L’espai no és neutral

L’espai no és neutral

L’ESPAI no és neutral.

L’espai no és NEUTRAL. 

L’espai NO és neutral.

Beirut, Mostar, Nicòsia, Jerusalem, Belfast

A cada una d’aquestes ciutats, els agents urbans van subestimar les tensions interètniques creixents fins que va ser massa tard i la violència es va estendre, provocant una segregació física. Tot i que les parets, les tanques i les “terres de ningú” que van resultar  d’aquestes tensions tenien un caràcter temporal, van acabar tenint un poder de permanència considerable, que va obligar les persones separades a enfrontar la vida “en estat de setge”. En aquests casos, fins i tot, després que el món polític hagi signat la pau, les persones confronten pèrdues que estan més enllà de qualsevol compensació. En el camí cap a la divisió urbana, es trenca un contracte social entre l’estat i les persones.

Les ciutats dividides són un far que alerta a totes les ciutats en les quals la rivalitat entre comunitats amenaça el funcionament i la seguretat urbana. Totes les ciutats contenen línies de falla o fronteres ètniques que donen forma a barris “bons” i “dolents” i sentit local a “l’altra banda de les vies”.

Aquestes cinc ciutats estan vinculades per episodis de desenvolupament similars amb seqüències i patrons semblants. Els esdeveniments que van empènyer Belfast, Beirut, Jerusalem, Mostar i Nicòsia a travessar el llindar de l’apartheid ètnic, tenen molt en comú. No totes les fases que s’expliquen més endavant es troben a cada ciutat. Tot i això, poden ser indicadors considerables de la propensió a la segregació física, quan aquestes societats ètnicament diverses es troben en situació d’estrès i en una transició social important:

  1. Politització de l’etnicitat: fusió de la identitat política i ètnica a gran escala.
  2. Agrupació: si augmenten les pressions, les persones-membres d’una comunitat urbana amenaçada poden buscar clústers més petits i més homogenis ètnicament per protegir-se.
  3. Ampliació política: les ciutats dividides funcionen en part com a emblemes de lluites polítiques més grans en les quals els habitants dels enclavaments estan preparats per lliurar batalles que no serveixen directament als seus interessos personals.
  4. Traçat de la frontera: una vegada les comunitats ètniques amenaçades s’han retirat en grups homogenis i el terreny urbà s’ha convertit en territori polític, queda per traçar formalment les línies de batalla.
  5. Concretització: aquests límits traçats que separen els grups, es transformen de permeables a impermeables. Aquest, és un procés que es basa en un disseny i una execució intencionada. Aquests límits pretenien ser temporals en previsió d’intervenció diplomàtica, tot i que acaben existint durant dècades.
  6. Consolidació: una vegada que els límits ètnics s’han traçat i concretat a l’entorn urbà, el clima polític determina si les autoritats municipals augmentaran o contrarestaran el procés de divisió.
  7. Unificar, però no integrar: a causa de les grans ineficiències de la segregació física en un entorn dissenyat per a la cooperació de les persones, les particions urbanes poques vegades són sostenibles. Tot i que les barreres físiques es poden enderrocar fàcilment, les cicatrius socials i físiques que queden no desapareixen amb facilitat. Les seqüeles psicològiques de llargs períodes de violència i intimidació, generalment impedeixen que les persones que han viscut aquest període de divisió habitin de nou les zones antigament prohibides.

La ciutat dividida canònica continua estant dividida mentre es mantinguin les inseguretats que van conduir a la violència intergrupal. Tot i que les particions físiques generen nous problemes i intensifiquen les rivalitats interètniques per si mateixes, la seva eliminació és necessària però no suficient per a la creació de condicions més favorables i equitatives en el marc urbà.


* Referències 

  • J. Calame, E. Charlesworth, (2009) Divided cities, University of Pennsylvania Press
  • A. Oz, (1994) Israel, Palestine and Peace: Essays on a Paradoxical Situation
  • CCCB (2005) Breaking the wall: the social responsability of Palestinian and Israeli Academics and Intellectuals at Times of Violent conflict: An introspective Search
  • K. Chrysostomou (2013) Διακοινοτικές σχέσεις σε διαιρεμένες πόλεις: Η περίπτωση της Λευκωσίας (Relacions intercomunitàries en ciutats dividides: el cas de Nicòsia)
  • K. Chrysostomou (2016), Negotiating Cultural Identities in Post Conflict Spaces: The memorial landscapes of Nicosia
  • Fotos: Konstantina Chrysostomou, No man’s land in Cyprus

Paraules de:

Konstantina Chrysostomou

Data de publicació:

12/05/2021

Escrit originalment en:

anglès

Tags:

Vida quotidiana / Espai públic

Carrer Corona

Carrer Corona

El carrer Corona s’ha fet estret. Ara, des de l’entradeta de casa, al número 21, sentim els pardalets a qualsevol hora del dia, veiem les veïnes trastejar a les finestres, i dóna un sol espectacular. Que segur que abans també donava, però no sabiem el seu horari de visita.

