1 gos, 18 persones, 26 arbres, 1 font d’aigua, 7 papereres


1 gos, 18 persones, 26 arbres, 1 font d’aigua, 7 papereres

Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha un total de 180.000 gossos registrats amb xip, més que la població dels infants amb menys de 12 anys. Això, es tradueix en el fet que el 25% de la població de la ciutat, conviu amb un gos. Increïble, no? 

Estudis mostren que les persones adultes amb menys de 40 anys, els Millenials, van superar recentment els Boomers en l’adopció de gossos. En els Estats Units, s’estima que més que la meitat dels Millenials conviuen amb un gos. La taxa de convivència amb animals de companyia és encara més alta entre les persones que tenen estudis universitaris, i ingressos estables, les mateixes persones que tenen més probabilitats de retardar el matrimoni, la possibilitat de tenir una criatura i la propietat de la casa més enllà dels terminis establerts de les generacions anteriors. Però no només això. Els gossos poden ser moltes més coses: una manera d’arrelar en un nou lloc, un company de pis per les persones que viuen soles, i poden tenir un paper més important ajudant a la salut mental de les persones. 

Cuidar el gos és una d’aquestes experiències que et canvien la vida. O com a mínim, et fan veure i viure situacions que mai haguessis viscut. A mi personalment, m’ha augmentat la consciència del micropaisatge del meu barri i de com els gossos interactuen amb l’espai públic, i com jo -acompanyant un gos- interactuo amb l’espai públic. 

Un dia normal amb el meu gos seria, 

  • 8:25 Preparar el Rock per passejar
  • 8:28 Conversar amb els veïns i les veïnes a l’ascensor sobre el content que està el Rock per sortir. 
  • 8:30 Ja estem passejant amb el Rock, olorant tots els arbres que hi ha al nostre recorregut (26 arbres, 18 persones, 1 font d’aigua, 7 papereres). 
  • 8:50 Comprar el pa del forn. Parlar amb altres veïns i veïnes amb gossos. 
  • 8:55 Tornant a casa, parar perquè els nens i nenes que esperen per entrar a l’escola, saludin el Rock
  • 9:00 Entrar a casa
  • 18:55 Preparar el Rock per passejar
  • 19:00 Passejar amb el Rock per Montjuïc i parlar amb altres veïns i veïnes amb gossos (93 arbres, 136 persones, 4 fonts d’aigua, 41 papereres, 1 zona d’ús compartit, 1 espai d’aigua)
  • 20:00 Tornar a casa. Parlar amb veïns i veïnes que tornen de la feina i saluden el Rock. 

La interacció i la connexió amb els meus veïns i les meves veïnes i l’entorn a on em trobo, s’entén d’una manera diferent. Ja no és només, que el paisatge sigui maco i agradable, i que hi hagi espais per seure, però també que hi hagi escocells i escombraries i fonts d’aigua. I ja que camino al vespre, que sigui un espai ben il·luminat i que em senti segura. És una altra manera de percebre d’espai urbà, i el rol d’un gos en aquest ecosistema. 

De seguida explico les 4 grans coses que m’ha ensenyat el meu gos sobre el meu barri i les seves persones: 

 

El gos com a triangulador

Tot i que el tema del gos és força conflictiu entre les persones que se senten còmode amb ells i entre elles que no, cada vegada veig que el gos és un gran triangulador a l’espai públic. 

Però, abans que tot, que vol dir Triangulació

La triangulació es definiria com “aquella característica d’un espai públic que pot reunir persones, desconegudes. Normalment, és un estímul extern d’algun tipus”.

Una parada de bus, pot ser un element de triangulació. Una persona que toca música al carrer, també. És qualsevol element que fa dues persones desconegudes a parar per un segon i parlar. Dit això, el gos és un gran triangulador. 

Passejant-li, he conegut i interactuat amb més veïns i veïnes del meu barri que els últims 5 anys que porto vivint allà. El gos fa que les persones baixin ritmes i defenses, saludar, parlar, somriure. L’última vegada que m’havia passat això de manera “no forçada” és a dir, de manera natural, ha sigut quan havia comprat un ram de flors. Tal com el ram de flors feia que els meus veïns i veïnes parlessin amb mi per comentar el ram de flors, o somriure, o saludar, el mateix passa ara amb el gos. 

