Placemaking 4 Inclusion


Placemaking 4 Inclusion

El propòsit del projecte Place Making 4 Inclusion – Reviving Active Citizenship For Reshaping The Societies (PM4I) és capacitar les persones que treballen amb gent jove i les organitzacions juvenils per assegurar la inclusió social de les persones joves de diverses procedències en la creació conjunta de les comunitats locals, utilitzant la metodologia i les pràctiques del placemaking. PM4I és més que un simple projecte. La nostra missió és utilitzar la metodologia del placemaking per fomentar la inclusió social de les persones joves que enfronten barreres per a configurar les seves comunitats locals. Mitjançant la participació en iniciatives creatives i col·laboratives, tenim com a objectiu millorar el benestar de les comunitats mentre donem suport al treball juvenil i a l’educació no formal.

El placemaking s’ha convertit en una influència per als i les professionals en nombrosos camps: les iniciatives basades en el lloc sovint busquen millorar el benestar de les comunitats locals mitjançant respostes creatives i col·laboratives als problemes locals. Aquest compromís relacionat amb el lloc pot donar suport als objectius del treball juvenil i de l’educació no formal, especialment en treballar amb persones joves amb menys oportunitats.

En aquest programa hem col·laborat amb 7 organitzacions de 6 països diferents: Bèlgica, Alemanya, Noruega, Itàlia, Grècia i Espanya. Per a aquest programa hem treballat a nivell europeu i local. Els resultats dels programes a nivell europeu són:

  • Un informe nacional comparatiu del plaçant als 6 països.
  • Un mapa col·lectiu de parts interessades, bones pràctiques i recursos a Europa 
  • Un llibre de receptes per al plaçant
  • Un espai d’aprenentatge en línia amb cursos gratuïts sobre el plaçant
  • Un mapa de realitat augmentada que es pot utilitzar per reimatjar l’espai públic
  • Una xarxa d’ambaixadors joves de plaçant a Europa.

A nivell local, el programa ha propiciat l’establiment d’un equip d’ambaixadors i ambaixadores joves de placemaking. Al llarg d’un any, hem col·laborat amb ells i elles per repensar els espais públics i enfortir la participació de la gent jove en els processos de presa de decisions. Juntes, hem organitzat una activitat de placemaking a Sabadell, capacitant les comunitats locals per activar els seus barris.

Ubicació

Sabadell, Palermo, Brusseles,

Erfurt, Oslo, Atenes

Escala

Supramunicipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Pedagogia urbana

Duració

24 mesos [2022-2024]

Impulsores

Unió Europea

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i Pla,

Oriol Serra i Ureta, Marc Deu

Ferrer, Alba Domínguez Ferrer)

YEU (Belgica)

Urban Foxes (Belgica)

CGE (Alemanya)

Sguardi Urbani (Italia)

AKNOW (Grècia)

Annabel Membel (Noruega)

 

Han col·laborat

Marc Modolell Rodríguez 

Paula Andreu Gordillo

Anaïs Avellaneda

Júlia Marbà Prats

Lucia Adell Sánchez 

Aris-Ioannis Papadopoulos

Nedjine Dorcely

Maria-Katerina Mamatzaki

Informe Nacional

Comparatiu (extracte)

Llegeix més aquí

 

Informe Nacional

Comparatiu (versió

completa)

Llegeix més aquí

 

Placemaking 4 Inclusion

Cookbook

Llegeix més aquí

 

Mapes col·lectius

Consulta’ls aquí

 

Espai d’aprenentatge en línia

Consulta’l aquí

 

App d’augment de realitat

Troba’l aquí

 

Vídeo dels ambaixadors

locals de joventut de placemaking

Mira’l aquí

 

Instruccions en vídeo per a

placemaking del Cúblic

Mira-les aquí

Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana


Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana

La Generalitat Valenciana necessitava plantejar un procés de treball cooperatiu per a la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana. Aquesta, és un document estratègic territorial fonamental per alinear les polítiques urbanes del País Valencià amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible acordats internacionalment.

