konstantina - *estel

Placemaking 4 Inclusion

El propòsit del projecte Place Making 4 Inclusion – Reviving Active Citizenship For Reshaping The Societies (PM4I) és capacitar les persones que treballen amb gent jove i les organitzacions juvenils per assegurar la inclusió social de les persones joves de diverses procedències en la creació conjunta de les comunitats locals, utilitzant la metodologia i les pràctiques del placemaking. PM4I és més que un simple projecte. La nostra missió és utilitzar la metodologia del placemaking per fomentar la inclusió social de les persones joves que enfronten barreres per a configurar les seves comunitats locals. Mitjançant la participació en iniciatives creatives i col·laboratives, tenim com a objectiu millorar el benestar de les comunitats mentre donem suport al treball juvenil i a l’educació no formal.

El placemaking s’ha convertit en una influència per als i les professionals en nombrosos camps: les iniciatives basades en el lloc sovint busquen millorar el benestar de les comunitats locals mitjançant respostes creatives i col·laboratives als problemes locals. Aquest compromís relacionat amb el lloc pot donar suport als objectius del treball juvenil i de l’educació no formal, especialment en treballar amb persones joves amb menys oportunitats.

En aquest programa hem col·laborat amb 7 organitzacions de 6 països diferents: Bèlgica, Alemanya, Noruega, Itàlia, Grècia i Espanya. Per a aquest programa hem treballat a nivell europeu i local. Els resultats dels programes a nivell europeu són:

Un informe nacional comparatiu del plaçant als 6 països.
Un mapa col·lectiu de parts interessades, bones pràctiques i recursos a Europa
Un llibre de receptes per al plaçant
Un espai d’aprenentatge en línia amb cursos gratuïts sobre el plaçant
Un mapa de realitat augmentada que es pot utilitzar per reimatjar l’espai públic
Una xarxa d’ambaixadors joves de plaçant a Europa.

A nivell local, el programa ha propiciat l’establiment d’un equip d’ambaixadors i ambaixadores joves de placemaking. Al llarg d’un any, hem col·laborat amb ells i elles per repensar els espais públics i enfortir la participació de la gent jove en els processos de presa de decisions. Juntes, hem organitzat una activitat de placemaking a Sabadell, capacitant les comunitats locals per activar els seus barris.

Ubicació

Sabadell, Palermo, Brusseles,

Erfurt, Oslo, Atenes

Escala

Supramunicipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Pedagogia urbana

Duració

24 mesos [2022-2024]

Impulsores

Unió Europea

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Arnau Boix i Pla,

Oriol Serra i Ureta, Marc Deu

Ferrer, Alba Domínguez Ferrer)

YEU (Belgica)

Urban Foxes (Belgica)

CGE (Alemanya)

Sguardi Urbani (Italia)

AKNOW (Grècia)

Annabel Membel (Noruega)

Han col·laborat

Marc Modolell Rodríguez

Paula Andreu Gordillo

Anaïs Avellaneda

Júlia Marbà Prats

Lucia Adell Sánchez

Aris-Ioannis Papadopoulos

Nedjine Dorcely

Maria-Katerina Mamatzaki

Informe Nacional

Comparatiu (extracte)

Llegeix més aquí

Informe Nacional

Comparatiu (versió

completa)

Llegeix més aquí

Placemaking 4 Inclusion

Cookbook

Llegeix més aquí

Mapes col·lectius

Consulta’ls aquí

Espai d’aprenentatge en línia

Consulta’l aquí

App d’augment de realitat

Troba’l aquí

Vídeo dels ambaixadors

locals de joventut de placemaking

Mira’l aquí

Instruccions en vídeo per a

placemaking del Cúblic

Mira-les aquí

project projecte

Placemaking 4 Inclusion: Informe Nacional Comparatiu

Us donem la benvinguda a Placemaking 4 Inclusion (PM4I), un projecte dinàmic finançat per la Unió Europea. Aquest extracte, que recull la teoria transformant-la en pràctica, prové de l’Informe Nacional Comparatiu, entrellaçant aportacions d’Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Espanya, Grècia i Noruega. El PM4I dona poder a la gent jove i a les persones i les organitzacions que treballen amb gent jove, utilitzant el placemaking per fomentar la inclusió social i configurar entorns urbans inclusius mitjançant una cocreació col·laborativa. Explora capítols clau sobre Metodologia, Placemaking, Inclusió Social de la gent jove, Empoderament Comunitari i Competències. Submergeix-te en aquest calaix del tresor d’idees, encenent un canvi positiu.