 

Les àrees d’esbarjo de gossos com a espais de socialització

Quan passeges un gos, directament entres en un club informal de “les persones que cuiden un gos”. Si no tens un gos, no és tan fàcil entrar en aquest grup, ja que el protocol es limita a parlar sobre el teu gos, els altres gossos i el temps. 

Les àrees d’esbarjo llavors, és l’espai on aquesta gent desconeguda es troba, i parla. Les persones cuidadores de gossos necessiten aquest espai. Un espai segur on el seu gos pot fer exercici amb regularitat i seguretat, pel fet que als gossos als agrada caminar, córrer i socialitzar-se amb altres gossos. És una part vital per un gos que viu en un pis de Barcelona. 

El que demanen moltes associacions que treballen per millorar la qualitat de vida dels gossos, la dels seus responsables i la de la resta de ciutadans, especiament a l’entorn urbà, és repensar el model de les àrees d’esbarjo, i anar cap a un model menys segregat, tenint en compte que les famílies dels gossos, poden tenir per exemple infants que volen jugar en el mateix moment. Per aquest motiu és necessari anar cap a un model que apropi els diversos col·lectius en espais d’ús compartit, que s’adaptin a les necessitats de la vida quotidiana de cada família.   

No només això. En aquest espai, no se senten còmodes tots els gossos. Parlant amb una educadora canina, ens ha comentat que les àrees d’esbarjo, són adequats per gossos fins a 4-5 anys, i normalment concentren un alt nombre de gossos. Els gossos més grans d’edat s’angoixen, com ens angoixaríem nosaltres si ens enviessin a relaxar-nos dins de la piscina de boles d’un xiquiparc. Llavors, on van tots aquests gossos que no els agraden les àrees d’esbarjo?

Els recorreguts dels gossos 

Cada barri té una xarxa invisible i informal de recorreguts destinats per passejar el gos que ajuden les persones a sortir de casa i fer exercici quotidià fomentant la seva salut mental i física. Els recorreguts normalment són circulars en una distància de 20 minuts de casa i es trien per als seus característics. Un bon recorregut és agradable, i inclou una font d’aigua, moltes papereres, espais permeables i/o escocells, bona il·luminació durant la nit, amples voreres, bona visibilitat i comerços de proximitat “dog-friendly”. Els recorreguts canins es poden anar canviant entre hivern i estiu, ja que durant l’estiu es busca el sol, i durant l’estiu l’ombra.  Els recorreguts canins s’integren totalment en el model de la ciutat de 15 minuts, afegint la capa de dur a terme les tasques quotidianes, acompanyada d’un gos. 

El model de ciutat de 15 minuts té com a objectiu crear ciutats més habitables, sostenibles i resistents, assegurant que les persones tinguin accés a serveis i amenitats essencials a una distància de 15 minuts a peu o amb bicicleta de les seves llars. Els gossos poden jugar un paper vital en suportar aquest model, ja que animen les persones a caminar més i passar més temps a l’aire lliure, fomentant un estil de vida més saludable i actiu.

Les persones que acompanyen els gossos solen passejar als seus animals diverses vegades al dia, proporcionant-los l’oportunitat d’explorar els seus barris locals, interactuar amb altres persones i gossos, i descobrir nous parcs i espais verds. Com a resultat, els gossos poden ajudar les persones a descobrir i connectar amb les seves comunitats, el que pot fomentar un sentiment de pertinença i millorar la cohesió social. A més, els gossos poden ajudar a augmentar la visibilitat i l’ús d’espais públics dins del model de ciutat de 15 minuts, com ara parcs i cafeteries dog-friendly.

Els gossos també poden ser una eina per promoure el transport sostenible, com ara caminar i anar en bicicleta, la qual cosa pot ajudar a reduir la congestió del trànsit, la contaminació atmosfèrica i les emissions de carboni. Això pot contribuir a una ciutat més sostenible i resilient que estigui millor equipada per fer front als reptes del canvi climàtic.

En general, els gossos poden jugar un paper crucial en suportar el model de ciutat de 15 minuts, fomentant estils de vida actius, reforçant les connexions socials, augmentant l’ús d’espais públics i promovent el transport sostenible, a través dels recorreguts canins.  

Però com han de ser aquests espais, per què siguin de qualitat, i millorin convivència? 