La Cooperativa *estel juntament amb MonoDestudio, i a partir d’un treball realitzat en estreta col·laboració amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat, elaborem un document metodològic anomenat “Redacció participada de l’Agenda Urbana Valenciana: Metodologia i criteris per definir el procés participatiu i la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana”. 

Es tracta d’un document realitzat amb la implicació directa de les Direccions Generals de diferents conselleries de la Generalitat, i la col·laboració d’un extens elenc de professionals especialistes del territori valencià i de l’estat espanyol. Vol garantir-ne la redacció participada, això vol dir que la manera d’elaborar els continguts de l’Agenda Urbana Valenciana no es pot deslligar de la implicació activa dels diferents agents sectorials, territorials i administratius del País Valencià, és a dir, de tots els seus i de totes les seues habitants.

Aquest ha sigut un treball progressiu i acumulatiu, amb la vocació de seguir sent-ho en les següents etapes: el concurs públic i la pròpia elaboració de l’Agenda. És per això que, a qui pertoqui la responsabilitat de continuar aquest treball, es trobarà al document una detallada referència per desenvolupar-lo: marc documental, mapa d’agents, estructura de continguts, temes crítics i metodologia per a la seva redacció participada.

Els continguts de l’Agenda Urbana es van estructurar segons els blocs temàtics Economia Urbana, Territori i Ciutat, Governança Urbana, Qualitat urbana i Salut, Dret a la ciutat i ciutat connectada. Però va ser  fonamental incorporar elements integrals al procés de redacció participada. No com a elements temàtics o específics, sinó que enfocant-ho des d’una perspectiva integrada, i per tant tots els objectius, accions i demés continguts de l’Agenda Urbana Valenciana els haurien d’incorporar implícitament o explícitament: Gènere, Governança, Sostenibilitat ambiental i Justícia social.

Ubicació

País Valencià

[4.975.000 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Generalitat Valenciana

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

MonoDestudio

 

Han col·laborat

Tècniques de la Generalitat

Valenciana,

Professionals independents

del País Valencià i de l’Estat

Espanyol

Presentació

Veure la presentació al Prezi


Informe

Llegir l’informe complet al

web de la Generalitat

Valenciana


Premsa

Llegeix més sobre el projecte a

ValènciaExtra

Procés participatiu de l’Estació de Sants


Procés participatiu de l’Estació de Sants

Les transformacions d’infraestructures essencials d’una ciutat com Barcelona són com realitzar una cirurgia a cor obert. L’operació urbana s’executa sobre un punt concret, però és precisament per on hi passen les artèries principals, i on hi connecta el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric de l’organisme. A més a més, s’han d’obrir, operar i cosir els distints teixits comunitaris que hi convergeixen.

La remodelació que ADIF farà de l’estació de tren Barcelona-Sants i de tots els seus entorns (l’actual estació d’autobusos, la plaça dels Països Catalans i la plaça de Joan Peiró) suposen un canvi molt rellevant en les dinàmiques sòciourbanes del lloc, alhora que una oportunitat enorme de redefinir connexions humanes i de millorar significativament la qualitat de l’ecosistema urbà.

Així, aquest procés participatiu, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, ha volgut incloure les perspectives dels veïns i veïnes, i de les diferents entitats del barri de Sants i de la ciutat perquè aquesta transformació urbana compti amb els criteris de qualitat i vitalitat que garanteixin que la vida quotidiana de l’entorn de l’Estació de Sants sigui saludable, diversa i segura, i que faciliti els usos ciutadans de l’espai públic.

El procés participatiu ha tingut dues fases de debat: la primera, a partir de l’exposició dels criteris generals d’intervenció per a la transformació de l’entorn de l’Estació de Sants; i la segona on s’han debatut les característiques específiques que ha de tenir l’espai urbà de la plaça dels Països Catalans i el seu entorn.

