Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà dels Tres Turons


Anàlisi socio-territorial a l’Estudi de Paisatge Urbà dels Tres Turons

L’àmbit dels Tres Turons és una àrea singular entre la ciutat i el Parc Natural de la Serra de Collserola on els condicionants ambientals i paisatgístics de gran singularitat donen peu a una revisió profunda de l’estructura i de la qualitat del paisatge urbà.

En aquest espai complex, el Paisatge Urbà dels districtes d’Horta Guinardó, Gràcia i Eixample, amb dinàmiques socials, culturals, d’oci i econòmiques molt variables, ha evolucionat segons patrons i condicionants ben diferents: les edificacions i els espais urbanitzats, s’estructuren al voltant dels Turons amb mides i densitats que condicionen la qualitat del paisatge urbà, marcat inevitablement pel relleu topogràfic. La topografia de fet és el sistema estructurador de l’àmbit que més condiciona les variables ambientals i paisatgístiques a l’hora.

L’estudi s’articula en 5 grans capítols (Estudi de l’evolució històrica, Diagnosi eco ambiental, Aspectes rellevants del paisatge urbà, Estructura social i serveis, Paisatge Humà: vida quotidiana) marcadament vinculats entre ells, essent evidents les múltiples interaccions entre ecologia i paisatge humà, dinàmiques econòmiques i socials, que convergeixen de forma coherent en una estratègia de transformació integral per a la millora de la qualitat del paisatge dels Tres Turons en el seu conjunt.

En aquest cas, *estel formava part d’un equip de professionals molt ampli, i va centrar-se en l’estudi socio-territorial, amb l’objectiu d’analitzar el paisatge humà i les dinàmiques quotidianes del veïnat dels barris, per tal d’entendre de quina manera les persones es relacionen amb el territori així com entre elles. 

Per entendre aquesta complexitat d’estructuració administrativa i social en un àmbit territorial d’aquestes dimensions (7 barris) s’ha realitzat un cicle de debats amb agents representatius del barri que es complementaven amb diverses sessions d’observació de l’espai públic. Com a resultat es va aconseguir relatar, per exemple, quina és la identitat de l’àmbit, quina és l’aproximació a l’àmbit perceptiu dels Tres Turons centrant-se a les unions i fronteres perceptives, quins són els elements estructurants i generadors de vida quotidiana, i quina és la percepció de confort, autonomia i seguretat a l’espai públic.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Estratègies urbanes 

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona;

Institut Municipal del Paisatge

Urbà i la Qualitat de Vida

 

Equip redactor

B2B Arquitectes (Jordi

Bellmunt, Agata Buscemi)

Irbis,

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Marc Deu,

Arnau Boix i Pla, Alba

Dominguez Ferrer),

Fàtima López, Montserrat

Mercadé, Veclus S.L.

 

Han col·laborat

Tècnics i tècniques dels barris:

Vallcarca i els Penitents, la

Salut, la Teixonera, La Font

d’en Fargues, el Guinardó, Can

Baró, el Coll, el Carmel

 

Entitats i col·lectius dels barris:

Vallcarca i els Penitents, la

Salut, la Teixonera, La Font

d’en Fargues, el Guinardó, Can

Baró, el Coll, el Carmel

Pressupostos participatius de la Comunitat Valenciana


Pressupostos participatius de la Comunitat Valenciana

Els Pressupostos Participatius Autonòmics són un projecte pilot de la Generalitat Valenciana que es va posar en marxa el 2021. Pretén desenvolupar un procés participatiu per a decidir les actuacions a què es dedicarà una part del pressupost de la Generalitat. Es tracta d’una potent eina per a caminar cap a un govern obert que gira entorn de la participació ciutadana obrint aquest procés a 5 milions de valencians i valencianes, comptant amb tots els territoris i invertint en aquells que més ho necessiten.

Els Pressupostos Participatius tenen com a objectiu l’empoderament de la ciutadania, la informació pública, la transparència, la igualtat, la inclusió, la perspectiva de gènere, la solidaritat territorial i la rendició de comptes. A més, també es basen en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

 

En aquest projecte Monodestudio va ser l’equip coordinador del projecte, i *estel va ser l’equip dinamitzador dels Hackatons; en aquestes jornades es combinen la informació sobre el procés, la formació sobre la temàtica de cada acció i la facilitació d’un espai guia per al disseny de propostes per al pressupost, vinculat a l’escala territorial proposada de les comarques. També, vam crear contingut comunicatiu per explicar el procés i els resultats dels pressupostos participatius a la ciutadania.