Estos dies l’hem arreglada, l’entradeta. Hem posat els nostres noms cal·ligrafiats a la bústia. Hem instal·lat una lleixa de castanyer, pulida i envernissada. És xicoteta, no fa ni dos pams de llarg, i està feta amb la fusta d’una antiga artesa de salar de vés a saber on. A la lleixa es recolza un test amb una heura ressuscitada, i hi penja un fanalet de vidre bufat, sostingut amb una xarxa de corda teixida amb molt d’ofici.

Eixim a l’entradeta a fer el cafè. Alhora, la veïna d’unes portes més enllà, la número 15, agrana primer i arruixa després la vorera de davant de sa casa, com per fer net després que tothom hagués marxat al tall a guanyar-se les garrofes. En realitat ningú no ha marxat de casa.

Com que el carrer s’ha encollit i estem més a prop, la conversa es fila més ràpid, i en un moment Adela ens està contant a nosaltres i a Miquel (asomat a la finestra del primer pis del 14), que quan ella era fadrina, el carrer també era així, petitó. I els veïns i veïnes el tancaven als cotxes per sopar juntes o per eixir a la fresca els vespres de bon oratge.

Miquel somriu, i atropella el relat amb el seu propi, de tantes ganes d’explicar els records que la història d’Adela li ha despertat. Al seu poble també tancaven el carrer Corona cada diumenge. Disputaven partides de pilota a mà. Jugaven a llargues, lo menos, quatre o cinc joves per banda. Mig barri s’hi acostava a veure la partida que, quan era senyalada, omplia l’aforament: voreres, finestres i balcons atapeïts d’ulls que seguien els tantos d’extrem a extrem del carrer. Quin gust vore’l tan plenet de gent! Que aplaudia i cridava. Que reia o feia carasses, segons el joc.

Nosaltres els comentàvem que quina sort que el carrer Corona s’haja tornat a fer estret. Que no cal ni tallar-lo als cotxes per xerrar una estona qualsevol. Que la lleixa i el fanalet vénen del nord, i que quina acció de cura tan bonica i tan poc reconeguda és netejar una part de la vorera de totes. Que també tenim arrels al sud, i que ens encantaria organitzar aquí mateix una partida de llargues en quant les circumstàncies ho permeten.

 

* Referències

Text inspirat en els estudis de Donald Appleyard sobre l’impacte del trànsit de vehicles en la vida veïnal:

Imatge: Reproducció digital del diagrama de les connexions socials al carrer (Appleyard, 1969).  Les línies representen conexions socials, i els punts identifiquen els llocs de trobada de la gent.

Paraules de:

Arnau Boix i Pla

Data de publicació:

26/04/2020

Escrit originalment en:

català

Tags:

Vida quotidiana /  Mobilitat sostenible / Espai públic

Espai de trobada, La Rectoria


Espai de trobada, La Rectoria

El procés participatiu s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de la Rectoria en un equipament de referència a escala municipal i per proposar uns criteris executius  que impulsin el projecte de definició d’usos i gestió de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb els i les habitants de Cànoves i Samalús, el col·lectiu jove, les entitats municipals, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi. Aquest procés participatiu s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, especialment en la seva fase inicial. 

La Rectoria es torna en un espai que dona lloc a activitats i serveis, relacionades amb l’aprenentatge, la comunitat i el medi ambient, accessibles a tota la ciutadania local de Cànoves i Samalús. Es tracta d’un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Cànoves i Samalús. Un espai de confiança i acollida, on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal, es dedica a la creativitat, l’aprenentatge i la inclusió i reneix a partir de la forta identitat que tenia l’edifici al passat com a espai comunitari. Així mateix, aquest equipament dona respostes a necessitats actuals i futures amb la coexistència de diversos espais i activitats que fomenten la diversitat de la població local. Aquesta estratègia garanteix el futur de La Rectoria i millora l’accés de les usuàries més desvinculades, atrau noves usuàries que potser no l’havien visitat anteriorment i formen sinergies i oportunitats que són més fàcils de mantenir gràcies a la proximitat amb els altres espais de caràcter diferent de l’equipament.