Donades les restriccions a la mobilitat existents en el moment de la seva realització a causa de l’emergència sanitària de la COVID-19, aquest procés participatiu s’ha realitzat principalment de manera telemàtica, integrant diverses eines digitals de treball que han propiciat la consecució dels objectius establerts i han facilitat la plena participació de les persones i entitats involucrades.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Roser Garcia)

 

monoDestudio

 

Han col·laborat

Espai Coneix

 

Veïnat i entitats dels barris

de Sants, Hostafrancs i

Eixample.

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Informe

Llegir la documentació

completa del procés

participatiu.

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’article de l’Ara, o a

 l’Ajuntament de Barcelona.

 

Veure l’Avantprojecte de la

transformació de Barcelona Sants

al YouTube.

Superilles per a l’Eixample de Barcelona

Superilles per a l’Eixample de Barcelona

La gran transformació urbana que es durà a terme a l’Eixample de Barcelona s’havia de bastir des de i per a els veïns i veïnes del districte. L’ambiciós programa municipal “Superilla Barcelona” suposarà un gir de 180 graus en les polítiques urbanes de la ciutat, reorganitza el flux de trànsit rodat posant els vianants, literalment, en el centre del carrer, i impulsa de manera contundent la renaturalització de l’espai públic. 

Es va plantejar, de la mà de MonoDestudio, un procés participatiu divers en tècniques metodològiques, i amb un alt grau d’adaptabilitat a la progressió en la redacció dels documents de transformació urbana i als diferents esdeveniments vinculats a l’agenda política de la ciutat.

Els reptes més grans del treball participatiu tenien a veure amb l’abast sòcioterritorial del programa “Superilla Barcelona”, que havia de conjugar les bases teòriques prèvies generades pel Grup Impulsor, la necessària difusió pedagògica dels principis de les superilles, i la incorporació de les perspectives ciutadanes, especialment des d’un punt de vista qualitatiu. 

Així, el procés participatiu “Superilla Barcelona a l’Eixample”, va incloure sortides a peu de carrer per explicar als veïns i veïnes les millores socials i ambientals que es preveien, i per resoldre dubtes o recollir suggerències al respecte de la transformació de l’Eixample. Es van realitzar també sessions amb col·lectius específics per completar la visió holística que els projectes de transformació necessitaven: passejades urbanes amb veïns i veïnes del territori, marxes exploratòries amb dones, tallers de treball amb infants i joves de la comunitat educativa, i entrevistes específiques amb tots els comerciants dels carrers afectats per la transformació urbana. I també es van dur a terme tallers oberts a tota la ciutadania on s’exposava el progrés en la redacció dels diferents projectes executius de transformació urbana, per exposar amb claredat els criteris emprats i per incorporar les observacions i suggerències de les persones assistents.

Aquest procés participatiu s’emmarca al moment de treball de redacció dels projectes arquitectònics i urbanístics previs a la transformació material de l’Eixample de Barcelona al voltant de l’eix principal que és el carrer Consell de Cent, i que implica els carrers Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona. L’Ajuntament de Barcelona també preveia nous processos participatius vinculats a fases posteriors, durant i després de la transformació urbana.

Ubicació

Barcelona 

[1.636.762 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

Belén Iturralde,

Martina Capdevila,

MonoDestudio

 

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’Ajuntament,

Veinat de l’Eixample,

Entitats i associacions de

l’Eixample

Informe

Consultar el procés complet a

Decidim Barcelona

 