Pots llegir l’informe complet aquí: http://placemaking.4learning.eu/outputs/

Recurs relacionat amb

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Pedagogia urbana

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou , Arnau Boix i

Pla, Nedjine Dorcely)

Luisa Tuttolomondo (Sguardi

Urbani), Anna Stamouli

(AKNOW), Ammalia

Podlaszewska (CGE), Bram

Dewolfs (Urban Foxes),

Annabel Mempel

(Nabolagshager), Rita

Marques (YEU)

Han col·laborat

Gent jove, persones i

organitzacions que treballen

amb gent jove,

administracions públiques

d’Alemanya, Bèlgica, Itàlia,

Noruega, Espanya i Grècia.

Més informació

Data de publicació

04/12/2023

recursos resources

Rescat de les Rambles de Barcelona

40_1711_Rambles_Seminaricanaletes-38 còpia

40_1711_Rambles_RamblesSeminaricanaletes

El procés cooperatiu Les Rambles va ser la proposta de l’equip kmZero guanyadora del Concurs Internacional convocat per l’Ajuntament de Barcelona a l’any 2017 per dinamitzar i remodelar la Rambla de Barcelona. L’objectiu és retornar a la ciutadania un dels seus eixos històrics i més simbòlics, i fer-ho de manera cooperativa per tal que la seva transformació suposi una millora global d’aquest espai urbà central i vertebrador de la ciutat i de l’experiència de les persones que l’habiten, el visiten i el disfruten.

Es va desenvolupar com un treball estretament cooperatiu entre tècnics, ciutadania i administració per posar en marxa una proposta d’urbanització i redisseny, amb una metodologia innovadora per fer de la Rambla un lloc divers, flexible, sostenible, inclusiu, accessible, coherent, segur, intel·ligent, contextualitzat i confortable. El projecte és una herència i relleu del treball fet prèviament per entitats, veïns i veïnes i administració per repensar les Rambles conjuntament i ampliar el debat a tota la ciutat.

Llegir més

El procés per a la definició de les actuacions de dinamització i millora de Les Rambles, amb les seves intervencions físiques i socials necessàries que planteja l’equip kmZERO, parteix d’una diagnosi i objectius consensuats, i a partir del treball cooperatiu entre ciutadania, administració i tècnics experts.

El document resultant de tot el treball cooperatiu es composa d’un conjunt d’estratègies que acompanyen la reurbanització de les Rambles, que es durà a terme entre el 2020 i el 2026. I la voluntat i el repte és, novament, fer-ho com una tasca conjunta.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

12 mesos [2017-2018]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona,

Foment de Ciutat,

BIMSA

Equip redactor

UTE kmZERO: (AYESA – Lola

Domènech – Espinàs i

Tarrassó – Itziar González –

Arnau Boix)

Team kmZERO: Itziar

Gonzàlez, Arnau Boix, Lola

Domènech, Olga Tarrassó,

Jordi Quiñonero, Paul B.

Preciado, Josep Selga,

Ole Thorson, Sergi Cutillas,

Ernest Cañada, Alberto

Conesa, Sebastià Ribot,

Cristina Pedraza, Julio

Alcobendas, Esteve Boix,

Miquel Cañellas, Fernando

Casal, Konstantina

Chrysostomou, Pablo

Cotarelo, Pablo Feu,

Iolanda Fresnillo,

Nacho Guilera, Gema Jover,

Sira Llopart, Eulàlia Miralles,

Pere Mogas, Jordi Parés,

Daniel Pera,

Mireia Peris, Ignasi Querol, Javier

Rentero, David Rodriguez,

Francesc Sánchez, Cristian Tapia,

Anna Terricabras, Carlos Utrillo,

Javier Valencia, Xavier Valls,

Susanna Àlvarez, Joan Escofet

Han col·laborat

Veïnat de les Rambles

de Barcelona,

Agents i entitats de la

ciutat de Barcelona

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte a la

Pàgina web del procés,

Ajuntament de Barcelona

Diari Públic

1estrategies Destacat projecte

Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana

La Generalitat Valenciana necessitava plantejar un procés de treball cooperatiu per a la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana. Aquesta, és un document estratègic territorial fonamental per alinear les polítiques urbanes del País Valencià amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible acordats internacionalment.