Ubicació

Comunitat Valenciana

[5,057,353 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Generalitat Valenciana;

Conselleria de Participació,

Transparència, Cooperació i

Qualitat Democràtica

 

Equip redactor

Monodestudio 

*estel (Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla,  Alba Dominguez

Ferrer, Marc Deu i Ferrer)

 

Han col·laborat

Ciutadania de la Comunitat

Valenciana 

Entitats i associacions de la

Comunitat Valenciana

Premsa

Llegir més sobre el projecte

en la plataforma gvaparticipa

Estrategia d’actuació en l’espai públic de Villena


Estrategia d'actuació en l'espai públic de Villena

L’estratègia d’actuació en l’espai públic per al barri de San Francisco es planteja en paral·lel a les millores socials descrites en el conjunt del Pla Comunitari, amb l’objectiu que les accions que en ell es promoguin tinguin un caràcter integral i holístic, tractant els entorns urbans com a ecosistemes, on totes les peces que els integren estan interconnectades entre elles, i depenen les unes de les altres.

En aquest sentit, les propostes s’organitzen a manera de “masterplan”, i atenen a totes aquestes variables recollint així la complexitat d’un entorn com aquest. Al final, l’objectiu és el d’incrementar la qualitat de vida de les persones que viuen aquí, millorant les condicions del seu espai físic, especialment dels entorns públics i d’ús comunitari, afavorint el correcte desenvolupament de la vida quotidiana i de totes les accions vinculades a les tasques reproductives, sovint oblidades per part de l’urbanisme tradicional.

Un altre dels principals objectius de la feina és el de millorar les connexions de barri, tant les internes com les externes, que permeten relacionar-se amb la resta del municipi i amb el territori que l’envolta. Aquí és d’especial rellevància repensar les xarxes associades a la mobilitat (vehicles, ciclisme, vianants …), encara que tal com es pot observar més endavant, és imprescindible atendre també a la resta de xarxes i connexions, com les de la trama verda, els serveis públics …

Estratègia d’actuació en espai públic

L’estratègia d’actuació que es descriu a continuació pretén atendre nombroses variables que s’hauran de desenvolupar en paral·lel i amb el temps, però sense oblidar la idea de conjunt, que garanteix la coherència entre totes elles i permet la capacitat de generar sinergies entre elles.

A tall de resum, podem afirmar que la principal voluntat del projecte és el de desplegar una nova estructura urbana, a partir d’accions concretes, que permeti reforçar la vida quotidiana dels veïns i veïnes, millorant les condicions de vida tant dels seus espais públics i carrers de barri, com dels edificis comunitaris que l’integren.

Totes aquestes voluntats es concreten en aquests set punts descrits a continuació:

  1. Pacificació de l’Plaça del Mercat Antic.

Transformar la plaça del Mercat en un espai actiu i multifuncional, pensat per atreure esdeveniments i usos diversos durant tot l’any, alhora que es millorin els espais tant d’estada com de pas. La seva centralitat, així com la diversitat d’usos de l’entorn, convida a les persones de diferents grups a fer servir aquests espais, A més, pel que fa a mobilitat, es proposa tallar el pas de vehicles en aquest punt, evidenciant que l’ús dominant és el de les persones, i evitant que els cotxes facin servir aquest eix per creuar el barri en el sentit longitudinal.

  1. Jerarquització de la trama viària a manera de “superilles”.

El barri de San Francisco té les condicions adequades per poder aplicar principis similars als de les conegudes com la “superilla”. Una “superilla” és una unitat d’organització urbana més gran que una illa tradicional que aporta solucions a les principals disfuncions relacionades amb la mobilitat, alhora que millora la disponibilitat i qualitat de l’espai dels i de les vianants. Amb aquesta estratègia es pretén establir una nova jerarquia de la xarxa viària, diferenciant el pas de vehicles i els eixos de prioritat per als vianants.