Premsa

Llegir més sobre les marxes

exploratòries al procés al diari Ara

Llegir més sobre tallers a centres

educatius al procés al diari Ara

Pla Estratègic de Regeneració Urbana del barri Cerdanyola


Pla Estratègic de Regeneració Urbana del barri Cerdanyola

La regeneració urbana ha sigut un mecanisme clau per la transformació i desenvolupament de les ciutats. Consisteix en la intervenció sobre àrees urbanes consolidades per revertir la situació d’aquells territoris més sensibles i de les perifèries més desiguals. És una oportunitat que pot donar resposta a les necessitats de barris amb mancances, com en el cas del barri de Cerdanyola. Cal pensar que la ciutat és el lloc on habiten els ciutadans i ciutadanes i, per tant, s’han de poder garantir les seves necessitats. Aquest pla pot ser l’instrument per a implementar el canvi per a garantir, en un futur, les necessitats dels habitants del barri de Cerdanyola, en aquest sentit, el document persegueix els següents objectius:

  • Establir directrius i prioritats que permetin coordinar les intervencions amb els diferents departaments de l’Ajuntament al llarg del temps, amb l’objectiu comú de millorar el barri.
  • Definir un pla estratègic perquè l’Ajuntament de Mataró pugui sol·licitar finançament extern.
  • Detallar línies d’actuació per a facilitar i orientar processos de transformació on hi hagi una col·laboració entre agents públics i privats del barri.
  • Identificar actuacions de transformació concretes que poden orientar els recursos administratius disponibles per fer viables accions a curt o llarg termini.

Els processos de transformació urbana ofereixen la possibilitat de planejar noves formes d’inclusió social, propiciant entorns més equitatius en els que es facilita l’accés als serveis, noves oportunitats, promovent la participació ciutadana i reflectint la diversitat cultural i social del barri.

El pla de regeneració de Cerdanyola hauria de girar entorn dels principis de la diversitat, aspecte imprescindible en l’equilibri de qualsevol ecosistema; la sostenibilitat, com a component bàsic de qualsevol desenvolupament; i la identitat, com a característica bàsica de qualsevol assentament (JLP).

Tres principis per a millorar la vida quotidiana de les persones que habiten al barri de Cerdanyola, tractar temes quotidians i fonamentals com: l’accessibilitat i la mobilitat, les activitats socials i econòmiques, els serveis, les tasques productives i les reproductives, l’habitabilitat interior i exterior.

Es tracta d’un pla que no parteix de zero, sinó de tota la documentació i estudis previs, així que un dels primers passos d’aquest procés serà analitzar tota la informació treballada.  Després, i a partir d’aquesta anàlisi documental, es fa el treball de camp, i les sessions amb la ciutadania per generar un espai de cooperació continuada entre el treball previ administratiu, el treball tècnic i la percepció ciutadana. 

Per altra banda, aquest pla també s’enfoca a dotar als serveis tècnics de l’ajuntament d’un suport i un argumentari que permeti alinear les necessitats quotidianes del barri de Cerdanyola amb el finançament europeu, així com amb els objectius de desenvolupament sostenible, l’agenda urbana europea i espanyola.

Ubicació

Mataró, Barri de Cerdanyola

[31.241 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

4 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Mataró

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Alba

Dominguez Ferrer, Arnau Boix

i Pla, Marc Deu i Ferrer)

 

Pere Manubens,

monoDestudio,

FIKA

 

Han col·laborat

Taula de Pla Integral de

Cerdanyola,

Àrea de Qualitat Urbana de

l’ajuntament, 

Àrea de Serveis a la Ciutadania

de l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi

Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l’àmbit de l’Agulla


Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l'àmbit de l'Agulla

El Parc de l’Agulla i el seu entorn és un espai de grans dimensions situat als termes municipals de Manresa i Sant Fruitós del Bages. Es tracta d’un àmbit amb un gran interès territorial, ja que hi conflueixen un conjunt de realitats ambientals, paisatgístiques, ecològiques, agràries, culturals i patrimonials que el doten d’una gran singularitat i que són la base dels valors que el converteixen en un àmbit estratègic per al conjunt del Pla de Bages.