La Cooperativa *estel juntament amb MonoDestudio, i a partir d’un treball realitzat en estreta col·laboració amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat, elaborem un document metodològic anomenat “Redacció participada de l’Agenda Urbana Valenciana: Metodologia i criteris per definir el procés participatiu i la redacció de l’Agenda Urbana Valenciana”.

Llegir més

Es tracta d’un document realitzat amb la implicació directa de les Direccions Generals de diferents conselleries de la Generalitat, i la col·laboració d’un extens elenc de professionals especialistes del territori valencià i de l’estat espanyol. Vol garantir-ne la redacció participada, això vol dir que la manera d’elaborar els continguts de l’Agenda Urbana Valenciana no es pot deslligar de la implicació activa dels diferents agents sectorials, territorials i administratius del País Valencià, és a dir, de tots els seus i de totes les seues habitants.

Aquest ha sigut un treball progressiu i acumulatiu, amb la vocació de seguir sent-ho en les següents etapes: el concurs públic i la pròpia elaboració de l’Agenda. És per això que, a qui pertoqui la responsabilitat de continuar aquest treball, es trobarà al document una detallada referència per desenvolupar-lo: marc documental, mapa d’agents, estructura de continguts, temes crítics i metodologia per a la seva redacció participada.

Els continguts de l’Agenda Urbana es van estructurar segons els blocs temàtics Economia Urbana, Territori i Ciutat, Governança Urbana, Qualitat urbana i Salut, Dret a la ciutat i ciutat connectada. Però va ser fonamental incorporar elements integrals al procés de redacció participada. No com a elements temàtics o específics, sinó que enfocant-ho des d’una perspectiva integrada, i per tant tots els objectius, accions i demés continguts de l’Agenda Urbana Valenciana els haurien d’incorporar implícitament o explícitament: Gènere, Governança, Sostenibilitat ambiental i Justícia social.

Ubicació

País Valencià

[4.975.000 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Duració

6 mesos [2020]

Impulsores

Generalitat Valenciana

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

MonoDestudio

Han col·laborat

Tècniques de la Generalitat

Valenciana,

Professionals independents

del País Valencià i de l’Estat

Espanyol

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Informe

Llegir l’informe complet al

web de la Generalitat

Valenciana

Premsa

Llegeix més sobre el projecte a

ValènciaExtra

Destacat project projecte

Procés participatiu de l’Estació de Sants

Les transformacions d’infraestructures essencials d’una ciutat com Barcelona són com realitzar una cirurgia a cor obert. L’operació urbana s’executa sobre un punt concret, però és precisament per on hi passen les artèries principals, i on hi connecta el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric de l’organisme. A més a més, s’han d’obrir, operar i cosir els distints teixits comunitaris que hi convergeixen.

La remodelació que ADIF farà de l’estació de tren Barcelona-Sants i de tots els seus entorns (l’actual estació d’autobusos, la plaça dels Països Catalans i la plaça de Joan Peiró) suposen un canvi molt rellevant en les dinàmiques sòciourbanes del lloc, alhora que una oportunitat enorme de redefinir connexions humanes i de millorar significativament la qualitat de l’ecosistema urbà.

Llegir més

Així, aquest procés participatiu, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, ha volgut incloure les perspectives dels veïns i veïnes, i de les diferents entitats del barri de Sants i de la ciutat perquè aquesta transformació urbana compti amb els criteris de qualitat i vitalitat que garanteixin que la vida quotidiana de l’entorn de l’Estació de Sants sigui saludable, diversa i segura, i que faciliti els usos ciutadans de l’espai públic.