  1. Definició de l’Avinguda de la Primavera com a principal eix cívic.

Transformar l’Avinguda de la Primavera al principal eix cívic de barri, convertint l’espai de l’antic Mercat en un àmbit vianants i trencant així la longitudinalitat de l’eix. D’aquesta manera aquest eix ofereix una gran superfície contínua i de qualitat, que convida a jugar de manera informal, anar en bici, estar … Aquest carrer agafa una gran rellevància en la nova identitat de barri, així que a part de la proposta arquitectònica, es proposa fer algun tipus d’intervenció artística a les façanes o similar.

  1. Millora de la connexió amb l’entorn.

Es proposa relacionar el barri amb el seu entorn natural, a través de connectar els espais de vianants amb els principals corredors ecològics de la serra. D’aquesta manera s’aconsegueix tractar el paisatge natural com un gran espai públic per a la gent de barri, estructurada a partir de la xarxa de camins naturals, que alhora que recorreguts són també punts de trobada per als residents.

  1. Millora de la continuïtat de l’espai públic

Connectar els espais interiors de barri amb espais per als vianants de qualitat, amb carrers de plataforma pensats principalment per a vianants i bicicletes, vegetació, espais de joc i activitats …

  1. Optimitzar la connexió amb el nucli de Villena

Actualitzar i millorar les comunicacions amb el nucli de Villena, implementant itineraris accessibles i confortables per a bicis i vianants que permetin que els veïns puguin desplaçar-se més còmodament, però que convidi, també, a persones d’altres barris a venir a barri de San Francisco.

  1. Transformar els espais de l’interior de les illes en “jardins” comunitaris

Es proposa convertir alguns dels espais de l’interior dels blocs en espais de vida, que puguin actuar gairebé com extensions de les cases, amb vegetació autòctona, espais de joc, mobiliari urbà que faciliti la socialització … Serà important que la proposta arquitectònica de cada un d’aquests patis reconegui les diferències entre ells, en funció de la seva ubicació, la seva preexistència, o els veïns que hi viuen a prop. D’aquesta manera es permetrà que cada comunitat tingui una identitat pròpia afavorint el sentiment de pertinença a un entorn i a una comunitat.


El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Villena, Barri de San Francisco

[33,983  habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Villena

 

Equip redactor

Coordinació del Pla Estratègic:

monoDestudio

 

Redacció de l’Estratègia

d’Actuacions en l’espai públic i

l’Avantprojecte del carrer

Primavera:

 *estel (Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba Dominguez

Ferrer, Arnau Boix i Pla)

Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat


Guia tàctica dels Camins Escolars de Sant Boi de Llobregat

L’objectiu central d’aquesta guia és facilitar i recolzar els projectes de Camí Escolar que es desenvolupin a Sant Boi de Llobregat, per tal que totes aquestes iniciatives vagin en una mateixa línia i persegueixin uns objectius consensuats pel conjunt de la comunitat educativa del municipi. A banda, es vol continuar i consolidar una sèrie d’accions que s’han promogut al municipi aquests últims anys, ja que la millora de la mobilitat activa no és una temàtica nova, i moltes persones, entitats i col·lectius ja hi estan treballant des de fa temps.

Es tracta d’un document complex on es recull la metodologia d’aplicació dels Camins Escolars, per una banda, amb la idea que sigui utilitzat com a manual, i una altra on s’aborda una primera anàlisi de cadascun dels centres educatius on es posa el focus en les dinàmiques de mobilitat de les persones usuàries així com en l’estat de l’entorn físic de les escoles, i atenent també a temes com la perspectiva de gènere, la biodiversitat o la cooperació ciutadana en projectes similars.

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Boi de Llobregat 

[82.904 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

12 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Alba Domínguez Ferrer,

Konstantina

Chrysostomou

Arnau Boix i Pla)

Informe

Llegir l’informe complet en 

Issuu

Com el coll infinit

Com el coll infinit

Avance arrossegant els peus, que carreguen el dia sencer, però es desenganxen de la vorera i em vaig elevant pel carrer mig buit. Per damunt de paperots i burilles, dels cotxes aparcats en filera. Per damunt de l’aparador de la botiga de marcs i motllures a punt de tancar, del dring dels gots al Sabadelle, acabat d’obrir, i del senyal lluminós de l’hostal Mar de Plata, que mai no s’apaga.