El disseny, el manteniment i la implicació de la comunitat local

Els recorreguts canins, les àrees d’esbarjo i les zones d’ús compartit (ZUC) han de complir uns criteris bàsics. 

Pel que fa als recorreguts quotidians dels gossos haurien de ser segurs, accessibles, amb molts arbres i superfícies permeables i amb serveis públics per garantir el benestar dels gossos, de les persones que els passegen i de la comunitat en general. Pel que fa als criteris de disseny dels recorreguts quotidians, han de tenir en freqüència:  

  • Escocells i/o superfícies permeables (i no de cautxú)
  • Fons d’aigua accessibles per totes les alçades dels gossos
  • Papereres i dispensadors de bosses
  • Bona il·luminació durant la nit
  • Voreres amples per poder caminar amb el gos i per parar i socialitzar-se 
  • Circulació de cotxes en velocitat mínima
  • Bona visibilitat 
  • Façanes a la planta baixa amb vida i comerços “dog-friendly” com el forn de pa, la fruiteria, etc

Paraules de:

Konstantina Chrysostomou

Data de publicació:

19/05/2023

Escrit originalment en:

català

Tags:

Vida quotidiana / Espai públic

Pel que fa a les àrees d’esbarjo i les zones d’ús compartit (ZUC), la ubicació és molt important, tenint en compte l’accessibilitat, i el paisatge natural. L’espai no cal que sigui un rectangle perfecte. El disseny del parc, potser una molt bona oportunitat per involucrar les persones usuàries i la comunitat local des del principi, per reflexionar sobre la transformació d’una zona prèviament infrautilitzada o abandonada a un espai meravellós per a la socialització i el joc. 

Un procés de disseny com aquest, pot preveure futurs problemes de convivència convidant la comunitat local i l’administració a reflexionar sobre la gestió i el manteniment de l’espai i dels recorreguts que porten en aquesta zona. 

Pel que fa a l’espai destinat als gossos, ha de tenir:

  • Bon drenatge per evitar situacions de fang 
  • Font d’aigua per mantenir els gossos refrescats 
  • Ombra per crear un espai agradable per a les persones, i evitar sobreescalfament de l’espai durant l’estiu
  • Accés per a persones amb mobilitat no normativa. 
  • Tancament alt a l’entorn perquè els gossos no saltin per sobre 
  • Bancs al voltant dels arbres perquè les persones puguin quedar-se més temps i relaxar-se. Els bancs han d’estar lluny de les entrades i sortides perquè els gossos no es concentrin en aquest lloc, intimidant els antres gossos que volen entrar. 
  • Senyalització de les regles de l’ús de l’espai en l’entrada i sortida 
  • Entrada de doble tanca per tenir espai a deslligar el gos abans que entri a l’espai. les portes han de seguir els criteris d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat no normativa. 
  • Estacions de residus i escombraries col·locats en diferents llocs de l’espai per mantenir-lo net. 
  • Il·luminació per augmentar la percepció de seguretat i la visibilitat a l’espai, augmentant així les hores d’ús especialment durant la tardor i l’hivern. 
  • Plantes segures per als gossos. Per exemple, els arbres són una part essencial del disseny dels espais per a gossos. Donen ombra, que els gossos i les persones necessiten per evitar el sobreescalfament. També és essencial triar plantes segures per als animals. La palma de sagú és la planta més comuna que és perjudicial per als gossos. Els símptomes que poden experimentar els gossos en consumir palma de sagú poden causar danys al fetge i fins i tot la mort. Les tulipes, l’àloe i les margarides també es troben entre les plantes més perjudicials per als gossos.
  • Materials de revestiment que no sigui gespa natural, ja que, d’una banda, no és una opció sostenible en una ciutat mediterrània, i de l’altre, es pot convertir en un espai humit i fangós quan plou.
  • Zona d’amortiment entre els espais destinats als gossos i els edificis propers per reduir l’impacte de soroll.