El procés participatiu ha tingut dues fases de debat: la primera, a partir de l’exposició dels criteris generals d’intervenció per a la transformació de l’entorn de l’Estació de Sants; i la segona on s’han debatut les característiques específiques que ha de tenir l’espai urbà de la plaça dels Països Catalans i el seu entorn.

Donades les restriccions a la mobilitat existents en el moment de la seva realització a causa de l’emergència sanitària de la COVID-19, aquest procés participatiu s’ha realitzat principalment de manera telemàtica, integrant diverses eines digitals de treball que han propiciat la consecució dels objectius establerts i han facilitat la plena participació de les persones i entitats involucrades.

Es van desenvolupar diverses eines per incorporar les necessitats dels habitants, desplegant-les a manera de procés conjunt d’aprenentatge basat en projectes. Espais per al diàleg intergeneracional i l’intercanvi de records i experiències, marxes exploratòries cap a l’antic camp de futbol, activitats lúdiques i jocs per a la incorporació de la perspectiva de joves i infants al projecte i sessions informatives amb experts en economia social i projectes esportius. Aquestes eines han facilitat una estreta i efectiva cooperació ciutadana i administrativa.

El resultat d’aquest procés és un avantprojecte de parc urbà multifuncional que incorpora diverses estratègies de desenvolupament policèntric del municipi: integració mediambiental, programació esportiva, equipaments per a manteniment i d’usos adaptables, espais escènics,…

L’estratègia participativa no acaba en la fase de planificació. La implicació dels habitants també durant l’execució del projecte i l’activació de el parc és un actiu demostrat en les cures de l’espai públic, ja que tota la comunitat es corresponsabilitza, se’ls apropia i els respecta molt més.

Ubicació

Barcelona

[1,620,343 habitants]

Escala

Espai públic

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

5 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Equip redactor

*estel (Arnau Boix,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu, Roser Garcia)

monoDestudio

Han col·laborat

Espai Coneix

Veïnat i entitats dels barris

de Sants, Hostafrancs i

Eixample.

Presentació

Veure la presentació al prezi

Informe

Llegir la documentació

completa del procés

participatiu.

Premsa

Llegir més sobre el projecte a

l’article de l’Ara, o a

l’Ajuntament de Barcelona.

Veure l’Avantprojecte de la

transformació de Barcelona Sants

al YouTube.

Destacat project projecte

Superilles per a l’Eixample de Barcelona

La gran transformació urbana que es durà a terme a l’Eixample de Barcelona s’havia de bastir des de i per a els veïns i veïnes del districte. L’ambiciós programa municipal “Superilla Barcelona” suposarà un gir de 180 graus en les polítiques urbanes de la ciutat, reorganitza el flux de trànsit rodat posant els vianants, literalment, en el centre del carrer, i impulsa de manera contundent la renaturalització de l’espai públic.

Es va plantejar, de la mà de MonoDestudio, un procés participatiu divers en tècniques metodològiques, i amb un alt grau d’adaptabilitat a la progressió en la redacció dels documents de transformació urbana i als diferents esdeveniments vinculats a l’agenda política de la ciutat.

Llegir més

Els reptes més grans del treball participatiu tenien a veure amb l’abast sòcioterritorial del programa “Superilla Barcelona”, que havia de conjugar les bases teòriques prèvies generades pel Grup Impulsor, la necessària difusió pedagògica dels principis de les superilles, i la incorporació de les perspectives ciutadanes, especialment des d’un punt de vista qualitatiu.

Així, el procés participatiu “Superilla Barcelona a l’Eixample”, va incloure sortides a peu de carrer per explicar als veïns i veïnes les millores socials i ambientals que es preveien, i per resoldre dubtes o recollir suggerències al respecte de la transformació de l’Eixample. Es van realitzar també sessions amb col·lectius específics per completar la visió holística que els projectes de transformació necessitaven: passejades urbanes amb veïns i veïnes del territori, marxes exploratòries amb dones, tallers de treball amb infants i joves de la comunitat educativa, i entrevistes específiques amb tots els comerciants dels carrers afectats per la transformació urbana. I també es van dur a terme tallers oberts a tota la ciutadania on s’exposava el progrés en la redacció dels diferents projectes executius de transformació urbana, per exposar amb claredat els criteris emprats i per incorporar les observacions i suggerències de les persones assistents.

