Com podem definir els nous usos d’un equipament simbòlic d’una ciutat, respectant la seva història i la seva importància per la ciutadania? Com el podem transformar en un espai pedagògic on s’empodera el teixit social i per tant, parlar per un nou model de co-gestió dels equipaments municipals?

El procés de participació ciutadana per a la definició dels nous usos i el model de gestió de l’antiga biblioteca municipal de Cerdanyola del Vallès va ser un projecte innovador i intergeneracional. Durant el procés, es van dur a terme, d’una banda, accions participatives (xerrades, jocs de taula, passejades, impressió 3D, …) i de l’altra el pla de comunicació del procés (accions informatives sobre l’espai públic, imatge comunicativa, exposició i instal·lacions sobre la història de Ca n’Altimira i el seu procés participatiu).

La implicació ciutadana a l’anàlisi i diagnosi col·laborativa de la xarxa de recursos municipals i de l’entorn de Ca n’Altimira va ajudar la coproducció entre l’administració i la ciutadania per construir un relat conjunt sobre el Pla Funcional de l’equipament. Aquest Pla inclou un programa d’usos (artístic, tecnològic, social), el model de gestió de l’equipament, els criteris arquitectònics per la transformació i la proposta de distribució dels usos.

La proposta per a la reestructuració de la plaça Joan Ragué i Camps i els seus voltants va resultar en una estratègia urbana sostenible que prioritza les persones sobre els automòbils, i millora la qualitat de l’espai públic d’acord amb la perspectiva dels habitants de Gualba. S’aborden els problemes de mobilitat, accessibilitat i la feble qualificació dels espais públics, amb l’objectiu d’enfortir la identitat i la cohesió social del veïnat. La planificació participativa del procés de treball va fomentar la multiperspectiva i va facilitar la presa de decisions i la cooperació entre tècnics municipals, polítics i ciutadania.

L’àrea de treball evidenciava la necessitat de renovació i revitalització de l’espai urbà: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, activar la vida social, garantir l’activitat econòmica existent i prendre mesures efectives per reduir la velocitat dels vehicles al centre de la ciutat. La proporció entre espais per a persones i espais per a vehicles es va treballar creuant els interessos divergents i fomentant accions empíriques que en visibilitzessin les contradiccions. Per això, en la fase final es van realitzar proves pilot de les solucions que es proposaven, per garantir la visibilitat i la comprensió de les mateixes, i per testejar de manera directa la seva idoneïtat.

El resultat de repensar i reconèixer els valors mediambientals de l’espai públic, introduir criteris de disseny urbà inclusiu, mobilitat sostenible i salut urbana, també va posar en marxa unes dinàmiques participatives que obren espais de diàleg entre els habitants permanents i els habitants de cap de setmana (segones residències) de Gualba.

Per la redacció del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs, *estel ha realitzat una investigació territorial i social complementària per tal de donar arguments a la presa de decisions del document urbanístic. A més a més, juntament amb MonoDestudio, ha desplegat el “Procés participatiu del Pla d’usos i Pla de dinamització comercial”.

L’estudi està limitat a una superfície de 33 hectàrees que inclou part dels barris de Sants i Hostafrancs de Barcelona. Un dels reptes principals ha estat la conjugació d’interessos a escales diverses: des de petites places de barri fins a espais públics de ciutat. A aquest sistema d’espais públics s’afegeix també la complexitat de les activitat previsibles i imprevistes que hi tenen lloc, definint el paisatge sociourbà de l’àmbit de treball.

Es tracta d’un projecte per a promoure la reutilització de l’edifici industrial abandonat SATI al municipi d’Alpens, amb l’objectiu de repensar el lloc per tal d’establir criteris de definició de nous usos i model de gestió del futur equipament públic. En coordinació amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Alpens tenia la voluntat d’impulsar-lo emprant metodologies participatives i d’integració social, doncs es tracta d’un edifici molt arrelat a la quotidianitat dels habitants des de fa més de 40 anys. Aquest contenidor d’activitat i memòria s’ha convertit en part del paisatge urbà i humà d’Alpens, i dels records de les persones que hi han treballat.