En el marc de la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) s’ha desenvolupat aquest procés participatiu, amb l’objectiu que la normativa urbanística tingui un lligam amb la realitat del territori, especialment a nivell social. És ineludible que l’ampliació del parc es planifiqui i projecti de forma coherent amb les necessitats de les persones que en fan ús tant de manera diària (residents, agricultors, treballadors del parc…) com de manera esporàdica.

Per tot això ha estat un procés intens i complex, que ha necessitat diversitat d’espais i canals de debat, per tal que tothom tingués l’oportunitat de compartir les seves propostes amb la resta d’agents implicats i, de mica en mica, anar construint un relat compartit. La informació recollida s’ha treballat en paral·lel amb l’equip redactor per tal de buscar i definir els criteris que facin que la participació tingui impacte en la futura normativa, i en definitiva, que enriqueixi el resultat final.

Ubicació

Manresa i Sant Fruitós del Bages 

[ 78.192 i 8.936 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Direcció General d’Ordenació

del Territori i Urbanisme,

Ajuntament de Manresa,

Ajuntament de Sant Fruitós

del Bages

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla)

 

Han col·laborat

Veinat de Manresa i Sant

Fruitós del Bages

Premsa

Veure el vídeo al youtube

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

Activem la plaça Panikou Dimitriou a Xipre

L’equip de Voluntariat Juvenil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Mesa Geitonia i l’Escola Oberta del Municipi, va dur a terme la planificació i la posada en marxa del projecte “My Square” (La Meva Plaça). *Estel, va ser representada per una de les seves membres, aportant l’experiència dels processos participatius per a la transformació dels espais públics a Espanya, adaptant la metodologia *estel en el context socio-administratiu de Xipre. 

El projecte se centra en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil, mitjançant accions col·lectives destinades a la millora de la plaça situada al municipi de Mesa Geitonia a Limassol. Aquest procés cooperatiu per al co-disseny de la plaça s’ha realitzat amb la comunitat local,  aplicant criteris de sostenibilitat i resiliència.

Aquest projecte innovador pel context de Xipre, pel que fa a la incorporació de la comunitat local a la presa de decisions pels espais comuns, té un caràcter pedagògic. En la planificació participen per primera vegada residents de diferents franges d’edat i procedències, assumint rols i responsabilitats per al desenvolupament del disseny i l’activació de l’espai. Aquest procés participatiu posa a prova un nou model pel disseny, la gestió i la programació de l’espai públic, que fins ara estava limitat a l’equip tècnic i polític de l’ajuntament. En implicar cada generació en totes les fases del procés, no només durant el disseny, sinó també durant l’execució del projecte i l’activació de la plaça, augmenta el sentit de pertinença, provocant una reducció del vandalisme a l’espai.

La diagnosi de les necessitats i el disseny d’aquesta plaça es fa conjuntament amb el veïnat, els infants de les dues escoles properes i l’Escola Oberta de l’Ajuntament de Mesa Geitonia. Les accions que s’han realitzat (tallers de co-disseny, seminaris de cura de les plantes, plantació d’arbres, taller de memòria i identitat, cinema a la fresca…)  se centren en la protecció del medi ambient, l’ocupació creativa, la formació de la gent jove en situació d’atur i la reducció de la delinqüència juvenil.

El projecte és finançat pel Programa Europeu “Cos Europeu de Solidaritat”. El projecte té la voluntat de seguir l’esperit del Cos Europeu de Solidaritat, aplegant agent jove que vol construir una societat amb menys exclusions, donant suport a persones vulnerables com les que estan en estat d’atur i abordant reptes socials com la delinqüència juvenil i la protecció del medi ambient. Alhora, l’administració aprèn i incorpora aquesta nova manera de tractar els espais públics com a béns comuns urbans, fomentant la participació de la ciutadania i de la gent jove a la presa de decisions. 