Aquest procés participatiu s’emmarca al moment de treball de redacció dels projectes arquitectònics i urbanístics previs a la transformació material de l’Eixample de Barcelona al voltant de l’eix principal que és el carrer Consell de Cent, i que implica els carrers Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona. L’Ajuntament de Barcelona també preveia nous processos participatius vinculats a fases posteriors, durant i després de la transformació urbana.

Ubicació

Barcelona

[1.636.762 habitants]

Escala

Distrital

Tipus de projecte

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021]

Impulsores

Ajuntament de Barcelona

Equip redactor

*estel (Arnau Boix i Pla,

Konstantina Chrysostomou,

Marc Deu i Ferrer, Alba

Dominguez Ferrer),

Belén Iturralde,

Martina Capdevila,

MonoDestudio

Han col·laborat

Equip polític i tècnic de

l’Ajuntament,

Veinat de l’Eixample,

Entitats i associacions de

l’Eixample

Informe

Consultar el procés complet a

Decidim Barcelona

Premsa

Llegir més sobre les marxes

exploratòries al procés al diari Ara

Llegir més sobre tallers a centres

educatius al procés al diari Ara

Destacat project projecte

Confluència al Mercat Central de València

La proposta Confluència va ser la guanyadora del concurs convocat per la Generalitat Valenciana per a remodelar la plaça de Bruges i altres espais públics al voltant del Mercat Central de la ciutat de València. El projecte, liderat per les arquitectes Elisabet Quintana i Blanca Peñín, va apostar per un plantejament transdisciplinar i participatiu, amb la ferma voluntat de facilitar la creació d’un espai de convivència al voltant d’aquest node comercial, el Mercat Central, símbol històric i lloc referent per als habitants i visitants de València.

La concepció de l’espai públic com a extensió natural del propi Mercat, i viceversa, respecta i reforça les dinàmiques socials, culturals i comercials de l’entorn urbà. La proposta final aborda les circumstàncies sòcio-territorials dels barris que hi conflueixen, no només a través del disseny urbà, sinó també mitjançant estratègies socials de visibilització i autoreconeixement de les distintes realitats humanes al voltant d’un equipament plural com és un mercat públic. Aquestes estratègies van des de propostes de programació veïnal als espais públics que reforcen la connectivitat humana amb el barri de Velluters, fins a mesures per a revertir el procés de gentrificació que pateix València en general, i el districte de Ciutat Vella en particular.

La condició transdisciplinar de l’equip participant a la proposta Confluència, ha permès la incorporació de perspectives diverses durant tot el procés de reflexió, proposta i redacció, que inclouen consideracions sobre la governança, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere.

Es preveu que les obres de remodelació comencen l’any 2020.

Ubicació

València

[794 288 habitants]

Escala

Municipal

Espai públic

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Disseny d’espai públic

Duració

6 mesos [2018]

Impulsores

Generalitat Valenciana,

Ajuntament de València

Equip redactor

UTE Quintana-Peñín (Elisabet

Quintana i Blanca Peñín)

Equip transdisciplinar: Peñín

arquitectes, Espinàs i Tarrassó,

*estel, monoDestudio, Inés

Novella, Planifica Urbanismo y

Gestión, Enrique Giménez, Joan

Seguí, María Pedro Ferrer

Han col·laborat

Entitats i associacions locals

Premsa

Veure el video del projecte aquí

Llegir més sobre el projecte en el

diari

Destacat projecte

¡Pónle Guinda!

¡Pónle Guinda! va ser un procés de cooperació ciutadana i administrativa per a realitzar un diagnòstic participatiu i consensuar propostes de transformació de l’espai públic en un àmbit del barri de Guindalera (Madrid), conegut popularment com Guindalera Vieja. El procés de treball a Guindalera Vieja va comprendre tres fases diferenciades, la fase d’arrencada, la de participació i la de redacció d’avantprojectes.

