repensar el lloc per tal d’establir criteris de definició de nous usos i model de gestió del futur equipament públic. En coordinació amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Alpens tenia la voluntat d’impulsar-lo emprant metodologies participatives i d’integració social, doncs es tracta d’un edifici molt arrelat a la quotidianitat dels habitants des de fa més de 40 anys. Aquest contenidor d’activitat i memòria s’ha convertit en part del paisatge urbà i humà d’Alpens, i dels records de les persones que hi han treballat. 

A les sessions participatives es van explorar diferents escenaris: des de projectes de cohabitatge per a gent gran, passant per propostes de cogestió d’espais verds i cuines comunitàries, fins a la reinterpretació del característic espai de l’era, creant-hi d’espais de cooperació i aprenentatge per a tothom. Des de les primeres etapes del projecte, la participació intergeneracional ha sigut essencial: es van realitzar tallers amb infants, entrevistes amb persones clau del municipi,  i jocs col·lectius per construir i definir les propostes de manera col·laborativa.

Aquest projecte de planificació participativa és un exemple d’aproximació integral a la reutilització adaptativa dels edificis industrials, per tal de proporcionar beneficis econòmics, culturals i socials a una comunitat i regenerar una àrea urbana de manera sostenible. El treball, no només va contribuir a repensar i respectar l’entorn i l’espai públic, sinó que també va posar en marxa una dinàmica participativa, de diàleg i discussió per enfortir una comunitat ja de per si participativa i responsable.

Ubicació

Alpens

[273 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2018]

Impulsores

Diputació de Barcelona,

Ajuntament d’Alpens

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Konstantina

Chrysostomou, Alba Domínguez,

Marc Deu)

 

MonoD estudio

 

Han col·laborat

Veinat d’ Alpens,

Comunitat educativa,

Entitats locals (esports,

cultural, social)

 

Presentació

Veure la presentació al prezi

Repensant l’espai públic des d’una perspectiva juvenil

Repensant l’espai públic des d’una perspectiva juvenil

El procés participatiu “Joventut i Espai públic” s’emmarca en el context del PAM (Pla d’actuació municipal) de l’ajuntament de Barcelona, a partir del qual es defineixen les línies estratègiques que han de seguir les polítiques que promou l’administració.

El projecte té l’objectiu de conèixer de quina manera utilitzen l’espai públic els i les joves i els problemes que es troben en aquest context urbà. Per a fer-ho, l’estudi s’aborda des d’una doble lectura; per una banda s’identifiquen una sèrie d’espais de referència representatius del conjunt de la ciutat que s’analitzen per separat i per l’altra es treballa en una visió global a l’escala del conjunt del municipi.

Per a fer-ho fem ús de la metodologia IAP (Investigació – Acció Participativa), agafant al col·lectiu jove vinculat a cadascun dels espais per tal d’elaborar tant la diagnosi com les propostes de millora. A banda d’això, una part important dels treballs es centren, també, en els professionals del sector de la joventut, que aporten la seva visió experta i directa de l’objecte d’estudi.

Durant els mesos que dura el projecte s’utilitzen tècniques de treball col·laboratiu com els tallers oberts, els qüestionaris, les entrevistes grupals, l’observació i “mapeig” de les dinàmiques urbanes… materials que s’adapten a cadascun dels entorns a estudiar en funció de les seves característiques específiques.

Els resultats obtinguts van ser un diagnòstic de cadascun dels espais i unes propostes vinculades a cadascun d’ells a banda d’una visió de ciutat obtinguda a traves de la suma d’experiències i a l’aportació dels professionals del sector.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Departament de Joventut

Direcció de Serveis

d’Infància, Joventut

i Gent Gran

 

Equip redactor

 *estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Marc Deu, Konstantina

Chrysostomou, Esteve

Boix)

 

Monodestudio, Urbanins

 

Han col·laborat

Joves de Barcelona

Agents i col·lectius

de joves

Informe

Llegir informed complet en Issuu.

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el Ajuntament – Seu electrònica

Procés participatiu del POUM de Sentmenat

Procés participatiu del POUM de Sentmenat

El procés de participació ciutadana del POUM de Sentmenat es desenvolupa en paral·lel a la redacció del document urbanístic amb la voluntat que pugui donar pistes per anar-ne definint el contingut, alhora que serveixi per validar i consensuar algunes de les decisions que es prenen.