Pel que fa al mobiliari és important observar el comportament dels gossos a l’aire lliure i intentar incorporar elements que els ajudin a socialitzar-se, fent exercici. Com per exemple:

  • Salts de totes les dimensions, per ajudar a la força i coordinació dels gossos. 
  • Plataformes en diferents altures per fomentar la coordinació i concentració
  • Túnels per familiaritzar-los amb navegació 
  • Ponts per ajudar-los a desenvolupar el control, la paciència i la concentració 

Sobre els criteris de manteniment, hem de tenir en compte que sí que els gossos són desordenats, però no són l’únic factor que fa que un espai estigui degradat. L’exposició durant tot l’any dels elements en la pluja, el sol, el vandalisme pot danyar l’espai i el mobiliari. Per aquest motiu és important que els materials i el mobiliari durin a l’aire lliure, perquè la comunitat el pugui gaudir per molts anys. 

L’ajuntament pot fer-se responsable del manteniment anual de l’espai. Però és una bona oportunitat perquè la comunitat local faci accions de neteja durant l’any, per promoure la pedagogia cívica, i fomenti el sentiment de propietat de l’espai.  En aquest espai es poden fer activitats grupals com tertúlies, tallers, cursos, seminaris i passejades en grup per facilitar la convivència i la sensibilització ciutadana. 

Per últim, és important que la comunitat local amb l’ajuntament redactin un reglament participat de l’ús de l’espai amb les normes que es poden aplicar tant als espais destinats als gossos com als recorreguts pròxims. 

 

El sentiment de responsabilitat; de cuidar el teu gos, a cuidar la teva comunitat 

Per acabar, tenir un gos a una ciutat i seguint les normes de bona convivència, pot aportar nombrosos beneficis tant per la família del gos com per a la comunitat en general. En primer lloc, els gossos poden oferir a les seves famílies acompanyament, suport emocional i sentiment de la responsabilitat, que poden tenir un impacte positiu en la seva salut mental i el seu benestar general.

A més, portar un gos a passejar per un espai públic pot fomentar l’activitat física i ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat. Els gossos tenen una manera increïble d’ajuntar la gent, ajudant a fomentar un sentiment de comunitat entre les persones que comparteixen el mateix barri. 

Pel que fa a la seguretat, tenint en compte que la passejada del gos es fa en horaris on la majoria de la gent està a casa, pot ajudar com a prevenció informal per a la delinqüència i pot proporcionar una sensació de seguretat, posant més “ulls en el carrer”, especialment en zones que d’altra manera es podrien percebre com a perilloses o insegures. 

Els gossos també poden servir com a ambaixadors de la cura responsable d’animals de companyia, ja que el seu comportament i accions poden ajudar a promoure actituds positives cap als gossos i les seves famílies. Això pot conduir a una major conscienciació i respecte pels gossos als espais públics, cosa que en última instància pot conduir a millors relacions entre els gossos i la comunitat. En general, tenir gossos a espais públics pot aportar molts beneficis a la comunitat i a les famílies de gossos, cosa que la converteix en un afegit positiu a la vida urbana.

 

* Referències 

Pressupostos Participatius Infantils de Sant Cugat


Pressupostos Participatius Infantils de Sant Cugat

Els pressupostos participatius són una eina que permet a la ciutadania incidir en un percentatge dels diners que l’administració assigna cada any  a inversions. Això sí, habitualment hi participen tan sols els adults, i oblidem que un percentatge important de la ciutadania, la gent jove i els infants, en queda fora.

En aquest projecte, doncs, es crea una proposta de treball perquè siguin els infants i els joves de fins a 16 anys els que puguin decidir en què volen invertir un total de 200.000 euros que l’ajuntament posa a la seva disposició. A través de sessions al Consell d’Infants i al Consell de Joves, d’accions a les escoles i de votacions de priorització es co-dissenyen les propostes de millora que es validen tècnicament tant per l’equip d’Estel com pel personal de l’Ajuntament implicat en el projecte.

Entre algunes de les idees que s’han desenvolupat i executat hi ha la instal.lació de fonts d’aigua als carrers i espais de joc, fer zones accessibles per practicar esport a l’aire lliure, construir un laberint amb vegetació per poder jugar, equipar un espai per fer parkour o afegir bancs “encarats”·que fomentin les relacions socials a l’espai públic. Val a dir que més enllà de la funció que fan tots aquests elements, les intervencions tenen, també, una component pedagògica tant pels propis infants com per la resta de la ciutadania, que veu fins a quin punt els més petits són capaços de prendre decisions que afecten al conjunt de la població.