Mitjançant aquest projecte els i les participants ajuden a la seva comunitat, aprenen i es desenvolupen, intercanviant idees i expectatives. Es tracta d’un projecte amb valor afegit europeu, ja que es crea un model de plaça comunitària i compartida.

El resultat d’aquest projecte és un avantprojecte, per a la transformació de la plaça a llarg termini i una sèrie d’estratègies per a la millora de la plaça i del seu entorn a curt, mig i llarg termini. Aquestes estratègies estan pensades perquè s’apliquin als espais públics del municipi. Pel que fa a les actuacions de curt termini, durant el procés participatiu, s’han fet actuacions amb caràcter d’urbanisme tàctic, per millorar, d’una banda, la plaça, i de l’altra fomentar el sentiment de pertinença al parc a través de plantació d’arbres, la incorporació d’instruments d’exercici a l’aire lliure, el cinema a la fresca, i pintant amb colors vius la zona infantil del parc.

Ubicació

Mesa Gitonia 

[3,948 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2021-2022]

Impulsores

Cos Europeu de Solidaritat

Ajuntament de Mesa Gitonia

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou), Aristi Pavlou,

Georgios Makris, Argiro

Aristides, Crystalla

Theodoulou, Aggelos

Emmanuel , Nikoletta

Ioannou

 

Han col·laborat

Veïnat de Mesa Gitonia,

Entitats i associacions de

Mesa Gitonia,

Anoikto Sxoleio Mesa Gitonias,

Equip tècnic i polític del municipi

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

el facebook i l’instagram del

projecte (gr)

Veure el projecte al vídeo (gr)

Llegir més sobre el projecte a

la premsa (gr) 

 

Estudi per la Incorporació de la perspectiva de gènere en la implantació i el disseny dels equipaments municipals de Barcelona


Estudio por la Incorporación de la perspectiva de género en la implantación y diseño de los equipamientos municipales de Barcelona

L’espai públic i els equipaments municipals —que formen part d’aquest espai d’ús públic— no són neutres al gènere. Existeix una bretxa de gènere en l’ús dels serveis i dels equipaments municipals. És a dir, dones i homes viuen la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments municipals, en funció dels rols tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que condicionen la seva quotidianitat.

Aquest estudi té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona. En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.

En aquest sentit, s’ofereixen:

  • Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere i per fer una transformació feminista dels equipaments municipals ja existents;
  • Recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere en els equipaments municipals de nova construcció;
  • Recomanacions específiques per fer una transformació feminista dels lavabos, vestidors i canviadors municipals.

Atenent a això, s’analitzen set tipus d’equipaments municipals:

  • Equipaments esportius
  • Equipaments juvenils
  • Equipaments d’infància
  • Equipaments per a la gent gran
  • Equipaments d’atenció i inclusió social
  • Equipaments comercials
  • Equipaments culturals
  • Biblioteques

Per a cada tipus d’equipament, s’estudien especialment aquells elements, tant de l’interior com de l’exterior, que potencialment poden estar generant usos diferencials per sexe, o bé experiències d’usuari o usuària diferents, amb l’objectiu de detectar possibles obstacles i discriminacions i proposar alternatives per revertir-los des de la perspectiva de gènere.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Pedagogia urbana

Duració

24 mesos [2019-2021]

Impulsores

Departament de

Transversalitat de Gènere


Gerència Municipal


Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Arnau Boix i

Pla)

 


Ana Paricio

 

Han col·laborat

Agents municipals (Departament

de Transversalitat de Gènere,

Departament de Prospectiva –

Model Urbà – d’Ecologia Urbana,

Institut Municipal de Persones

amb Discapacitat, Departament

d’Atenció Social a la Família i la

Infància, Departament de

Joventut, Coordinació de l’Espai

Jove Garcilaso, Institut

Municipal Barcelona Esports –

Direcció de Serveis

d’Instal·lacions i Obres, Punt

d’Informació i Atenció a les

Dones, Institut de Cultura de

Barcelona, Direcció de Cultura de

Proximitat)