Tres, quatre, cinc metres. Seguisc surant amunt entre edificis. Ja estic a l’alçada de les finestres del segon pis. Passe tan a prop que podria parlar amb els habitants de l’immoble. Escoltar el telenotícies amb l’home de la samarreta de tirants estovat al sofà. Tastar la sopa que ja fa estona que bombolleja, al costat de la taula de cuina del pis d’estudiants. Acariciar les tovalloles esponjoses que Pepa despenja eixutes dels cordills de la galeria.

Set, vuit,  nou metres. Surar em fa sentir lliure. Desapareixen les línies dels adoquins, es desdibuixen les copes dels arbres i les tasques del calendari. Una munió de llumetes desenfocades sembren el paisatge urbà, com si Seurat estigués pintant la poqueta nit del segle XXI: les tireres de fanals groguencs que serpentegen els carrers, els ulls blancs dels cotxes que vénen, i els rojos dels que van, la coreografia en bucle dels cicles semafòrics.

Per mi, és el camí màgic a casa. No totes pensen que ho és de màgic, potser no són conscients del privilegi de travessar la ciutat en vol rasant. Però cap de les persones que suren al meu voltant té pressa. Això és. Això tenim en comú. N’hi ha que passegen de la mà, i d’altres que sostenen una corretja. N’hi ha que pausen el cap amb l’horitzó i n’hi ha que suen l’estrés de la feina a tota virolla. Gossos que s’empaiten. Autofotos temeràries. La xica de les vuit. Però cap tenim pressa.

És un camí flotant que envolta el barri a deu metres d’alçada. Com les anelles de fum de cigarreta que es fan exhalant. O els cinturons d’asteroides de Saturn. Comparable al High Line de Nova York, però sense gentrificar. Sense restriccions horàries ni pol·lució. Amb el pòsit de segles d’històries a sobre. No és cap jardí, però sobrevola el bosc sagrat, i s’hi pot passejar sense detindre’s, perquè al ser un rogle no té principi ni final. 

La xica de les vuit s’abriga sempre amb colls infinits teixits a crochet, i amb barrets de llana. Amb borla. Els hi fa sa mare. Avui els duu blancs, però de colls i barrets en té de molts colors. I sempre combinen, com si eixiren d’una mateixa paleta de tardor, de terra mullada i fulles caigudes. Sempre ens creuem a aquestes hores, però la foscor només ens deixa descobrir-nos quan som molt a prop, amb el temps just de mirar-se de reüll i esbossar un somriure. Perquè per saber si algú et mira als ulls tu l’has de mirar alhora també. O per saber si es gira a veure com t’allunyes. 

Jo no ho sé si es gira quan m’allunye, però continue endavant, pel camí màgic a casa, perquè sé que en pocs minuts ens tornarem a creuar sobrevolant el barri. Fins que de tants instants en fem una estona.

* Referències 

Text inspirat en la vida quotidiana de la muralla de Lugo com a espai públic singular i extraordinari.

Imatge: Dibuix de Juan Creus Andrade per a la publicació “Recinto. Lugo: historia y ciudad”, 2014.

Paraules de:

Arnau Boix i Pla

Data de publicació:

26/09/2021

Escrit originalment en:

català

Tags:

Vida quotidiana / Espai públic

Projecte executiu d’implantació del carril bici


Projecte executiu d’implantació del carril bici

El projecte s’inicia amb l’objectiu de donar continuïtat a l’estudi de Camins Escolars que s’havia realitzat recentment amb la participació de l’Escola Riera de Ribes entre d’altres. La proposta doncs, recull la voluntat d’una part molt significativa de les persones del barri per millorar les condicions de l’Avinguda 11 de Setembre i el Passeig de la Circumval·lació, eixos amb una importància significativa a l’hora d’unir el nucli antic del poble i diversos equipaments comunitaris com el CAP, el poliesportiu o el mateix centre educatiu.