Ubicació

Sant Cugat del Vallès 

[95.725 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2022]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat del

Vallès

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer, Oriol

Serra Ureta, Roser García

Piqué, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer, Arnau Boix

i Pla)

 

Han col·laborat

Consell d’Infants de Sant

Cugat del Vallès i Consell

Jove de Sant Cugat del Vallès

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

la plataforma

decidim.santcugat

Procés participatiu per la ciutadania adolescent de Barcelona


Procés participatiu per la ciutadania adolescent de Barcelona

El Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona, durant dos cursos lectius seguits, ofereix a adolescents i centres educatius un projecte on apropar-se a la cultura participativa del seu municipi, expressar allò que els preocupa o incomoda de la ciutat i el districte on viuen, i proposar accions que des del seu punt de vista en millorarien la convivència.

 

L’Ajuntament aposta per aquest projecte per tal d’ampliar els canals de comunicació amb aquest col·lectiu, a través del qual escoltar, explicar les accions que ja es duen a terme a la ciutat i que donen resposta a alguns dels seus neguits a les adolescents i poder rebre de primera mà les necessitats i propostes que consideri aquest col·lectiu, sovint oblidat, en el planejament de les ciutats i barris.

Així doncs, s’ofereix un espai on la ciutadania adolescent pugui intercanviar punts de vista i  inquietuds sobre la seva ciutat i el districte on viuen, permeten trobar punts en comú i estimulant el treball en equip per construir unes propostes que millorin la seva vivència com ciutadanes de Barcelona.

 

Aquest procés s’ha vehiculat a través dels instituts, combinant sessions presencials als propis centres o espais municipals, i sessions telemàtiques que oferien una major flexibilitat a l’assistència i la participació.

 

Com a valor afegit, durant tot el procés es treballa perquè l’equip tècnic i polític escolti la feina feta per les adolescents, aportant-los feedback: informant-los de les iniciatives ja existents o explicant-los perquè no serien viables, així com adquirint compromís per fer realitat alguna de les propostes presentades.

 

Algun dels resultats que s’han aconseguit amb aquest procés, en les seves dues edicions, és el de millorar la comunicació entre el consistori (tant a nivell de ciutat com de districte) i la ciutadania adolescent, buscant el millor canal a partir del qual fer-los arribar les millores que ja promouen, així com donant a conèixer a les participants aquells espais formals (assemblees, audiències, etc) existents, i en els que ja podrien participar. 

 

En aquesta línia també s’ha obert el camí perquè els representants polítics i tècnics de districte estiguin més a prop de la realitat dels centres de secundària, i millori així la resolució de necessitats puntuals o de col·laboracions.

 

També s’han aconseguit el plantejament i execució d’algunes millores a la ciutat, per exemple la instal·lació d’elements d’esport als patis oberts que responen a les necessitats actuals de les participants, o la creació d’un mapatge d’equipaments esportius a l’espai públic existents al districte, amb la ubicació i el tipus de recurs disponible. 

 

Com a conclusió la ciutadania adolescent involucrada en el procés d’ambdues edicions, va valorar molt positivament l’experiència ja que els va permetre fer una mica més reals les figures polítiques i entendre de primera mà com poden participar en la vida política de la seva ciutat i del districte.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

1a edició (curs 2020-2021)


2a edició (curs 2021-2022)

Impulsores

Ajuntament de Barcelona, 

Institut Municipal d’Educació

de Barcelona i Direcció de

Serveis de Democràcia Activa

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla, Oriol

Serra Ureta, Roser García

Piqué, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Dominguez Ferrer, Marc Deu i

Ferrer)

 

Descoberta

Espai Coneix

Nadal Villena

 

Han col·laborat

Ciutadania Adolescent i

professorat vinculat de

l’Escola Sant Felip Neri,

Escola Pia Nostra Senyora,

Escolàpies Llúria, Institut

XXVena Olimpíada, Escola

Joan Pelegrí, Escola Paideia,

Institut Les Corts, Institut

Santa Teresa de Lisieux,

Institut Menéndez i Pelayo,

Escola Pia Balmes, Institut

Gravi, Institut Vila de Gràcia,

Escola Vida Montserrat,

Escola Regina Carmeli,

Escola Especial Mare de Déu

de Montserrat, Escola Virolai,

Institut Escola Trinitat Nova,

Institut Escola El Til·ler,

Institut Príncep de Viana,

Escola Gavina, Escola FEDAC

Sant Andreu, Institut Infanta

Isabel d’Aragó i Institut Barri

Besòs.