Informe

Llegir el document complet

en bcnroc

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte en

www.barcelona.cat 

Els espais buits de La Llacuna


Els espais buits de La Llacuna

Davant l’existència d’una sèrie de locals buits al municipi de La Llacuna, i amb la voluntat d’activar aquests recursos, es planteja aquest projecte com un document estratègic de dinamització municipal mitjançant l’activació temporal d’aquests locals, però també d’altres espais en desús existents, com ara solars o edificis abandonats. Específicament, es va treballar amb la voluntat que els usos temporals que s’hi proposaven poguessin esdevenir permanents. 

El procés de treball es va estructurar a partir dels següents eixos de treball: l’urbanístic i territorial, el social, l’econòmic, el dels usos i el jurídic. Aquesta aproximació multisectorial va permetre plantejar estratègies de reactivació integrals, per tal que, a partir de la xarxa d’espais d’ús col·lectiu del municipi, es pogueren activar de manera exitosa les capacitats i oportunitats “dorments” a la comunitat de La Llacuna.

En paral·lel a l’anàlisi per eixos es va realitzar, per una banda, el mapeig i l’inventari de locals buits i d’altres espais en desús a de La Llacuna. I per altra banda, l’inventari d’activitats que cobrien les necessitats detectades al municipi. D’aquesta manera es va poder avaluar quines eren les millors oportunitats d’activació i en quines localitzacions convenia testejar-les.

Entre les activitats inventariades hi havien les propostes de realitzar habitatges assequibles per persones amb dificultats econòmiques; la creació d’un Centre de Recursos Mediambientals que incorporés tant la gestió de residus com la pedagogia sobre el reciclatge i la informació sobre els espais naturals del territori; l’habilitació de zones per a autocaravanes; la promoció d’un festival cultural vinculat a la història de La Llacuna o la facilitació d’un equipament progressiu per a joves.

El document planteja les estratègies per implementar aquestes activitats en determinats espais buits del municipi tenint en compte la seva localització, dimensió, estat de conservació,… No es tracta d’un projecte executiu o finalista, sinó d’una eina de treball per a l’equip polític i tècnic de La Llacuna i per als seus habitants. A partir de les fitxes detallades de cada espai analitzat i cada activitat proposada, i seguint recomanacions i criteris estratègics, són els propis agents del territori els qui trien engegar les iniciatives més convenients per a tots i totes.

Ubicació

La Llacuna 

[917 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2021]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de La Llacuna

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Ara Muñío 

Enric Burgstaller

Pere Mogas

Raimon Soler

Mireia Peris

 

Han col·laborat

Equip tècnic i polític de

l’Ajuntament

Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat


Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat

L’objectiu central d’aquesta guia és facilitar i recolzar els projectes de Camí Escolar que es desenvolupin a Sant Boi de Llobregat, per tal que totes aquestes iniciatives vagin en una mateixa línia i persegueixin uns objectius consensuats pel conjunt de la comunitat educativa del municipi. A banda, es vol continuar i consolidar una sèrie d’accions que s’han promogut al municipi aquests últims anys, ja que la millora de la mobilitat activa no és una temàtica nova, i moltes persones, entitats i col·lectius ja hi estan treballant des de fa temps.

Es tracta d’un document complex on es recull la metodologia d’aplicació dels Camins Escolars, per una banda, amb la idea que sigui utilitzat com a manual, i una altra on s’aborda una primera anàlisi de cadascun dels centres educatius on es posa el focus en les dinàmiques de mobilitat de les persones usuàries així com en l’estat de l’entorn físic de les escoles, i atenent també a temes com la perspectiva de gènere, la biodiversitat o la cooperació ciutadana en projectes similars.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta, doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat 

[82.904 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

12 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer, 

Konstantina Chrysostomou

Arnau Boix i Pla)