La proposta parteix del fet revertir la situació actual on el cotxe és el principal protagonista de l’espai i atorgar aquest paper al vianant i a les persones que hi circulen tant en bicicleta com en patinet. La implantació d’un carril bici i la millora de les voreres actuals, tant a escala d’accessibilitat com de confort, són els principals objectius que s’han perseguit. En aquesta línia, també, s’ha fet una aposta per implantar vegetació de diferents ports, per tal d’augmentar el nivell de permeabilitat del sòl i enriquir la biodiversitat del barri, alhora que es millora l’experiència perceptiva de tothom qui realitza aquests itineraris.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Pere de Ribes 

[30.658 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Sant Pere

de Ribes

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu Ferrer,

Arnau Boix i Pla, Konstantina

Chrysostomou, Alba

Domínguez Ferrer)

 

Toni Elvira

Gustau Farell

 

Procés participatiu de l’Estació de Sants


Procés participatiu de l’Estació de Sants

Les transformacions d’infraestructures essencials d’una ciutat com Barcelona són com realitzar una cirurgia a cor obert. L’operació urbana s’executa sobre un punt concret, però és precisament per on hi passen les artèries principals, i on hi connecta el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric de l’organisme. A més a més, s’han d’obrir, operar i cosir els distints teixits comunitaris que hi convergeixen.

La remodelació que ADIF farà de l’estació de tren Barcelona-Sants i de tots els seus entorns (l’actual estació d’autobusos, la plaça dels Països Catalans i la plaça de Joan Peiró) suposen un canvi molt rellevant en les dinàmiques sòciourbanes del lloc, alhora que una oportunitat enorme de redefinir connexions humanes i de millorar significativament la qualitat de l’ecosistema urbà.

Així, aquest procés participatiu, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, ha volgut incloure les perspectives dels veïns i veïnes, i de les diferents entitats del barri de Sants i de la ciutat perquè aquesta transformació urbana compti amb els criteris de qualitat i vitalitat que garanteixin que la vida quotidiana de l’entorn de l’Estació de Sants sigui saludable, diversa i segura, i que faciliti els usos ciutadans de l’espai públic.

El procés participatiu ha tingut dues fases de debat: la primera, a partir de l’exposició dels criteris generals d’intervenció per a la transformació de l’entorn de l’Estació de Sants; i la segona on s’han debatut les característiques específiques que ha de tenir l’espai urbà de la plaça dels Països Catalans i el seu entorn.

Donades les restriccions a la mobilitat existents en el moment de la seva realització a causa de l’emergència sanitària de la COVID-19, aquest procés participatiu s’ha realitzat principalment de manera telemàtica, integrant diverses eines digitals de treball que han propiciat la consecució dels objectius establerts i han facilitat la plena participació de les persones i entitats involucrades.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona 

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Roser Garcia)

 

monoDestudio

 

Han col·laborat

Espai Coneix

 

Veïnat i entitats dels barris

de Sants, Hostafrancs i

Eixample.

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Informe

Llegir la documentació

completa del procés

participatiu.

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’article de l’Ara, o a

 l’Ajuntament de Barcelona.

 

Veure l’Avantprojecte de la

transformació de Barcelona Sants

al YouTube.

Espai de trobada, La Rectoria


Espai de trobada, La Rectoria

El procés participatiu s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de la Rectoria en un equipament de referència a escala municipal i per proposar uns criteris executius  que impulsin el projecte de definició d’usos i gestió de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb els i les habitants de Cànoves i Samalús, el col·lectiu jove, les entitats municipals, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi. Aquest procés participatiu s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, especialment en la seva fase inicial. 

La Rectoria es torna en un espai que dona lloc a activitats i serveis, relacionades amb l’aprenentatge, la comunitat i el medi ambient, accessibles a tota la ciutadania local de Cànoves i Samalús. Es tracta d’un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Cànoves i Samalús. Un espai de confiança i acollida, on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal, es dedica a la creativitat, l’aprenentatge i la inclusió i reneix a partir de la forta identitat que tenia l’edifici al passat com a espai comunitari. Així mateix, aquest equipament dona respostes a necessitats actuals i futures amb la coexistència de diversos espais i activitats que fomenten la diversitat de la població local. Aquesta estratègia garanteix el futur de La Rectoria i millora l’accés de les usuàries més desvinculades, atrau noves usuàries que potser no l’havien visitat anteriorment i formen sinergies i oportunitats que són més fàcils de mantenir gràcies a la proximitat amb els altres espais de caràcter diferent de l’equipament.

D’aquesta manera, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement intergeneracional -generant espais de trobada i de treball individual i/o col·lectiu- i recursos a la disposició d’entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que ja tenen lloc al municipi.

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. Mitjançant la co-dinamització, es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de la Rectoria.