El projecte s’aborda amb el repte de convertir la redacció d’un Pla d’Ordenació General en una oportunitat perquè els diferents sectors que conformen la societat col·laborin entre ells,  i defineixin conjuntament quin és el municipi que volen per als propers anys, tractant temes que van des de l’habitatge, l’activitat econòmica, l’espai públic i els equipaments, els espais naturals o les pròpies infraestructures que vertebren el territori.

El procés participatiu s’estructura en quatre fases consecutives i acumulatives. La primera d’elles és on es redacta el Programa de Participació Ciutadana, s’elabora el Pla de comunicació i es una defineix el mapa social, format tant pel conjunt d’entitats i associacions implicades habitualment en els debats ciutadans, els ciutadans a títol individual i l’equip tècnico-polític municipal, a qui interpel·lar durant el procés.

A partir d’aquests treballs, s’inicia la fase 2, d’anàlisi i diagnosi, on a través tant de sessions obertes com d’entrevistes grupals, s’elabora una radiografia de l’estat actual del poble d’on se n’extreuen els principals reptes que cal abordar.

En la segona fase, i seguint amb l’evolució de la redacció del document de l’Avanç del POUM, es treballen les principals línies estratègiques detectades prèviament donant-los caràcter de proposta, per tal que puguin ser incloses posteriorment en el document normatiu.

Finalment l’última de les fases, la de retorn, serveix per comunicar a la ciutadania els resultats i conclusions finals, redactar la documentació que s’incorpora al document del POUM i establir les bases que permetin fer el seguiment a les següents etapes de la tramitació.

Ubicació

Sentmenat

[8,957habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Duració

6 mesos [2016]

Impulsores

Ajuntament de Sentmenat

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Marc Deu,

Llaia Llonch)

 

Han col·laborat

Veinat de Sentmenat

Entitats i associacions locals

Informe

Llegir l’informe complet en issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Ajuntament – Seu electrònica

Pla d’actuació integral del barri de Montornès Nord

Pla d’actuació integral del barri de Montornès Nord

A Montornès Nord, el Pla de Barris havia realitzat, l’any 2010, una diagnosi del sistema d’espais lliures, identificats els que requerien una intervenció de millora: la plaça de la pèrgola i el carrer llibertat. A més, els reclams veïnals es centraven en dos espais més: les darreries del carrer 9 d’abril i la plaça de la pèrgola. A partir de la identificació prèvia d’aquests quatre espais, es va encarregar a l’equip del Pla estel* la definició dels seus processos de millora.

Inicialment, les estratègies d’implicació veïnal per realitzar l’anàlisi i diagnosi col·laborativa dels quatre espais, es van dissenyar específicament per cadascun d’ells, a partir de trobades puntuals amb la ciutadania (participació directa) i treballs d’observació (participació indirecta). D’aquesta manera, es van establir vies de comunicació directa amb la població i es van conèixer de primera mà les dinàmiques diàries i quotidianes dels espais.

En la fase de propostes, el procés va evolucionar per adaptar-se a les conclusions de la diagnosi. Concretament, es van agrupar tres dels projectes en un de sol, en tant que basculaven, funcionalment, al voltant del carrer llibertat. El quart espai (les darreries del carrer 9 d’abril) es va abordar amb un procés independent que s’adeia millor a les necessitats de l’entorn.

Paral·lelament al procés de definició d’estratègies de millora dels espais seleccionats del barri, es va treballar la dimensió administrativa del municipi, mitjançant entrevistes amb personal del consistori per analitzar les polítiques dels diferents departaments respecte als espais públics.

Ubicació

Montornès del Vallès

[16,263 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana 

Disseny d’espai públic

 

Duració

9 mesos [2014-2015]

Impulsores

Ajuntament de Montornès 

del Vallès

 

Equip redactor

*estel  (Arnau Boix, Mireia Peris,

Ara Muñío, Esteve Boix,

Marc Deu )

 

Itziar González, Arquect

 

Han col·laborat

Veïnat de Montornès Nord

Entitats i Associacions

(cultura, economia, educació)

Informe

Llegir el doc 2 del informe en issuu

Llegir el doc 3 del informe en issuu

Llegir el doc 4 del informe en issuu

Llegir el doc 5 del informe en issuu

Premsa

Llegir més sobre el projecte en el

Ajuntament – Seu electrònica