D’aquesta manera, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement intergeneracional -generant espais de trobada i de treball individual i/o col·lectiu- i recursos a la disposició d’entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que ja tenen lloc al municipi.

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. Mitjançant la co-dinamització, es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de la Rectoria.

En aquest cas, el projecte de la Rectoria i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi. En el cas del col·lectiu jove, donant-los responsabilitats i veu a través d’aquest equipament, els impulsem perquè esdevinguin com a ciutadania activa que participin en la societat en igualtat de condicions amb els altres col·lectius i entitats.

Així doncs,  l’espai de trobada La Rectoria es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori 
  • Intercanvi de coneixement, capacitats i idees

El procés participatiu s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de la Rectoria en un equipament de referència a escala municipal i per proposar uns criteris executius  que impulsin el projecte de definició d’usos i gestió de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb els i les habitants de Cànoves i Samalús, el col·lectiu jove, les entitats municipals, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi. Aquest procés participatiu s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, especialment en la seva fase inicial. 

La Rectoria es torna en un espai que dona lloc a activitats i serveis, relacionades amb l’aprenentatge, la comunitat i el medi ambient, accessibles a tota la ciutadania local de Cànoves i Samalús. Es tracta d’un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Cànoves i Samalús. Un espai de confiança i acollida, on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal, es dedica a la creativitat, l’aprenentatge i la inclusió i reneix a partir de la forta identitat que tenia l’edifici al passat com a espai comunitari. Així mateix, aquest equipament dona respostes a necessitats actuals i futures amb la coexistència de diversos espais i activitats que fomenten la diversitat de la població local. Aquesta estratègia garanteix el futur de La Rectoria i millora l’accés de les usuàries més desvinculades, atrau noves usuàries que potser no l’havien visitat anteriorment i formen sinergies i oportunitats que són més fàcils de mantenir gràcies a la proximitat amb els altres espais de caràcter diferent de l’equipament.

D’aquesta manera, dona respostes a totes les fases dels processos creatius i de producció de coneixement intergeneracional -generant espais de trobada i de treball individual i/o col·lectiu- i recursos a la disposició d’entitats, agents culturals i socials i a la ciutadania en general. A més, ofereix recursos de formació i visibilització de projectes i activitats que ja tenen lloc al municipi.

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. Mitjançant la co-dinamització, es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de la Rectoria.

En aquest cas, el projecte de la Rectoria i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi. En el cas del col·lectiu jove, donant-los responsabilitats i veu a través d’aquest equipament, els impulsem perquè esdevinguin com a ciutadania activa que participin en la societat en igualtat de condicions amb els altres col·lectius i entitats.

Així doncs,  l’espai de trobada La Rectoria es definiria a partir dels tres eixos següents:

  • Llocs de vida i trobada social
  • Respecte i compromís amb el medi ambient i el territori 
  • Intercanvi de coneixement, capacitats i idees

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Cànoves i Samalús 

[3,117 habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Ajuntament de Cànoves i

Samalus

Diputació de Barcelona

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’ajuntament

Ciutadania de Cànoves i

Samalús

Entitats municipals

JAC (Joves Alcem Cànoves)

Presentació

Veure la presentació al prezi 

Can Canyameres, Comunitat i Cultura


Can Canyameres: Comunitat i Cultura

Aquest projecte s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de l’antiga masia de Can Canyameres en un equipament de referència a escala de barri i a escala municipal per proposar uns criteris executius que impulsin el projecte de definició d’usos i disseny de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb les i els habitants de Sant Cugat, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi.

Pel que fa a conjunt de Can Canyameres, és un espai emblemàtic i molt arrelat amb la història agrícola i arquitectònica de Sant Cugat, que es transforma en un en espai dedicat a la cultura, el veïnatge i la cooperació. Un espai comunitari i cultural. 

La proposta tracta el conjunt com un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Sant Cugat. Un espai de confiança i acollida, un espai d’integració social on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal forma part de la xarxa dels equipaments culturals de proximitat i es dedica a la comunitat, la cultura, l’aprenentatge, el medi ambient i la inclusió i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social de Sant Cugat i al barri de Volpelleres en particular. 