En aquest cas, el projecte de la Rectoria i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi. En el cas del col·lectiu jove, donant-los responsabilitats i veu a través d’aquest equipament, els impulsem perquè esdevinguin com a ciutadania activa que participin en la societat en igualtat de condicions amb els altres col·lectius i entitats.

Així doncs,  l’espai de trobada La Rectoria es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori 
  • Intercanvi de coneixement, capacitats i idees

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Cànoves i Samalús 

[3,117 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Cànoves i

Samalus

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’ajuntament

Ciutadania de Cànoves i

Samalús

Entitats municipals

JAC (Joves Alcem Cànoves)

Presentació

Veure la presentació al prezi 

Can Canyameres, Comunitat i Cultura


Can Canyameres: Comunitat i Cultura

Aquest projecte s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de l’antiga masia de Can Canyameres en un equipament de referència a escala de barri i a escala municipal per proposar uns criteris executius que impulsin el projecte de definició d’usos i disseny de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb les i els habitants de Sant Cugat, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi.

Pel que fa a conjunt de Can Canyameres, és un espai emblemàtic i molt arrelat amb la història agrícola i arquitectònica de Sant Cugat, que es transforma en un en espai dedicat a la cultura, el veïnatge i la cooperació. Un espai comunitari i cultural. 

La proposta tracta el conjunt com un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Sant Cugat. Un espai de confiança i acollida, un espai d’integració social on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal forma part de la xarxa dels equipaments culturals de proximitat i es dedica a la comunitat, la cultura, l’aprenentatge, el medi ambient i la inclusió i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social de Sant Cugat i al barri de Volpelleres en particular. 

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. El contenidor es gestiona des de l’ajuntament, mentre el contingut es codinamitza amb la ciutadania. Amb aquesta codinamització es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de Can Canyameres.

En aquest cas, el projecte de Can Canyameres i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi.  Així doncs, el projecte s’inspira i s’organitza amb el concepte de la masia catalana i la filosofia del Modernisme. A partir d’això, el conjunt de Can Canyameres s’organitza en tres espais que estan interconnectats i complementaris. 

Espai de creació (La casa modernista)
És l’espai on es desenvolupen tallers, cursos o activitats relacionats amb l’art i la innovació cultural.

Espai de trobada (Planta Baixa de la Masia)
És l’espai on es fa barri amb llocs de socialització i interacció i és on es fan visibles les creacions de la comunitat, on es produeix l’intercanvi de coneixement i l’aprenentatge col·lectiu.

Espai de reflexió (Planta Primera de la Masia)
És l’espai on es pren lloc la gestió del contingut i del contenidor, i és on fan els cursos i la formació. En aquest espai és on es dona forma a la innovació comunitària.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Cugat

[90,664  habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat

del Vallès

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Veïnat de Sant Cugat

del Vallès

Entitats i associacions

Equip tècnic i polític de

l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Vídeo

Veure el vídeo del procés

al youtube

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte

en el decidim

Inventari de construccions en sol no urbanitzable


Inventari de construccions en sol no urbanitzable

La regulació del sòl no urbanitzable (SNU) és un dels reptes que han d’afrontar els ajuntaments aquests propers anys, ja que cal trobar un equilibri entre els usos i activitats que hi són permesos i la preservació dels hàbitats i ecosistemes naturals propis de cada territori. 

En aquest context, l’ajuntament de Manresa ha impulsat la redacció d’un inventari de les edificacions en SNU per tal de conèixer quina és la realitat a actual del municipi abans de decidir de quina manera cal incidir-hi, en paral·lel al catàleg de Masies ja aprovat definitivament.

Des d’ *estel hem abordat el projecte amb la intenció de conèixer les característiques arquitectòniques, urbanístiques i ambientals de cadascun dels elements inclosos a l’estudi, però sense oblidar la component social i humana que tenen aquests construccions. En un entorn com el de Manresa juguen un paper clau alhora de vertebrar i articular el territori, i en la definició del caràcter i la identitat de les persones que l’habiten.

La col·laboració amb l’equip de Solucions Geogràfiques ens ha permès integrar la tecnologia SIG d’una manera transversal al llarg de les feines de redacció, i facilitar la gestió i actualització de la informació en el futur.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Manresa

[76,250 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

11 mesos [2019]

Impulsores

Ajuntament de Manresa

 

Equip redactor

*estel (Marc Deu, Alba

Dominguez, Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou)

 

Solucions Geogràfiques