Presentació

Veure la presentació al

YouTube

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte al

instagram i a la plataforma

decidim.barcelona

Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Benifairó de la Valldigna


Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Benifairó de la Valldigna

Benifairó de la Valldigna, igual que la resta de pobles i ciutats veïnes, ha viscut en les darreres dècades un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles al llarg del temps. 

 

Sovint l’elevada presència del vehicle privat comporta que moltes de les altres activitats que es produeixen al carrer es vegin relegades a un segon pla, sigui per la dificultat o perillositat de desenvolupar-les simultàniament, o directament per la manca d’espai.

És en aquest context on es desenvolupa aquest estudi, que té per objectiu revertir aquestes dinàmiques i establir un pla d’actuació viable i ajustat a les necessitats que permeti fer-ho possible i millorar la qualitat de l’espai públic. Per fer-ho s’ha realitzat una diagnosi completa de la realitat actual, que contempla tant l’anàlisi de les capacitats i les intensitats d’ús de la xarxa viària amb diferents modes de transport, com la convivència d’aquests desplaçaments amb la resta d’activitats que tenen lloc a la via pública, vinculades al desenvolupament de la vida quotidiana dels seus habitants.

Ubicació

Benifairó de la Valldigna

[1.542 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

8 mesos [2020-2021]

Impulsores

Ajuntament de Benifairó

de la Valldigna

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Pau Avellaneda

 

Han col·laborat

Veïnat de Benifairó de la

Valldigna

Els espais buits de La Llacuna


Els espais buits de La Llacuna

Davant l’existència d’una sèrie de locals buits al municipi de La Llacuna, i amb la voluntat d’activar aquests recursos, es planteja aquest projecte com un document estratègic de dinamització municipal mitjançant l’activació temporal d’aquests locals, però també d’altres espais en desús existents, com ara solars o edificis abandonats. Específicament, es va treballar amb la voluntat que els usos temporals que s’hi proposaven poguessin esdevenir permanents. 

El procés de treball es va estructurar a partir dels següents eixos de treball: l’urbanístic i territorial, el social, l’econòmic, el dels usos i el jurídic. Aquesta aproximació multisectorial va permetre plantejar estratègies de reactivació integrals, per tal que, a partir de la xarxa d’espais d’ús col·lectiu del municipi, es pogueren activar de manera exitosa les capacitats i oportunitats “dorments” a la comunitat de La Llacuna.

En paral·lel a l’anàlisi per eixos es va realitzar, per una banda, el mapeig i l’inventari de locals buits i d’altres espais en desús a de La Llacuna. I per altra banda, l’inventari d’activitats que cobrien les necessitats detectades al municipi. D’aquesta manera es va poder avaluar quines eren les millors oportunitats d’activació i en quines localitzacions convenia testejar-les.

Entre les activitats inventariades hi havien les propostes de realitzar habitatges assequibles per persones amb dificultats econòmiques; la creació d’un Centre de Recursos Mediambientals que incorporés tant la gestió de residus com la pedagogia sobre el reciclatge i la informació sobre els espais naturals del territori; l’habilitació de zones per a autocaravanes; la promoció d’un festival cultural vinculat a la història de La Llacuna o la facilitació d’un equipament progressiu per a joves.

El document planteja les estratègies per implementar aquestes activitats en determinats espais buits del municipi tenint en compte la seva localització, dimensió, estat de conservació,… No es tracta d’un projecte executiu o finalista, sinó d’una eina de treball per a l’equip polític i tècnic de La Llacuna i per als seus habitants. A partir de les fitxes detallades de cada espai analitzat i cada activitat proposada, i seguint recomanacions i criteris estratègics, són els propis agents del territori els qui trien engegar les iniciatives més convenients per a tots i totes.

Ubicació

La Llacuna 

[917 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

10 mesos [2021]

Impulsores

Diputació de Barcelona

Ajuntament de La Llacuna

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu Ferrer, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Ara Muñío 

Enric Burgstaller

Pere Mogas

Raimon Soler

Mireia Peris

 

Han col·laborat

Equip tècnic i polític de

l’Ajuntament