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. El contenidor es gestiona des de l’ajuntament, mentre el contingut es codinamitza amb la ciutadania. Amb aquesta codinamització es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de Can Canyameres.

En aquest cas, el projecte de Can Canyameres i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi.  Així doncs, el projecte s’inspira i s’organitza amb el concepte de la masia catalana i la filosofia del Modernisme. A partir d’això, el conjunt de Can Canyameres s’organitza en tres espais que estan interconnectats i complementaris. 

Espai de creació (La casa modernista)
És l’espai on es desenvolupen tallers, cursos o activitats relacionats amb l’art i la innovació cultural.

Espai de trobada (Planta Baixa de la Masia)
És l’espai on es fa barri amb llocs de socialització i interacció i és on es fan visibles les creacions de la comunitat, on es produeix l’intercanvi de coneixement i l’aprenentatge col·lectiu.

Espai de reflexió (Planta Primera de la Masia)
És l’espai on es pren lloc la gestió del contingut i del contenidor, i és on fan els cursos i la formació. En aquest espai és on es dona forma a la innovació comunitària.

Aquest projecte s’ha realitzat amb l’objectiu principal de decidir la transformació de l’antiga masia de Can Canyameres en un equipament de referència a escala de barri i a escala municipal per proposar uns criteris executius que impulsin el projecte de definició d’usos i disseny de l’edifici. Aquests criteris es basen, fonamentalment, en les conclusions generades a partir de la realització d’un procés participatiu amb les i els habitants de Sant Cugat, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic i polític del municipi.

Pel que fa a conjunt de Can Canyameres, és un espai emblemàtic i molt arrelat amb la història agrícola i arquitectònica de Sant Cugat, que es transforma en un en espai dedicat a la cultura, el veïnatge i la cooperació. Un espai comunitari i cultural. 

La proposta tracta el conjunt com un tercer espai (complementari a la casa i l’espai de treball) que té un paper destacat a la vida pública de Sant Cugat. Un espai de confiança i acollida, un espai d’integració social on les persones poden accedir al coneixement, ser part de la comunitat i provar noves activitats creatives. Un lloc on es poden començar a abordar les desigualtats en la societat local fomentant el sentiment de lloc i pertinença perquè el lloc es crea segons les necessitats de les usuàries.

Aquest recurs municipal forma part de la xarxa dels equipaments culturals de proximitat i es dedica a la comunitat, la cultura, l’aprenentatge, el medi ambient i la inclusió i aposta per ser una plataforma que contribueixi a la transformació social de Sant Cugat i al barri de Volpelleres en particular. 

Amb aquest procés, s’aposta per una col·laboració estreta entre els diferents col·lectius, entitats, associacions i l’ajuntament. El contenidor es gestiona des de l’ajuntament, mentre el contingut es codinamitza amb la ciutadania. Amb aquesta codinamització es crea una confiança mútua basada en la comunitat com a símbol de “nosaltres”, perquè donin forma i que facin créixer el projecte de Can Canyameres.

En aquest cas, el projecte de Can Canyameres i la seva proposta d’activació té com a objectiu construir uns valors bàsics com la confiança i el respecte, que ajuden a crear un desenvolupament social sostenible al municipi.  Així doncs, el projecte s’inspira i s’organitza amb el concepte de la masia catalana i la filosofia del Modernisme. A partir d’això, el conjunt de Can Canyameres s’organitza en tres espais que estan interconnectats i complementaris. 

Espai de creació (La casa modernista)
És l’espai on es desenvolupen tallers, cursos o activitats relacionats amb l’art i la innovació cultural.

Espai de trobada (Planta Baixa de la Masia)
És l’espai on es fa barri amb llocs de socialització i interacció i és on es fan visibles les creacions de la comunitat, on es produeix l’intercanvi de coneixement i l’aprenentatge col·lectiu.

Espai de reflexió (Planta Primera de la Masia)
És l’espai on es pren lloc la gestió del contingut i del contenidor, i és on fan els cursos i la formació. En aquest espai és on es dona forma a la innovació comunitària.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Sant Cugat

[90,664  habitants]

Escala

Municipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Sant Cugat

del Vallès

 

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau

Boix, Marc Deu, Alba

Dominguez)

 

Han col·laborat

Veïnat de Sant Cugat

del Vallès

Entitats i associacions

Equip tècnic i polític de

l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi 

 

Vídeo

Veure el vídeo del procés

al youtube

 

Premsa

Llegir més sobre el projecte

en el decidim