En la primera d’elles, es van realitzar trobades i entrevistes grupals amb tècnics municipals i representants polítics de l’Ajuntament de Madrid (Districte de Salamanca), així com amb una representació de el teixit associatiu de barri.

Llegir més

A la segona fase s’inclou, l’anàlisi urbanístic i social, el treball i mapejat d’observació de l’espai públic i els tallers oberts a tots els veïns i veïnes de barri que van voler participar. Es va tancar amb l’elaboració de conclusions i la seva posterior comunicació a totes les persones participants en aquests tallers.

Finalment, es va treballar en la redacció dels avantprojectes prioritzats durant la fase anterior: el plantejament d’un model de mobilitat sostenible per al conjunt de l’àmbit d’estudi; l’establiment d’una “caixa d’eines” amb criteris generals d’aplicació en el disseny de l’espai públic de Guindalera; i la redacció de dos avantprojectes, corresponents al carrer Béjar, i a la plaça 28 de maig i el seu entorn. Tota la presa de decisions projectuals es va recolzar tant en el coneixement en el camp de la sociologia, l’urbanisme i l’arquitectura dels professionals que van intervenir, com en el coneixement compartit pels veïns i veïnes de barri en el procés participatiu dut a terme. El treball realitzat ha marcat les directrius de les obres de reurbanització del barri executades posteriorment.

Ubicació

Madrid

[3,223,334 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Disseny d’espai públic

Duració

10 mesos [2017]

Impulsores

Ajuntament de Madrid,

Districte de Salamanca

Equip redactor

*estel (Arnau Boix, Mireia Peris,

Konstantina Chysostomou,

Soledad Viteri)

MonoD estudio, Urbanins,

Inés Novella

Han col·laborat

Veinat i entitats del barri

de Guindalera

Presentació

Veure la presentació al Prezi

Premsa

Llegir més sobre el projecte al

DSalamanca i al DSalamanca

Destacat projecte

Pla Estratègic de Regeneració Urbana del barri Cerdanyola

Estratègies-d’actuació-i-actuacions-específiques

Proximitat-a-xarxes-de-transport-alternatiu-a-l'automòbil

La regeneració urbana ha sigut un mecanisme clau per la transformació i desenvolupament de les ciutats. Consisteix en la intervenció sobre àrees urbanes consolidades per revertir la situació d’aquells territoris més sensibles i de les perifèries més desiguals. És una oportunitat que pot donar resposta a les necessitats de barris amb mancances, com en el cas del barri de Cerdanyola. Cal pensar que la ciutat és el lloc on habiten els ciutadans i ciutadanes i, per tant, s’han de poder garantir les seves necessitats. Aquest pla pot ser l’instrument per a implementar el canvi per a garantir, en un futur, les necessitats dels habitants del barri de Cerdanyola, en aquest sentit, el document persegueix els següents objectius:

Establir directrius i prioritats que permetin coordinar les intervencions amb els diferents departaments de l’Ajuntament al llarg del temps, amb l’objectiu comú de millorar el barri.
Definir un pla estratègic perquè l’Ajuntament de Mataró pugui sol·licitar finançament extern.
Detallar línies d’actuació per a facilitar i orientar processos de transformació on hi hagi una col·laboració entre agents públics i privats del barri.
Identificar actuacions de transformació concretes que poden orientar els recursos administratius disponibles per fer viables accions a curt o llarg termini.

Llegir més

Els processos de transformació urbana ofereixen la possibilitat de planejar noves formes d’inclusió social, propiciant entorns més equitatius en els que es facilita l’accés als serveis, noves oportunitats, promovent la participació ciutadana i reflectint la diversitat cultural i social del barri.

El pla de regeneració de Cerdanyola hauria de girar entorn dels principis de la diversitat, aspecte imprescindible en l’equilibri de qualsevol ecosistema; la sostenibilitat, com a component bàsic de qualsevol desenvolupament; i la identitat, com a característica bàsica de qualsevol assentament (JLP).

Tres principis per a millorar la vida quotidiana de les persones que habiten al barri de Cerdanyola, tractar temes quotidians i fonamentals com: l’accessibilitat i la mobilitat, les activitats socials i econòmiques, els serveis, les tasques productives i les reproductives, l’habitabilitat interior i exterior.

Es tracta d’un pla que no parteix de zero, sinó de tota la documentació i estudis previs, així que un dels primers passos d’aquest procés serà analitzar tota la informació treballada. Després, i a partir d’aquesta anàlisi documental, es fa el treball de camp, i les sessions amb la ciutadania per generar un espai de cooperació continuada entre el treball previ administratiu, el treball tècnic i la percepció ciutadana.

Per altra banda, aquest pla també s’enfoca a dotar als serveis tècnics de l’ajuntament d’un suport i un argumentari que permeti alinear les necessitats quotidianes del barri de Cerdanyola amb el finançament europeu, així com amb els objectius de desenvolupament sostenible, l’agenda urbana europea i espanyola.

Ubicació

Mataró, Barri de Cerdanyola

[31.241 habitants]

Escala

Barrial

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

4 mesos [2021-2022]

Impulsores

Ajuntament de Mataró

Equip redactor

*estel (Konstantina

Chrysostomou, Alba

Dominguez Ferrer, Arnau Boix

i Pla, Marc Deu i Ferrer)

Pere Manubens,

monoDestudio,

FIKA

Han col·laborat

Taula de Pla Integral de

Cerdanyola,

Àrea de Qualitat Urbana de

l’ajuntament,

Àrea de Serveis a la Ciutadania

de l’ajuntament

Presentació

Veure la presentació al prezi

Destacat project projecte

Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l’àmbit de l’Agulla

Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l'àmbit de l'Agulla

El Parc de l’Agulla i el seu entorn és un espai de grans dimensions situat als termes municipals de Manresa i Sant Fruitós del Bages. Es tracta d’un àmbit amb un gran interès territorial, ja que hi conflueixen un conjunt de realitats ambientals, paisatgístiques, ecològiques, agràries, culturals i patrimonials que el doten d’una gran singularitat i que són la base dels valors que el converteixen en un àmbit estratègic per al conjunt del Pla de Bages.

En el marc de la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) s’ha desenvolupat aquest procés participatiu, amb l’objectiu que la normativa urbanística tingui un lligam amb la realitat del territori, especialment a nivell social. És ineludible que l’ampliació del parc es planifiqui i projecti de forma coherent amb les necessitats de les persones que en fan ús tant de manera diària (residents, agricultors, treballadors del parc…) com de manera esporàdica.

Llegir més

Per tot això ha estat un procés intens i complex, que ha necessitat diversitat d’espais i canals de debat, per tal que tothom tingués l’oportunitat de compartir les seves propostes amb la resta d’agents implicats i, de mica en mica, anar construint un relat compartit. La informació recollida s’ha treballat en paral·lel amb l’equip redactor per tal de buscar i definir els criteris que facin que la participació tingui impacte en la futura normativa, i en definitiva, que enriqueixi el resultat final.

Ubicació

Manresa i Sant Fruitós del Bages

[ 78.192 i 8.936 habitants]

Escala

Supramunicipal

Tipus de projecte

Estratègies urbanes

Cooperació ciutadana

Duració

6 mesos [2021-2022]

Impulsores

Direcció General d’Ordenació

del Territori i Urbanisme,

Ajuntament de Manresa,

Ajuntament de Sant Fruitós

del Bages

Equip redactor

*estel (Alba Domínguez

Ferrer, Marc Deu Ferrer,

Konstantina Chrysostomou,

Arnau Boix i Pla)

Han col·laborat

Veinat de Manresa i Sant

Fruitós del Bages

Premsa

Veure el vídeo al youtube

project projecte

Placemaking 4 Inclusion

Placemaking 4 Inclusion: Informe Nacional Comparatiu

Rescat de les Rambles de Barcelona

Metodologia per a l’Agenda Urbana Valenciana

Procés participatiu de l’Estació de Sants

Superilles per a l’Eixample de Barcelona

Confluència al Mercat Central de València

¡Pónle Guinda!

Pla Estratègic de Regeneració Urbana del barri Cerdanyola

Procés participatiu vinculat al Pla Director Urbanístic de l'àmbit de l'Agulla

Termes Legals – CC *estel